Al ventre de la balena: sobre l'editorial Godall

AL VENTRE DE LA BALENA
Des de fa uns anys, la dimissió de les editorials que eren “importants” respecte de la poesia –i moltes altres coses– ha provocat la consolidació d’editorials que eren més petites, alhora que l’aparició de noves col•leccions i editorials; així com quan un arbre gran es podreix, creix tant l’herba com d’altres arbres on abans dominava l’ombra. Una d’aquestes editorials, petita però amb vocació de personalitat pròpia, és Godall edicions. Una editorial on l’estrella és la col•lecció de poesia, on un dels darrers volums publicats és Tot el blat de Christelle Enguix (2016), el seu tercer llibre, que trau després de vuit anys de l’últim El cor del minotaure (Premi Senyoriu d’Ausiàs March).
El primer que hauríem de comentar és que l’estil d’Enguix resulta perfectament recognoscible. Canvien les circumstàncies –perquè la seua obra s’alimenta de la vida– però no la manera com la conta: amb una visió íntima però alhora distanciada, gràcies a la ironia. Així, el motiu bàsic del poemari –la concepció, el naixement i creixement d’un fill– no resulta edulcorat, sinó incitador de noves perspectives. També en la constatació que de vegades és la vida qui pren les decisions, més enllà de les voluntats personals: és un cocodril invisible, /el desig d’engendrar-nos la pell. / un cocodril immòbil, ocult / sota les aigües nilòtiques de l’ànima. / fins que un plàcid matí de diumenge / hi emergeix vora nostre / i ens ensenya, desafiant, l’esplèndida dentada.
Potser per això, per a no deixar descontrolats els sentiments, l’autora també construeix el llibre d’una manera molt meditada, amb una estructura molt definida, sense espai per als excessos. Així, aconsegueix transmetre les emocions sense idealitzar la situació. De lectura necessària.
La trajectòria lliure i amb personalitat pròpia de la col•lecció de poesia es demostra amb llibres com Un riu als ulls del corb, de Josep Maria Capilla, un autor que des del 1993 havia publicat dos llibres, abans d’aquest. És, aquest, un poemari de dualitats marcades pel pas del temps –passat / present– i també per la distància física –Barcelona / Orient– entre les dues realitats que l’autor habita. Així, per exemple, al poema de la p. 42 trobem, gairebé en un mateix espai, Kobe, Hanoi, Barcelona i Xangai.
Però marca més el poemari el temps que l’espai. Escriu amb la serenor de qui ja ha viscut prou per a aprendre a observar, amb poemes descriptius que guarden, per als últims versos, alguna sorpresa que obliga a la relectura. És aquest pas del temps simbolitzat pel corb que apareix tant al títol com a diversos poemes. Però és més un corb plàstic, bell, que observa, que no pas carronyer. Perquè, al cap i a la fi, el pas del temps no és vist com a terrible, sinó com una bellesa crepuscular: Els plàtans que a l’estiu verdegen / són ja els plàtans de la tardor que han de venir. / I batuda pel temps una altra lleva.
En un altre dels volums de la col•lecció, Laura López Granell, a Forat, opta per un poesia que remet a la recitació: té una lírica del dir, amb una base més oral que guarda repeticions, jocs lingüístics,... Però aquest poemari, que comença decididament oral, és trasbalsat per l’amor o, més feridor encara, el desamor. Tant, que fins i tot arriba a la reflexió poètica, on es planteja una certa disjuntiva entre amor i poesia. Perquè és en la poesia on troba la capacitat de redefinir-se: Gràcia sota pressió, en digué Hemingway, del coratge. / Com el poema en diu dansar, de caure. I tot això potser perquè la pell no en té, d’orgull: / sucumbeix si la toca / l’enrabiada de l’aigua. // La pell no en sap, de sal / corcant genives. / La pell sap de la set. // I del deler dels porus / boquejant. // I del caire esberlat / de l’ona. // I del ferro / al llavi.
I és així, amb aquesta diversitat però alhora amb una coherència interna, com les petites editorials es reivindiquen. Perquè creuen en el que fan. I perquè l’arbre gran està tan podrit que ja no sap fer ni ombra.
Josep Lluís Roig

Publicat a la revista "Caràcters" tardor 2016.
(I això que quan vaig escriure l'article encara no coneixia -ni havia llegit- Gonzalo Hermo, traduït per Adrià Targa: "Celebració", ed. Godall: altament recomanables. Podeu llegir informació sobre el llibre a: http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/11/celebracio-gonzalo-hermo-adria-targa/ o també a: http://www.promoart.cat/es/noticias/2017/05/08/celebracio-entrevista-a-gonzalo-hermo-poeta)

Laia Noguera: "Amor total"

M'atreviria a dir que és un llibre volcànic, que esclata en direccions diferents. Divers, no tot són encerts, però els encerts ho són molt.
Paga la pena la immersió.

-Laia Noguera, "Amor total", ed. La Garúa poesia - Tanit, segona edició, febrer de 2017.

Aquest dimarts, Jaume Pont a València

Aquest dimarts 6/6 a les 19, a la llibreria Fan set, podrem descobrir per on va la poètica de Jaume Pont, de qui sóc especialment admirador des d'aquell "Llibre de la frontera" (2000), una antologia apòcrifa de poetes àrabs lleidatans. Encara no m'he llegit el nou, però dimarts comence.
Un poema del "Llibre de la frontera", ed. Proa, 2000.

L'incendi

A la llengua
l'incendi
que mai s'acaba.

A la saliva
es besen
el foc
i l'aigua.



I la publicitat de l'acte: