Dimecres, 31 de desembre de 2008
L'HOME DELS NASSOS
Avui torna a sortir, pels carrers de Barcelona, l’home dels nassos.
L’home dels nassos és un personatge que té tants nassos com dies té l’any.
La característica, però, es que només se’l pot veure el trenta-u de desembre.
Tots aquells que el veieu, si m’envieu una foto, tindreu un premi que consisteix en un lot de llibres per cadascú.

HOME DELS NASSOS REBUTS:


La Maria Fontanals ens ha enviat aquest
El Martí i la Rosa aquest altre
El Jordi ens ha enviat aquest tan abrigat

La Lourdes aquest fet de plastilina

ANY NOU

Els "angelets" de l'escola us desitgen un Feliç Any Nou 2009

Dimecres, 24 de desembre de 2008

NIT DE NADAL

Des d'aquest meravellós poblet de fantasia, on els somnis es poden fer realitat, us desitjo a tots

BON NADAL!!!

i comenceu a somiar... potser els vostres somnis es faran realitat.

Finestra número 24: Si has construit un castell a l'aire, no has perdut el temps, és allà on ha d'estar. Ara mateix, però, cal que construeixis els fonaments.

Dimarts, 23 de desembre de 2008
FINESTRA NÚMERO 23: LA PARABOLA DEL LLAPIS
Un vell artesà es guanyava la vida fent precioses caixes de colors.
Un cop les tenia acabades sempre deia als colors: si voleu ser els millors llapis de colors heu de recordar el següents cinc punts.
1- sempre fareu coses grandioses, però només ho aconseguireu si us deixeu portar per una mà que us ajudarà
2- experimentareu dolor quan us facin punta, però es necessari per poder ser cada cop més valents i millorar cada dia
3- fareu errors però sempre trobareu un esborrador que us ajudarà a arreglar-ho
4- la part més important la porteu dintre
5- haureu de deixar rastre en qualsevol superfície per on passeu. No importa les circumstàncies, ni les lluites, ni les condicions.

Podríem posar-nos tots nosaltres en el lloc del llapis i intentar recordar aquests cinc punts per millorar.

Dilluns, 22 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
És una frase molt coneguda però és una de les meves preferides i no vull deixar de posar-la:
Si a la nit plores perquè no hi ha sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
R. Tagore

Dissabte, 20 i diumenge 21 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
Finestra número 20 i 21
Explica la llegenda, que una vegada, una serp va començar a perseguir a una lluerna.
Aquesta fugia ràpid i amb molta por, però la serp no desistia.
La persecució va durar molts dies i al final la lluerna, ja sense forces, es va parar i li va dir a la serp:
- puc fer-te tres preguntes?
- No acostumo a donar aquest precedent a ningú, però com que penso guanyar-te, pots preguntar.
- Formo part de la teva cadena alimentaria?
- No
- Te fet algun mal?
- No
- Aleshores, per què vols acabar amb mi?
- Per què no suporto veure’t brillar!!!

Molts ens trobem a vegades en aquestes situacions. Si donem el millor de nosaltres amb tot el nostre esforç per què ens ataquen???
La resposta és molt fàcil: per que ells no brillen com tu.
Quan us passi això no deixeu de brillar: doneu el millor, feu el millor, no permeteu que us facin mal, ni tan sols una mica, seguiu brillant... la vostra llum seguirà intacte i moltes persones gaudiran d’ella.
Si la teva llum molesta als depredadors, tan sols ells són els perjudicats.

Brilleu tots amb llum pròpia aquest Nadal.
Sigueu feliços i deixeu als altres que ho siguin.

Divendres, 19 de desembre de 2008
FINAL DE TRIMESTRE
DIRECCIÓ I PROFESORAT DE L'ESCOLA DEL CARME US DESITGEM UN BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU

Finestra Número 19: Totes les nostres crítiques cap allò que hauríem d'estimar, procedeix de la ignorància i dels necis

Dijous, 18 de desembre de 2008
L'ARBRE DELS PROPÒSITS
Avui els nens i les nenes de tota l’escola han escrit els seus desitjos i els seus propòsits per l’any nou.
Hem reflexionat i ens hem adonat que ja teníem moltes coses però que calia posar de la nostra part per millorar, ja que sempre podem millorar.
Els propòsits dels més petits han estat:
- que ningú es posi malalt
- no barallar-se
- fer la feina ben feta
- portar-me millor

Els més grans han estat:
- ajudar més a casa, sense que m’ho demanin, ni rondinar
- llegir més
- no enfadar-me per ximpleries
- fer els deures cada dia

Els que més m’han cridat l’atenció ha estat:
- pensar sempre que tots els problemes tenen solució
- que a tothom li agradi la Música
- que tothom tingués una escola com la meva

Quan tots ja teníem el nostre propòsit hem sortit (P5, 1r, 2n, 3r i 4r) al pati i hem deixat volar un globus, el que teníem a l’escenari el dia del concert, amb la il·lusió que tots els nostres somnis es facin realitat.





Quins són els vostres desitjos i propòsits per l'any vinent???

Finestra número 18: Dedicat als plaers senzills. La vida és fascinant: tan sols cal mirar-la amb les ulleres adequades.

Dimecres, 17 de desembre de 2008
SEGUIM...
Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions i el vostre entusiasme. Ahir semblava el meu sant.
Nosaltres només som cuiners que treballem amb bons ingredients i evidentment sempre obtenim aquests bons resultats.

Un cop la Sala Polivalent ha retornat a la normalitat hem anat amb el P5 i el 1r. a fer una festa de Nadal amb el Pere Salicrú.

L’anècdota és que el nens només volien cantar les cançons del Festival, no es cansen mai. Jo us puc assegurar que les tinc tot el dia al cap, no hi ha manera d’oblidar-les.
De tota manera els controls, els deures i la dinàmica escolar continua al cent per cent.
Per una vegada m’ha tocat la part bonica però darrera meu hi ha l’equip de mestres que continua al peu del canó.

Finestra número 17: Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes

Dimarts, 16 de desembre de 2008
Finestra número 16: El millor de viure una cosa és que ja mai ningú ens la pot pendre.

FESTIVAL DE NADAL

Ha arribat el moment esperat. El moment en el que alumnes, mestres, pares, mares, iaies, avis, amics... hem pogut disfrutar d'una "felicitat petita" veient les evolucions dels nostres petits "rossinyolets".

Amb la sala polivalent de l'escola plena a rebossar a les 15:30 hem començat el concert de Nadal.

Els alumnes de P3 i P4 han cantat i ballat amb tot l'entusiasme, alegria i espontaneïtat que els correspon per la seva edat, i han anat fent camí tot buscant la "cançó més bonica del món".

A les 17:00 hores amb molta puntualitat ha tocat el torn dels alumnes de P5 i Primer, aquests ja han interpretat de manera més acurada les cançons, les lletres i els balls. Ens han dit el vers de nadal i ens han cantat una nadala i una versió preciosa del "Rossinyol".

A dos quarts de vuit, amb puntualitat absoluta, començava el tercer festival de la tarda.
Els nens i les nenes de 2n i 3r entraven nerviosos a la sala i ja de seguida ens hem adonat que el seu entusiasme era total.

Cantaven les cançons ja amb molta més correcció i hem aconseguit que les panderetes, els triangles i les claus toquessin a l’uníson.
I ja eren les vuit en punt que entraven els més grans.
M’agrada veure’ls tan entregats, molt posats en el seu paper de grans cantaires.
Ho feien tan bé que ja estava absolutament relaxada i també jo gaudia del moment.
Els aplaudiments finals han estat espectaculars però la mirada i el somriure dels nens no té preu.
El millor tancament que he tingut aquesta tarda és quan tots els pares aixecats aplaudien i demanaven un BIS.
Hem escollit repetir la cançó “He somiat”.
La cançó diu:
He somiat que estava al teu costat i agafava estels amb la mà.
He somiat que tot el món era pau i ens agafaven ben fort les mans.
He somiat que tots els meus somnis es feien realitat.

Dilluns, 15 de desembre de 2008
JORNADA DE REFLEXIÓ
Avui ha estat una jornada de reflexió. Res d’assaigs seriosos, res de repetir una vegada més allò que no queda massa bé. Només hem fet un parell de cops un ball a la classe dels Óssos però ara ja no trobo que res quedi bé.
Demà tot quedarà de meravella, segur.
Tal i com he dit avui tot el dia: no em vingueu amb cap problema fins dimarts a les 21:00 hores del vespre.
De totes maneres jo sóc una exagerada i tot ho vull perfecte, però ja veureu com ho fan molt i molt bé i sinó la frase d’avui del calendari diu: El bosc estaria molt trist si només cantessin els ocells que millor canten.
Bon concert a tothom.

Diumenge, 14 de desembre de 2008
CALENDAR D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 14: Els teus millors mestres són les persones amb qui comparteixes la teva vida.
És perillós demanar un consell. Però molt més arriscat donar-lo.
Quan necessitis ajuda fixa’t amb la manera com els teus amics solucionen els seus problemes.
No somies amb dones i homes llunyans; busca les persones que tens a la vora i comparteix amb ells el dolor i el plaer.
L’estrella que brilla més a l’univers es manifesta en les coses del teu voltant. Troba-la.
Paulo Coelho

Dissabte, 13 de desembre de 2008
SANTA LLÚCIA
Santa LLúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal!!!
Una creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, ja podem saber el temps que farà tot l'any que ve. Caldrà que ho apuntem i ho comprovem.

Divendres, 12 de desembre de 2008
CLOENDA D'HANDBOL

Amb aquesta foto donem per finalitzat l’handbol aquest primer trimestre.
Ha estat una activitat interessant, productiva, esportiva, didàctica, molt educativa i a vegades una mica estressant. Però estic segura que l’experiència i la vivència ha valgut la pena.

CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 12: La felicitat no consisteix en anhelar tot allò que vols, sinó en valorar el molt que ja tens

ELS NENS I LES NENES QUE HAN ANAT D'EXCURSIÓ A BIGUES JA HAN ARRIBAT A LA CASA, SANS I ESTALVIS.
ESPEREM QUE HO PASSIN D'ALLÒ MÉS BÉ.

Dijous, 11 de desembre de 2008
AVIS MÓN
Un any més la recollida de menjar per Avis Món ha estat tot un èxit. Moltes gràcies a totes les famílies que ho heu fet possible.
Els de 6è han col·laborat amb molt d’entusiasme i m’han ajudat molt.
Gairebé ho han fet tot ells. Han muntat les caixes, han passat a recollir el menjar per les classes, han organitzat les caixes tot distribuint el pes i han ajudat a carregar la camioneta.
No ha calgut avisar-los ni renyar-los un sol cop. Han estat generosos i molt servicials.
Me’ls mirava de reüll i pensava que a la majoria els tenim a l’escola des de que eren uns menuts amb bolquers.
M’omple d’orgull professional i personal veure que estem fent unes personetes de tots ells i que, malgrat tot, els valors que treballem donen el seu fruit.
Aquest matí una nena m’ensenyava una preciosa caixa de música amb un dibuix d’una fada. Si li donaves voltes sonava el Para Elisa. La seva mare m’ha comentat que era un tresor que compartien.
Bonica manera de compartir coses.
Jo tinc una petita caixa on hi guardo moments viscuts. Quan estic aclaparada per problemes l’obro i agafo un d’aquests moments, el primer que em ve.
Després torno a tancar la caixa i de ben segur veig les coses d’una altra manera.


CALENDARI D’ADVENT
FINESTRA NÚMERO 11: De les coses que pot fer un ordinador, les inútils són les més divertides

Dimecres, 10 de desembre de 2008

RECERCA CIENTÍFICA I MÉS COSES

Els petits del parvulari tenen una nova obligació: donar cada dia menjar al Tió que ja arribat a l’escola.
Els de 3r i 4r han fet avui una activitat de Recerca Científica. S’han convertit en arqueòlegs i han descobert un munt de coses sobre els Ibers. Una activitat molt interessant, guiada per uns monitors que, tot seguint el fil conductor d’un conte, els ha fet emprendre un viatge a través del temps.
Els de 5è i 6è han acabat l’activitat trimestral d’handbol anant a veure un entrenament del primer equip del barça al Palau. Ho han passat molt bé i els jugadors s’han fet una foto amb tots ells.

CALENDARI D'ADVENT

FINESTRA NÚMERO 10: Sempre cal tenir alguna cosa què fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar.

Dimarts, 9 de desembre de 2008
NADAL, NADAL... UN PAS DE PARDAL
- Bon dia! Estem tots??? -pregunto
- Si, avui tothom
- Doncs va, que gravarem. Agafem la Música, els instruments, els bancs i col·loquem a tothom.
Els que han oblidat la bata en buscarem alguna en una altra classe, que tots la portin cordada i el menys bruta possible.
- Tots a punt? Música mestra!!!
- Espera, espera que aquell d’allà no es veu prou bé. Les cues de l’Anna tapen la cara del Marc.
- Ara si. Es veuen tots bé.
- Intenteu no moure-us massa que sinó us tapeu.

Comença la música però ells no canten. En prou feines es mouen, només el suficient per tapar-se uns als altres. Un comença a plorar, un altre vol la mama, un altre demana l’àvia (aviat sortirà tota la família).
Un es gira d’esquena. Un té pipi i evidentment, com que estan constipats, tenen mocs.

Ara cal que diguin la frase inintel·ligible que han de dir. Fa dies que la saben de sobres però dir-la davant la càmera és complicat.
- Agafa el micro
- Acosta’l a la boca... no, no tant
- Més fort...
- Més fluix...
- Vaaaaaa
- Esperaaaaaaa que encara no hem engegat la càmera

Ha passat gairebé una hora, hem d’acabar com sigui. Ells estan ja cansats i nosaltres a punt de caure per terra, però ha estat divertit un cop més.

Mentrestant el Tió ja ha arribat a l’escola i tot comença a omplir-se de l’esperit nadalenc.
Malgrat que aquestes dues setmanes són una carrera d’obstacles, el Nadal és una de les meves èpoques preferides i que intentem encomanar als nens a viure amb alegria.

CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 9: No tots els qui tenen els ulls tancats dormen. Ni tots els qui els tenen oberts són capaços de veure-hi

Dilluns, 8 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 8: La felicitat consisteix en tenir bona salut i mala memòria

Diumenge, 7 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 7: Un problema sense solució és un problema mal plantejat.
A. Einstein

Dissabte, 6 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 6:
Sigues boig però comportat com una persona normal.
Corre riscos però aprèn a fer-ho sense cridar l’atenció.
Enamorat com un adolescent però actua com un adult.
P. Coelho

Divendres, 5 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
FINESTRA NÚMERO 5: A vegades hem fet un pas en fals i hem caigut a l’abisme.
Els fantasmes ens espanten i la solitud ens turmenta. Mai ens pensàvem que això ens podria passar a nosaltres, però ha passat.
Envoltats per la foscor ens comuniquem amb el mestre.
- Mestre, he caigut a l’abisme. Les aigües són profundes i fosques.
El mestre ens respondrà:
- Recorda’t d’una cosa. El que ofega no és pas la capbussada sinó el fet de romandre sota l’aigua.

En aquest moment cal fer servir totes les nostres forces per sortir de la situació en la què ens trobem.
Paulo Coelho

Dijous, 4 de desembre de 2008
NOVES TECNOLOGIES
Tot i que m’agrada utilitzar les noves tecnologies moltes vegades em superen.
De fet no moltes vegades, la majoria de vegades.
Sense adonar-me escric les coses en un paper en comptes d’utilitzar el Word.
Utilitzo 10 CD diferents en comptes de fer una sola gravació, tot i que aquesta vegada he aconseguit, no sense ajut, unificar tot el festival en un de sol.
Fins fa quatre dies, però quatre textualment, anava amb cassetes per fer les classes i encara tinc material, gens obsolet, en discos de vinil. Algun dia entraré a la classe amb un tocadiscs, serà curiós veure com reaccionen els nens.
L’altre dia estàvem veient una pel·lícula on sortien actuacions de Gospel amb els de 6è i volia tirar endavant el DVD. Vaig prémer el botó equivocat i va tornar a començar, després vaig prémer un altre i es va acabar. Sort que ells, coneixedors de les meves dificultats mecàniques, de seguida es van mostrar voluntaris per prémer ells mateixos els botons.
Avui llegia unes frases que m’han fet molta gràcia i que són del tot una realitat, si més no la meva.
Diuen així:
- quan intentis demostrar a algú que una màquina no funciona, funcionarà
- qualsevol programa quan funciona ja és obsolet
- tots els programes triguen més temps del que tu tens
- quan un programa et sigui útil, te’l faran canviar
- si un programa no serveix per res, te’l faran utilitzar
- en el moment més important no hi haurà llum i res funcionarà

Tot i així progresso adequadament.

CALENDARI D’ADVENT ESPECIAL
FINESTRA NÚMERO 4: L’home que riu quan les coses van malament, és que sap a qui donar-li la culpa.

Dimecres, 3 de desembre de 2008
L'EXIGÈNCIA
L’altre dia escoltava per la ràdio al Psicòleg clínic Jordi Royo. Ell és especialista en temes de conflictes i drogodependències entre els adolescents i preadolescents.
Insistia en la importància de que els pares han de conèixer totes i cadascuna de les substàncies perilloses a les que estaven exposats els nens actualment, malgrat que fossin pares de nens petits.
No acostumo a tractar temes d’adolescents en aquests blog ja que la majoria de lectors teniu nens més petits, però ell comentava que si el vostre fill compleix un dels següents punts que a continuació us poso, hauríeu de començar a posar atenció a tot plegat, al cap i a la fi no està tan lluny.
Els conflictes, que comencen a vegades als tres anys, i que són motiu de risc són:
- baix rendiment acadèmic
- inhibició en les tasques domèstiques (un nen a partir dels tres anys ha de recollir la seva roba bruta, endreçar la seva cartera, recollir el seu plat de la taula, recollir les joguines...)
- exigència de llibertat, no controlada, en el seu temps d’oci
- exigència de demanar diners sense cap control (en els nens petits exigència de demanar que li compreu tot el que vol tenir)
- exposició excessiva a l’oci paralitzant (televisió, Internet i mòbil)

L’altre dia algú va fer un comentari al blog en què deia que als nens els hi exigíem massa coses. Greu error.
El nen al que demanem que s’esforci en fer els dibuixos millor s’esforçarà (ho podeu comprovar en els àlbums que cada dia ho fa millor) si no li demano esforç farà el mínim i no millorarà, de ben segur.
Al nen que li demano que faci un esforç menjant allò que en principi no li agrada (encara que a vosaltres tampoc) segurament ampliarà els seus gustos i a la llarga tindrà una dieta més equilibrada que serà un benefici per ell. Si no li exigeixo no aconseguiré cap resultat.

Ahir uns pares em van passar un link sobre la comunicació, les drogues i els adolescents. L’he trobat molt interessant i us en vull fer ressò. http://parlem.aspb.cat/parlem1.html
Recordeu: mai és massa aviat!!! Els vostres fills són petits i estan protegits i no estan en una escola de risc però el món que hi ha a fora és gran i ferotge. Comenceu ara a treballar petits detalls: EXIGÈNCIA, COMUNICACIÓ I NORMES.
El temps juga en contra vostra, o favor tot depèn de la vostra exigència i la vostra disponibilitat en voler tenir conflictes per millorar. El més còmode és mirar cap un altre costat. Si no els acostumeu de petis després serà impossible.

CALENDARI D’ADVENT ESPECIAL
FINESTRA NÚMERO 3: El millor que he aprés des de que sóc mare és a dir que NO quan és NO

Dimarts, 2 de desembre de 2008
TORNEM ALS DVD PER TERCER ANY
Avui he sortit al carrer a fer la sortida sense jaqueta i força acalorada.
El grup de mares i pares que es posen just al davant de la porta estaven esperant morts de fred i em miraven amb cara sorprenent, fins i tot algú m’ha dit que hauria de posar-me l’abric o acabaria refredada com els nens.
Però jo no tenia fred ja que avui hem començat la tanda de gravacions del DVD de Nadal.
Just aquell moment havíem acabat amb els Lleons.
Les gravacions duren més d’una hora, entre preparatius, col·locar-los a tots que es vegin (sempre hi ha algú que queda amagat per molt que vigilem), intentar que no es moguin massa, que cantin, que ballin, que no parlin...
Ells estan nerviosos i més neguitosos del normal.
Avui la gravació ha estat força entretinguda. La Srta.Marta li feia gràcia com ballaven els seus nens i reia, els trobava a tots moníssims mentre que jo em desesperava per què no anaven a l’hora, tot i que també em divertia molt veure’ls.
El fragment de Carmen (Bizet) que interpreten amb percussió és massa difícil per a ells però jo m’he entossudit a que el facin i ha costat una mica que tots portessin el mateix ritme, sobretot les panderetes que sembla que toquin amb eco. Al començament ni un entrava a l’hora però la peça és tan llarga que al final ho hem aconseguit.
No podem repetir les interpretacions per què ells es cansen i llavors cada cop ho fan pitjor, la primera toma és la que val i la que vosaltres veureu.
Algun dia farem un DVD de tomes falses, no tindrà desperdici.
No sé si aquest any els podrem fer tots ja que la grip està fent grans estralls a les classes i és difícil aconseguir que estiguin tots els nens i les nenes.
Si no ho podem fer per Nadal ho deixarem per la primavera. Els Pollets i els Cargols seran més grans i de ben segur faran moltes més coses.
Demà més...


CALENDARI D’ADVENT ESPECIALInstruccions d’ús: cada dia s’ha de llegir la frase. El primer pas és pensar si té alguna relació amb vosaltres i tenir la frase present durant tot el dia. Analitzar si t’agradaria que formés part de la teva manera de ser i què pots fer per què sigui així.

FINESTRA NÚMERO 2: Al final les coses sempre van bé i sinó van bé és que no has arribat al final.

Dilluns, 1 de desembre de 2008
CALENDARI D'ADVENT
Espero que ja tingueu tots el vostre calendari d’Advent amb la finestra del dia 1 oberta.
L’Advent és una paraula llatina que significa arribada.
Pels cristians és el període que va des del dia 1 de desembre fins el 24, moment en que es celebrarà el naixement de Jesús.
Cada vegada està més arrelada la tradició de tenir un d’aquets calendaris i anar obrint cada dia una finestreta, esperant trobar una petita xocolata, un dibuixet o, com el meu d’aquest any, que cada dia em trobo una bonica frase per pensar.
Intenteu que els nens no obrin totes les finestres de cop, ja que es perd la màgia d’esperar cada dia amb emoció. La immediatesa a la que estan acostumats no els ensenya a tenir paciència. I la paciència acostuma a ser bona consellera.

CALENDARI D’ADVENT ESPECIAL
Instruccions d’ús: cada dia s’ha de llegir la frase. El primer pas és pensar si té alguna relació amb vosaltres i tenir la frase present durant tot el dia. Analitzar si t’agradaria que formés part de la teva manera de ser i què pots fer per què sigui així.

FINESTRA NÚMERO 1: L’amistat és una flor preciosa, però cal tenir el coratge d’anar a buscar-la a l’abisme del precipici i mantenir-se allà.

Divendres, 28 de novembre de 2008

VÍCTOR TOMÀS A L'ESCOLA

Avui ha vingut el Víctor Tomàs a fer una xerrada a l’escola sobre l’esport i els estudis.
Ha estat una experiència molt enriquidora i la Maria Dolors, Tutora de 5è, us ho vol explicar d’aquesta manera:
Com a mestra estic molt contenta que els nostres alumnes hagin pogut assistir a la xerrada d’en Víctor Tomàs, un jugador d’elit, medallista olímpic i a la vegada una persona molt madura i amb les idees ben clares.
Ha parlat de moltes coses però sobretot dels següents punts:
- la importància de practicar o fer les coses, esports... que més els hi agraden, encara que siguin minoritàries. Fer allò que ens faci sentir-nos bé.
- Mai s’han de deixar els estudis, és molt important estar preparats pel futur.
- La importància de saber bé anglès per poder comunicar-se amb persones d’arreu del món
- Relacionar-se adequadament amb els rivals i practicar esport sense violència
- Que res ve donat sense esforç, val la pena estudiar, entrenar... per aconseguir el teu somni.
- La importància del recolzament dels pares en seguir els estudis, i d’escoltar-los i fer-los cas.
- Seguir una bona dieta, tenint hàbits molt saludables i menjant de tot

Una de les coses que més els ha cridat l’atenció ha estat que digués que no canviaria la seva vida per res.
La seva amabilitat deixant que li fessin preguntes, signant autògrafs i sobretot que els digués que no deixin mai els estudis. Aquestes coses les escolten cada dia a casa i a l’escola però l’efecte és un altre quan ho senten dir per un gran esportista.
Gràcies Víctor i molta sort i molt èxits en la teva vida esportiva i personal.

Dijous, 27 de novembre de 2008
TALLER SOBRE HÀBITS D'ALIMENTACIÓ
Avui hem fet un taller sobre hàbits alimentaris amb els nens i les nenes de P5, 1r i 2n.
Ha estat molt interessant ja que els hi ha explicat la piràmide dels aliments, el que cal menjar de cada grup cada dia i el que hem de deixar per dies especials.
Cal que es prengui consciència de que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, que hem de menjar fruites i verdures i que hem d’incorporar a la nostra dieta aliments molt variats.
A l’escola hem aconseguit que la immensa majoria dels nens portin entrepà per esmorzar, amb embotits variats i formatge. Són molt pocs els que porten galetes i poquíssims els que porten bolleria. Tot un èxit.
El taller ha consistit en una explicació i en uns jocs. Al final també els han fet participar a tots ells per saber quins eren els seus hàbits, que menjaven i quines coses els hi agradaven més.
Ens hem adonat que molts porten una dieta equilibrada i els agraden moltes coses. Els nens que mengen més variat, salvant excepcions, són els que es queden a dinar a l’escola.
Malgrat tot sempre et trobes en casos sorprenents quan sents que hi ha nens que no han menjat mai cap llegum, que només han provat tres o quatre tipus diferents de fruites i que no saben dir-te cap verdura que tinguin incorporada a la seva dieta.
De ben segur que ara el veieu forts i sans, però no portar una bona dieta variada i equilibrada, té conseqüències a la llarga. Problemes d’ossos, de concentració i de memòria, de visió, cansament... tot això els hi acaba sortint.
.

Dimarts, 25 de novembre de 2008
UN MES PER NADAL!!!
Estem preparant amb els Pollets i els Cargols el DVD de Nadal.
Segons les seves mestres ballen , canten, diuen el vers de Nadal i ho fan absolutament tot.
Segons la meva observació no fan absolutament res... només em miren a mi em cara de pocs amics i al Jordi, que porta la càmera, molt pitjor.
Els Peixos, els Óssos i els Lleons ho fan prou bé i els de Primària ja són tots uns artistes.
Avui falta un mes just per Nadal.
Personalment m’agraden molt aquestes festes i tot el comporta: nadales, vers, felicitacions, menjar, regals i fred.
Hi ha gent que els deprimeix, a mi no. No us sabria dir cap cosa concreta que em deprimeixi, em tot cas trobaria coses que m’emocionen.
Avui ha estat un dia ple d’emocions, si més no he passat bona part del dia vivint coses boniques.
Al matí m’he pogut emocionar veient uns nens de P3 cantant el Bon Dia amb l’entusiasme més gran que us podeu imaginar, mai ningú us donarà un bon dia tan esplèndid. Després he gaudit de la bona voluntat dels de P4 en intentar donar el cop de pandereta just en el moment en que jo donava el senyal.
Especialment emocionant és escoltar als de P5 dient el vers de Nadal. Veure aquells petits dimoniets dient dolçament: a les meves manetes tinc un secret guardat... és francament emocionant. La senyoreta Marta i jo sempre diem quan acaben de dir-ho: ohhhh que monos!!!

La tarda d’avui ha fet honor a la línia del matí i he pogut viure tot un seguit d’emocions, ja què he assistit a l’acte de presentació del llibre “Dedicatòries, les dones que no has conegut". És el meu segon llibre on he participat amb un escrit. En aquest cas parlant de la meva àvia, Doña Elena, la fundadora de l’escola.
Ha estat un acte emotiu i ple de records per a molts de nosaltres.

Dimarts, 25 de novembre de 2008

LA GUÀRDIA URBANA A L'ESCOLA

Un curs més l’escola col·labora amb la Guàrdia Urbana per fer Educació Vial.
La prevenció és una eina que permet la pròpia seguretat.
Fer-los reflexionar sobre l’ús dels espais públics, la percepció del propi risc i el comportament cívic, a fi de potenciar l’adquisició de conductes segures, com a vianants i futurs conductors, és un tema que trobo interessant de treballar.
Les xerrades les hem fet a 1r, 2n i 6è i formen part de l’educació en valors que donem a l’escola en tots els àmbits que tenim al nostre abast, per aconseguir ciutadans compromesos i responsables.

Diumenge, 23 de novembre de 2008
ELS REGALS
Tal i com us vaig proposar començaré la setmana contestant a una de les preguntes que m’aneu fent arribar.
La primera pregunta fou: On està el límit del que han de portar els reis i el tió als nostres fills? És bo que tinguin un excés de regals? se'ls ha de portar tot el que demanen?
No volia escriure un post dient el que ja sabeu: l’excés de regals no és bo pels nens, els torna exigents, els hi estalvia qualsevol frustració a l’aconseguir allò que volen sense esforç i els torna uns petits dictadors. La il·lusió no ha de ser directament proporcional a la quantitat de regals que reben per què no tenen temps d’assumir les coses i obren les coses compulsivament, sense donar cap atenció ni prioritat a res.
Tot això ho sabeu perfectament, la qüestió està en tenir mecanismes que ens recordi on hem de posar els límits.
Hem d’ensenyar a valorar les coses i això no comença un mes abans de Nadal, és una feina diària.
Valorar el material escolar, valorar un petit premi, valorar un detall, valorar un petó i una abraçada.
I també hem d’ensenyar als nens a marcar límits. No els hi deixeu demanar tot allò que veuen, sense cap motiu, sense cap raó i sense cap mirament.
Aneu a escollir les joguines, que demanaran als Reis, amb ells, amb tranquil·litat i que escollin amb sentit comú, no aleatòriament. Si estan indecisos feu que es decideixin amb una cosa, no els deixeu que ho apuntin tot.
Un altre recurs és embolicar els regals de manera molt bonica, amb notes que haureu escrit, i que visualment impressioni molt.
Feu que els obrin a poc a poc, preparant el moment i la il·lusió del que pot haver en el regal.
No deixeu que comencin a estripar papers i que un cop vegin el que hi ha ni es molestin a acabar d’obrir.
Obriu els regals junts, cada vegada un membre diferent de la família i que s’esperin a veure que tenen les altres persones. Valoreu molt el que us han regalat a vosaltres, que ells aprenguin a fer-ho.
Personalment sóc molt partidària dels regals i els premis i de tot el simbolisme que ho acompanya. Gaudeixo molt pensant en el que puc regalar, el que li pot agradar i amb l’instant de felicitat que compartirem junts. Comprar molt i sense un pressupost tancat és molt fàcil, el millor és buscar el regal adient.
Ensenyeu als nens a gaudir de l’instant màgic del regal, de la sorpresa. Un regal sempre ha de ser sorpresa, si li porten tot allò que vol es perd el misteri, coses que no s’espera són sempre més emocionants.
Un regal pot ser qualsevol cosa: una cançó, un missatge, un berenar, una trucada... Ensenyeu-los a que un regal no és només milers de joguines comprades compulsivament i que restaran adormides, en el fons de la seva habitació.

Dijous, 20 de novembre de 2008
LA CANÇÓ MÉS BONICA DEL MÓN
Vet aquí que una vegada els nens i les nenes de l’escola del Carme van començar un llarg viatge per anar a buscar la cançó més bonica del món.
Van escoltar-ne moltes, van cantar-ne més que no pas un foc en cremaria i van ballar fins que ja no podien més. Tocaven instruments, somiaven, imaginaven i feien volar els estels.
S’emocionaven amb precioses cançons, en coneixien de totes les contrades i les cantaven com els àngels.
Assajaven amb força i il·lusió per aconseguir ser els millors cantaires que mai heu escoltat, fins que un dia, a la fi, van descobrir quina era la cançó més bonica del món.
Ells ja saben quina és però... voleu saber-la vosaltres???
Doncs us esperem el dia 16 de desembre, per la tarda, a l’escola, per ensenyar-vos a tots, quina és la cançó més bonica del món.

Dimecres, 19 de novembre de 2008

ESPORT

Avui hem acabat amb els entrenaments de l’Andrei Xepkin.
Ja m’havia acostumat a veure per l’escola aquest home de 2.10 m d’alçada, us puc assegurar que no passava desapercebut. En el moment en que veia un munt de nens mirant al sostre i somrient volia dir que l’Andrei no estava massa lluny.
De fet l’activitat que hem programat encara no la donem per acabada. Ens queda anar a veure un entrenament del primer equip d’handbol al Palau i que un jugador (Víctor Tomàs) vingui a l’escola a fer-los una xerrada sobre la importància de l’esport sense oblidar mai els estudis i la preparació..
L’objectiu de tot plegat és conscienciar que l’esport és molt important.
Encaminar els nens, els adolescents i els joves cap a l’esport és una molt bona sortida. Tot són avantatges: tenen amics, es cuiden per aconseguir un bon rendiment, tenen obligacions cap a l’equip, disciplina i normes. No passen tantes hores davant de l’ordinador i sobretot quan estan entrenant sabeu on són i amb qui.

Evidentment els entrenaments han acabat amb la signatura d'autògrafs.

Dimarts, 18 de novembre de 2008
INTERNET SEGURA
Unes 60 persones han assistit a la conferència que hem organitzat a l’escola.
La valoració és molt positiva. Si tenim en compte que d’aquestes persones només tres o quatre eren de la mateixa família (pare i mare) fa que l’índex de participació sigui bastant elevat.
Dono les gràcies a tots aquells que heu vingut. Organitzar actes i obtenir resposta anima i motiva a lluitar i a seguir treballant.
També us dono les gràcies a totes aquelles persones que, per un motiu o altre, no heu pogut assistir però heu vingut a dir-m’ho. Ja sigui via mail, en persona o per telèfon. És un detall que us agraeixo.
Als silenciosos els hi respectarem el silenci.
La conferència va ser interessant. Si més no ens obre els ulls a un món desconegut per a molts i ens recorda la importància de seguir, de ben a prop, els moviments dels nostres fills i filles.
Si voleu consultar la web dels Mossos d’esquadra on surt el power point que es va passar, podeu anar directament aquest enllaç: http://www.gencat.net/mossos/

Dilluns, 17 de novembre de 2008
PREGUNTES
Hi ha nens que fan preguntes a cada moment, en canvi n’hi ha altres que no pregunten mai.
Hi ha preguntes que tenen varies respostes però n’hi ha altres que només en tenen una.
Fins i tot hi ha preguntes sense resposta.
Els mestres passem moltes estones responen cent vegades la mateixa pregunta, jo personalment, m’hi passo el dia.
A vegades els nens ens fan preguntes que ens agradaria poder consultar-les abans de respondre, però no tenim temps. Hem de donar una resposta clara, coherent i encertada amb rapidesa.
Us proposo un nou repte en el blog: la pregunta de la setmana.
De ben segur teniu, com a pares, un munt de preguntes que us agradaria de fer: com el puc ajudar si no acaba d’aprendre a llegir? Que puc fer per què dormi sol? Quina extraescolar és la més encertada per ell?
Exposeu-me les vostres preguntes, els vostres dubtes, les vostres inquietuds. Amb tot el que hem pregunteu anirem, cada setmana, obrint un tema de debat.
Jo no us donaré la resposta màgica, principalment per què no la tinc, però sí que tinc experiència i observació. El que us puc oferir és el meu espai de reflexió que us ajudi a trobar un punt de partida, que us pot ser útil per aconseguir la resposta correcte, o si més no, la més encertada.
Comenceu a preguntar!!!



Recordeu que dimarts, dia 18, a les 19:00 hores, hi ha la conferència: INTERNET SEGURA ALS MENORS

Divendres, 14 de novembre de 2008

SORTIDA ESPORTIVA

Mai hagués imaginat que anar amb 50 nens a veure les instal·lacions del Barça fos una cosa tan emocionant. Nervis, alegria, felicitat, admiració i fotos, fotos i més fotos.
Quan han vist el camp buit per primer cop tot era entusiasme. Fins i tot han arribat a dir que mai més es rentarien les bambes per què havien trepitjat el passadís per on passen els jugadors.
Mentrestant els nostres petits pollets segueixen tranquil·lets jugant amb pinces.

Dimecres, 12 de novembre de 2008
ELS ANGELETS DE LA MÚSICA
Té 6 anys. S’aixeca quan em veu entrar a la classe i em diu:
- Saps què Srta. Montserrat? La meva àvia ahir se’n va anar al cel
- De ben segur allà estarà molt bé i t’està veient. Li contesto
- Si, segur que em veu. A més a més no està sola, saps amb qui està?
- Amb qui?
- Amb els angelets de la música!!! Què bé que estarà amb ells per què tu els coneixes.

La classe continua, hem de posar-nos a cantar. Sense que ningú se n’adoni, faig l’ullet a la iaia que acaba de anar-se'n al cel.

Dimarts, 11 de novembre de 2008

OASIS VERMELL

Fa quatre dies que hem començat el curs, al menys a mi m’ho sembla, i ja estem buscant dibuixos de Nadal per fer les tapes. Felicitacions de Nadal. Nadales. El vers.
Uns que no fan els deures. Altres que no estudien. Cal revisar com van amb la lectura els Lleons. Hem de donar les fotos, que per cert estan tots guapíssims!!!.
La castanyada queda enrere. Els dibuixos de la tardor han de donar pas als d’hivern.
Els colors marrons, ocres i taronges els canviem per els blaus i blancs.
Les notes!!!
Els àlbums!!!
Nens que encara no tenen el ritme de treball, visites individuals amb la tutora, les classes d’handbol... un ritme frenètic.
Immersa en tot això sona, per enèsima vegada, el telèfon aquest matí.
- Escola del Carme, digui?
- Montserrat? Sóc la Isabel
- Què passa??? Pregunto esperant que ningú hagi caigut o que no sigui un altre problema
- Els Pollets estan pintant el color vermell!!! Pots venir a fer fotos???
Miro la meva taula plena de papers, la feina que he de fer però ... agafo la càmera i vaig al parvulari.
Quan arribo a la classe dels Pollets i els veig pintant i descobrint el color vermell penso que tot

plegat val la pena

.

Dilluns, 10 de Novembre de 2008
HANDBOL AMB XEPKIN
Ha estat una tarda emocionant, divertida, educativa i sobretot... esportiva.