Aquests dies, bàsicament difoses i amplificades a la xarxa ha sortit la lluita veïnal de Gamonal ,
que és intergeneracional, en contra de l´especulació urbanística, amb entramat mediàtic(diario de burgos) i empresarial per fer un pàrquing en un barri obrer com Gamonal gastant-se 8 milions d´euros, mentre no hi havia 15.000 euros per escola bressol,
amb arrels de corrupció urbanística,i un barri obrer castigat per l´atur.
I no oblidar que alhora també es va revoltar, apagat mediàticament,
a Melilla, per la corrupció en l´adjudicació de llocs de treball, en territori colonitzat espanyol al nord d´àfrica, atiat per l´atur.
Són espurnes, d´un problema estructural com és el desmantellament de drets socials,
tirar enrere les minses conquestes socials com la llei de dependència, entre altres i aplicant una teràpia de shock que consisteix a via decret llei aplicar una combinació de lleis ideològiques i de desmantellar drets fonamentals com la llei de l´avortament, amb estructurals com la reforma de les pensions, desvinculant pensions de l´IPC i allargant fins 67 anys, i
una pèrdua de poder adquisitiu sostinguda que afectarà a mig i llarg termini, impulsant els plans de pensions privats, sumat als copagaments per serveis bàsics de salut, alargar les llistes d´espera, buidar via reforma local competències socials municipals i empenyer a pirvatitzar serveis socials, i la desprotecció als més vulnerables, que es consolida
amb reforma laboral que impulsa ERO´s massius per fer fora a veterans i treballs fixes per precaris, fins al punt que hi ha un 40% de contractes actuals duren menys d´un mes.
I els que treballen els treuran de 250 a 900 euros via retencions i pèrdua de poder adquisitu.
Un exèrcit de reserva d´aturats, lligat amb reforma de mútues que faciliti altes coaccionades treient poder a metges de capçalera, i salaris que s´acosten al salari mínim 2 anys congelat en 645 euros, fa que el malestar passi a indignació,
una generació jove amb un 57,7% d´atur ,en un coctel explosió social latent, i que li feia falta una espurna i que tan sols està amortitzant les famílies amb molts casos amb les pensions dels avis,que ajuden els fills en un 20% del total ja,està endarrerint l´esclat social.
Perquè la desesperació no té fronteres i sí la gana i la frustració, i ens hem de preguntar quants gamonal podem observar el nostre entorn proper? quanta especulació urbanística tenim perquè sorgeixin com bolets gamonal als nostres pobles, barris i ciutats? De raons objectives, no falten.
Potser és una espurna i cal moltes espurnes per eclosionar, però el barri de Gamonal amb l´ajut imprescindible d´internet i les xarxes socials, pot fer vehicular una nova onada d´indignació similar al que va ser el #15M, amb la diferència que el posit es va acumulant a la ràbia i a la indignació, que assenyala als culpables, i la banca i juga un paper central , fet que sigui objecte d´hostigament social, vist les ajudes públiques a fons perdut amb diner públic mentre es desnonen a persones i famílies i inclús el Tribunal Constitucional revoca llei de desnonament andalusa, abocant a que com més es tanqui la via institucional, més s´obrirà la revolta al carrer, de forma lliure d´un poble sotmès a maltracte institucional fruit ara, d´una majoria absolutista del PP, que ben aviat se´ls pot girar en contra.
Potser Gamonal és la primera espurna, però de ben segur no en serà l´última espurna de revolta social.
Una revolta social, que li hem de sumar el tsunami de la consulta, que no ens ha d´invisibilitzar els problemes a nivell de Catalunya,perquè en pocs dies tenim el que fixa el nostre nivell de l´estat del benestar i les retallades socials, com són els pressupostos de la Generalitat de Catalunya,també poden dur-nos l´esclat social davant el seguidimisme de polítiques d´austeritat,que sotmet més a qui menys té.
I no ens ho podem permetre pel bé de la cohesió social i la garantia d´un procés democràtic pel dret a decidir, començant per fixar el que volem i ens cal de serveis públics i prestacions socials, sense condicions de dèficit de la troika de la UE i de l´estat espanyol,per evitar que ningú quedi, exclós, com podem comprovar amb
els vora 7500 persones que viuen als carrers de Catalunya, perquè ni tan sols tenen sostre per viure. I es que la reforma laboral a Catalunya ha dut
un ritme de 16 ERO´s cada dia i 89 aturats més de mitjana, que molts d´ells es desapunten de l´atur al perdre esperança de trobar feina, una desindustrialització en tota regla, incentivada per la manca de crèdit, que ens fa tenir molts motius perquè Gamonal no es quedi tan sols a Burgos i vingui a Catalunya també. Perquè, precedent en tenim,
com reflexiona l´antropòleg Manuel Delgado, recorda "
l´intifada" al Besós al 1990. I és que la por, ha començat a canviar de bàndol.
Com a mostra aquests vídeos actuals a Burgos al barri de Gamonal, d´aquesta espurna social:
I les detencions a Madrid recents, inclús d´un bomber en servei:
I el Gamonal dels anys 90: "Besos al Besòs". Revolta urbana Sant Adrià del Besòs. Barcelona , tardor 1990
Entrades
