dijous, de desembre 24, 2009
Pastís de músic
Dimarts vam celebrar la festa de Nadal amb els companys de feina, amb el sorteig de les paneres, els regals i un pica-pica extraordinari cortesia de la Directiva. Per completar la part de dolços, em va fer il·lusió portar un pastís nadalenc, ben carregat de les fruites típiques d’aquestes festes:
Fent honor a la coneguda nadala del Noi de la Mare, amb el vers “panses i figues i nous i olives”, el millor moment per assaborir aquest pastís és durant aquests dies de Nadal. La recepta és molt senzilla; es tracta d’una quiche dolça amb un farcit molt original i nadalenc. Tot i la dolçor de les fruites, el pastís no queda gens empalagós, ja que gairebé no porta sucre extra. A la feina va agradar molt, va volar en un moment i tothom el va elogiar, je je je...
La recepta la vaig treure de l’última adquisició, el llibre Us espero a taula de la Gemma Lienas que ja us vaig comentar. Per cert, aprofito per tornar a recordar el concurs, per si de cas a algú se li ha passat... Vaig fer algunes petites variacions de la recepta original: enlloc de pasta de full vaig posar pasta brisa i la vaig coure 10 minuts en blanc sense el farcit, trobo que així queda més ben cuit de la base. D’altra banda, vaig posar en remull totes les fruites seques, no només les panses, així el pastís va quedar més melós i amb més gustet de conyac, je je je... Finalment, vaig tallar a trossets la fruita seca, per tal que quedés més ben repartida i fos més fàcil tallar el pastís per repartir.
És un pastís fi, molt nadalenc, fàcil de fer i amb un gran resultat, és una recepta per animar a tots aquells que s’inicien en el gran món de la pastisseria casolana. Altament recomanable! I aprofito aquesta recepta tan nadalenca per desitjar-vos a tots un bon Nadal i feliç 2010. Bones Festes a tothom!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 làmina de pasta de full
· 100g de panses de Corint
· 100g d’orellanes de préssec
· 100g d’orellanes d’albercoc
· 200g de figues seques
· 100g d’ametlles filetejades
· 1 rajolí de conyac
· 3 ous
· 150ml de crema de llet
· 50g de sucre
Preparació:
Remullar les panses amb aigua calenta i conyac.
Cobrir el motlle amb la pasta de full. Batre la crema de llet amb els ous i el sucre. Posar al motlle tota la fruita seca i abocar-hi per sobre la crema de llet. Coure-ho al forn a 170º durant 30 minuts.
Bon profit!
dilluns, de desembre 21, 2009
Galetes de carbassa, avellanes i xocolata
Ara fa dies que no participo a l’HEMC, entre una cosa i l’altra m’ha faltat temps... Però el tema d’aquest mes m’agrada molt i no volia deixar passar l’ocasió de presentar-hi una recepta, unes galetes de carbassa, avellanes i xocolata sense gens de sucre:
Paula, de Con las zarpas en la masa, ha proposat un tema molt interessant: dolços sense sucre. Ara que s’acosta Nadal i les nostres taules s’omplen de dolços exquisits, és un bon moment per solidaritzar-se amb els diabètics i tots aquells que per un motiu o un altre no poden prendre sucre. Entre totes les aportacions segur que sortirà un receptari espectacular de rebosteria sense sucre!
Tot i que l’HEMC proposa substituir el sucre per edulcorants aptes per a diabètics, a mi m’ha fet il·lusió preparar una recepta sense cap d’aquests ingredients, unes galetes poc dolces però no per això menys llamineres. Amb la pròpia dolçor de la carbassa, aquestes galetes resulten una menja exquisida apte per a diabètics que farà les delícies de tots, tan si poden menjar sucre com si no. I si no teniu problemes de sucre, feu-les afegint 100g de sucre a la recepta... proveu-les i ja m’ho direu!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 125g de farina
· 65g de mantega pomada
· 1 ou
· 100g de carbassa cuita
· 100g d'avellanes torrades i pelades
· Una culleradeta de llevat
· Una culleradeta de canyella
· 75g de xocolata sense sucre
Preparació:
Barrejar la farina, el llevat i la canyella. Afegir la mantega, l’ou i la carbassa triturada integrant bé cada ingredient. Finalment, afegir les avellanes picades i barrejar bé. Formar una bola amb la massa, embolicar-la amb paper film i deixar-la reposar a la nevera fins que agafi consistència.
Estirar la massa, tallar les galetes i coure-les al forn a 180º uns 15 minuts. Deixar refredar.
Fondre la xocolata al microones a baixa potència, vigilant que no es cremi. Decorar les galetes al gust, deixar refredar la xocolata i servir.
Bon profit!
PD: Concurs Us espero a taula!
Aprofito l’ocasió per donar-vos a conèixer un concurs de receptes molt interessant: recordeu el llibre de la Gemma Lienas Us espero a taula que vaig comentar fa poc? Doncs la Gemma, a través del seu blog, ha proposat un concurs de receptes del llibre obert a tothom. No cal ser blocaire per participar-hi, eh? Només cal enviar la foto del plat amb els vostres comentaris al seu e-mail, el guanyador rebrà un premi molt suculent! Us animo a participar-hi, teniu temps fins el 7 de gener!
Consulteu les bases del concurs al blog de la Gemma Lienas, jo ja he triat quina recepta faré, je je je...
dijous, de desembre 17, 2009
Triangles de Pasta Fil·lo amb Mató i Codony
Avui us proposo un berenar original, d’hivern, sorprenent, ràpid i senzill de fer. Tot improvisat amb sobres de la nevera:
Diumenge, tot i el fred, vam sortir amb la colla a escalar a Montbrú, un sector a prop de Moià. Cap el migdia, gelats i amb les mans balbes, vam decidir plegar, de manera que a la tarda ja estàvem a casa ben calentons i refent-nos del fred. Per sorpresa, vam rebre la visita imprevista d’uns amics que feia temps que no vèiem, i se’m va presentar un problema que segurament tots hem tingut algun cop: i ara què els ofereixo per picar?
Doncs res, a obrir la nevera i a improvisar, je je je... El resultat no va ser gens decebedor, ben al contrari, el contrast cruixent de la pasta fil·lo i la melositat del farcit ens va encantar. A més, a qui no li agrada la combinació tan clàssica del mató i el codony? Us ho recomano, menjats encara tebis van ser un berenar de diumenge perfecte.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· Pasta Fil·lo
· 100g de mató
· 100g de codonyat
· Mantega
· Sucre en pols
Preparació:
Tallar el codony a dauets i barrejar-lo amb el mató.
Desfer la mantega al microones. Amb un pinzell, pintar una làmina de pasta fil·lo amb mantega i col·locar una altra làmina a sobre. Tallar-les longitudinalment en 4 tires llargues.
Col·locar una petita porció de la barreja de mató i codony a una punta de cada tira i fer plecs en forma de triangle, deixant el farcit ben tancat a l’interior. Pintar cada triangle amb més mantega i coure’ls 12 minuts a 180º. Un cop freds, espolsar amb sucre en pols i servir.
Bon profit!
dilluns, de desembre 14, 2009
Bombó de Coco i Iogurt
Puntual a la meva cita mensual amb la revista CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de desembre:
Aquesta trufa-bombó és una alternativa ben original per oferir en els propers àpats nadalencs. La recepta és d’en Jordi Roca, que en el seu espai “i per postres” ens proposa tres bombons molt versàtils que satisfan els paladars més llaminers: bombó de xocolata i aiguardent de gerds, bombó de flor de taronger i bombó de coco i iogurt, senzill de fer i amb un contrast d’àcid làctic sorprenent. Pel gust de casa queda un xic massa dolç, penso que sense la mel ja quedaria al punt. Clar que si sou molt llaminers... A la foto de la revista els bombons tenen un color verd molt bonic que a mi no m’ha sortit, no sé quin ingredient li pot haver donat aquest color...
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
dijous, de desembre 10, 2009
Pastís de Torró i Mascarpone
Encara em queda per explicar el pastís que vaig fer per la celebració familiar dels quatre aniversaris, el Pol, l’Arnau, la Patrícia i el meu. En aquesta ocasió, un pastís molt fi de torró de Xixona:
Som una família que traiem força profit de les trobades familiars i intentem celebrar tantes coses com podem, així tots som una mica protagonistes de la diada. En aquesta ocasió vam anar a dinar a Barcelona, que això sol ja fa festa grossa: cadires, cavallets, fustes, plats, pastís... tot cap a l’Eixample en caravana, va ser tota una expedició :)
El pastís de torró va tenir molt èxit. Fi, amb una textura de mousse deliciosa, lleuger i gens embafador, és d’aquells per repetir. I com que encara ningú ha menjat torrons però ja s’acosta el Nadal, el torró és un gust que ve molt de gust. El vaig acompanyar d’un colís fet amb melmelada de cireres i kirsh, que també hauria quedat molt bé com a capa superior del pastís. I les ratlles de xocolata de la decoració em van servir per estrenar un dels regals de l’aniversari, un estri de silicona ideal per dibuixar:
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Per la base:
· 200g de galetes Maria
· 100g de mantega
· 20g de sucre
Pel farcit:
· 250g de mascarpone
· 350g de gelat de torró
· 50g de sucre
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
Per la cobertura:
· 2 iogurts grecs ensucrats (Danone, eh? ;-) )
· 2 fulles de gelatina
Preparació:
Per la base: triturar les galetes i barrejar-les amb el sucre i la mantega fosa fins a obtenir una pasta homogènia. Estendre bé la pasta dins un motlle desemotllable i coure-ho al forn a 180º durant 10 minuts. Deixar refredar.
Pel farcit: posar en remull 5 fulles de gelatina en aigua freda. Barrejar el formatge, el gelat fos i el sucre. Escalfar un dit d’aigua al microones i dissoldre-hi la gelatina. Afegir-ho a la mescla anterior i barrejar bé. Semi muntar la nata i afegir-la amb compte que no s’abaixi. Abocar dins el motlle i deixar quallar a la nevera durant 2 hores.
Per la cobertura: posar en remull 2 fulles de gelatina. Escalfar un dit d’aigua al microones i dissoldre-hi la gelatina. Barrejar-ho amb els iogurts i abocar-ho sobre el pastís. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
dissabte, de desembre 05, 2009
Tiramisú de Torró. Classe de Nadal amb la Mireia Carbó.
Dijous passat tota la colla de blocaires vam anar a la classe més esperada de l’any: l’especial receptes de Nadal de la Mireia Carbó, que ens proposava un menú de festa amb un final espectacular, un tiramisú de torró amb estel de Nadal.
El monogràfic nadalenc consistia en tres receptes de luxe: una crema de gambes amb tres textures, uns canelons d'ànec amb salsa oriental de poma i un tiramisú de torró amb estel de Nadal.
Combinant tradició i modernitat, organització i comoditat, gust i bona presentació, la Mireia va fer una classe magistral ensenyant-nos a elaborar cada plat amb precisió, trucs i consells de congelació per tal de fer fàcil el què a tots ens sembla difícil: preparar un àpat de Nadal de luxe sense estressar-nos i obtenint un resultat espectacular.
Us recomano que llegiu la crònica del Cafè de Nit, hi trobareu detalls interessants de cada recepta. Pel què fa al tiramisú, cal dir en majúscules que la Mireia L’HA CLAVAT. Amb un gust de torró molt fi, una textura deliciosa i gens empalagós, són les postres ideals per a un àpat copiós de Nadal. I sobretot, feu cas al consell de la Mireia: salteu-vos el pica-pica i oferiu postres petites, ja veureu com tothom escurarà la copa!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per a 6 persones)
Per la crema:
· 75g de torró de Xixona
· 1 cullerada rasa de sucre
· 2 ous
· 250g de mascarpone
· 6 melindros durs
Per l’almívar:
· 50g de sucre
· 200ml d’aigua
· 1 rajolí de moscatell
Per la decoració:
· Sucre
· Ametlles laminades
Preparació:
Fer un almívar lleuger amb aigua, sucre i un rajolí de moscatell. Reservar.
Muntar els rovells d’ou amb el sucre fins que doblin el seu volum. Afegir el mascarpone, el torró ratllat i barrejar bé. Muntar les clares a punt de neu i incorporar-les suaument a la mescla anterior.
Remullar els melindros amb l’almívar reservat i col·locar-los al fons de les copes. Repartir la crema sobre els melindros i deixar a la nevera fins el moment de servir. És molt millor fet d’un dia per l’altre.
Pels estels de la decoració, fer un caramel ros amb el sucre. Encara calent, formar unes estrelles sobre paper de forn i repartir per sobre les ametlles laminades i torrades. Deixar refredar i espolsar amb sucre en pols.
Bon profit!
PD: Com diu la Mireia, la decoració amb els estels és un extra voluntari. No cal pas que quedin perfectes i, si ens sobra temps, podem formar les inicials dels noms dels convidats. En el meu cas, m’ha fet molta il·lusió fer la... M de MIREIA!
Moltes gràcies per tot!
dimecres, de desembre 02, 2009
Trufes de Xocolata de la Gemma Lienas. Classe amb en David Lienas.
Ara que s’acosta Nadal m’agrada tenir a punt dolços per poder oferir en qualsevol moment als convidats. Per evitar que s’acumuli feina a l’últim dia, va molt bé preparar amb antelació aquestes trufes (i, evidentment, vèncer la temptació de menjar-se-les abans, je je je...):
Divendres passat vam anar a la classe d'en David Lienas. La Glòria i en Josep, que són molt detallistes, em van fer un regal pel meu aniversari: el llibre de cuina Us espero a taula de la Gemma Lienas, la mare del David. El llibre és genial, tota la colla el va estar fullejant i ens va agradar moltíssim. Ha sortit publicat aquest mateix novembre, de manera que és una novetat a tenir en compte si esteu pensant què regalar aquest Nadal ;)
La Gemma és una famosa escriptora amb una gran trajectòria literària. D’altra banda, va ser el seu amor per la cuina el què va empènyer en David a fer-se cuiner professional. Recordeu el pastís de poma autre manière que ens va ensenyar en David? Doncs és una recepta de la Gemma que també està al llibre ;)
Per no allargar-me massa, de la classe d’en David aquest cop explicaré poc, segur que em perdonarà, je je je... Ens va fer un monogràfic d’embotits amb tres receptes ben diferents: un magret d’ànec farcit (de bull de castanyes i bolets, bull de nous, i pinya en almívar, acompanyat d’una reducció de mel i taronja i un rosti de patates); una patata emmascarada del Berguedà (amb patata Rosevald i camagrocs); i uns caramels de bull (bull de castanyes i bolets, bull de nous i melmelada de figues, tot embolicat amb pasta filo).
Us recomano llegir les cròniques del Cafè de Nit, De Cuina i Cuinetes, allà trobareu les receptes i algunes de les idees complementàries que sempre dóna el David a les seves classes i que val la pena recordar (llegiu, sinó, la truita de pa amb tomàquet!)
Aquestes trufes són l’estrena d’aquest fantàstic receptari de la Gemma Lienas, però ja tinc triada la propera que faré: un fricandó de llagostins que només de llegir la recepta ja se m’inflen els narius... De la recepta de les trufes només comento que la xocolata jo l’he fos al microones enlloc del bany Maria, que és com explica el llibre.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 400g de xocolata negra
· 50g de fideus de xocolata
· 120g de mantega
· 3 rovells d’ou
· 1 copa de Cointreau
Preparació:
Desfer la xocolata al microones a baixa potència vigilant que no es cremi. Afegir la mantega i remenar fins que es fongui amb la calor de la xocolata. Incorporar els rovells d’ou d’un en un, la copa de Cointreau i barrejar bé. Abocar-ho en una plata plana i deixar una estona al congelador fins que agafi cos. Treure del congelador i formar les boletes. Enfarinar-les amb els fideus de xocolata i reservar a la nevera dins el moment de servir.
Bon profit!
diumenge, de novembre 29, 2009
Flam de Xocolata Blanca
La setmana passada vam celebrar a casa el sopar dels Escorpins, tota una tradició a la colla de Sabadell. De postres vaig preparar un parell de pastissos, un dels quals era aquest senzill flam de xocolata blanca:
És una d’aquelles receptes que circulen en mil versions per Internet; fent cas dels consells de l’Alicia (que sempre són fantàstics) vaig triar un preparat de flam sense sucre i enlloc de nata hi vaig posar només llet. El resultat queda dolç al punt i, tot i no portar gens de nata, la textura del flam recorda força una pannacota. Encara que no sigueu uns fanàtics de la xocolata blanca, aquest pastís segur que us agradarà, és de vici total ;)
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 300g de xocolata blanca
· 1 sobre de flam de 8 racions (sense sucre)
· 800ml de llet
Preparació:
Dissoldre el flam en una part de la llet freda. Posar en un cassó al foc la resta de la llet amb la xocolata trossejada. Quan la xocolata s’hagi fos i estigui a punt de bullir, afegir el flam i remenar contínuament fins que bulli. Abocar dins un motlle caramel·litzat i deixar quallar a la nevera. Desemmotllar, decorar i servir ben fred.
Bon profit!
PD: Em fa molta il·lusió compartir el regal que ens va fer tota la colla, ja que és d’una temàtica molt adient a aquest blog: un sopar a l'Espai Sucre per degustar el Gran Menú de Postres. No hem trigat gaire a gastar el vale ja que divendres, sortint de la classe amb en David Lienas, vam anar directes al sopar.
Em costa força descriure amb exactitud les sensacions que vam viure. Segurament, quan algú s’imagina un menú format per 5 postres i petit fours, pensa que només serà dolç i empalagós. Tot al contrari! Les sensacions que vam tenir varen ser moltes i ben diverses: aroma, textura, temperatura, fumat, àcid, dolç, salat, amarg, color, joc, espècies, fusió, art... Només es pot entendre del tot vivint l’experiència en primera persona. Us ho recomano!
Moltes gràcies pel regal!
dijous, de novembre 26, 2009
Banda de full amb cabell d’àngel
Per fi, l’última llepolia que vaig portar a la feina, una clàssica i senzilla pasta de full que sempre té èxit:
La pasta de full és un gran invent, ja que permet elaborar una gran diversitat de dolços de forma senzilla i amb un resultat excel·lent. A qui no li agrada una pasta cruixent amb un toc dolç de cabell d’àngel i un gustet a pinyons torrats deliciós?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 làmina de pasta de full rectangular
· 1 pot de cabell d’àngel
· 1 ou
· 1 grapat de pinyons
· Sucre en pols per decorar
Preparació:
Tallar la pasta de full en dos rectangles allargats. Punxar-los tot el llarg deixant una vora d’un dit als marges sense punxar. Coure els rectangles 10 minuts a 180º. Treure’ls del forn i pintar les vores amb ou batut. Repartir el cabell d’àngel al mig dels dos rectangles, espolsar per sobre els pinyons i coure-ho 20 minuts més a 180º fins que sigui daurat. Deixar refredar, espolsar amb sucre en pols i servir.
Bon profit!
dilluns, de novembre 23, 2009
Pastís de coco, pinya i mascarpone
Continuant amb el monogràfic de pastissos de l’esmorzar de la feina, avui poso el que va agradar i triomfar més de tots, un pastís refrescant inspirat en la pinya colada:
Per preparar 5 pastissos en una sola tarda es necessita molta organització: ingredients, motlles, temps de cocció, aparells... tot s’ha d’encaixar i coordinar molt bé. Per tal d’escurçar el temps total de forn, vaig triar una recepta que es pogués fer en fred i no necessités cocció, mentre tenia el forn ocupat en un altre pastís.
Aquesta recepta concreta la vaig llegir al blog Bon profit... i la tenia guardada a la carpeta “receptes senzilles, ràpides i resultones”, la meva preferida, je je je... El resultat no em va decebre gens, realment és senzilla, ràpida i resultona! A la cuina ja passa això, sovint les receptes més fàcils són les que tenen més èxit ;)
He modificat alguns detalls de la recepta original, seguint els consells que em va donar la Marisabel per augmentar les quantitats, he suprimit el sucre i he canviat la base de melindros per una planxa de pa de pessic.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 base de pa de pessic rodona
· 6 rodanxes de pinya en almívar
· 350g de Mascarpone
· 4 sobres de quallada Royal
· 400ml de llet de coco
· 400ml de llet
· 4 ous
· Caramel líquid
Preparació:
Amb thermomix: posar tots els ingredients al vas i barrejar 10s a velocitat 4. Programar 10 minuts, temperatura 100º, velocitat 3.
Sense thermomix: dels 400ml de llet, separar-ne 1/2 vas i dissoldre-hi la quallada Royal. Batre els ous i afegir-ho a la mescla anterior.
Posar la llet de coco i la resta de llet en un cassó al foc. Quan bulli, afegir la barreja d’ous i quallada, remenant contínuament fins que bulli. Apartar uns segons del foc, remenar i tornar a posar al foc fins que bulli de nou.
Afegir el mascarpone i la pinya i triturar bé amb el túrmix, fins que quedi una barreja ben fina.
A partir d’aquí ja es fa igual: abocar la barreja dins un motlle de silicona caramel·litzat i col·locar a sobre la planxa de pessic, que s’ajusti bé a la mida del motlle. Deixar quallar a la nevera i desemmotllar capgirant el pastís. Decorar i servir.
Bon profit!
dijous, de novembre 19, 2009
Púding d’orxata, ensaïmades i dolç de préssec
Aquest és el tercer pastís de l’esmorzar de dimecres passat. Original i fàcil de fer, és un púding ideal pels intolerants a la lactosa, que sempre tenen vetats aquests tipus de pastissos:
La combinació de l’orxata, l’ensaïmada i els dauets de préssec queda boníssima; no us faci por afegir els 100g de sucre, tot i que l’orxata ja és dolça, entre els ous i les ensaïmades es necessita aquesta mica més de dolçor. I si les ensaïmades són de qualitat i artesanes, molt millor encara, el resultat encara serà més bo!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1l d’orxata
· 8 ous
· 100g de sucre
· 4 ensaïmades del dia abans
· 150g de dolç de préssec (com el codonyat, però de préssec)
· Caramel líquid
Preparació:
Batre lleugerament els ous amb el sucre. Afegir l’orxata, les ensaïmades esmicolades i el dolç de préssec a dauets. Barrejar bé i abocar dins un motlle caramel·litzat. Coure-ho 50-60 minuts al bany Maria al forn a 170º. Deixar refredar i servir.
Bon profit!
PD: Classe magistral a càrrec de Yann Duytsche!!!
Seguint el cicle iniciat amb l'Oriol Balaguer, la botiga Rubiralta de Sabadell ofereix una nova classe el proper dijous 3 de desembre de 19h a 21h, aquest cop amb el famós mestre pastisser Yann Duytsche.
Les receptes que explicarà són molt prometedores: cake de llimona dolç, copa de llima en tres textures, tatin de pera amb gelat i salsa de xocolata Pur Caribe 66%, macarons de xocolata farcits de cremós guanaja 70%, infusió de fava tonka i nougatine de grue de faves de cacau. Espectacular!
El preu del taller és de 50€ i qui vulgui apuntar-se només cal que reservi plaça al telèfon 937262182. Si voleu conèixer millor qui és en Yan Duytsche, no deixeu de visitar la web de la pastisseria Dolç que té a Sant Cugat. I no deixeu de llegir l’entrevista que li han fet a la web a fuego lento... Per llepar-se els dits, oi?
dilluns, de novembre 16, 2009
Tarta de Santiago amb compota de poma
Seguim amb el monogràfic de pastissos d’aniversari que vaig portar a l’esmorzar de la feina el dimecres passat. En aquest cas, es tracta d’una variació deliciosa de la típica tarta de Santiago:
Personalment, va ser el pastís que em va agradar més. També va tenir molt èxit, sobretot perquè va quedar esponjosa, flonja i gens densa, com acostumen a ser algunes tartes de Santiago de dubtosa qualitat. D’altra banda, la capa de compota de poma li va donar una amorositat que encara la feia més humida i mengívola, tant que s’empassava xuclant. I ja se sap que la poma i l’ametlla lliguen a la perfecció... boníssima!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 làmina de pasta brisa
· 400g de compota de poma
· 250g de farina d’ametlla
· 200g de sucre
· 4 ous
· Ratlladura de llimona
· 20ml d’amaretto
Preparació:
Estendre la pasta brisa en un motlle desemotllable i coure-la 15 minuts a 180º.
Estendre la compota sobre la pasta brisa.
Amb les varilles elèctriques del túrmix, batre els ous i el sucre fins que blanquegin i tripliquin el volum. Afegir l’ametlla, la ratlladura de llimona i el licor i barrejar amb moviments suaus per evitar que s’abaixi la massa. Abocar dins el motlle i coure-ho 1 hora a 170º.
Deixar refredar, decorar amb sucre en pols i servir.
Bon profit!
dijous, de novembre 12, 2009
Pastís de xocolata amb cireres confitades i amaretto
El mes de novembre és el mes dels Escorpins i pel meu voltant n’hi ha una pila! De manera que amb aquest pastís inauguro un monogràfic de pastissos d’aniversari, je je je...
No sé per quin motiu, la concentració al meu voltant de familiars, amics i companys de feina que han nascut el mes de novembre és molt alta. Serà casualitat o és per què jo també sóc escorpí i m’hi fixo més? Tot plegat multiplica les celebracions d’aniversaris fins a un punt que el mes de novembre es converteix en una disbauxa contínua de pastissos, festes, dinars, sopars i celebracions!
Aquest any la cursa desenfrenada de pastissos ha començat a la feina: ahir en Jonay, la Dolors i jo, tots tres escorpins, vam convidar la resta de companys a un esmorzar per celebrar els aniversaris i crear bon ambient a la feina. Hi vaig portar uns quants pastissos i aquest de xocolata és un dels que va tenir més èxit. Va volar de seguida i els últims a arribar ja no van ser a temps de tastar-lo!
Queda esponjós i humit per dins, poc dolç i gens embafador. La combinació de xocolata, cireres, ametlles i amaretto és senzillament deliciosa! Us aconsello prendre’l tebi, tot just tret del forn i deixat reposar una mica, com si fos un brownie... Sensacional!
Aquí teniu la recepta:
(recepta adaptada de El gran libro de la Repostería paso a paso)
Ingredients:
· 1 base de pasta brisa (casolana o comprada o una base de galetes)
· 400g de cireres confitades
· 50 ml d’amaretto
· 125g de sucre en pols
· 100g de xocolata 70% de cacau
· 125g de mantega pomada
· 3 ous
· 125g d’ametlles mòltes
· 25g de farina
· 1 culleradeta de llevat en pols
· 75g de galetes d’ametlla (tipus ametllats Trias)
· 100g d’ametlles filetejades
Preparació:
Folrar un motlle desemotllable amb la pasta brisa i coure-la 15 minuts a 180º.
Deixar en remull les cireres amb l’amaretto durant ½ hora, remenant de tant en tant per tal que s'impregnin bé del licor.
Fondre la xocolata al microones a baixa potència i deixar temperar.
Batre, amb les varilles elèctriques del túrmix, la mantega i el sucre fins que blanquegi. Sense deixar de batre, afegir els ous un a un, alternant-los amb les ametlles moltes, la farina i el llevat. Finalment, incorporar les galetes triturades i la xocolata fosa.
Abocar un terç de la barreja dins el motlle, repartir les cireres escorregudes per sobre i acabar d’abocar la barreja de xocolata. Repartir les ametlles filetejades per sobre i coure-ho 50-60 minuts a 170º.
Treure del forn, deixar reposar una estona, decorar i servir tebiona.
Bon profit!
dilluns, de novembre 09, 2009
Pa de pessic de castanyes i rom negre
Seguint la tradició de cada mes, aquesta és la recepta que he triat de la revista CUINA de novembre, que en aquesta edició celebra el seu NÚMERO 100. Per molts anys i felicitats per la feina ben feta! Endavant i cap els 1000!
Els catalans som un poble molt llaminer, fet que es percep clarament en les celebracions: més de la meitat de les receptes d’aquest especial aniversari són de dolços! No sé si això m’ha complicat o facilitat l’elecció, je je je...
Finalment m’he decidit per una recepta plenament de temporada, una de les postres del menú de tardor que ens proposa en Pep Nogué amb la castanya com a protagonista. Senzill i sense pretensions, aquest pa de pessic queda esponjós i molt sucós; inspirat en el clàssic borratxo de la rebosteria tradicional catalana són unes postres ben de casa nostra. Boníssim!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
divendres, de novembre 06, 2009
Nova classe amb en David Lienas
Després de recomençar les classes al Caprabo, ara és el torn dels tallers de cuina gratuïts a l'Espai Consum del Bonpreu. L’últim taller amb en David Lienas va ser el mes de juny i molts blocaires ja tenim ganes de tornar-hi, je je je...
En David ens ha reservat 20 places pel divendres 27 de novembre a les 18h de la tarda i farà un taller monogràfic inspirat en els embotits: patates emmascarades, magret d’ànec i caramels de bull. Una cuina plenament d’hivern molt adequada al fred que tot just comença. Us animeu?
Fem com sempre, deixeu un comentari amb el nom, cognoms, e-mail i vaig fent llista. Quan arribem als 20 obro llista d’espera, ok?
Llista d'apuntats: Anna Genís, Àngels Mariano, Joan Jové, Sefa Costa, Ara Erenas, Txell Pi, Kike Palau, Maria Rodríguez, Sara Maria, Miquel Ara, Asunción Caballeria, Sílvia Soto, Montse Lama, Glòria Moreno, Josep Colet, Gemma Ruiz, Maria Solé, Oscar Gomez, Laia Gomez, Cristina Couto, Ma Teresa Suñer i Gemma Clofent.
Llista d'espera: Teresa Graell, Enric Bayé, Marta Giralt, Carme Arce i Graciela Ayala.
Vinga, vinga, que 20 places s’omplen de seguida!
En David ens ha reservat 20 places pel divendres 27 de novembre a les 18h de la tarda i farà un taller monogràfic inspirat en els embotits: patates emmascarades, magret d’ànec i caramels de bull. Una cuina plenament d’hivern molt adequada al fred que tot just comença. Us animeu?
Fem com sempre, deixeu un comentari amb el nom, cognoms, e-mail i vaig fent llista. Quan arribem als 20 obro llista d’espera, ok?
Llista d'apuntats: Anna Genís, Àngels Mariano, Joan Jové, Sefa Costa, Ara Erenas, Txell Pi, Kike Palau, Maria Rodríguez, Sara Maria, Miquel Ara, Asunción Caballeria, Sílvia Soto, Montse Lama, Glòria Moreno, Josep Colet, Gemma Ruiz, Maria Solé, Oscar Gomez, Laia Gomez, Cristina Couto, Ma Teresa Suñer i Gemma Clofent.
Llista d'espera: Teresa Graell, Enric Bayé, Marta Giralt, Carme Arce i Graciela Ayala.
Vinga, vinga, que 20 places s’omplen de seguida!
dimecres, de novembre 04, 2009
Cuina catalana amb la Mireia Carbó. Classe del desembre especial Nadal.
Dijous passat vam anar tota la colla de blocaires a la classe de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo:
En aquesta ocasió es tractava d’un especial plats catalans, on la Mireia ens va ensenyar tres receptes típiques de casa nostra: el trinxat de la Cerdanya, els canelons i la crema catalana. Poca cosa puc afegir a les detallades cròniques que ja n’han fet altres blocaire com el Cafè de Nit, deCuina o Delícies del Rebost. Simplement tornar a explicar la tarda tan interessant i divertida que ens va fer passar la Mireia, que ens va ensenyar molt més que les tres receptes bàsiques del taller, tot complementat amb bromes i anècdotes com només ella sap fer. Segur, seguríssim, que ens tornarà a tenir de clients!
Evidentment, l’estrella de la classe van ser els canelons. Tots estàvem intrigats pels trucos que ens ensenyaria la Mireia per fer uns canelons de forma pràctica i amb un resultat immillorable. I no ens va decebre gens: coure la carn al forn i farcir els canelons amb màniga pastissera van ser dos consells que van causar furor entre el públic. Tan és així, que l’endemà mateix ja vaig tenir l’ocasió de tastar els seus consells amb uns canelons que van venir a parar a casa meva, je je je... ;)
Per sort, no haurem d’esperar gaires dies per tornar a gaudir d’una tarda amb la Mireia. Com ja ens va prometre dijous, ens ha reservat places per una de les properes classes que farà: tenim 35 places reservades pel dijous 3 de desembre a les 19:30h, amb un especial receptes de Nadal que promet ser espectacular: crema de gambes amb tres textures, canelons d'ànec amb salsa de poma oriental i tiramisú de torró. Impressionant!
Què, doncs, us animeu a venir? Fem com sempre, deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i el número de tarja client Caprabo (si ja ho tinc, no cal). Aniré fent llista fins arribar als 35 i després obriré llista d’espera.
Llista d'apuntats: Manel Bonafaccia, Marta Barrientos, Rosa M Pérez, Maria Solé, Laia Morral, Txell Pi, Kike Palau, Josep Colet, Glòria Moreno, Graciela Ayala, Helena ???, Sílvia Soto, Laura Baltrons, Marina Cáliz, Eva Montearriba, Asuncion Caballeria, Miquel Ara, Alexandra Mosquera, Maragda Royo, Cristina Sanaüja, Sara Maria, Enric Bayé, Josep Bayé, Sefa Costa, Marta Bono, Oscar Gomez, Cristina Couto, Laia Gomez, Xavi Valls, Roser Soley, Anna Muñoz, Ma Teresa Suñer, Patrícia Mussons, Glòria Ortiz, Joan Hernández i Gemma Clofent.
Llista d'espera: Beth Solsona, Anna Olivé, Marta Caminal, Àngels Mariano, Joan Jové, María Rodríguez, Rosa Lleonart, Cristina Brugarolas, Marcel ???, Ruben Hernández, M. José Maicas, Pilar Alén i Núria González.
Vinga, animeu-vos, que l’especial Nadal és la classe estrella de la Mireia!
En aquesta ocasió es tractava d’un especial plats catalans, on la Mireia ens va ensenyar tres receptes típiques de casa nostra: el trinxat de la Cerdanya, els canelons i la crema catalana. Poca cosa puc afegir a les detallades cròniques que ja n’han fet altres blocaire com el Cafè de Nit, deCuina o Delícies del Rebost. Simplement tornar a explicar la tarda tan interessant i divertida que ens va fer passar la Mireia, que ens va ensenyar molt més que les tres receptes bàsiques del taller, tot complementat amb bromes i anècdotes com només ella sap fer. Segur, seguríssim, que ens tornarà a tenir de clients!
Evidentment, l’estrella de la classe van ser els canelons. Tots estàvem intrigats pels trucos que ens ensenyaria la Mireia per fer uns canelons de forma pràctica i amb un resultat immillorable. I no ens va decebre gens: coure la carn al forn i farcir els canelons amb màniga pastissera van ser dos consells que van causar furor entre el públic. Tan és així, que l’endemà mateix ja vaig tenir l’ocasió de tastar els seus consells amb uns canelons que van venir a parar a casa meva, je je je... ;)
Per sort, no haurem d’esperar gaires dies per tornar a gaudir d’una tarda amb la Mireia. Com ja ens va prometre dijous, ens ha reservat places per una de les properes classes que farà: tenim 35 places reservades pel dijous 3 de desembre a les 19:30h, amb un especial receptes de Nadal que promet ser espectacular: crema de gambes amb tres textures, canelons d'ànec amb salsa de poma oriental i tiramisú de torró. Impressionant!
Què, doncs, us animeu a venir? Fem com sempre, deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i el número de tarja client Caprabo (si ja ho tinc, no cal). Aniré fent llista fins arribar als 35 i després obriré llista d’espera.
Llista d'apuntats: Manel Bonafaccia, Marta Barrientos, Rosa M Pérez, Maria Solé, Laia Morral, Txell Pi, Kike Palau, Josep Colet, Glòria Moreno, Graciela Ayala, Helena ???, Sílvia Soto, Laura Baltrons, Marina Cáliz, Eva Montearriba, Asuncion Caballeria, Miquel Ara, Alexandra Mosquera, Maragda Royo, Cristina Sanaüja, Sara Maria, Enric Bayé, Josep Bayé, Sefa Costa, Marta Bono, Oscar Gomez, Cristina Couto, Laia Gomez, Xavi Valls, Roser Soley, Anna Muñoz, Ma Teresa Suñer, Patrícia Mussons, Glòria Ortiz, Joan Hernández i Gemma Clofent.
Llista d'espera: Beth Solsona, Anna Olivé, Marta Caminal, Àngels Mariano, Joan Jové, María Rodríguez, Rosa Lleonart, Cristina Brugarolas, Marcel ???, Ruben Hernández, M. José Maicas, Pilar Alén i Núria González.
Vinga, animeu-vos, que l’especial Nadal és la classe estrella de la Mireia!
diumenge, de novembre 01, 2009
Huesos de Santo
Aquests dies tots els blogs van plens de panellets, els dolços típics de la Castanyada. Volia preparar uns dolços adequats a la diada de Tots Sants que no fossin panellets i finalment m’he decidit pels Huesos de Santo tradicionals de Castella que fins ara no havia tastat mai:
Malauradament però, hi ha una anècdota que em farà recordar els huesos de santo durant molt temps: em vaig cremar amb sucre bullint! Sempre m’havien dit que la pitjor cremada a la cuina és la del caramel i ara en puc donar fe: em va sortir una butllofa enorme al dit i durant tot el dia vaig sentir un zum zum força dolorós. I a sobre, sabeu quants cops m’han dit que ¿sarna con gusto no pica? :(
Sort que a casa van agradar molt, enmig de les plates de panellets van ser una alternativa que va desaparèixer en un tres i no res. De gust recorden força els panellets ja que el massapà es molt semblant, però queden més melosos i humits gràcies a la crema de yema del farcit. Això sí, el rei de la nit va seguir sent el panellet de pinyons :)
Ah! Per cert, heu vist que les ensenyances de la Mireia Carbó a la classe del dijous passat també tenen altres aplicacions? Vaig farcir els huesos de santo amb màniga pastissera, igual que ella va fer amb els canelons, je je je...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel massapà:
· 200g de sucre
· 100g d’aigua
· 150g d’ametlla en pols (en el meu cas, ametlles de Mas, boníssimes!)
Per la crema de yema:
· 100g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
Preparació:
Pel massapà: fer un almívar fort amb l’aigua i el sucre. Afegir l’ametlla en pols i barrejar bé fins a obtenir el massapà. Deixar refredar.
Per la crema: fer un almívar fort amb el sucre i l’aigua. Batre els rovells i abocar-hi a sobre l’almívar a raig fi sense deixar de batre. Tornar-ho al foc i remenar contínuament fins que s’espesseixi. Deixar refredar.
Muntatge: amb l’ajut d’un corró, estirar el massapà ben fi i tallar-lo en quadrats de 4cm de costat. Amb una màniga pastissera, repartir un cordó de crema de yema a cada quadrat, com si fossin canelons. Enrotllar i espolsar amb sucre en pols (en algunes receptes també es banyen amb almívar o es cremen amb un bufador).
Bon profit!
Malauradament però, hi ha una anècdota que em farà recordar els huesos de santo durant molt temps: em vaig cremar amb sucre bullint! Sempre m’havien dit que la pitjor cremada a la cuina és la del caramel i ara en puc donar fe: em va sortir una butllofa enorme al dit i durant tot el dia vaig sentir un zum zum força dolorós. I a sobre, sabeu quants cops m’han dit que ¿sarna con gusto no pica? :(
Sort que a casa van agradar molt, enmig de les plates de panellets van ser una alternativa que va desaparèixer en un tres i no res. De gust recorden força els panellets ja que el massapà es molt semblant, però queden més melosos i humits gràcies a la crema de yema del farcit. Això sí, el rei de la nit va seguir sent el panellet de pinyons :)
Ah! Per cert, heu vist que les ensenyances de la Mireia Carbó a la classe del dijous passat també tenen altres aplicacions? Vaig farcir els huesos de santo amb màniga pastissera, igual que ella va fer amb els canelons, je je je...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel massapà:
· 200g de sucre
· 100g d’aigua
· 150g d’ametlla en pols (en el meu cas, ametlles de Mas, boníssimes!)
Per la crema de yema:
· 100g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
Preparació:
Pel massapà: fer un almívar fort amb l’aigua i el sucre. Afegir l’ametlla en pols i barrejar bé fins a obtenir el massapà. Deixar refredar.
Per la crema: fer un almívar fort amb el sucre i l’aigua. Batre els rovells i abocar-hi a sobre l’almívar a raig fi sense deixar de batre. Tornar-ho al foc i remenar contínuament fins que s’espesseixi. Deixar refredar.
Muntatge: amb l’ajut d’un corró, estirar el massapà ben fi i tallar-lo en quadrats de 4cm de costat. Amb una màniga pastissera, repartir un cordó de crema de yema a cada quadrat, com si fossin canelons. Enrotllar i espolsar amb sucre en pols (en algunes receptes també es banyen amb almívar o es cremen amb un bufador).
Bon profit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)