Dilluns, 30 de juny de 2008
COMENCEM!!!
Jocs de relleus, carreres… cal aconseguir el màxim de puntuació i de pistes per poder endevinar

quin serà el centre d'interès

Dijous, 27 de juny de 2008
CAL ANAR AL CASAL D'ESTIU?
Avui hem comentaven uns pares que ells no eren partidaris de portar els seus fills al casal d’estiu i que reivindicaven l’avorriment dels infants.
Recordo que, fa ja temps, això mateix ho vaig sentir a dir a l’escriptor Quim Monzó. Ell deia que actualment no deixem que els nens s’avorreixin i que constantment els bombardegem d’activitats. Recordava com ell passava les seves llargues vacances sense fer res, assegut al balcó de casa veient passar els dies. Afegia que aquesta manca d’activitat mai havia estat un impediment en la seva vida.
Podeu imaginar que jo no estic gens d’acord amb tot això.
Tots hem de tenir una estona de no-oci, sense fer res i deixar que les idees ballin sense rumb pel nostre cervell però fer això durant tot el dia, al llarg de tres mesos, potser és un gra massa.
La mandra porta mandra i, personalment, la gent mandrosa és un dels defectes que no acostumo a tolerar massa bé en les persones, ni en els nens.
Aquesta conversa m’ha fet reflexionar sobre els avantatges de fer el casal d’estiu, i fer-lo a la pròpia escola.
Aquestes han estat les meves conclusions:
- Els nens continuen en un ambient i amb companys coneguts, no cal adaptació
- La línia educativa és la mateixa, per tant no entren en conflictes de valors i normes
- Tenim la possibilitat de treballar amb ells d’una manera diferent, en situacions que no vivim durant el curs i això ajuda a conèixer-los d’una altra manera
- Barregem classes i edats similars, per tant es crea unió a l’escola i la possibilitat de tenir amics a altres classes
- Veuen la seva escola com a un lloc polivalent: podem estudiar, jugar, fer tallers, jocs d’aigua, excursions... el ventall és ampli

Podeu, si voleu, ampliar les meves conclusions.

Dimecres, 26 de juny de 2008
CASAL D'ESTIU
Avui ha començat el Casal d’estiu. La dinàmica aquests dies és molt diferent. Estem més tranquils, més relaxats. Tot es fa més a poc a poc. L’esport, el joc, la diversió... seran els protagonistes aquests dies.
Hem programat un munt d’activitats, de sortides i alguna excursió.
El mes serà llarg, si més no per a mi, per a ells serà ben curt. Evidentment tot depèn de en quin bàndol et trobis.
Espero que la calor, que tan poc m’agrada, ens deixi respirar. L’estiu ha començat.

NOTES A PRIMÀRIA
Dijous, 26 de juny, dia d’entrega de notes a Primària. Per alguns serà un gran dia, per altres no tant. Sigui quin sigui el resultat és important que valoreu l’esforç que han fet. Que entre tots reflexioneu si es podia haver treballat més i pensar en propostes de millora pel proper curs.
Sóc absolutament partidària de la recompensa i el premi de final de curs. Els nens han treballat molt, alguns més que altres, i cal que se’ls hi valori.
A tots ens agrada que se’ns feliciti per la feina ben feta i que ens ho diguin. Els nostres fills no són una excepció.
Jo no parlo de premis cars, ni joguines, ni diners... parlo de fer-los protagonistes i recordar que el curs ha estat llarg i que han aprés molt. Que els àlbums tenen molts fulls i els llibres estan tots acabats. Sigui com sigui es pot celebrar amb un sopar familiar amb el menú triat per ell, o anar a menjar una pizza, o un gelat gegant... fins i tot es pot anar a veure una pel·lícula i tornar tard, anar al Tibidabo, a patinar sobre gel... tant és, busqueu una cosa que els hi pugui agradar i que surti de la rutina perquè avui ell és el protagonista i premiem el seu esforç.

REVETLLA DE SANT JOAN

BONA REVETLLA A TOTHOM!!!

Aquí teniu uns consells per a que no tinguem cap ensurt la nit més curta i més màgica de l’any:http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_revetlles.htm

FINAL DE PARVULARI PELS ÓSSOS

El curs vinent els nens i les nenes de P4 canvien d’edifici.
Deixen el Parvulari per passar ja a l’escola de Primària.
La majoria han passat quatre anys allà, i tot i que ells no en són conscients, acaben amb una etapa de la seva vida.
Han de fer encara l’últim curs d’educació Infantil i cal que s’adaptin poc a poc als nous canvis.
Deixen les taules rodones per seure de dos en dos. Ja no seran els gran de l’escola, com aquest curs, sinó que passen a ser els més petits.
De totes maneres els hàbits i les rutines són les mateixes per tant no patiu.
No us oblideu que llegeixin cada dia. El que han aprés s’oblida fàcilment i no hem de llençar per la borda l’esforç de tot l’any.
De totes maneres ells estan contents i dediquen aquest aplaudiment de la foto al seu parvulari.

Dijous, 19 de juny de 2008
FINAL DE CURS... PERÒ CONTINUEM
El curs arriba a la fi. Ha estat un bon curs escolar. No m’agrada massa fer valoracions, ni memòries, ni tan sols propostes de millora per obligació i per què toca fer-ho.
Penso que la vida es viu dia a dia. Cal aprendre amb el present i gaudir d’allò que se’ns posa davant. Millorar cada dia i posar esforç i il·lusió, tot el demés és passat o futur.
No podem viure del passat ni esperar que arribi el futur. El moment és ara mateix.
Tampoc m’agraden els acomiadaments. Mai m’acomiado de ningú. Ni que sàpiga que marxa a l’altra punta de món. No se sap mai on ens trobarem de nou.
Richard Bach va dir: “Viatja lliure i feliç més enllà dels acomiadaments, per sobre de la paraula “sempre”, i ens trobarem alguna vegada, quan així ho vulguem, en mig de la única celebració que mai pot acabar”

Dimarts, 18 de juny de 2008
CRÒNICA D'UNA GRADUACIÓ ANUNCIADA
8:00 estem ja a l’escola esperant que ens portin la tarima
9:00 la tarima encara no ha arribat. Obro l’escola
10:00 he d’anar a comprar un faristol, l’any passat es va trencar i no ho recordava. Encara no ens han portat la tarima.
10:15 truco a l’empresa de transport, no saben on estar el transportista però no pot trigar. Intento provar de posar el power point... l’ordinador no funciona
10:30 arriba la tarima. Encara no funciona l’ordinador i no tinc faristol
10:45 el transportista es talla la ma tot descarregant la tarima, cura d’emergència. He demanat la tarima més gran i per poc no ens hi cap.
11:00 tot està muntat. Vaig a buscar als de 6è per assajar. Recordo que no tinc faristol
11:15 paro l’assaig ja que unes mares ens porten els obsequis de la Graduació
11:30 continuem l’assaig, sense faristol i l’ordinador amb virus
12:00 Ja hem anat a comprat el faristol, l’assaig general va perfecte però no funciona l’ordinador
12:15 em donen indicacions per solucionar el problema però evidentment les màquines se’m resisteixen
12:30 torno a parar l’assaig ja que arriben les flors per la graduació. Els hi hem de posar aigua i a l’ombra
13:00 he de fer la sortida
13:15 tinc hora a la perruqueria, avui em faran moltes fotos
14:00 dino ràpidament mentre intento quedar amb l’informàtic. L’ordinador encara no funciona
14:30 preparo l’escenari: flors, fotos, música, pantalla...
15.45 arriba l’informàtic per solucionar el problema més greu que tinc avui
16:30 després de molts nervis per part meva i molta tranquil·litat per part de l’informàtic totes les màquines funcionen
17:00 faig la sortida i acompanyo la fila d’esport
17:30 vaig a casa per vestir-me per l’ocasió festiva que ens espera. Tinc el temps molt just però ho puc fer tot, he de relaxar-me i concentrar-me per poder dirigir als meus cantaires
18:15 m’esperen a la porta ja els de 6è i els seus familiars
18:30 comença l’espectacle... tot funciona a la perfecció. Els nens ho fan perfecte, canten molt bé i parlen com si fossin adults. Plors i emoció
20:00 hem acabat la primera part de la festa, estic contenta, tot ha anat perfecte. Truco perquè ens portin les pizzes
21:00 el pizzero em truca que s’ha perdut, no troba l’adreça que li he donat
21:30 arriben les pizzes
21:45 els nens passen de les pizzes i els gelats i volen posar música
22:00 les mestres, que bonament m’acompanyen, comencen a estar sordes de la música. Ja que ens queda una hora decidim ballar amb ells
22:15 ja hem ballat suficient
22:30 ells continuen ballant i nosaltres mirant el rellotge
23:00 obrim la porta... tots cap a casa
23:10 tothom col·locat... per fi tanco l’escola. No penso fer cap graduació més (no us ho creieu oi?)
23:45 escric el blog
00:00 acabo de tenir una idea nova per la graduació del curs vinent
00:15 el millor que puc fer és anar-me a dormir

Dilluns, 16 de juny de 2008
DARRERA SETMANA
Encetem la darrera setmana de curs.
No sé ben bé perquè però no m'ho sembla que estiguem acabant.
És possible que l’agradable temperatura que ens acompanya en sigui la responsable. Treballar sense calor ens beneficia a tots. Potser també és el fet de que a la nostra escola no fem jornada intensiva.
Això de la jornada intensiva a les escoles, durant el mes de juny i setembre, no ho entenc gens. M’agradaria que algú m’ho expliqués. Treballar sota mínims des del mes de maig fins l’octubre no crec que sigui massa recomanable per als nens que, per norma general, ja costa que agafin un ritme de treball i facin un esforç.
Veure els nens, els pre-adolescents i els adolescents que passen hores al carrer, sols, durant tants i tants dies de ben segur no és massa bo per la seva educació i formació. No en pensen cap de bona i l’avorriment no fa res més que provocar mandra.
De tota manera de moment nosaltres no ens avorrirem gens aquesta setmana. Estem acabant de muntar els àlbums, acabant alguns detallets dels llibres o quaderns i repassant conceptes.
Encara que sigui ja el final no deixem de preguntar les taules i llegim cada dia.
Em fa molta ràbia quan sento que algú diu que aquests dies ja no fem res. Us puc assegurar que no és així.
L’escola acaba el 19 (surrealista també acabar en dijous, però això és una ordre del Departament d’Ensenyament que vetlla per l'ensenyament d'aquest país) i no hi ha cap motiu per deixar de treballar una setmana abans.

Divendres, 13 de juny de 2008
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA
He après què... la vida és molt dura però jo ho sóc més
He aprés què... les oportunitats no es perden mai. Les que tu deixes marxar les aprofita un altre
He aprés què... si dónes rancúnia la felicitat marxar cap un altre costat
He aprés què... cal utilitzar paraules bones, ja que tard o d’hora te les hauràs de tragar
He aprés què... un somriure és la manera més econòmica de millorar el meu aspecte
He aprés què... em senti com em senti, sempre puc fer alguna cosa
He aprés què... tots volem viure a dalt de la muntanya però la felicitat està en el camí
He aprés què... cal gaudir del viatge i oblidar el destí final
He aprés què... només s’han de donar consells quan te’ls demanen
He après què... amb l’amistat sempre puc arribar molt lluny

Dijous, 12 de juny de 2008

CLOENDA

Aquestes fotos són els nostres Pollets… fa 10 anys!!!
Acabem un curs i amb ell marxa una altra promoció. Sap greu.
El més bonic de ser mestra és que podem formar part de la vida de molts nens. Els hi transmetrem coneixements i valors. Tenim alegries i disgustos. Fracassos i èxits.
Amb alguns d’ells no ens tornarem a veure mai més, altres mantenen una relació amb l’escola.
La vida d’un mestre no la determina aquests èxits o fracassos sinó la possibilitat de formar part de la vida d’un nen i participar, d’aquesta manera, en el destí d’un home.
La nostàlgia sempre s’apodera de mi quan acaba un curs (una altra raó del per què no m’agrada el mes de juny).
Un altre curs ha passat, un altre any. Malgrat tot el fet de poder veure com marxen de l’escola, per què ja han acabat la Primària, és un goig.
Una de les meves cançons preferides diu: no li treguis anys a la teva vida, posa-li vida als anys.
Posar vida als anys vol dir viure amb intensitat qualsevol moment.

Feu-ho!

Dimecres, 11 de juny de 2008
ELS ESCLOPS D'EN PAU
Llibre de música acabat, quadern acabat, cançons apreses… última classe.
Els jocs i les cançons populars sempre són un bon recurs per aquests dies.
Els hi he ensenyat la cançó i el joc dels Esclops d’en Pau, què diu així: amb els esclops d’en Pau fangava Sant Joan, triava el gram, Sant Pere li va al darrera amb el tripi tripi trap.
El joc consisteix en seguir la pulsació mentre es van passar un objecte al company de la dreta, al final de la cançó es pica endavant i endarrere dues vegades.
És el joc més simple que us podeu imaginar però han passat una bona estona. No volien parar de jugar.
Com més "tecnològics" són els nens més m’adono que, si els hi ensenyes, gaudeixen molt dels jocs de tota la vida.
Quan ja anaven cap a la classe un dels nens hem diu:
- No he entès casi cap paraula ni Sant Pere ni Sant Joan... però m’he divertit molt!!!

Dimarts, 10 de juny de 2008
DEURES D'ESTIU
Estem acabant el curs i comença de nou el dilema dels deures d’estiu.
Sóc conscient de que els nens tenen moltes vacances. No poden estar tres mesos oblidant tot el que s’ha aprés durant el curs. De tota manera jo no sóc gens partidària de fer deures quan tota la família està de vacances.
Tot i que a l’escola recomanem que es faci el Llibre de vacances, fer-lo al juliol és inútil i absurd. Jo feia fer els deures, a la meva filla, al setembre. Ho recomano a tothom.
El primer dia de setembre organitzaven les pàgines que calia fer cada dia. D’aquesta manera es tornava a la rutina de treball poc a poc. Agafava de nou l’horari i anava perfecte per recordar-ho tot, just abans de començar el curs. Si han fet el llibre al juliol tot torna a estar oblidat.
El que cal fer cada dia és llegir. Això és importantíssim.
Podeu aprofitar l’hora de més sol, o l’hora més fresqueta... tant és... però feu-los llegir cada dia.
A les tardes del mes de juliol fa molta calor per estar a les places, i com que no hi ha deures, podeu aprofitar per anar a les biblioteques, s’està fresquet i còmode.
Abans de marxar de vacances podeu anar-hi tots i escollir una bona pila de llibres.
Feu que us vegin llegir a vosaltres, expliqueu-los les aventures del vostre llibre, les curiositats.
També en els nens els hi agrada molt que llegiu el mateix llibre. D’aquesta manera el podeu comentar i veure qui avança més o parlar sobre el que li passarà al protagonista.
Feu de la lectura un plaer, no una obligació. L’estiu pot ser un bon començament.

Dilluns, 9 de juny de 2008
PROJECTE LINGÜÍSTIC
El Projecte Lingüístic d’una escola és un document on, a partir de la realitat sociocultural del centre, s’elaboren uns processos d’aprenentatge de les llengües curriculars, és a dir, del català, del castellà i de l’anglès.
Les escoles hem hagut de redactar de nou el Projecte Lingüístic. Calia tenir-lo enllestit el 30 de juny d’enguany però degut a la problemàtica del document han allargat el termini d’entrega fins el juny del 2009.
Tot treballant en el nostre projecte, la dificultat que ens trobem és la de redactar-lo tal i com demana la nova normativa, ja que la nostra realitat lingüística no ha sofert massa canvis en els últims anys.
Hem fet una estadística sobre quina és la llengua familiar dels nostres alumnes.
No hi ha cap alumne al centre que no entengui ni parli tant el català com el castellà.
Crec que és interessant que la conegueu i que cadascú pugui fer la seva pròpia lectura:
- el 56% dels alumnes són catalanoparlants, és a dir, parlen català a casa
- el 17% dels alumnes són castellanoparlants
- el 25% son bilingües, català-castellà, segons l’idioma que utilitzen amb el pare o la mare
- el 2% són bilingües, català-altres llengües

Dissabte, 7 de maig de 2008
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA: L'OPCIÓ (Anónim)
Era un bon professor, just i comprensiu, però molt estricte.
L’últim dia de curs un alumne es va acostar a ell i li va dir:
- Me n’alegro d’acabar el curs. Ja no hauré d’escoltar més les ximpleries què diu i no em caldrà veure’l més.

El professor el va mirar tranquil·lament. El noi el desafiava i el provocava. Llavors li va contestar:
- Quan algú t’ofereix alguna cosa que no vols, ho acceptes?
- Clar que no! Va respondre el noi
- Quan algú intenta ferir-me o ofendre’m dient-me coses desagradables, m’està oferint “alguna cosa” que no vull. Tu ara m’ofereixes ràbia i rancúnia, i jo decideixo no acceptar-ho
- Com? No entenc el que em diu. Va respondre l’alumne
- Tu em dones menyspreu i si jo m’enfado i em poso furiós estaré acceptant el teu regal. I jo, amic meu, prefereixo donar-te la meva pròpia serenitat.

La vida ens dóna la llibertat d’amargar-nos o de ser feliços,
La teva ràbia passarà però no la deixis amb mi, per què no m’interessa. No puc controlar el teu cor, però si el meu.
Cada dia pots escollir les emocions o sentiments que vols posar dintre el teu cor, i el que esculls ho tindràs fins que decideixis canviar.
Aquesta és la llibertat més gran que ens dóna la via: la nostra opció de ser feliços.

Divendres, 6 de juny de 2008

BOLA, BOLETA...

Si passeu per davant de la classe dels Pollets aquests dies sentireu constantment: “Bola, boleta, ben rodoneta… tirolirolà, tiroliroleta”
Espero que us agradi la tapa de l’àlbum que estan fent per què fer tanta boleta no és fàcil per aquestes manetes encara maldestres.

Dijous, 5 de juny de 2008

CLOENDA DE FUTBOL

Cloenda de futbol passada per aigua, tot i així una tarda dedicada a l’esport sempre és molt agradable.
Els nens han fet el seu partit, contents i emocionats. Els pares no l’han pogut fer ja que s’ha posat a ploure quan havíem de començar. Algú m’ha confessat que la pluja els ha salvat de tenir agulletes durant tot el cap de setmana.
Jo anava ben preparada per defensar una de les porteries però tampoc he tingut ocasió. La pluja sempre és la meva aliada.
Entrega de medalles i berenar.

El curs vinent ja seran uns grans campions i esperem ampliar el planter amb nous jugadors.

Dimecres, 4 d juny de 2008
LLEGIM!!!
Avui llegia aquest decàleg sobre la lectura que ha escrit Ada Castells.
L’he trobat molt interessant i molt proper als nens, lluny de tòpics i vocabulari aliè.
El curs vinent ho treballarem a l’escola, ara no podem començar cap projecte nou (aquesta és un altre raó del per què no m’agrada el mes de juny)
Diu així, presteu atenció, també ens pot anar bé a tots.
1.- Llegim per combatre l’avorriment. Un llibre te’l pots endur on sigui i la seva lectura et permet fugir a altres mons.
2.- Llegim per no sentir-nos sols. Els personatges t’acompanyen sempre com si els portessis a dins.
3.- Llegim per aguditzar el sentit crític. Conèixer altres vides fa qüestionar els punts de vista dels altres i els propis.
4.- Llegim perquè ens ajuda a anar pel món. La lectura amplia la nostra visió de les coses i ens apropa a cultures que no podríem conèixer d’altra manera.
5.- Llegim per ampliar els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses. Els llibres ens poden donar detalls molt precisos dels temes més variats.
6.- Llegir és un plaer que et fa volar la imaginació. Hi ha moments en què la lectura ens absorbeix tant que som capaços de viure les experiències dels personatges.
7.-Llegir ens ajuda a fer amics. Parlar de llibres és una manera d’establir complicitats amb els qui els han llegit i detectar els qui tenen els mateixos interessos que nosaltres.
8.- Llegir ens ensenya a escriure. Veure el camí dels escriptors ajuda a que nosaltres ens inventem el nostre.
9.- Llegir ens obre la porta a feines millors. Amb la lectura obtenim més vocabulari i ens ajuda a elaborar un bon discurs per expressar què volem i què podem oferir.
10.- Llegir ens fa més persona. Llegir les experiències dels personatges ens enriqueix la ment i l’esperit i segur que ens distancia dels micos.

Dimarts, 3 de juny de 2008
FELICITATS PETITES... UN COP MÉS
He començat la classe amb els de P3 i P4 tot dient: avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, no us han portat res. Cal que nosaltres els hi fem un regal: un dibuix d’allò que més us ha agradat de tot el que us han portat!.
Tot i així han començat a dir: la Música ens alegra el cor!!! (aquestes són les paraules imprescindibles que cal dir per obrir la caixa)
Jo he continuat amb la meva explicació: durant tot el curs cada setmana ens han sorprès amb una cosa nova i ara ells volen saber quina és la cosa, de les que han portat, que més us ha agradat. Ara ens posem tots en silenci a pensar.
No volia que diguessin en veu alta el que havien pensat. Els nens imiten i llavors el que primer té la idea és l’únic que pensa.
Evidentment no ha passat cinc segons que un ha dit: a mi em va agradar el xilofon!!!
Us podeu imaginar que llavors a TOTS els hi havia agradat el xilofon.
Per evitar que tots dibuixessin el mateix, he fet jo el repàs de totes les coses que els hi he anat portant: xin-xines, claus, la caixa de música, les cintes de colors, la petxina, els cascavells...
Han començat a treballar força entusiasmats.
Quan acabaven el dibuix havien de venir a la meva taula i explicar el que havien dibuixat:
- els cascavells!
- El Vivaldi!
- El xilofon!
- El piano!
- El Jordi, el trompetista!

Tot força normal, fins que ha vingut la Sara amb el seu dibuix.
- Què has dibuixat? Li he preguntat
- A tu!
- Jo no estic a dintre la caixa! Li he dit
- Però tu la portes i l’obres!

De sobte el juny té més bon color.

Dilluns, 2 de juny de 2008
MANIES
El mes de juny és un dels mesos més antipàtics escolarment parlant.
Comença a fer calor i els nens estan especialment neguitosos.
El dia s’allarga molt i això descol·loca. Gairebé el sol no s’ha amagat i ja han d’anar a dormir.
Els llibres estan pràcticament acabats, estem fent tapes, acabant controls però no podem abaixar el ritme... queda molta feina per fer.
Notes, àlbums, informes, reunions d’avaluació, classes obertes, graduació, dibuixos per a les tapes, adonar-se que uns han aprés molt i altres no tant i seguir amb el treball de cada dia... tot respirant l'ambient de vacances.
El pitjor de tot per a mi és donar les classes amb les finestres obertes.
És una mania que tinc: no puc estar a la classe amb les finestres obertes.
Cada dia es repeteix la mateixa rutina. A primera hora del matí s’obren les finestres fins que arribo jo i les tanco. Quan entro a una classe el primer que faig és tancar les finestres. Els nens ho saben i alguns fins i tot se m’avancen, tot ajudant a tancar, quan em veuen entrar.
Tanco finestres també amb les classes buides, quan els nens estan al gimnàs o al pati.
Curiós. Algun psicoanalista en faria un estudi, de ben segur. De moment però, seguiré tancant les finestres quan jo doni la classe, tot esperant que la calor trigui el màxim en arribar.

Divendres, 30 d maig de 2008
CONTES PEL CAP DE SETMANA
ELS OBSTACLES (ANÒNIM)
Vaig caminant per un caminet.
Miro tot el que m’envolta: els arbres, els ocells, les pedres…
A l’horitzó veig una ciutat. És una bonica ciutat i penso que potser hi trobaré tot el que estic buscant. Els meus objectius, els meus èxits, les meves ambicions, els meus somnis. Tot allò que vull aconseguir en la vida, el que necessito, el que intento, el meu treball.
M’imagino que tot està en aquella ciutat.
Camino decidit cap a ella.
El camí ara és costa amunt. Començo a cansar-me però continuo.
De sobte em trobo amb una rasa al mig del camí. Tinc por i dubto.
Malgrat tot aconsegueixo saltar amb força i la passo.
Més endavant em trobo una altra. També la salto.
De sobte un gran abisme fa impossible el meu avanç.
Trobo fustes, claus i eines. Decideixo construir un pont.
Estic a punt de renunciar... però continuo treballant.
Construeixo el pont.
Al final ja el tinc fet però quan el passo, a l’altre costat, em trobo amb una enorme paret.
No la puc travessar. La ciutat està emmurallada.
Tinc el meu destí davant mateix però no puc arribar a ell.
Tinc l’èxit a la mà però se m’escapa.
Al final agafo forces de nou i decideixo escalar la paret.
He de continuar treballant.
De sobte me n’adono que un nen em mira. Sembla que em conegui. Semblo jo mateix quan era petit. Em somriu.
Dic en veu alta:
- Per què hi ha tants obstacles entre el meu objectiu i jo?
El nen em contesta:
- Els obstacles no estaven abans de que tu arribessis. Els obstacles els has portat tu.