Quin lent vast maldecap
et creua auster la cara.
La cicatriu ignorant.
La mirada igual a zero.
I així vius
pendent de què pensen
tots aquells que t’ignoren.
29 de juny 2012
28 de juny 2012
Així va el món...
«Así va el mundo,
hacia su destrucción manifiesta, que no será, pobres poetas, pésimos inventores,
un Apocalipsis espectacular, una gran fiesta con fuegos artificiales místicos y
revelaciones trascendentales en un cielo digitalizado, sino una caída completa
en la banalidad, un ocaso de la grandeza, un hundimiento total de la vida en su
sentido moral y un eclipse de la inteligencia en las simas de la trivialidad más
absoluta y absorbente, como un programa de televisión eterno»
Juan Francisco
Ferré, Providence
27 de juny 2012
26 de juny 2012
Llibre obert
Un libro abierto también es la noche
25 de juny 2012
Un record se m’ha fet vespre
El tenia quasi tot
l’aire quallava
el mur, aquella cara, la veu,
el fanal exacte de l’exacta cantonada.
Fins i tot l’ombra del pedrís. L’angle.
De cop
mentre el passat sencer venia
el futur immediat d’aquell passat
ha fet més via.
I el record se m’ha fet vespre.
22 de juny 2012
Llindar de tenebra
.
lenguaje, lindero
de tinieblas
Paul Celan, Compulsión de luz (versió de José Luís Reina Palazón)
Paul Celan, Compulsión de luz (versió de José Luís Reina Palazón)
21 de juny 2012
l'avís dels ocells
orenetes i falciots
celebren el capvespre
en vols a tocar del terrat
a sac passen i criden
la daga d’ala
talla l’aire en cercles que no entenc
l’obstinació concèntrica
xiscla per recordar-nos el no res
el vol travessa els ulls
un cop i un altre
en cercle d’obsessió
fins que per l’aliment o qui sap què
canvia el dibuix i l’acrobàcia
llavors s’allunyen amb el crit
per saludar a algú altre
amb l’encanteri del vol
llesquen cel
esquiven antenes
salvatges
anuncien a crits l’estiu que s’acosta
l’humida estació de la mort
criden l’advertència
per això tornen
saben com som
SOBRE LA FOTOGRAFIA:
L’oreneta
de fusta forma part d’un grup de tres, totes diferents. Van ser fetes pel meu
avi, Pep Vigó (Sitges 1903-Barcelona1973), ebenista, a finals de la dècada dels cinquanta o a principis
dels seixanta del s. XX
20 de juny 2012
19 de juny 2012
Petits detalls
«Cualquier poema bueno se convierte de alguna manera en algo
abstracto. Pero siempre tiene que ver con la realidad, con la vida del poeta o
con la vida de otros [...] la poesía se salva por los pequeños detalles.»
18 de juny 2012
El poema i la pedra
ARTE POÉTICA
Every poem an epitaph
ELIOT
ELIOT
Un poema si no es una pedrada
–y en la sien–
es un fiambre de palabras muertas
si no es una pedrada que partiendo
de una honda certera
se incrusta en una sien
y ya hay un muerto.
–y en la sien–
es un fiambre de palabras muertas
si no es una pedrada que partiendo
de una honda certera
se incrusta en una sien
y ya hay un muerto.
Ramón Irigoyen, Cielos e inviernos
15 de juny 2012
Alliberament
El pitjor dels paisatges:
la bòfia indigne del retret
tacat amb el greix dels esclaus.
És lluny fa temps
rere boscos que mai no trepitjaré
vora els avencs del fàstic
a la vall possible del mai més.
Ara només busco paraules:
el camí sense mapes del meu desert.
14 de juny 2012
Res a fer
«I va caure el
silenci del present, del qui ja no té els braons forts ni quinze anys, del qui
ja sap que no ha fet res en tota la seva vida perquè no hi ha res a fer.»
Baltasar
Porcel, La lluna i el
Cala Llamp
13 de juny 2012
Collage mafiamental (13): La basílica Violència de l’última mort
Cliqueu per ampliar.
El text diu:
"La basílica Violència de l'última mort obre un museu per finançar en quatre dies la rehabilitació.
Inquietud policial"
12 de juny 2012
Desnonament
M’embargaren
la paraula
perquè devia temps al silenci.
perquè devia temps al silenci.
Antonina Canyelles, Pièrcing (a Putes i consentits)
11 de juny 2012
Temps enllà
Tots els records avui
se’m barregen, tenaços
i, alhora, dòcils a la
meva tasca
de saurí, que endevina
les deus de l’aigua obscura
temps enllà, en un
terreny ple de fonts estroncades...
08 de juny 2012
Tisora
La lluna bruta retalla el blanc.
Llum humida
veu de desert
memòria de sorra escrita amb noms i objectes.
Calma:
la mandra eterna bressola la contemplació.
La diagonal que delimita la fosca
m’ofereix dos segons de lucidesa
l’èxtasi efímer d’una revelació.
La felicitat intensa i breu d’un cop de puny de lluna.
07 de juny 2012
Rats
D'HORES DESPENTINADES
Ara que tinc les hores davant meu
i em xuclen temps endins despentinades
i em deixen el record sense relleu,
ineficaç forat de foradades
que es creuen per espais arrossegats;
ara que tinc davant xarop de llunes,
m'assec a llit i jec i dic als rats:
rosegadors, raeu-me, feu-me runes,
feu polseguera, feu rovell, feu cendra,
feu i desfeu el breu viatge breu,
aquest llampec, aquest brogit d'un dia,
feu i desfeu, preneu, tot és per prendre
ara que tinc les hores davant meu,
i que no tinc les hores que tenia.
Eduard Sanahuja, Mirador
06 de juny 2012
05 de juny 2012
04 de juny 2012
Consells Picabia
«No trabajen, no
amen, no lean, no piensen en mí; encontré la risa nueva que da el dejar ir. No
hay nada que entender, vive para tu placer, no hay nada, nada, nada más que el
valor que le darás tú mismo a todo.»
01 de juny 2012
El temps mai no es perd
El temps mai no es perd.
Les hores perdudes
són llegenda de monòlegs interiors.
Nits de vigília d’un vell que beu sol.
El temps mai no es perd
llisca
fa reguerots
brota memòries
es fa teranyina
gep i avenc
cruix de fusta.
Tot i els boscos d’agulles
sempre sap on va.
Els temps mai no es perd.
Com vols perdre un tren que no s’atura?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
