SUITE DELS BONS AMORS

EL LLARG CARRER
No té sentit el bes
si no ve el do cobert de carn:
llavis, llengua, el llarg corredor
prop del qual la sang constructora,
com l’aigua en el molí,
revifa els camps i el gra i els ceps;
després seguim el descens sacre
al món inferior, al regne de les coves,
on, amagats, hi ha tot de lladres,
experts explotadors de penes i dolors
-i aquí també cal travessar el no-res.
Més avall se sent ja la calor que s'enfila,
som al centre i al cim, som al punt
en què patim els embats de la mar
i toquem, delitosos, la pedra lunar
-aquell jardí a les fosques i amb pas franc...

Si no té obert el pas la carn,
no té sentit el bes;
i no té cap sentit parlar d'aquesta forma
d'aquest tan llarg carrer de doble direcció.

De "Suite dels Bons amors"
Jaume Creus
Edicions de 1984

Activitats literàries diverses per a novembre, encara

Sembla que novembre és un mes d’un no parar. Per a acabar-lo dignament, hi ha, com a mínim, per a triar entre totes aquestes activitats:
*******
Divendres 28 al vespre Maria Josep Escrivà presentarà Atlas (Correspondència 2005-2007) de Joan Navarro realitzat amb el pintor Pere Salinas a la Biblioteca Tamarit d'Oliva (Carrer Tamarit, 4)
***********
Dissabte 29 de novembre
15 h CLUB DE LECTURA
L'home manuscrit de Manuel Baixauli
Proa. Premi Mallorca 2006.
Hi serà presenta l'autor del llibre.
4t pis del Casal
(a les 13.30 h, dinar a Tano Passeig amb Manuel Baixauli)
**************
Dijous 27 de novembre de 2008
20.00 h Jaume I i la cultura trobadoresca
A càrrec d’Albert Hauf, Universitat de València i Institut
d’Estudis Catalans
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Pg. de les Germanies, 13
46700 Gandia

**************
Amigues, amics:
Tenim el plaer de comunicar-vos que, dintre el conjunt de les activitats que durant tot el mes de novembre estem dedicant a celebrar la llarga trajectòria literària de Josep Piera, el pròxim dijous 27 de novembre tindrà lloc, a Dénia, la presentació del núm. 35 de la revista L’Aiguadolç, que inclou el dossier «Josep Piera. 40 anys de vida literària», editada per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Hi intervindran:
Llúcia Signes, bibliotecària
Antoni Prats, director de la revista L'Aiguadolç
Maria Josep Escrivà, coordinadora del dossier
Josep Piera, escriptor

Lloc: Agència de lectura de Baix la mar de Dénia (ronda de les Muralles, s/n. Antic Institut de FP).
Hora: 20:30
Organitza: Departament de Cultura de l'Ajuntament de Dénia

«Vaig entendre també millor aquella colla d’escriptors que coneixem com a 'generació dels 70' i que cada vegada em sembla més que hem tractat, emparats en el dubtós encert de l’etiqueta, amb una displicència del tot impertinent. Dins del context valencià, la seua va ser una efervescència inusitada, sorgida quasi del no-res, i que va deixar un llegat sòlid: bona part del que se sosté en matèria cultural i en català, a hores d’ara, al País Valencià, els ho devem. Cert que de vegades van estirar el braç deu pams més que la mànega. No ho és menys que la seua voluntat de posar al dia aquesta terra i traure-la d’una vegada del seu erm ensopiment provincià va ser una aposta tan encertada com intrèpida, i que, en conjunt, es van meréixer un país molt més receptiu que el que els va tocar en sort. Sens dubte, Josep Piera, amb el seu cap ple de cançons pop, estrelles de cel·luloide, ecos morescos, versos avantguardistes i pel·lícules franceses, va ser un dels adalils més tenaços i efectius d’aquesta empresa».
(Enric Sòria, «Una feliç sorpresa», L'Aiguadolç, núm. 35)

*********************

Manel Marí i Vicent Penya a "Escriptors al terrat"
Els autors llegiran els seus textos a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània

Els escriptors Manel Marí i Vicent Penya seran els convidats d'una nova cita amb "Escriptors al Terrat", una lectura de textos que es realitzarà a l'Edifici El Segle de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (carrer de Sant Ferran, 12) el proper dijous, 27 de novembre, a les 19.30 hores. El cicle està organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i reuneix sempre dos escriptors que parlen de les seves respectives obres.

Darrers actes de l'homenatge a Piera

Aquest dijous es presenta un dels darrers actes dels homenatges a Piera: presentació de L'aiguadolç a Dénia, amb un monogràfic sobre Josep Piera. La veritat és que gairebé ja m'acabe la revista i l'he trobada més que molt interessant. Amb articles diversos (nostàlgics, lúcids, erudits,...) i una llarga entrevista. Jo crec que cal llegir-se'l per a adonar-nos de quin desert cultural i social venien tots aquests autors de l'anomenada generació dels 70 i com seria impossible el nostre present sense ells. Tan senzill com això.
L'últim acte serà dissabte a Can Alcover, a Mallorca.
I, respecte dels actes, si algú vol trobar algun vídeo d'actes passats, ho pot fer, entre d'altres llocs, a:
http://poesiadeproximitat.blogspot.com/

San Gimigniano

Aquest diumenge vaig encetar una botella (la darrera de tres) de vi que vaig comprar a San Gimigniano, l’any 94, crec, en una excursió que hi vam fer amb alumnes de l’ aleshores 3r de BUP. Tot ha passat, però el vi encara es conservava en bon estat.
No és que fóra un gran vi ja en origen. Senzill, correcte, el record d’un antic monestir franciscà. Beure aquest vi és, també, reviure tot això, un glop de fa catorze anys, tantes persones que no he tornat a veure, que no tornaré a veure. Persones que m’eren indiferents, que estimava, que.
La bona poesia, de la classe que siga, també és una mica això: ens transporta a sensacions que vam viure o no, que imaginem o vivim. O hem viscut. Fa hores, dies o anys. Que ens fa reviure coses que no hem viscut. La poesia no té preu. Aquell vi tenia una bona relació qualitat-preu.

Josep Lluís Abad

De vegades estem tan pendents de cercar la perfecció i totes aquestes coses que oblidem altres virtuts no gens menyspreables de la poesia. Als darrers premis d'Alzira, en la secció poesia, va quedar finalista Josep Lluís Abad, amb un llibre ple de poesia. Poesia senzilla però bona poesia. És una llàstima que, en aquest món de premis on vivim, coste de trobar una eixida per a llibres com aquest, que mereix ser publicat i llegit.
De moment, com a alternativa, hom pot gaudir del seu blog:
http://espaiclaudator.blogspot.com/2008/11/com-esdevenir-poeta.html

Homenatge a Josep Piera a Barcelona

POEPIERA! Festa a Josep Piera
De la Drova a l'Horiginal amb...
MARINA ROSSELL, RAIMON, ENRIC SÒRIA, MIQUEL DE PALOL, MANUEL FORCANO, RAMON PINYOL, JOSEP LLUÍS ROIG, ENRIC CASASSES, CARLES HAC MOR, RAFAEL VALLBONA, VÍCTOR OBIOLS, DAVID CASTILLO, SEBASTIÀ ALZAMORA,MIREIA MUR, XAVIER BRU DE SALA, ESTER XARGAY, JOSÉ V. SALA, JAUME PONT, TXEMA MARTÍNEZ-INGLÉS, SUSANNA RAFART, JAUME P. ALORDA, EDUARD CARMONA, JOSEP PEDRALS ,ÀNGELS GREGORI.....I MÉS....I MÉS I MÉS I MÉS I TOTHOM!!!!!!!!

DIMARTS 11 DE NOVEMBRE A LES 20'30 HORES A L'HORIGINAL (C/ Ferlandina. Davant del MACBA. Barcelona)

I si encara en voleu més, el divendres que ve també té un altre acte a BCN:
19.30 h: Presentació de Monodia de l’absència i de La sonrisa de la hierba y otros poemas(Denes editorial)Hi intervenen: Sam Abrams, Manuel Forcano i Vicent BerenguerLloc: Llibreria Catalònia. Ronda sant Pere 3,Barcelona

Miquel Àngel Riera

Fa un poc de temps, Edicions del Salobre va treure en una magnífica edició, l'obra poètica de Miquel Àngel Riera. Un autor magnífic, una descoberta que no ho hauria de ser, perquè hauria de ser un autor d'aquells més que reconeguts, d'aquells que qualsevol cànon inclouria. "Et diria t'estim i semblaria que la puresa em venç. T'enganyaria."
Doncs bé, ara Edicions del Salobre ha tret l'Obra narrativa completa. Recorde un parell d'obres que em van impactar en la meua joventut. D'aquelles dures, sense espai per les concessions. Qui tinga l'ocasió, que no dubte a apropiar-se d'aquestes mil cinc-centes pàgines en paper bíblia. Un paper addient per a deixar escrit el desassossec del món.
I la meua admiració cap a Edicions del Salobre, que té un catàleg d'aquells indiscutibles. I necessari. I, a més, amb llibres bellament editats.

Més Josep Piera

A Josep Piera li agrada dir que Gandia és la Salamanca de les lletres catalanes. No sé si té raó, però és possible que sí. La veritat és que ell i uns poc més s'hi van comprometre quan aquest esplendor invisible era poca cosa més que una utopia. Ell i uns pocs més es van treballar la llengua també, per trobar-li un ús possible -literari i estàndar- a partir d'allò que es parlava al carrer, a partir dels clàssics i a partir, també, de la descoberta als diccionaris. Per tot això, trobe més que merescut l'homenatge que se li fa i que aquest cap de setmana té, entre altres coses, els següents actes:

Divendres dia 7 inaugurarem l'exposició titulada JOSEP PIERA, LA PASSIÓ DE LES PARAULES, de la qual s'ha fet càrrec Víctor G. Labrado. Es tracta d'una mostra que pretén ubicar i relacionar Josep Piera amb el seu context vital i artístic. Lloc: Espai d'Art de la plaça del Prado de Gandia; hora: 20.00.

Dissabte dia 8, a les 19.00 i a la llibreria Ambra de Gandia (Av. d'Alacant, 12): presentació dels llibres Monodia de l'absència (traducció de l'inèdit castellà Monodia de la ausencia) i La sonrisa de la hierba y otros poemas (a partir de l'homònim català i d'una selecció d'altres textos). Els dos de l'editorial Denes. L'edició ha estat promoguda pel CEIC Alfons el Vell i patrocinada per l'AVL.Hi intervenen: Marc Granell (traductor de La sonrisa...); José Luis Falcó (prologuista de Monodia...) i Vicent Berenguer (editor).

La vida

Quan tot va de cara, tendim a oblidar com de fràgil és la felicitat, la vida. Tanamteix, la vida ja s'entreté a demostrar-nos-ho en forma de malalties, cabrons o similar. Així que alternem les bones amb les dolentes, "una de cal y otra de arena", la felicitat amb la tristesa o la preocupació, la vida amb la vida.

El cementiri dels anglesos

Isidre Martínez ha escrit "El cementiri dels anglesos", una novel.la, publicada per 3i4, on l'autor parteix d'una anècdota concreta (aquest cementeri existeix realment a Dénia) per recrear la història d'aquella epopeia ja llunyana. Algun crític n'ha malparlat perquè els personatges no tenen gaire profunditat psicològica i d'altres qüestions relativament relacionades amb la versemblança.
Certament, potser tenen raó en això, però són completament miops a d'altres virtuts, com si tothom haguera d'estar condemnat a llegir perennement novel.les juvenils. No són capaços de capir les virtuts de la novel.la: l'amor pel paisatge, per la mar, per la terra, per la llengua. El treball lingüístic intenssím, la voluntat de mostrar-nos amb quina facilitat oblidem el passat. No només el nostre com a valencians, sinó qualsevol passat que interferesca en la proliferació d'adossats i multipropietats, de xalets i d'urbanisme.
A qui li agraden els llibres escrits centímetre a centímetre, amb amor pel que descriuen i escrits amb una cura més que maternal, aquells que s'estimen la terra on viuen i vulguen llegir-la escrita, a totes aquestes persones, els puc recomanar aquesta novel.la breu però intensa. Aquells que busquen una història fàcil i els crítics amb idees preconcebudes, que se n'abstinguen.