Babel

tornar a babel i renegar en mil llengües
vet aquí l'esperança

Francesc Garriga Barata, Camins de serp

Metro Clot Girl

Mitges grises com de llana
sabates negres de cordons
mig taló, monyo i a l’andana
la faldilla fa de bandera
amb la frenada dels vagons.

Després has obert un llibre
has somrigut i els genolls
et feien joc amb els llavis.
Hi havia ritme i després Clot.

Indefensió de la literatura

"sólo la literatura está indefensa. No vive por sí misma; es juego y desesperación."

Franz Kafka, Diarios (1910-1923)

Llàgrimes

Escriure ara que tot es desespera
als batents de la tarda
i cérvol cor i núvol selves i mars traspassen
No corre el temps oblida
constel•lacions podrides que s'esmunyen
cap als forats de l'alba
paranys equívocs destrossen veus
com llàgrimes paraules fum cabòries
mullen amb sang maragda i or antic.

Jaume Pérez Montaner, del poema Temps aturat

Pensar-se

9

Pienso que en este momento
tal vez nadie en el universo piensa en mí,
que sólo yo me pienso,
y si ahora muriese,
nadie, ni yo, me pensaría.

Y aquí empieza el abismo,
como cuando me duermo.
Soy mi propio sostén y me lo quito.
Contribuyo a tapizar de ausencia todo.

Tal vez sea por esto
que pensar en un hombre
se parece a salvarlo.

Roberto Juarroz, Poesía Vertical

El propi paisatge

"Piensen en mi vida como en la historia de un hombre que decidió convertirse en su propio paisaje. Cuando un hombre se transforma en el único paisaje posible de sí mismo es cuando alcanza la sagrada forma de la soledad".

Rodrigo Fresán, Vidas de santos

Temps acumulat

"Sovint el que dóna valor als objectes és el temps que s'hi ha acumulat."

Miquel Barceló, a l'entrevista de Pere Antoni Pons Territori Barceló (Time Out Cultura, novembre-desembre 2010)

Preguntes i respostes, capítol 47

Sóc aquell a qui em vull assemblar
o només un joc de miralls sords
perduts en aquest terrat de boira
sota un avió intermitent?

Sóc enmig d’una guerra
i com Napoleó
sé el nom de tots els soldats:
tots duen el nom que van posar-me.

Quadern

"Como un cuaderno de viajes para sonámbulos"

Roberto Bolaño, Prefiguración de Lalo Cura (a Putas asesinas)

Formes de la felicitat

"Yo he dedicado una parte de mi vida a las letras, y creo que una forma de la felicidad es la lectura; otra forma de felicidad menor es la creación poética, o lo que llamamos creación, que es una mezcla de olvido y recuerdo de lo que hemos leído".

Jorge Luis Borges, El libro (a Borges oral)

Per matar l’espera de no saber qui sóc

Cops de puny al vent
puntades de peu a les onades
pertot aquesta llum intermitent
que empresona el cos desobedient
i les paraules
que no diuen el que sé
només s’escapen.

Postals

"Qui sap què és allò que es veu!
Fins on va la mirada hi ha un seguit
de postals adreçades a l'oblit."

Perejaume (a Comelade, Casasses, Perejaume de Toni Sala)

Tornar paraules

que em tornin les paraules
que havia d'haver dit i no vaig dir.
són meves.
i encara em cremen.

Francesc Garriga Barata, Camins de serp

El laberint

He entrat al laberint per perdre’m
per trobar l’arrel, el moll d’una mirada
d’aquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els d’un altre.

Per perdre’m en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes.

Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que són les d’aquell pis
on torno ulls clucs de matinada.

Només per poder ser un altre.

Trist astorament

“En épocas de transición, como lo ha sido para mí la última semana y lo sigue siendo este momento, se apodera de mí un asombro triste pero sosegado por mi insensibilidad. Estoy separado de todas las cosas por un espacio vacío, a cuyos confines ni siquiera intento acercarme.”

Franz Kafka, Diarios (1910-1923)

Un país estranger

"El campo es un país extrangero. Esto no debería ser así, pero así ha sido y así será siempre: es demasiado tarde para cambiar cualquier cosa en este sentido.
Soy un honmbre de ciudad; he nacido, he crecido y he vivido en una ciudad."

Georges Perec, Especies de espacios

Veure el vent

"Potser, al capdavall, tot l'art no és sinó un punt de mira per veure el món -un instant només-, no com a idea viscuda dia a dia, sinó com a presència que, de sobte, ens esclata als ulls. És així que Jorge Guillén, en un capvespre de ciutat -tot asfalt i cantonades hostils- ens parla d'"El ventarrón de marzo,/ tan duro que se ve". Sí: veiem el vent, cantellut en l'aspror dels murs inhòspits, aquest crepuscle marcejador i ferreny. I potser per això el crepuscle -instant transitori- és com l'habitatge natural de l'estat d'esperit que ens pot obrir el poema."

Pere Gimferrer, Dietari Complet (II)

Coses que fa un poeta

“A diferencia de los sofistas, que buscaron convertir en razón la ambigüedad de la vida, el poeta desnuda la ambigüedad de la razón. No se lo propone. Escribe a la intemperie de sí mismo y nada más lo abriga. El techo que no tiene es infinito."

Juan Gelman, de l’article Esa realidad invisible (El País, Babelia, 22.01.2011)”

El dubte

per aclarir amb certeses
la fosca dels camins
ens cal l'enuig del dubte

Francesc Garriga Barata, Camins de serp

Déu no existeix, però...

"Dios no existe pero es un buen personaje, como dicen los borrachos."

Rodrigo Fresán, Vidas de santos