Desmantellar els
serveis socials públics municipals: nou objectiu del Partit Popular
La modificació constitucional que
imposa la supeditació dels pressupostos públics al pagament del deute, abans que la prestació de serveis
socials públics, perpetrat a l´esquena de la ciutadania
el
27 de setembre de 2011 per la majoria parlamentària del bipartidisme de
PSOE i PP, mentre a fora del Congrés
dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el
#15m i sindicats com la CGT per denunciar l´austericidi econòmic i social
perpetrat , ja que es va imposar un límit de dèficit públic del 0,4%(0,26% del
PIB en el cas de l'Administració de l'Estat i el 0,14% a CCAA abans del 2020), i
que aquests límits de dèficit estructural establerts a l´article 135.2 de la
Constitució Espanyola seran vigents a partir de 2020. i que posa contra les
cordes la viabilitat del sector públic els propers 8 anys, tot per la modificació de “la intocable”
constitució espanyola, que en aquest cas, “miraculosament” fou modificada per
exigències de la troika de la UE en tan sols 2 setmanes. Això sí, s’asseguren a
desgravar fiscalment les pèrdues a casinos i deixar de perseguir els 90.000 milions
d´euros d´evasió fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara
ens sotmeten “al rigor pressupostari”.
Aquest fet, i per tant l´estrangulament lent per l´augment
del pagament del deute i els seus interessos, majoritàriament deute privat de
la banca ,rescatada amb fons públics,
per davant dels serveis públics bàsics, imposant sostres de dèficit a les
diferents administracions territorials que està suposant desmantellament progressiu
de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, que en el cas de Catalunya,
suposa augment de les llistes d´espera, venda d´hospitals i equipaments públics
per acabar llogant-los als propis venedors, eliminant serveis nocturns a Centres d´Atenció
Primària(CAP), retallades al Serveis d´Emergències Mèdiques(SEM), augment de taxes
universitàries i copagament a l´FP, retallades de PAS i professorat
universitari, a instituts, que estan posant al límit el serveis públics universals,
que afecten directament a la ciutadania, i que s´han traduït en retallades acumulades
de 4.800 milions d´euros, mentre administracions de l´Estat, ni tan sols toquen
partides com la de la despesa militar, sense qüestionar la legitimitat
d´assumir el deute i dels límits de dèficit i el que comporta a la societat.
I ara pretenen un desmantellament
integral de l´administració més propera al ciutadà, l´administració local, amb
un avantprojecte de llei que pretén modificar llei 7/1985 de Bases de règim
local per podar les competències locals , així com la llei reguladora de
hisendes local, per situar límits de la inversió pública a l´esforç social de
proximitat dels ajuntaments, i llei 7/2007 de l´estatut bàsic de l´empleat
públic i el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb una
clara voluntat de retallar el nombre de treballadors públics que atenen a la
ciutadania.
El fet és que s´imposa en l´
avantprojecte
de llei que “Les entitats locals només podran exercir competències
impròpies, entenent per aquestes les diferents de les competències pròpies i
les atribuïdes per delegació, així com desenvolupar activitats econòmiques,
quan no es posi en risc financer la realització de les competències pròpies, no
hagi duplicitats amb les competències autonòmiques, i es garanteixi la
sostenibilitat financera de les noves competències o activitats econòmiques,
respectant en tot cas el principi d'eficiència i la resta dels requeriments de
la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. A
aquests efectes serà necessari l'informe previ de la Comunitat Autònoma en què s'assenyali
la inexistència de duplicitats i de l'interventor de l'ens local sobre la
sostenibilitat financera de les noves competències”.
Aquest fet suposa l´aniquilació
de l´autonomia local , i de les competències en serveis socials que es presten
a la població , que en el cas dels serveis socials, atenen a 8 milions de
persones a nivell estatal, que es veuran lligats de mans ja que no podran
prestar més serveis socials que no li siguin de la pròpia competència, i que en
cas de dependre de la Generalitat o el govern de l´Estat si no hi tenen accés,
subsidiàriament veuran impedits per ordre de l´austericidi, que tot i gestionar
els municipis només el 7,27% dels
pressupostos
Generals de l´Estat consolidats de 2013 (16133 MEUROS)d´un total de 221.641
MEUROS pressupostats, tot i assumir un 23% de serveis impropis, ara en
perill de desaparició, i això afectarà directament als col·lectius més
necessitats o ja dins l´exclusió social, es tracti d´abandonament assistencial
a menors, gent gran, habitatge social, inserció i formació laboral, reforç escolar,ajudes
d´emergència social, discapacitats, etc, essent un austericidi social que
pretén que la taca de l´exclusió social no sigui l´excepció, sinó la nova norma
de la mà de l´”estabilitat pressupostària” ,sota amenaça de retenció de liquidació de tributs de l´Estat, en cas d´incompliment.
Si amb aquest fet no és suficient
l´avantprojecte de llei del PP, preveu la pràctica desaparició del personal
eventual de les administracions locals, restringint-se a tall d´exemple a un
màxim d´una persona eventual als municipis de 5000 a 10.000 habitants i de cap
dels menys de 5000 habitants, i per tant eliminant-se d´una plomada de serveis
complementaris de reforç en l´àmbit social coberts per la majoria de municipis,
esdevenint una reforma laboral encoberta des de l´Estat a l´àmbit més proper al
ciutadà com són els municipis i altres administracions, que cronificarà encara
més l´atur estructural endèmic, a menys que hi hagi una resposta de la
societat, que els serveis públics de proximitat, ni tocar-los, ja que ens va
assumir més patiment, marginació i exclusió social a barris, pobles i ciutats
d´arreu de Catalunya.
Moisès Rial
Entrades
