divendres, 20 de febrer del 2015
diumenge, 15 de febrer del 2015
t'estimo i vull un fill teu
"naixeu, creixeu i reproduïu-vos"!
no! vatros, no.
vatros, conteniu-vos, com angelets.
amagueu-vos bé i que ningú vos veigue,
quan vos exciteu.
i només folleu, si no hi ha més remei,
pero sent estèrils,
per l'amor de déu!
és que jo l'estimo!
no. vatros, angelets.
no! vatros, no.
vatros, conteniu-vos, com angelets.
amagueu-vos bé i que ningú vos veigue,
quan vos exciteu.
i només folleu, si no hi ha més remei,
pero sent estèrils,
per l'amor de déu!
és que jo l'estimo!
no. vatros, angelets.
divendres, 13 de febrer del 2015
diumenge, 8 de febrer del 2015
divendres, 6 de febrer del 2015
jon gras
encara no sé què t'ha passat. què diuen de tu? te n'has 'nat?
no sé qui ets, no t'havia vist ni sentit ni llegit mai,
només hai entrat a buscar-te, fa un instant, i a l'acte m'has dixat flipant.
tu sí que ets "un (-i -vers)"! animal! impressionant.
...
no sé qui ets, no t'havia vist ni sentit ni llegit mai,
només hai entrat a buscar-te, fa un instant, i a l'acte m'has dixat flipant.
tu sí que ets "un (-i -vers)"! animal! impressionant.
...
com qui después de masturbar-se o de fer l'amor o d'afartar-se o de caure cega fulminada, encara té desig de més i seguiria hasta la mort, te demanaria que no pàrigues d'ascriure allà on vaigues, per a no parar de llegir-te, pero no puc ni vull demanar-te res, perque ojalà pugues estar fent lo que et dónigue la gana.
los poemes que hai lligit ara de tu ja me semblen extraordinaris, totals.
tremolo tota rellegint una vegada i una atra els teus ulls dadà.
ja et dic, no sé què t'ha passat, jon, què va passar... pero bon caram.
si vius ancara, com se pot viure amb tant a dins?
si te n'has 'nat, potser em diries: "com? pos ja ho veus. així. hasta ara".
potser sí que no's pot viure i astimar tant a la vegada...
serà britat que viure, mata.
bon viatge, jon, aquí o allà.
i gràcies pels teus ulls dadà.
http://losullsdada.blogspot.com.es/
los poemes que hai lligit ara de tu ja me semblen extraordinaris, totals.
tremolo tota rellegint una vegada i una atra els teus ulls dadà.
ja et dic, no sé què t'ha passat, jon, què va passar... pero bon caram.
si vius ancara, com se pot viure amb tant a dins?
si te n'has 'nat, potser em diries: "com? pos ja ho veus. així. hasta ara".
potser sí que no's pot viure i astimar tant a la vegada...
serà britat que viure, mata.
bon viatge, jon, aquí o allà.
i gràcies pels teus ulls dadà.
http://losullsdada.blogspot.com.es/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)