Carxofa morada

Un dels hortolans de Bellvei, en Manolo, ha dut peus de carxofera de Mallorca. Li ha proporcionat un home de la zona, que va i vé sovint de l'illa. Diu que allà és molt comuna. La podeu visualitzar a la imatge, és la de color granat. L'he fotografiat al costat d'unes carxofes del prat, per comparar.

He buscat per internet i l'he localitzada com a Carxofa Morada. En aquest document, apareix com a varietat pròpia de Menorca.

La carn és una mica groga, comparada amb la carxofa del prat, i de sabor s'assembla molt, potser no tant fina. Però bé, no en feu cas, això dels gustos és molt personal.

Si us hi fixeu, té la pinya oberta. És probable que això sigui un inconvenient, sobretot per les tisoretes, que tenen predilecció per niar dins les carxofes i embrutar-les.

Roselles

Poc a poc les roselles van envaïnt els horts... és un dels inconvenients de no tirar herbicida...

Grelos, pessic migratori

La Marta ha sembrat aquests grelos de la imatge, d'unes llavors que li va donar la Vanessa, de quan va anar a Galícia a veure amics i família. Són un dels cultius tradicionals dels horts gallecs, molt apreciats.

Recordo, també, quan en Vicente va dur berza blanca per plantar-la al seu hort de Bellvei, una col típica del nord peninsular, omnipresent als horts de Cantàbria, on en Vicente s'havia criat. O també quan en Santiago, tot just agafar l'hort, es va posar a plantar safrà, un cultiu molt estès a Castella La Manxa, la seva terra d'origen. De petit ell n'havia collit, ajudant la família en les labors del camp. I el zapallito redondo que la Natàlia va sembrar a l'hort, un carbassó rodó propi de l'Argentina, el país que ella i el seu marit van deixar enrere ara fa quatre anys, per venir a viure a Catalunya. 

Pessics migratoris que s'expressen a l'hort, que es planten, que es cuiden, i que donen fruits. Un procés simbòlic, nutritiu per al cos i sobretot per l'ànima, que recupera i dignifica. I que ajuda a arrelar al present.