DÉU
Els arbres degoten silenci blanc.
A les parets de marbre, les arrels
esgoten les preguntes i la saba.
No res, ha gosat sobreviure a dintre:
fins les rates han mort en acabar-se
els llibres amb llurs lletres: els cadàvers
ja són pols, només. Només un tel són
a sobre els blocs magnífics de Carrara.
Ací és on déu habita insondable,
on s’oblidaren d’escriure respostes
o preguntes a les parets dels homes.
dissabte, 24 de desembre del 2011
dimarts, 20 de desembre del 2011
FRANCISCO BRINES
L'ÚLTIMA COSTA
Hi havia una barcassa, amb personatges foscos,
a la vora disposada. La nit de la terra,
soterrada.
I més enllà aquell vaixell, de llums esmoteïdes,
on s'amuntegaven, amb fervor, encara que trist,
una gentada de dol.
Enfront, aquella boira
tancada sota d'un cel sense cap firmament ja.
I una barca que esperava, i d'altres encallades.
Vam arribar exhausts, amb la carn que estirava, una mica resseca.
Un aire immòbil, amb serrells d'humitat,
surava per aquell lloc.
Tot estava disposat.
La boira, més tancada encara,
exigia partir. Jo tenia els ulls entelats per les llàgrimes.
Disposàrem els rems desgastats
i com esclaus, muts,
vam empényer aquelles aigües negres.
Ma mare em mirava, molt fixa, des del vaixell,
en el viatge aquell de tots cap a la boira.
LA ÚLTIMA COSTA
Había una barcaza, con personajes torvos,
en la orilla dispuesta. La noche de la tierra,
sepultada.
Y más allá aquel barco, de luces mortecinas,
en donde se apiñaba, con fervor, aunque triste,
un gentío enlutado.
Enfrente aquella bruma
cerrada bajo un cielo sin firmamento ya.
Y una barca esperando y otras varadas.
Llegábamos exhaustos, con la carne tirante, algo seca.
Un aire inmóvil, con flecos de humedad,
flotaba en el lugar.
Todo estaba dispuesto.
La niebla, aún más cerrada,
exigía partir. Yo tenía los ojos velados por las lágrimas.
Dispusimos los remos desgastados
y como esclavos, mudos,
empujamos aquellas aguas negras.
Mi madre me miraba, muy fija, desde el barco,
en el viaje aquel de todos a la niebla.
FRANCISCO BRINES (traducció de Josep Lluís Roig)
Hi havia una barcassa, amb personatges foscos,
a la vora disposada. La nit de la terra,
soterrada.
I més enllà aquell vaixell, de llums esmoteïdes,
on s'amuntegaven, amb fervor, encara que trist,
una gentada de dol.
Enfront, aquella boira
tancada sota d'un cel sense cap firmament ja.
I una barca que esperava, i d'altres encallades.
Vam arribar exhausts, amb la carn que estirava, una mica resseca.
Un aire immòbil, amb serrells d'humitat,
surava per aquell lloc.
Tot estava disposat.
La boira, més tancada encara,
exigia partir. Jo tenia els ulls entelats per les llàgrimes.
Disposàrem els rems desgastats
i com esclaus, muts,
vam empényer aquelles aigües negres.
Ma mare em mirava, molt fixa, des del vaixell,
en el viatge aquell de tots cap a la boira.
LA ÚLTIMA COSTA
Había una barcaza, con personajes torvos,
en la orilla dispuesta. La noche de la tierra,
sepultada.
Y más allá aquel barco, de luces mortecinas,
en donde se apiñaba, con fervor, aunque triste,
un gentío enlutado.
Enfrente aquella bruma
cerrada bajo un cielo sin firmamento ya.
Y una barca esperando y otras varadas.
Llegábamos exhaustos, con la carne tirante, algo seca.
Un aire inmóvil, con flecos de humedad,
flotaba en el lugar.
Todo estaba dispuesto.
La niebla, aún más cerrada,
exigía partir. Yo tenía los ojos velados por las lágrimas.
Dispusimos los remos desgastados
y como esclavos, mudos,
empujamos aquellas aguas negras.
Mi madre me miraba, muy fija, desde el barco,
en el viaje aquel de todos a la niebla.
FRANCISCO BRINES (traducció de Josep Lluís Roig)
dijous, 15 de desembre del 2011
Actes literaris diversos a Oliva i Gandia des d'ara fins dissabte
El proper dissabte 17 de desembre tenim el plaer de convidar-vos a la presentació de dos llibres .
El primer, L'Homenot del barret, de Gemma Pasqual, tindrà lloc a Gandia, a les 12 hores del matí, a la Biblioteca Central Convent de sant Roc (sala d'actes).
Amb aquest llibre l'autora ret homenatge a Enric Valor i fa una gran rondalla on el protagonista és el nostre escriptor.
El segon llibre que vos presentem és el poemari Herències, d'Àngels Gregori i Teresa Pascual, i del qual vos adjuntem quatre poemes.
L'acte, que tindrà lloc a Oliva, a les 20 hores, a la Biblioteca l'Envic, (passeig Gregori Maians, 36), anirà a càrrec dels poetes Josep Ballester i Ramon Guillem. I a partir de les 24 hores hi haurà un after hours a La Malabar, amb més poetes i amb l'actuació del grup musical Aribau 21.
El divendres, a Gandia
Xavi Sarrià i Rafa Xambó participaran en la presentació del llibre "Comunicant la revolta"
Divendres 16 de desembre
20 h Presentació del llibre "Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià" de Xavier Ginés
(Edicions 96, 2011)
Amb la participació de Xavi Sarrià, Rafa Xambó i l'autor del llibre.
Presenta Hèctor Montaner, patró de la Fundació
Sala de Conferències
Organitza Independentistes de la Safor
Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna
Carrer Dona Teresa, 2
Gandia
Avui dijous a Oliva
El president de l'Associació Cultural Centelles i Riusech
en nom de la Junta Directiva
es complau a convidar-vos a l'acte de lliurament de la
XVI Distinció Honorífica de la nostra entitat a
Francisco Brines
poeta
L'acte tindrà lloc el proper dijous dia 15 de desembre
a les 20'00 hores al Convent del Rebollet d'Oliva
El primer, L'Homenot del barret, de Gemma Pasqual, tindrà lloc a Gandia, a les 12 hores del matí, a la Biblioteca Central Convent de sant Roc (sala d'actes).
Amb aquest llibre l'autora ret homenatge a Enric Valor i fa una gran rondalla on el protagonista és el nostre escriptor.
El segon llibre que vos presentem és el poemari Herències, d'Àngels Gregori i Teresa Pascual, i del qual vos adjuntem quatre poemes.
L'acte, que tindrà lloc a Oliva, a les 20 hores, a la Biblioteca l'Envic, (passeig Gregori Maians, 36), anirà a càrrec dels poetes Josep Ballester i Ramon Guillem. I a partir de les 24 hores hi haurà un after hours a La Malabar, amb més poetes i amb l'actuació del grup musical Aribau 21.
El divendres, a Gandia
Xavi Sarrià i Rafa Xambó participaran en la presentació del llibre "Comunicant la revolta"
Divendres 16 de desembre
20 h Presentació del llibre "Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià" de Xavier Ginés
(Edicions 96, 2011)
Amb la participació de Xavi Sarrià, Rafa Xambó i l'autor del llibre.
Presenta Hèctor Montaner, patró de la Fundació
Sala de Conferències
Organitza Independentistes de la Safor
Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna
Carrer Dona Teresa, 2
Gandia
Avui dijous a Oliva
El president de l'Associació Cultural Centelles i Riusech
en nom de la Junta Directiva
es complau a convidar-vos a l'acte de lliurament de la
XVI Distinció Honorífica de la nostra entitat a
Francisco Brines
poeta
L'acte tindrà lloc el proper dijous dia 15 de desembre
a les 20'00 hores al Convent del Rebollet d'Oliva
dimecres, 7 de desembre del 2011
SILENCI
Hi ha persones animoses, existeixen males persones, i les intransigents. A més d’altra fauna que en aquest moment ens allargaria massa cap a direccions oposades a la narració. Quan les intransigents s’ajunten amb les males, ocorre que els xiquets un dia engeguen la televisió per vore el seu programa favorit de dibuixos en una llengua que casualment entenen però la pantalla es queda en negre. Això s’anomena censura, adverteix el narrador.
O quan el nostre radiooient viatja amb el cotxe cap a la feina i, en passar Ròtova –o d’altres el port de Xàtiva, camí de Benigànim–, marca el número 4 de la memòria, de sobte no se sent res. No és important per a aquesta història que els números 1, 2 i 3 estiguen ocupats per cadenes musicals que els seus fills habitualment sol·liciten perquè ara va sol, i li agrada escoltar diversos punts de vista sobre la realitat. Ni és definitiu el fet que, com que no escolta res, s’anima la son prèvia al café de màquina que l’espera amb la música dels Manel, que al segon disc encara han sabut guardar les ganes de jugar i han estat capaços de no autoprendre’s massa seriosament. Res de tot això és important. Són diminutes victòries simbòliques mentre els cabrons –males persones intransigents– avancen amb pas decidit cap a una merda o el món.
JOSEP LLUÍS ROIG (INÈDIT)
Per ser exactes, es va publicar al blog de Laia Noguera el 4 de desembre. I per a ser més exacte encara, l'hauria de dedicar a Jordi Puig.
La veritat és que quan l'altre dia vaig "penjar" un poema inèdit, em vaig adonar que feia més d'un any que no n'escrivia cap. Ni un sol vers. Perquè jo en volia escriure però m'eixien contes. Algun com aquest i d'altres de més "normals". I jo que em pensava que ja no escriuria cap conte més... Ja se sap, "nunca digas desta agua nâo beberei".
O quan el nostre radiooient viatja amb el cotxe cap a la feina i, en passar Ròtova –o d’altres el port de Xàtiva, camí de Benigànim–, marca el número 4 de la memòria, de sobte no se sent res. No és important per a aquesta història que els números 1, 2 i 3 estiguen ocupats per cadenes musicals que els seus fills habitualment sol·liciten perquè ara va sol, i li agrada escoltar diversos punts de vista sobre la realitat. Ni és definitiu el fet que, com que no escolta res, s’anima la son prèvia al café de màquina que l’espera amb la música dels Manel, que al segon disc encara han sabut guardar les ganes de jugar i han estat capaços de no autoprendre’s massa seriosament. Res de tot això és important. Són diminutes victòries simbòliques mentre els cabrons –males persones intransigents– avancen amb pas decidit cap a una merda o el món.
JOSEP LLUÍS ROIG (INÈDIT)
Per ser exactes, es va publicar al blog de Laia Noguera el 4 de desembre. I per a ser més exacte encara, l'hauria de dedicar a Jordi Puig.
La veritat és que quan l'altre dia vaig "penjar" un poema inèdit, em vaig adonar que feia més d'un any que no n'escrivia cap. Ni un sol vers. Perquè jo en volia escriure però m'eixien contes. Algun com aquest i d'altres de més "normals". I jo que em pensava que ja no escriuria cap conte més... Ja se sap, "nunca digas desta agua nâo beberei".
dijous, 1 de desembre del 2011
FOTOS DE LA PRESENTACIÓ
Certament, la presentació d'ahir va anar molt bé. Vam parlar dels llibres i de què s'espera d'una novel·la juvenil.
A més, voldria agrair l'assitència de tanta gent com ens va voler acompanyar i d'aquells que per mil circumstàncies no s'hi van poder acostar.
A més, voldria agrair l'assitència de tanta gent com ens va voler acompanyar i d'aquells que per mil circumstàncies no s'hi van poder acostar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)