Lleixes

Hrabal, Bohumil. La petita ciutat on es va atura el temps Barcelona: Cercle de Lectors, 1996 Městečko, kde se zastavil čas Traducció Monika Zgustová >> Què en diu la contraportada... El narrador d’aquesta deliciosa novel·la és un infant que de petit queda fascinat pel treball dels descarregadors del port, fins al punt que es farà tatuar com ells. En el seu relat, s’esborra a ell mateix, però no pas la seva mirada ingènua i selectiva, capaç de captar aquells episodis a primer cop d’ull banals, però totalment descriptius, d’una família on l’oncle Pepin, entre cervesa i cervesa, esdevé l’heroi de gestes gairebé èpiques de tan ximples com poden arribar a ser, sempre acollit a casa els pares, malgrat que la mare rondini i que el pare estigui més capficat pels motors que per qualsevol altra cosa. >>  Com comença... Amb un estil ple de gràcia i de profunditat, Hrabal ens fa entrar en el petit món d’aquell racó de Txecoslovàquia que fou i ja ...

Marc Behm. La mirada del observador. Barcelona: RBA Libros, 2008 The eye of the beholder Traducció: Beatriz Pottecher >> Què en diu la contraportada... Un detective fracasado recorre Estados Unidos tras la pista de una asesina, una mujer que liquida maridos tan pronto le llenan la cuenta bancaria y que podría ser su hija. Tal vez para expiar sus propias culpas, el hombre se dedica a borrar cualquier huella que pueda inculparla. La historia transcurre ágilmente a lo largo de tres décadas y narra en detalle más de cien asesinatos, que dan sustancia a una de las novelas policiales más perturbadoras que se hayan escrito jamás. Y sin duda una de las más originales, considerada por Le Monde en 1983 como la mejor novela del género publicada en Francia en una década. >> Com comença... La mesa del Ojo estaba situada en una esquina junto a la ventana. Su único cajón contenía sus útiles de coser, su maquinilla de afeitar, sus plumas y lápices, su 45, dos cargadores, una revista de c...

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. La societat literària i de pastis de pela de patata de Guernsey Barcelona: Amsterdam, 2009 The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society Traducció Marta Vilella Llamas >> Què en diu la contraportada... Una novel·la divertida i profundament humana. Un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d’aixecar els ànims fins i tot dels més cínics. Irresistible. 1946, Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història commovedora. >> Com comença... 8 de gener Sr. Sidney Stark, editor 21 St. Jame’s Place Anglaterra Estimat Sidney, La Susan Scott és una maravella. Vam vendre més de quaranta còpie...

Agota Kristof. L'analfabeta. Narració autobiogràfica Barcelona: Laertes, 2005 L'ánalfabète. Récit autobiographique Traducció de Montserrat Solé Serra >> Què en diu la contraportada... Onze capítols per onze moments de la vida d'Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l'escriptura de les primeres novel.les en francès. La infància feliç, la pobresa arran de la guerra, els anys de solitud a l'internat, la mort de Stalin, la llengua materna i les llengües enemigues -imposades- que són l'alemany i el rus, la fugida cap a Àustria i l'arribada a Lausanne, amb la seva criatura. No es tracta d'històries tristes, sinó més aviat colpidores. Una dona que supera amb esforç l'escull fet d'exili i de llengues estranyes, amb les quals ha de conviure. Les frases curtes, la paraula justa, una lucidesa constant, l'humor... El món d'Agota Kristof és ben present en aquesta narració autobiogràfica, així com en totes les seves altres...

J osé Saramago. Ensayo sobre la ceguera Madrid: Alfaguara, 1998 Ensaio sobre a Cegueira Traducció Basilio Losasa >> Què en diu la contraportada... Un hombre parado ante un semáforo en rojo se queda ciego súbitamente. Es el primer caso de una “ceguera blanca” que se expande de manera fulminante. Internados en cuarentena o perdidos en la ciudad, los ciegos tendrán que enfrentarse con lo que existe de más primitivo en la naturaleza humana: la voluntad de sobrevivir a cualquier precio. Ensayo sobre la ceguera es la ficción de un autor que nos alerta sobre “la responsabilidad de tener ojos cuando otros los perdieron”. José Saramago traza en este libro una imagen aterradora –y conmovedora- de los tiempos sombríos que estamos viviendo, a la vera de un nuevo milenio. En un mundo así, ¿cabrá alguna esperanza? El lector conocerá una experiencia imaginativa única. En un punto donde se cruzan literatura y sabiduría, José Saramago nos obliga a parar, cerrar los ojos y ver. Recuperar la l...