Lleixes

"(...) va veure que eren persones ben petites i que estaven soles."   Weiner, Matthew. Heather, absolutament ella. Barcelona: Empúries, 2018 Heather, the Totality . Traducció de Yannick García Col·lecció Narrativa, 525 ::: Què en diu la contraportada... El Mark i la Jaren Breakstone han aconseguit construir la vida de família benestant de Manhattan que sempre havien somiat, i al centre d’aquesta construcció que sembla perfecta hi ha la seva preciosa filla, la Heather. Ella és bonica, compassiva, fascinant i amb una empatia fora de sèrie; però  a mesura que es va fent gran, la seva extraordinària  capacitat de seducció comença a atraure interessos cada vegada més foscos i l’idíl·lic món dels Breakstone es comença a esquerdar. Mentrestant, en Bobby, un treballador de la construcció que va créixer envoltat de pobresa i violència, entra de manera inesperada a les seves vides, i amb el seu aire inquietant de depredador amenaça de destruir tot allò que ...

"Contábamos con todos los elementos para un drama: un seductor, una mujer de costumbres equívocas y otra íntegra." Sagan, Françoise. Buenos días, tristeza.  Madrid: Cátedra, 1996 Bonjour, tristesse Traducció de Pilar García Col·lecció Letras universales, 232 ::: Què en diu la contraportada... Los múltiples y dispares comentarios que en Francia y en el extranjero provocó la publicación, en diciembre de 1954, de la primera obra de la entonces jovencísima Françoise Sagan, coincidieron al menos en un argumento fundamental: la obra era una producción “hija de su tiempo”, un ajustado testimonio de un modo de entender la existencia que iba a marcar de modo decisivo, en las décadas posteriores, una parte de la conciencia de los países occidentales. :::  Com comença... Dudo en dar el nombre, el hermoso y grave nombre de tristeza, a este desconocido sentimiento cuyo tedio y dulzura me obsesionan. Es un sentimiento tan completo, tan egoísta, que casi me produce ...

"Davant de tanta escassetat documental, l’exercici d’inventiva que ens hem permès més amunt queda plenament justificat." Masó, Jordi. La biblioteca fantasma.  Barcelona: Males Herbes, 2018 Col·lecció Distorsions, 47 ::: Què en diu la contraportada... La biblioteca fantasma és plena d’històries incertes i de narradors improbables. Els artistes, músics o escriptors que protagonitzen aquests quaranta relats, es confonen amb la seva pròpia obra, s’hi amaguen o s’hi perden, tot caminant de puntetes per aquell territori sovint enganyós que anomenem «ficció». En aquest nou volum, Jordi Masó Rahola treu més rendiment que mai al seu enginy, fent gala d’una ironia finíssima i una capacitat extraordinària per sorprendre el lector. ::: Com comença... En un dels contes del meu llibre anterior, vaig inventar-me un compositor anomenat Frédéric Parés. Jo el vaig crear, va sortir de la meva imaginació, però ara he sabut que Frédéric Parés va existir. Tot és veritat. ...

"Així anem tots. Amb la miserable ànsia dels esclaus (...)." Buzzati, Dino. Seixanta contes Barcelona: Edicions de 1984, 2004 Sessanta Racconti . Traducció de Joaquim Gestí Col·lecció Mirmanda, 23 ::: Què en diu la contraportada... Seixanta contes han estat considerats, i amb raó, un veritable compendi del món poètic i literari d’aquest escriptor, venecià d’origen, però milanès de cor. En ells es troba representada tot la gamma dels seus temes i fonts d’inspiració: des de la visió surrealista a l’horror de la vida urbana; des de l’alienació i fascinació de l’home per la tecnologia a la reflexió metafísica i religiosa; i tot en un ampli ventall de narracions que aconsegueixen sorprendre sempre el lector. L’estructura del conte com a gènere, li va com anell al dit a l’habilitat narrativa de Buzzati que, veritable mestre del relat breu, es mou lliurament entre el seu món meravellós, fantàstic i imaginari i tradueix en joc, tragèdia o misteri les situaci...

"I've Heard That Song Before" Blanchet, Pascal. La fuga Granada: Bárbara Fiore Editora, 2007 ::: Què en diu el bloc de l'editorial...   La Fuga es un homenaje al jazz, al amor, a la dignidad, a los abuelos, y nos recuerda que ellos también han tenido treinta años y toda la vida por delante. Una historia magistralmente narrada… sin palabras. En poco más de un centenar de páginas, Blanchet logra una extraña unión de imposibles: imágenes que evocan música, ilustraciones que se animan y conforman secuencias de dinámica propia, bitonos que explotan en un arcoiris. Una especie de eclosión sinestésica donde los sentidos se confunden y entrelazan para conseguir una experiencia única. Lo que debería ser una seguido de ilustraciones a toda página, estáticas, toma vida y movimiento, quizás avivadas por el aliento del gran Al Hirschfeld, omnipresente, inspirador claro de esa línea refinada y delicada, que nos lleva entre algodones. La Fuga no es un libro ...

"L’única cosa d’aquest món que no funciona per majoria és la consciència de cadascú." Lee, Harper. Matar un rossinyol. Barcelona: Edicions 62, 2015 To Kill a Mackingbird . Traducció de Xavier Pàmies. Col·lecció El Balancí, 737 ::: Què en diu la portada... «Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol.» Aquest és el consell que un advocat dóna als seus fills mentre defensa l’autèntic rossinyol d’aquesta novel·la fascinant: un home negre acusat d’haver violat una noia blanca. Des de la seva publicació el 1960, Matar un rossinyol , l’única novel·la de Harper Lee coneguda fins ara, ha rebut nombroses distincions, entre altres el Premi Pulitzer i Millor novel·la del segle XX, segons els llibreters nord-americans. Robert Mulligan en va fer una esplèndida adaptació cinematogràfica. Traduïda a més de quaranta llengües, amb més de quaranta milions d’exemplars venuts a tot el món, aquesta magnífica novel·la s’ha convertit...