Hort, compostador i paradigma de la higiene

Quan es parla del tractament de les restes vegetals de l'hort, penso que es dóna massa protagonisme al compostador. S'entén, de manera arbitrària, que l'herba i les restes de les plantes de cultiu s'han de retirar i dipositar a un espai més adequat de compostatge. Personalment, penso que és un mètode poc pràctic, i condicionat pel paradigma de l'ordre i la higiene, tant comú i estès a les nostres vides urbanes.

Però l'hort no pot ni ha de ser un espai net, ni necessàriament ordenat. Almenys, segons els criteris urbans. La natura (l'hort és natura), té el seu propi ordre i la seva pròpia higiene, que cal entendre i mirar de promoure. En aquest sentit, la retirada de la matèria vegetal "sobrant", com si es tractés de la pols d'un moble, és un error, perquè el sòl té tota una fauna i una flora descomponedora, beneficiosa pels cultius, que necessita aportació constant d'aliment per mantenir-se activa.

A la següent imatge, es mostren tres moments en la retirada d'un cultiu de col de gegant. Amb l'ajuda d'una falç, s'han seccionat aquelles parts toves de la planta, deixant de banda els troncs, que s'han retirat. Posteriorment, s'ha passat el motocultor, per acabar de triturar la matèria vegetal.

Amb aquesta acció, hem aconseguit mantenir a l'hort una part dels minerals que les cols havien absorbit del sòl, i hem aportat matèria orgànica, que serà descomposta per microorganismes, llombrius, etc, millorant la textura de la terra i el seu potencial nutritiu. Si seguim aquest mètode, comprovarem que, any rere any, tindrem un sòl amb més color, més porós i que es compactarà menys.

Horts urbans i immigració

Us deixo un vídeo interessant, que m'han fet arribar els companys de Plantem-nos, de Terrassa. El vídeo parla breument d'un documental fet a Los Angeles, The Garden, on s'explica la lluita veïnal per frenar un pla urbanístic que posa en perill la zona d'horts urbans més gran dels EUA (el documental The Garden no l'he trobat on-line).

Al vídeo, s'entrevista al president de l'associació de veïns de Bellvitge, Francesc Gago, que explica la situació similar que afronta la seva ciutat: un pla urbanístic està posant en perill la última zona agrícola d'Hospitalet, on queden encara molts horts urbans que s'havien salvat de l'expansió urbanística de la metròpoli barcelonina.

Un element permanent, present a tots dos escenaris, el de Los Angeles i el d'Hospitalet, és la procedència forània del veïnat, persones provinents d'un món rural en declivi econòmic, forçades a abandonar el camp i emigrar a zones urbanes. Quines funcions tenen els horts urbans per aquests col·lectius? Som conscients de totes les implicacions econòmiques, psicològiques i socials dels horts urbans en la població immigrant?

Recentment, he començat a indagar i recopilar informació sobre els efectes psicològics que l'horticultura urbana provoca en persones immigrants d'orígen rural, ja siguin de procedència pensinsular, ja siguin extracomunitaris. Qualsevol informació que cregueu que pugui ser útil, us estaria agraït si me la féssiu arribar. Penso que és un tema potent si el volem aplicar i traduir en polítiques d'integració i creació de societats inclusives.

Parades en Crestall

La Lola i la Sílvia, dues hortolanes de Lleure Agrari, han decidit aplicar el mètode de les parades en crestall al seu hort.

Aquest mètode, creat per Gaspar Caballero, consisteix en el disseny de rectangles de cultiu d'1,5 m d'amplada (parades), on s'aplica una cobertura superficial de fems (crestall) sense barrejar mai al sòl. Les parades estan clarament delimitades per corriols, que permeten l'accés al treball de l'hort i eviten la necessitat de trepitjar la superfície destinada al cultiu.

És un disseny especialment indicat per a horts amb finalitats educatives, degut als passos d'accés ben delimitats, l'elevació dels espais de plantació, que faciliten el treball, així com l'èmfasi posat en la rotació de cultius i en les tècniques ecològiques. És un sistema que dóna molt joc, amb potencial participatiu i creatiu per a la canalla. La Lola i la Sílvia, com a mares, prou conscients que en són!

Podeu trobar més informació aquí:

Web de Gaspar Caballero

Bloc Amics de les Parades