Tuesday, December 30, 2014
EL FENÒMEN - PODEMOS - Art. Nació Digital Solsona
EL FENÒMEN – PODEMOS.
Es interessant seguir la trajectòria d’un
partit de “laboratori”. Mai havíem vist ni seguit un experiment , en viu i en
directe com aquest i d’aquí la importància de veure quin resultats obté, una
vegada s’enfronti a les eleccions més directes i compromeses que no pas les
europees, en que la participació és baixa, i el que es juga no és tant
important ni directe com és el cas de les municipals, les autonòmiques, i molt
especialment, les generals.
S’ha de reconèixer la bona preparació i el bon
coneixement dels mitjans audiovisuals, i les noves tecnologies per treure’n el
màxim rendiment i en pocs mesos convertir-se en el focus de totes les mirades i
en objecte de totes les converses.
Preparats tots els ingredients en un
“laboratori”, varen tenir la perspicàcia de presentar l’experiment en unes
eleccions poc atractives i poc mobilitzadores, precisament per aconseguir unes
resultats molt més amplis que en altres en que el passat, és molt important, de
cara a aconseguir la confiança de la gent. I ja estan aposentats en el
Parlament Europeu, ja tenen uns ingressos importants procedents d’aquesta
representació i poden alliberar uns quants membres per la política activa
diària.
Benvingut aquest fenomen, perquè ha obligat a
moure fitxa a tots els partits, i molt especialment als d’esquerres . En pocs
mesos hem assistit a un degotall de decisions impensables anys enrere, en el
camp de la transparència, en el canvi de cares i càrrecs institucionals i de
partit, en noves maneres d’enfocar els problemes, en nous compromisos envers
els col·lectius més desfavorits,etc,etc.
La història mostra de tant en tant, salts en
la trajectòria dels partits, no tant per iniciativa pròpia com per contrarestar
les pressions externes. Sigui quin sigui el motiu, benvinguts aquests moviments
perquè van en la bona direcció. Si una cosa ha de distingir els partits
d’esquerres dels de dretes, és en la defensa dels més desfavorits, en posar fre
a determinades accions de les grans corporacions financeres, en garantir la prestació
de serveis bàsics, en garantir la igualtat d’oportunitats, etc. Aquests valors
i aquestes prioritats han estat rebaixades en els anys de vaques grasses, i en
només 4 anys, hem perdut bona part del que s’havia conquerit a llarg de desenes
d’anys de lluita i sacrifici.
Caldrà veure, el futur a mig i llarg termini
de Podemos per comprovar si l’experiment aguanta o es desinfla en poc temps.
D’entrada, ha sacsejat la societat i ha provocat moviments en tots els partits.
Deu n’hi do, per una curta existència de poc més d’un any. Ara toca comprovar
la solidesa del projecte i fer la prova de si es tracta només d’un experiment o
d’un projecte sòlid, capaç de superar els defectes que critica en tots els
altres partits. Tots sabem que no és igual debatre i arribar acords en un col·lectiu
de mil persones que en un altre de vint, trenta o cent mil. Tampoc és igual
preparar-se per unes eleccions al Parlament Europeu que per unes Municipals. I
de fet, han decidit no concórrer a les municipals del proper mes de maig per la
por a no poder garantir candidatures “netes”. Una decisió com aquesta ja
demostra el caràcter d’experiment i fenomen curiós, que decideix sacrificar
unes eleccions per treure major rendiment en unes altres que considera més
rellevants.
En resum, de moment encara no tenim un partit
amb tots els ets i uts, que permeti estudiar, reflexionar i debatre un programa
concret. Tenim un allau de crítiques contra tots els que governen o han
governat, i tots sabem que això és el més fàcil de fer. Ara bé, l’hora de la
veritat. L’hora de presentar propostes concretes, per cada àmbit concret. En
aquest moment podrem comprovar si estem davant d’un experiment fallit o d’un
projecte sòlid. El temps i els protagonistes, ens ho diran.
# posted by joanroma @ 1:26 AM
Saturday, December 27, 2014
RELIGIÓ I CORRUPCIÓ - art. Regió 7
RELIGIÓ I CORRUPCIÓ.
En la meva llarga estada a Suïssa per
treballar i estudiar, vaig impregnar-me d’un seguit de valors que em fan
entendre millor l’actitud davant la corrupció per part dels diferents països i
societats. I un dels motius està molt lligat al predomini de la religió en cada
territori concret, per quan suposa una base cultural, una base de valors
concrets i de elogis o retrets per part de tots els ciutadans,davant
determinats fets. M’explicaré.
A Suïssa, com en altres països germànics (
Alemanya, Àustria) o nòrdics ( Dinamarca, Suècia, Noruega...)l’existència d’una
forta presència de luterans, calvinistes , seguidors d’Ezwingli, o altres
reformistes, va suposar un canvi radical en els costums i vivències, de manera
que els seus valors contrasten força amb els nostres, procedents del
catolicisme, siguem o no , catòlics practicants, o no. Anys i anys de profundes
arrels religioses, en un sentit o altre, ens han fet actuar de maneres molt
diferents davant els fets quotidians.
A Suïssa vaig aprendre el pèssim concepte que
té la societat envers la mentida, la falsedat, l’engany...fins el punt que qui
porta a terme aquestes pràctiques és automàticament invalidat per aconseguir
determinats càrrecs o responsabilitats, siguin polítiques, professionals, o de
qualsevol altre àmbit. Allà , a l’igual que en els altres països esmentats, i
d’altres que podríem afegir-hi com Gran Bretanya, EUA,etc, des de petits
s’educa i es conviu amb els valors de la sinceritat, l’esforç individual i col·lectiu,
el rigor i la austeritat. No se li ocurriria a cap pare o mare, parent o amic,
elogiar que un nen o nena copiï en un examen, utilitzi males arts per guanyar
un partit, un joc o un premi. No solament no s’elogiaria sinó seria castigat
durament, per totes les vies a l’abast.
El mateix passa, ja més grans, amb les
declaracions de renda, compres o vendes amb IVA, treballs aliens o centenars
d’altres actuacions que aquí, justifiquen enganys diversos, ben vistos o ben
tolerats per la nostra societat. Allà, haver copiat part d’una tesis doctoral,
ha donat peu a la dimissió de Ministres. Tenir o haver tingut diner no
declarat, tenir o haver tingut dones de fer feines a casa, sense contractar, haver
mentit en comportaments determinats ( Bill Clinton / Richard Nixon,etc. ) va
suposar el descrèdit més absolut o la renúncia al càrrec...
En resum, quan comparem comportaments entre
països pensem en les arrels religioses /culturals/socials que tenen uns i
altres. Ser catòlic o procedent d’aquesta cultura, ha suposat pensar i creure
que amb una confessió , els pecats queden perdonats, i podem tornar-hi fins a
la propera confessió. La tolerància ha anat creixent des de petits en tots i
cadascun dels comportaments individuals i col·lectius fins extrems insuportables.
El país, la societat, ha tolerat situacions inacceptables,sense castigar
durament els culpables. I hem arribat a uns extrems ja insuportables com tenim
a dia d’avui. Cada setmana ens llevem amb noticies de nous exemples de
corrupció que s’han estès sobre tot el territori amb una facilitat brutal.
Aquesta situació no acabarà fins que la
societat, des dels inicis no canviï d’actitud i valors. A l’escola, a casa, al
treball...és primordial castigar i despreciar conductes inadequades. D’aquí una
o dues generacions, haurem aconseguit canvis substancials, i mentrestant s’ha
de castigar tant els corruptes com els corruptors, i fer tornar el producte de
la corrupció, amb rapidesa i contundència. I posar en els llocs clau a persones
de rigor i honestedat contrastada. L’arrepentiment no pot ser la justificació
adequada per sortir indemne de l’acció duta a terme, i modificar estructures i
prioritats com perquè les causes siguin ràpides, segures i contundents. Mirem
aquells països i aquelles societats i comprovarem unes altres maneres d’actuar
molt diferents de les nostres. I tinguem clar que aquí s’han permès i tolerat
actuacions que molta gent coneixia i no denunciava ni despreciava.
# posted by joanroma @ 1:56 AM
Tuesday, December 23, 2014
BORREDÀ - BUTLLETÍ MUNICIPAL - DESEMBRE 2014
BUTLLETÍ – INFORMEM – NÙMERO 9 – DESEMBRE 2014
31.000 EUR DE LA DIPUTACIÓ PER OBRES – AIGUA.
La darrera petició presentada a la Diputació, relacionada amb les instal•lacions d’aigua, ha permès aconseguir una subvenció de 30.649,00 euros. Aquest import va destinat a protegir els dipòsits de Campalans, Capdevila, i Cal Gall amb tanques de xarxa metàl•lica de 2 m d’alçada. Aquestes tanques serveixen per aïllar degudament les instal•lacions i evitar danys dintre dels perímetres establerts.
Una altra part de la subvenció va destinada a tenir constància del grau de clor de cada dipòsit, mitjançant l’emissió de controls per internet. I finalment, completarem la seguretat de les instal•lacions generals d’aigua de Subirà, amb un sistema de vídeo vigilància.
Aquestes actuacions es duran a terme dintre dels propers 3 mesos de manera que estiguin operatives a finals del primer trimestre de 2015.
BARANA CAL VILARDELL.
L’any 2005, la Diputació de Barcelona ens va entregar el Pla de Seguretat i Mobilitat que li havíem encarregat, consistent en detallar tots els punts del poble que tenien algun problema a nivell de seguretat i mobilitat, per tal d’intervenir-hi i permetre que tothom pugui circular pel poble, sense cap problema en aquests dos importants aspectes.
En aquest període de temps s’han dut a terme el 95% de les actuacions previstes, i ja només en queden dues o tres de pendents que les resoldrem l’any que ve. De fet, totes les obres realitzades en els darrers 15 anys ja contenien els elements indispensables per poder accedir als equipaments, edificis i infraestructures ,sense cap dificultat. La darrera obra que hem dut a terme ha estat la barana del c/ Dr. Vilardell.
Properament es posaran xarxes metàl•liques en algunes baranes de la zona esportiva, i es pintaran 3 passos de vianants a la travessera de la Carretera de Borredà a Ripoll, amb la corresponent senyalització horitzontal i vertical.
Pel que fa el terra dels carrers de pedra, tots es canviaran per altres paviments, adaptats a la normativa vigent, una vegada es duguin a terme les obres de renovació dels carrers i places del Casc Antic del poble. Aquestes obres es realitzaran al llarg dels propers anys seguint el projecte redactat per l’arquitecte municipal. D’aquesta manera tots els paviments compliran les noves normes, per la qual cosa hem elegit terres antilliscants i adaptats a la climatologia del poble.
RECOLLIDA ROBA SEGONA MÀ.
A principis d’aquest any 2014, l’entitat Horitzó, ens va demanar poder instal•lar un contenidor de roba i sabates, al costat dels altres contenidors de recollida de selectiva. Bé, doncs, en el primer semestre d’aquest any, s’han recollit 1.189 quilos de roba i sabates, que degudament triada i arreglada es posa a la venda a la botiga que l’entitat té a Berga. Aquesta Fundació dona feina a un bon nombre de persones de la comarca, i suposa ajudar-la en aquesta funció social.
Animem tothom a fer servir aquest contenidor, en el benentés que el destí és clarament social i positiu per totes les parts implicades.
RECOLLIDA RESTES VEGETALS.
Durant els mesos de desembre i gener, l’ajuntament ha habilitat un espai de recollida d’arbres , branques i restes vegetals de gran volum, a la banda sud del camp de futbol. Després d’estudiar diferents opcions, l’any passat es va iniciar aquest nou servei per donar sortida als productes de la poda d’arbres, tant de l’ajuntament com de particulars que no tinguin on deixar-los. Una vegada tancat el període de recollida, la brigada d’obres trasllada aquest material a la banda de sota la serradora, i el crema, d’acord amb la normativa vigent i amb les degudes mesures de seguretat.
Recordem que l’espai només és per recollir les restes de la poda. Pel que fa herba i altres productes menors, existeixen els contenidors d’orgànica, situats a l’aparcament municipal o al carrer de Cal Gall. També es varen repartir prop de 25 contenidors particulars per aquells propietaris de jardins que volien tenir-los a casa seva.
FESTES LOCALS , PER PLANIFICAR AGENDA.
Recordem que el tercer diumenge de febrer ( dia 15 ) tindrà lloc la festa de la Matança del porc. Les festes locals de Borredà son el 24 i 25 d’agost, de manera que la Festa Major serà del 22 al 25 d’agost ( el programa va a càrrec de l’Associació Borredà de Festa) i en el seu moment es repartirà per les cases i es penjarà en el web municipal. I la Mostra de Formatge Artesanal de Catalunya i Trobada de Puntaires serà el cap de setmana del 5 i 6 de setembre. Altres festes son el de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà, el 15 d’agost, dia que també té lloc el Formatjazz. I altres festes van en funció de les propostes de les entitats del poble o del propi Ajuntament.
Recomanem consultar el web de l’ajuntament, on es van penjant les activitats programades, i les entitats que les organitzen.
COL•LABORACIÓ AMB LA PARRÒQUIA.
L’església de Borredà és el principal edifici del nucli urbà, i sempre ha merescut l’atenció i participació de l’ajuntament a l’hora de conservar-la i millorar-la. A la vista d’algunes esquerdes aparegudes en alguns punts de l’edifici, ens varem posar en contacte amb el rector, i l’arquitecte del bisbat va estudiar-les , dictaminant que no hi havia cap perill a curt i mitjà termini. De totes maneres va recomanar posar alguns testimonis en diferents indrets per tal de poder avaluar l’existència d’algun moviment.
L’ajuntament es va encarregar de contractar un aparell adequat per poder col•locar els testimonis ( 8 en total) en els llocs indicats per l’arquitecte del bisbat. Aquesta feina es va realitzar a principis d’aquest mes, i servirà per fer un seguiment exacte dels punts afectats. Posteriorment es decidirà quina actuació caldria dur a terme per resoldre les deficiències que es puguin haver detectat.
LA GENERALITAT DEU 231.000 EUROS.
A nivell econòmic, l’ajuntament està complint amb els terminis de pagament imposats pel govern central, si bé, pateix problemes de tresoreria deguts als enormes retards amb que paga la Generalitat.
A meitats d’aquest mes de desembre, el deute de la Generalitat amb el nostre ajuntament és de 231.000,00 euros. Una xifra realment important per un petit poble com el nostre. El principal import prové del 50% de la subvenció del PUOSC 2011, amb gairebé 200.000,00 euros. La resta correspon a 4 altres conceptes, procedents d’ajuts de l’any passat.
La situació és paradoxal, per quan el govern central va modificar la llei, obligant a pagar a 30 dies, als proveïdors, i en canvi l’ajuntament pot tardar a cobrar, 10, 15 o 20 mesos de la Generalitat. Francament no té cap lògica, imposar lleis perquè una administració les compleixi i altres, no. Es per aquest motiu que les obres que tirem endavant son les finançades per la Diputació de Barcelona, i prou.
OBRES EN CURS
Recentment han acabat les obres de tancament perimetral amb xarxa metàl•lica de 2 m d’alçada, de totes les instal•lacions generals d’aigua, situades a la finca de Subirà. Aquesta obra va ser adjudicada a l’empresa Obres i Reformes Camprubi.
Serà la mateixa empresa la que a principis d’any construirà un mur de contenció en el pati, situat a la part posterior de la Casa Consistorial. Aquestes dues obres s’han concedit per adjudicació directa, degut a l’import que ho fa possible.
Pel mateix sistema s’ha adjudicat les obres de Restauració del Pont de Sant Joan, a l’empresa Bovil, la qual té 3 mesos per dur-la a terme. Les obres estan en marxa i la previsió és que estiguin acabades a finals del mes de febrer, en funció de la climatologia que ho faci viable.
En els propers mesos s’adjudicaran altres obres de millora de diferents punts del municipi, pel sistema d’adjudicació directa, a empreses del poble, si l’import de les mateixes ho fan possible, seguint una norma que ha estat habitual al llarg dels 35 anys de democràcia municipal.
Sempre l’ajuntament ha facilitat que les empreses del poble podessin rebre adjudicacions directes quan l’import ho permetia, i sempre ha ofert informació i documentació adient, a les mateixes empreses per poder concórrer a concursos d’obres d’import superior per tal que podessin participar-hi en les millors condicions possibles. Aquesta mateixa política es seguirà en els propers temps, a la vista d’alguna obra de més grans dimensions que tenim plantejada.
En les obres a adjudicar per concurs, les bases de la convocatòria son totalment clares i específiques i totes les empreses que s’hi presenten estan sotmeses als mateixos criteris, vinguin d’allà on vinguin. El principi d’objectivitat està garantit, i la puntuació la dona el tribunal corresponent. I sempre hem animat a les empreses del poble a presentar-s’hi, soles o acompanyades d’altres que tinguessin la classificació necessària que estableixen les bases de la convocatòria. El mateix continuarem fent. I això tant val per les empreses de construcció com per altres de serveis.
COMPLIMENT NORMES URBANÍSTIQUES.
Borredà, ha anat ampliant i modificant les normes urbanístiques que regulen la construcció a tot el terme municipal, des del llunyà 1982 en que va entrar en vigència la Delimitació de Sòl Urbà, fins el 2003 en que varem aprovar les actuals Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic ( NNSS).
Tenim 3 zones urbanes ben delimitades. Nucli urbà de Borredà, nucli urbà del Pont de la Sorra, i nucli urbà del Coll del Bas. En aquests 3 territoris es poden realitzar tot un seguit d’obres de millora, reforma, ampliació, etc perfectament establertes en aquestes NNSS.
Pel que fa totes les altres cases, instal•lacions i equipaments, situades en el terme municipal, son construccions situades en sòl rústec i per tant, tenen altres normatives que en la seva major part , ja no depenen de l’ajuntament sinó de la Generalitat.
Es molt important no realitzar cap obra, per petita que sigui, sense tenir l’autorització corresponent de l’ajuntament i si cal, de la Generalitat. En el cas dels 3 nuclis urbans la competència recau totalment en l’ajuntament i per tant qui vulgui realitzar alguna obra de qualsevol tipus ha de portar la petició a l’ajuntament, acompanyada dels plànols corresponents. En casos d’obres menors poden ser redactats i visats pel Col•legi d’arquitectes tècnics, i en cas d’obres majors, pel Col•legi d’arquitectes. Però, mai es pot fer cap obra que no disposi de la llicència municipal corresponent. Qualsevol incident, accident o denúncia , comporta immediatament l’obertura d’un expedient informatiu per comprovar la correcció de les obres.
Pel que fa les obres en sòl rústec, la normativa és molt més rigorosa i contundent. En aquests casos, les obres menors poden ser competència de l’ajuntament, en la majoria de casos, però les obres majors, les que afecten volums edificables, ampliacions, modificacions, etc, depenen totalment de la Generalitat. En aquests casos l’ajuntament simplement recull la documentació per enviar-la a la Comissió d’Urbanisme perquè l’estudiï i la dictamini. No es pot fer cap actuació prèvia a disposar de l’autorització de la Generalitat. I tant val per obres de construcció com per obres d’explanació de terres o modificació del territori.
Des fa un parell d’anys les inspeccions sobre el territori son habituals per part del SEPRONA ( servei de protecció de la natura) de la Guàrdia Civil, com per part del cos d’Agents Rurals de la Generalitat . Ells disposen de mitjans tècnics per comparar fotos aèries dels terrenys, cases o construccions, i saber si tenen o no , llicències oficials. En cas de no tenir-ne obren expedient sancionador. I el mateix poden fer en el cas de llicències d’activitat, ramadera, industrial, turística, o altres.
En resum, qualsevol dubte, qualsevol informació o documentació que faci falta per tirar endavant una actuació dintre o fora del poble, s’ha d’anar a l’ajuntament i demanar-la. Per alguns temes serà la secretària, Montserrat Cabana, la que resoldrà el dubte. En altres casos serà l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca, el que ho faci. I si fa falta anirà sobre el terreny per informar millor. Lògicament totes les informacions son gratuïtes i si cal es donaran per escrit.
Recordem que les NNSS estan penjades al web municipal ( borreda.net) i poden ser consultades permanentment. També hi ha disponibles els plànols de les diferents zones urbanes i els serveis de que disposen.
L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ DESITJA A TOTHOM UNES BONES FESTES DE NADAL I PRÒSPER ANY NOU .
# posted by joanroma @ 1:17 AM
Monday, December 22, 2014
CREDIBILITAT PERDUDA - art. Regió 7
CREDIBILITAT PERDUDA.
En tot sistema polític, l’existència de
mitjans de comunicació, públics i privats ,de solvència i objectivitat
contrastades, és essencial. Ja varem patir prou anys la foscor de la dictadura,
amb mitjans de comunicació, bloquejats i emmordassats com per exigir la major
pluralitat possible, en l’actualitat.
Sempre havíem somiat en el model de la BBC
britànica. Aquest era l’exemple que demanàvem aplicar als mitjans de
comunicació públics, com a model de professionalitat, pluralitat i respecte per
una informació ,sense intromissions estranyes. Tots els partits es queixaven
del tractament rebut per part dels mitjans públics, mentrestant estaven a la
oposició, però mantenien un sistema similar quan arribaven al poder. No hi havia mai temps per introduir canvis
profunds en les estructures i composició dels equips informatius, ni voluntat
real en garantir-ne la seva objectivitat.
Es demostrable que durant els governs
socialistes, els mitjans públics han estat sensiblement millorats i ampliats en
la seva autonomia, fins extrems realment importants, en la darrera etapa
Zapatero, i en canvi han estat totalment envaïts i subordinats als interessos
de partit, durant els governs del PP. Això ,a nivell estatal.
A nivell autonòmic, la situació ha estat molt
pitjor. Des de la total apropiació dels mitjans com corretja de transmissió del
govern de torn, passant per una gestió desastrosa i totalment partidista de la
programació. Al final, alguna ha hagut de tancar per impossibilitat de mantenir
el ritme de desgavell econòmic que portava.
Aquí, a Catalunya, passats els primers anys de
funcionament, va quedar clar que el model de la BBC era impensable. Per uns
governs en que la informació es convertia en propaganda, necessitava tenir
controlats tots els mitjans de comunicació públics. I no solament això, el seu
poder va planar sobre els privats, fins el punt en que uns i altres,
s’assemblaven com dues gotes d’aigua. Els públics eren controlats directament,
els privats, eren generosament premiats o influïts des del govern, o durament
combatuts sinó es plegaven a les seves exigències.
El resultat, a dia d’avui és deplorable. La
credibilitat dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat està sota
mínims, es tracti de TV3, de Catalunya radio, o qualsevol altre del seu àmbit
directe. Escoltar o veure la informació suposa entrar en un món clarament partidista,
mono temàtic, deformador de la realitat i amb un component clarament
antisocialista. Es pot veure en la tria de temes, en els tertulians, en els
presentadors, en les obres i fins i tot documentals o programes de qualsevol
tipus. Tant és així que la deserció d’espectadors i oients es va ampliant dia a
dia. En el meu cas particular porto dos anys de total abstinència en consum de
productes procedents de TV3 / Catalunya radio/ i assimilats. Penso continuar
mesos o anys si la cosa no canvia, i pel que he pogut saber som desenes de
milers els qui hem pres aquesta decisió. Tampoc és fàcil trobar alternatives en
algun altre grup com és el cas del Grup Godó ( La Vanguardia/ RAC1/ 8TV). Tot i
algun canvi a millor en els darrers mesos estem lluny del que hauria de ser una
oferta plural i objectiva. I ja no parlem de l’emissora dels bisbes (COPE) o 13
TV, on la informació es converteix en combat contra la autèntica pluralitat.
Lamento el funcionament dels mitjans públics i
privats, a nivell estatal, però com en altres temes, somiava en que el nostre
país, Catalunya, no cauria en els mateixos vicis i comportaments que aquells.
En aquest tema com en tants altres, s’ha copiat ( a pitjor) el que era norma a
nivell d’Estat. I tampoc en aquest cas no vulguem donar la culpa a Madrid
perquè aquí ens ho hem fet sols.
# posted by joanroma @ 12:25 AM
Friday, December 19, 2014
BORREDÀ APROVA EL PRESSUPOST 2015 PER UNANIMITAT
BORREDÀ APROVA EL
PRESSUPOST 2015, PER UNANIMITAT.
En el Ple Ordinari del passat dilluns dia 15, es va presentar, debatre i
aprovar el pressupost municipal per l’any que ve, per un import total de
974.000,00 euros.
Per segon any consecutiu l’ajuntament havia aprovat les Ordenances
congelant tots els impostos i taxes, compromís assumit per l’equip de govern,
mentrestant duri l’actual crisi.
Aquest pressupost contempla unes inversions en obres per un import de
420.600,00 euros. Es a dir, de lluny és la partida més important i demostra la
continuïtat inversora de l’ajuntament, malgrat la crisi. Aquesta partida
contempla una gran obra per un import de 372.000,00 consistent en renovar
totalment el primer tram del Carrer Manresa i del Carrer Queralt, just a l’entrada
del poble. Aquesta obra es finança amb 250.000,00 euros de subvenció de la Diputació de Barcelona i
122.000,00 euros de crèdit de Caixa de la mateixa Diputació. Serà l’obra més
gran d’aquest mandat, i suposa iniciar la primera fase de la renovació complerta
de tot el Casc Urbà. Un gran projecte que tindrà continuïtat en els propers
anys, fins tenir totalment renovats els carrers i places del Nucli Antic del
poble.
La segona obra, per un import de 30.600,00 euros consisteix en el tancament
perimetral dels dipòsits d’aigua situats a Campalans, Capdevila, i Cal Gall.
Son dipòsits generals d’aigua, construïts en els darrers 10 anys i es vol
tenir-los totalment protegits i aïllats, mitjançant tanques metàl·liques de 2 metres d’alçada.
La tercera obra que contempla el pressupost amb un import de 18.000,00
consisteix en pavimentació amb formigó el pas de terra, entre el camp de futbol
i la pista poliesportiva. Aquesta obra suposa deixar totalment acabat
l’interior de la zona esportiva, i adaptar-la a les normes de mobilitat i
seguretat.
El pressupost fou aprovat per unanimitat dels dos grups presents en el
Consistori ( PSC i CiU), a l’igual que l’any anterior.
Aquest pressupost manté totes les partides considerades essencials per
garantir els serveis bàsics prioritaris: serveis socials, gent gran,
ensenyament, sanitat....
Es voluntat també de l’equip de govern de poder convocar un nou Pla
d’Ocupació de cara l’any vinent, si s’aprova una petició feta a la Diputació de Barcelona i
si la Generalitat
treu una nova convocatòria. Aquest any s’han pogut contractar 9 persones durant
3 mesos i el resultat ha estat clarament satisfactori, per la qual cosa
l’alcalde va manifestar l’interès en poder fer una nova convocatòria.
# posted by joanroma @ 11:54 PM
Wednesday, December 17, 2014
PENÒS ESPECTACLE A GIRONA, COM ABANS A BERGA, SANTPEDOR....
PENÒS ESPECTACLE A
GIRONA, COM A BERGA, SANTPEDOR, SANT JOAN....
Els trànsfugues
sempre volen intentar demostrar que marxen perquè son ells o elles les que estan
en possessió de la veritat, les que ostenten l’autèntica essència del partit i
son tots els altres els qui han traït els ideals. Es igual el que digui el codi
ètic del PSC o que hagin de marxar cap al grup de no adscrits. Es tracta d’una
injustícia més en el seu camí cap a la representació de la veritat absoluta. Son
ells / elles els qui varen rebre la confiança dels ciutadans que varen votar
PSC, perquè hi eren ells/elles, i no pas per la pròpia trajectòria del partit.
Ahir, varem tenir
un nou exemple del que ja hem vist en altres llocs: Berga, Santpedor, Sant Joan
de Vilatorrada, ...Ahir li va tocar a Girona, on la fins ara cap de llista Pia
Bosch va voler donar lliçons d’ètica i estètica, de coherència i “sacrifici”en
defensa dels ciutadans de Girona que havien votat PSC. Se’n va ella i la seva
colla cap a MES, i s’emporta l’essència del socialisme per evitar caigui en
mans no desitjades. En aquest cas Silvia Paneque la nova alcaldable del PSC a
Girona, elegida en primàries com pertocava, queda sola en representació del
PSC. De l’autèntic PSC, del partit que representa l’afany per un món millor, es
digui Girona, Berga, o qualsevol altre petit poble o gran ciutat de Catalunya.
Amb ella estem i estarem tots els qui no tenim l’ego pujat, ni volem enganyar
als ciutadans.
Es penós veure el
comportament d’un grapat d’ex alts càrrecs del partit i institucionals,
aferrats a la poltrona, intentant enganyar la ciutadania amb excuses que ni un
nen petit arribaria a creure-se-les. Que la Marina Geli o la Núria Ventura
estiguin més pendents de mantenir el sou de diputades que no pas d’actuar en
coherència, i amb un mínim d’ètica, és increïble. Sobretot perquè si algú
pensava en el bon fonament dels seus pensaments i accions queda totalment destrossat
pel que veu i observa en elles, i en els seus companys de viatge.
Es ben fàcil
constatar com la gent acull la creació d’aquest nou moviment o partit, amb
elements ja marxats del partit per no haver aconseguit els càrrecs que volien,
o per altres que n’havien tingut i ara voldrien recuperar-los. Cap mena de
credibilitat ni futur se’ls hi veu perquè han malmès els possibles valors que
podrien haver representat, amb les accions que han dut a terme. Girona és el
cas potser més paradigmàtic per la grandària de la ciutat i del grup, però les
actuacions de les dues diputades abans esmentades, va en la mateixa direcció que ex consellers, vulguin tornar a primera
línia després del mal son que va representar per tots nosaltres i per la
ciutadania en general els dos governs tripartits. No tenen consciència de la
realitat del país.
En un petit país
com el nostre tots ens coneixem i tots sabem la trajectòria de tots, de manera
que no es pot enganyar ningú. Es més, la gent castiga enormement l’engany i
així serà i demostrarà ben aviat. També ben aviat veurem com tots els que
puguin, aniran sota el paraigües de qui millor els tracti o els aculli. Ho
tenim ja més que vist en el propi Consell Executiu de la Generalitat amb alguns
ex càrrecs del PSC que han pogut aconseguir plaça , o a les eleccions europees,
amb alguna altra recol.locació , i ben aviat ho veurem a les llistes del
Parlament de Catalunya o a les municipals. Aquests ex socialistes que ens
donaven lliçons d’ètica en diferents llocs, han descobert que el PSC no era
independentista, i ara amb els ulls oberts, se’n van cap on els vulguin
acollir. La seva reconversió la volen vendre com autèntics representants del
socialisme català genuí, i abandonen els qui no hem tingut aquesta
clarividència. Som nosaltres els que estem en l’error, i son ells /elles els
qui s’emporten les essències. Això sí mantenint els càrrecs que varen
aconseguir en tant que candidats del PSC. No volen que tornin a males mans.
# posted by joanroma @ 4:21 AM
Tuesday, December 16, 2014
EL PODER DELS ALCALDES - art. Regió 7
EL PODER DELS ALCALDES
Sovint la imatge que és té d’una persona o d’un càrrec
institucional no té res a veure amb
la realitat. Pels qui es miren la política des de fora, i de lluny; la figura
d’un alcalde va lligada al que la gent veu per televisió o a la premsa escrita:
un personatge ben vestit, amb corbata, tallant una cinta ( en aquests temps de
crisi, molt poc sovint), acompanyat d’altres persones, més o menys
encorbatades... Dona la sensació de molt poder i poca feina...
Bé, com deia la realitat és radicalment diferent, i és bo que la gent
conegui la feina diària del seu alcalde, i en quines condicions l’ha de dur a
terme. I sobretot que tingui present que d’alcalde amb poder i poca feina, n’hi
ha molt pocs, i que la majoria té molta feina, molt poc poder, i molts
maldecaps. Maldecaps inversament proporcionals a la dimensió del municipi que
presideix. Es a dir, com més petit és el municipi, més feines li toca fer, i en
més difícils condicions.
I és que un alcalde de poble ha de ser persona disposada a emprendre
qualsevol gestió o tràmit, en qualsevol moment del dia o la nit, en qualsevol
estació de l’any, i en les més diverses circumstàncies, veiem-ne alguns
exemples propis de qualsevol poble de mar o muntanya.
Truca un pagès que ha pogut agafar un gos perdut que li ha matat un xai i
no sap què fer del gos. Toca enviar un membre de la brigada , si en té, o
anar-hi ell personalment o algun regidor o regidora. Si el gos és mig manso, se
l’emportarà per portar-lo a la
Protectora que no té prou personal per anar-hi ella.
Arriba un Mosso per informar que han trobat un vehicle abandonat a l’altre
extrem del terme municipal i per tant, estem obligats a anar-lo a buscar,
tramitar l’expedient i pagar una grua, i després una empresa per
desballestar-lo. Si està mig bé, no costarà diners, sinó tocarà pagar a
l’ajuntament.
Algú ha vist persones sospitoses voltant per algunes cases de pagès, i el
més prudent és anar a veure qui son i què hi fan en determinats llocs. Truca
als Mossos per si hi poden anar, i mentrestant ell va donar un cop d’ull.
Avui un nou jubilat desvagat o un estudiós de la seva família ha descobert
que un rebesavi seu havia nascut aquí i demana poder venir a consultar els
llibres de registre i comprovar si té algun descendent, per poder fer l’arbre genealògic
que estava esperant des de feia anys.
Per correu arriba la petició d’una nova enquesta de la Universitat X
I mentrestant passa tot això, hi ha un munt de papers per signar, trucades
pendents, documents per llegir...i toca perseguir papers que s’han enviat i no
s’han contestat, desencallar llicències, autoritzacions, peticions, tràmits...i
despatxar visites, resoldre conflictes veïnals, denúncies certes o falses, i un
centenar més de temes de la més variada qualificació. Per tant, poder poc,
però, servei molt. Com en tot, la vocació és fonamental i va bé saber l’amplia
varietat de feines que un ajuntament ha de resoldre, siguin o no de la seva
competència. Aquí no s’hi val treure’s els problemes del damunt.
# posted by joanroma @ 11:30 PM
Monday, December 15, 2014
EMOTIVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'AVEL.LÍ SERRANO
EMOTIVA PRESENTACIÓ
DEL LLIBRE D’AVEL.LÍ SERRANO
El dissabte passat,
dia 13 de desembre, a la biblioteca Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú,
ens varem aplegar una munió de familiars, parents, amics i companys d’Avel·lí
Serrano, just al cap d’un any de la seva desaparició.
En el marc incomparable
d’aquesta biblioteca – museu de la qual n’havia sentit a parlar molt, però mai
havia visitat, es va produir un d’aquells esdeveniments que seran recordats de
per vida per tots els assistents. No hi cabia ni una ànima més, i l’emoció i
sintonia va ser immediata al llarg de tot l’acte, seguit amb un silenci
sepulcral.
Començar amb música
de violoncel, ja era un preludi, d’un acte molt ben estudiat i preparat en
funció del protagonista absent i tanmateix present , més que mai. El
presentador , Francesc Escribano va iniciar el torn de parlaments, seguit d’Antoni
Dalmau, amb un dels seus ben elaborats escrits, i continuà amb l’escriptor i
traductor xilè, Adan Kovacsics, el qual va fer referència a l’amistat amb un
Avel.lí ,ple d’idees i pensaments profunds. Ens va llegir alguns trossos dels
Breus que rebíem cada dia de bon matí. I per acabar , la Teresa Llorens, la
companya vídua de l’Avel·lí, mare de la Clara i l’Abril.
Jo vaig perdre el
meu pare amb 21 anys, quan ell tenia just 57, i vaig considerar que me l’havien
robat. Vaig sentir una ràbia immensa per no haver pogut gaudir d’ell durant uns
anys més, com a mínim fins passats els 70 o 80, edats més digeribles i
comprensibles. Per això, anar a un acte en que dues nenes recorden un adéu
absolutament injust és molt dur.
Però, la gran
sorpresa va ser escoltar la llarga, detallada i emotiva intervenció de la
Teresa. Francament tots escoltàvem sense respirar, els detalls dels 3 darrers
anys de l’Avel·lí, la lluita per intentar superar el càncer de pulmó, les ganes
de deixar per escrit les seves reflexions i posicions sobre temes de tota mena,
la voluntat de deixar un testament escrit per a nosaltres i sobretot per les
filles. Les llàgrimes ens anaven caient lentament, silenciosament, recordant la
persona perduda. Per la Dolors de Saldes i per mi mateix, el record procedia de
les visites que havíem fet a la casa de Vallcebre, somiada i construïda, per
anar-hi a passar caps de setmana i vacances. Les anades de compres a Saldes, on
ens havíem trobat moltes vegades...
I la Teresa, va
anar desgranant uns quants escrits de l’Avel·lí, triats curosament per mostrar
i demostrar la sensibilitat envers les injustícies de governs més preocupats en
obres monumentals que no pas en els serveis bàsics i essencials, com son els de
Salut, Investigació, Serveis Socials, etc....De fet, els escrits reflectien el
pensament precís dels qui som i serem socialistes de per vida. Si per alguna
cosa ocupem càrrecs públics és per millorar les condicions de la gent,
començant per la més pobra i necessitada. Es lògic que la sintonia amb els seus
escrits fos total i d’aquí que quan vaig rebre els primers, vaig demanar qui
els feia...sense saber-ne l’autor fins al cap d’un temps. I de seguida vaig
demanar llista dels qui els rebien a la comarca del Berguedà, per demanar la
seva ampliació. I no solament a militants i simpatitzants, sinó a persones
properes. Obrir l’ordinador i llegir un bon escrit, era una molt bona manera de
començar el dia.
I l’acte va acabar
amb el Cant dels Ocells. Un bon final per un bon principi. Tots els qui havíem col·laborat
en l’edició del llibre el teníem a les mans, i per tant podrem rellegir els
escrits i els podrem guardar a la biblioteca. Diuen els savis orientals que la
mort no és el final, mentrestant el record del difunt perdura. Doncs, bé, l’Avel·lí
té assegurat un llarguíssim record, en tots els qui el varem conèixer, però amb
el llibre, estarà present a centenars de llars , i en biblioteques i servidors
d’Internet. Francament va valer la pena fer un llarg trajecte per estar al
costat de tants amics i companys, i molt especialment al costat de la Teresa,
la Clara i l’Abril. Tenir companys com ell, dona gust batallar per una major
justícia social.
# posted by joanroma @ 12:00 AM
Friday, December 12, 2014
EL FULL DE RUTA DEL PSC - art. Nació Digital Solsona
EL FULL DE RUTA
DEL PSC.
Aquest cicle de conferències sobre el posicionament de cada partit,
respecte el procés sobiranista, per una banda i sobre la realitat diària,
permet tenir el retrat dels principals actors polítics de Catalunya. Després de
la d’Artur Mas, va seguir la de Oriol Junqueras i ahir va tenir lloc la de
Miquel Iceta, en tant que màxim responsable del PSC a Catalunya. En un Museu
Marítim ple a vessar, varem escoltar durant una hora el plantejament present i
futur del PSC respecte Catalunya, Espanya, la UE i el món, en general.
Aquesta és la primera gran diferència entre les 3 conferències realitzades.
La introducció va servir per exposar la situació global per baixar a la
nacional i local. Era un bona començament per deixar clar que Catalunya no és
una illa, i que tot li afecta directament: des de la crisi entre Rússia i
Ukraïna, fins al conflicte a l’Irak, el preu del petroli o la inestable
situació financera de les grans corporacions mundials. Es en aquest marc en el
qual Catalunya viu i opera, i és en aquest marc en que qualsevol decisió ens
afecta , cosa que no semblen tenir present els impulsors de l’independentisme.
O com a mínim no ho tenen prou en compte.
Tot seguit Miquel Iceta va desgranar els principals punts de la seva
proposta de nou encaix de Catalunya dintre d’una Espanya federal i els
mecanismes per arribar-hi. Va ser una conferència clara, precisa, detallada per
evitar generalitzacions que podessin donar peu a interpretacions sesgades o
partidistes. El seu to i contingut foren els d’un home d’Estat, preocupat i
ocupat en trobar no una tercera via, sinó la única via possible i viable per
arribar a bon port. Tot indica que aquesta via no és factible amb el PP en el
govern i amb majoria absoluta, però sí la veu possible amb Pedro Sánchez de
President del Govern, i amb altres forces polítiques que tenen clara la
necessitat de procedir a una modificació constitucional , per posar-la al dia.
Es va mostrar contrari a mantenir congelada l’acció de govern de la Generalitat en uns moments
tant especialment delicats com aquests i encara menys a iniciar una nova etapa
d’eleccions al Parlament, sense tenir clar el camí posterior a seguir.
Està clar que el poble català ha de ser convocat a expressar la seva opinió
en una votació referendària, una vegada acordada la modificació constitucional,
però dintre del marc legal, i tenint en compte tot el conjunt electoral, i no
una part.
En definitiva, després d’aquesta conferència tenim 3 models diferents
d’actuació de cara el futur. El del president Mas, el d’Oriol Junqueras i el de
Miquel Iceta, en representació dels seus àmbits respectius. A la vista dels
comentaris d’ahir i les opinions d’avui, el presentat ahir va ser el més
elaborat i detallat, dels tres. Que tothom jutgi i se’ls llegeixi com a obligat
exercici per estar degudament informat. Precisament el parèntesis que estem
vivint, és important per deixar enrere la permanent improvisació que hem vist.
Ens hi juguem el present i el futur i les presses no s’hi valen. Que tothom
sigui conscient del que defensa cada partit, per poder decidir en conseqüència,
quan toqui.
# posted by joanroma @ 11:33 PM
A MANEL BARTRONS, EN ELS SEUS 100 ANYS- art. La Rella
A MANEL
BARTRONS, EN ELS SEUS 100 ANYS.
Com visitant habitual del Santuari de Lourdes
de Prats, vaig conèixer Manel Bartrons, treballant, dirigint o planejant alguna
de les constants millores, dintre i fora del Santuari. Parlant amb ell vaig
notar l’entusiasme per tenir-ho tot en perfectes condicions de revista, i
oferir a propis i estranys l’acolliment que un Santuari ha de tenir per fer les
funcions de poder resar, reflexionar, planejar i impulsar la vida personal o la
dels més propers a nosaltres.
De fet, és la feina de tots els voluntaris i voluntàries
del Santuari, i sempre ha d’haver-hi algú que els coordini i els representi. En
Manel Bartrons pot estar orgullós d’ostentar aquesta representació i pot estar
segur que la llarga vida que ha tingut, en bona part és resultat d’aquesta
activitat constant i entrega als altres.
Qui té fe, ambició, ganes de fer coses i
millorar la vida dels altres, té una vida molt més complerta i saludable que la
resta de la gent. Saber que cada dia tens obligacions, per molt jubilat que
estiguis, dona ganes de llevar-se, sortir de casa, parlar amb la gent,
intercanviar opinions i posar-les en pràctica. Tot això allarga la vida, la fa
més interessant i sobretot , molt més útil. Es el que li ha passat a Manel
Bartrons, i per això podrà celebrar, ell i tots nosaltres, els seus 100 anys.
Déu meu, 100 anys de vida, vol dir haver
nascut en plena Primera Guerra Mundial, viscut la nostra Guerra Civil, estat
espectador de la Segona Guerra Mundial,
superat la llarga Dictadura i haver celebrat la recuperació de la
Democràcia i les Llibertats. Son dues o tres vides, en una sola, amb uns canvis
mai imaginats, i amb vivències que només ell i els seus familiars i amics més
directes poden recordar.
La nostra coneixença és molt més curta. Es
limita als darrers anys, però suficients com per constatar la bondat d’una
persona que ha sabut i volgut servir als altres, i ha estat sempre actiu en pro
de les condicions dels altres. La recompensa ha estat aquesta llarga vida i
saber que té al seu costat moltes persones que l’admiren i li agraeixen el
treball que ha realitzat. En nom propi, i de ben segur que en nom de tots els
qui l’han conegut, li desitjo un molt Feliç Aniversari.
La vida tindria ben poc sentit sinó fos útil i
aprofitada per millorar la vida dels més desvalguts i necessitats. Molts de
nosaltres som privilegiats, en comparació amb els qui pateixen per falta de
salut, feina o altres desgràcies. Haver dedicat bona part de la vida als
altres, bé mereix la celebració que tindrà lloc el dia 20 d’aquest mes, en el
Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Gràcies Manel Bartrons.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 12:40 AM
EN RECONEIXEMENT TASCA MOSSOS D'ESQUADRA - BERGUEDÀ
EN RECONEIXEMENT A LA TASCA DELS MOSSOS
D’ESQUADRA – COMISSARIA BERGUEDÀ
Benvolguts membres del Cos de Mossos
d’Esquadra,
És poc habitual en el nostre país reconèixer i
felicitar persones o col·lectius que fan una feina determinada, i la fan bé.
L’habitual és criticar-los, si han comès algun error, o ignorar-los en tot
moment, si no se’ls necessita.
En el meu cas, sempre m’ha agradat estar a les
verdes i a les madures i comprendre la complexitat de la feina de cadascú. En
el vostre cas és una de les més complicades, en un món en que el principi
d’autoritat és permanentment qüestionat, i amb comportaments que han trencat
l’harmonia i civisme que ens eren propis.
Teniu una extensa comarca per protegir, i multitud
de temes per vigilar, controlar i sancionar, de manera que els alcaldes us
tenim com eina indispensable per garantir no només la seguretat dels nostres
conciutadans, sinó també fer complir les ordenances, allà on existeix conveni i
cessió de competències, com és el cas de Borredà, des de fa molts anys.
Aprofito la proximitat de final d’any per
valorar molt positivament la vostra actuació en el municipi i estic segur que
el mateix podré dir l’any vinent i els que li seguiran.
Us animo a continuar pel mateix camí
d’entrega, servei i eficàcia en pro de la seguretat i tranquil·litat dels veïns
del poble. Tingueu per segur que malgrat no us ho diguin personalment, la
vostra valoració és alta, i d’aquí que us ho escrigui jo , en nom propi i per
tots ells.
Que tingueu unes bones Festes de Nadal, que
tingueu i tinguem un tranquil i millor 2015, i que cap de vosaltres prengui
mal, per culpa de malfactors.
Felicitats i ànims.
Borredà, 12 de desembre de 2014.
Joan Roma i Cunill
Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
A TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE MOSSOS
D’ESQUADRA ,DESTINATS A LA COMISSARIA DE BERGA.
# posted by joanroma @ 12:24 AM
Thursday, December 11, 2014
RECORDANT ELS INICIS DEL PSC A LA CATALUNYA CENTRAL.
RECORDANT ELS
INICIS DEL PSC A LA CATALUNYA CENTRAL.
A la memòria dels
companys Andreu Garcia i Rafel Llussà.
Com dos cops de puny, sobtats, inesperats, plens de sorpresa i tristesa ens
han caigut en poc menys d’un mes, a tots els qui varem formar part de la
primera generació d’impulsors del socialisme a la Catalunya Central.
El company Andreu Garcia, amb 54 anys ens deixava fa un mes, i aquesta
setmana hem perdut a Rafel Llussà amb 57. Tots dos amb morts inesperades que
demostren quan precària és la nostra existència en aquest món.
El primer, molt actiu a Sant Joan de Vilatorrada, i el segon a Manresa,
però tots dos amb les lògiques derivacions d’activitat cap a les executives
dels seus municipis i cap a la de Federació. Tots dos, models de companyonia i
compromís amb la societat i el partit. Precisament per aquest motiu la seva
pèrdua ens ha afectat tant. Son persones com ells els que han donat cos i forma
al PSC i han permès ocupar càrrecs institucionals com exemple de participació i
compromís amb la societat.
La seva pèrdua ens ha fet retornar als primers anys de democràcia, als anys
de la fundació del PSC, als primers anys dels nous ajuntaments quan tot estava
per fer i tot eren somnis per aconseguir un món millor, començant pel municipi
respectiu.
Uns anys en que les reunions eren llargues, els debats intensos, les
campanyes , esgotadores però plenes d’interès i ambició per aconseguir els
millors resultats com a camí indispensable per poder governar i aplicar tots
els punts acordats. Temps amb lleis velles que no eren obstacle per inventar
formules noves de col·laboració i participació amb les entitats i la societat
civil. Anys en que la transformació era visible en tots i cadascun dels
apartats importants, en pobles i ciutats.
Diuen els savis orientals que una persona no mor mentrestant perdura el seu
record i en aquest cas, tots els qui varem conèixer i varem treballar amb
l’Andreu i el Rafel, en tenim un perdurable record.
La vida és injusta i aparta persones que podrien haver continuat la seva
tasca durant molts anys més. Aquest és el cas, però no queda cap altre remei
que rememorar la bona feina feta, i recordar companys que varen ser fonamentals
en aquells primers anys de vida del partit i les institucions, i fer el
possible per seguir els seus consells i maneres d’actuar. Amb diàleg, amb
compromís, amb despreniment personal, a favor del projecte col·lectiu i pensant
en els més desvalguts com a prioritat per un partit d’esquerres com és el PSC.
Que descansin en pau. Ha estat un honor tenir-vos al costat.
Joan Roma , President del Consell de la Federació XI
# posted by joanroma @ 12:14 AM
Tuesday, December 09, 2014
EL GUIÓ DEL PSC - art. Regió 7
EL GUIÓ DEL PSC.
Es evident que el procés sobiranista ha
produït terratrèmols en tots els partits catalans, més amplificats o menys, en
funció del ressò que li han volgut donar els mitjans de comunicació, propis o
estranys, però el cert és que cap partit n’ha sortit indemne; fins i tot aquell
que sembla recollir els beneficis, no tardarem a veure’l en mig de la tempesta
quan les previsions fetes no surtin per enlloc.
Les destrosses han estat múltiples i a tots
els nivells, el primer dels quals , la total paràlisis del govern de la
Generalitat, en el pitjor moment de la història contemporània. Immersos en una
crisi global, i amb poc marge de maniobra, convenia posar tots els sentits en
la micropolítica, i aprofitar els viaranys per guanyar temps i capejar el
temporal de la millor manera possible. No s’ha aprofitat cap oportunitat, i
sota el victimisme , tot es confia en aconseguir l’alliberament definitiu i
l’arribada a una mena de paradís indefinit on tot queda resolt per art de
màgia.
Un altre dia parlaré del guió del president
Mas, ara considero oportú exposar el guió acordat i pactat, dintre del PSC i
amb el PSOE. Partim de la base de que per nosaltres, primer son les persones i
després els territoris i que ningú pot parlar en nom de tot un poble, escoltant
només a una tercera part dels seus ciutadans. Constatem l’existència d’un
problema català, producte no de tres-cents anys de maltractament, sinó d’unes
polítiques d’una dreta pura i dura, que no ha dubtat mai a fer servir els
greuges de Catalunya com excusa per treure vots a la resta d’Espanya. El
problema , esdevé conflicte sota els governs d’Aznar i explota sota el govern
Rajoy, per culpa de menyspreus, incomprensions, provocacions, i maltractaments
diversos que , degudament explotats per alguns partits d’aquí, ens porten a la
situació actual.
Davant aquest allunyament i conflicte, els
partits sobiranistes decideixen marxar d’Espanya. El com i el quan, és una
barreja d’anhels, desitjos i improvisacions que no aconseguiran l’objectiu,
però deixaran centenars de milers de damnificats arreu del país i per molts
anys. El PSC considera reparables els danys causats i busca una sortida,
difícil, digne i durable. Una sortida més viable i possible que no pas la de la
independència, a la qual no veiem recorregut ni èxit. Estem immersos en la UE,
en un espai geogràfic determinat, i amb unes relacions familiars, culturals,
històriques...millorables, però reals.
El guió porta a fer fora del govern central,
un PP incapaç de buscar cap sortida negociada, causant , en bona part de
l’actual conflicte. Amb un mapa polític radicalment diferent, a finals de l’any
que ve, la proposta federal pot triomfar clarament, per voluntat interna de
catalans i espanyols, ajudats per la UE que recolzarà una nova Constitució, i
no una segregació. En aquesta Constitució profundament modificada, ha de
figurar nous drets i deures pels ciutadans, en general, preservant l’estat del
benestar, i una nova configuració dels territoris, reconeixent la nacionalitat
de Catalunya, blindant els nostres trets fonamentals, lligats a la llengua, la
cultura i la educació, i proposant un nou sistema de finançament, de manera que
la solidaritat entre territoris no signifiqui l’empobriment d’un per mantenir
altres, a manera semblant del sistema alemany.
Aquest guió el tenim perfectament establert,
acordat i pactat a nivell intern del PSC, clarament explicat i liderat per
Miquel Iceta; i per primera vegada, totalment acceptat pel PSOE que ha renovat
direcció, organització i plantejaments, a la vista de la tossuda realitat
nostra. La sintonia entre els dos partits, i el més que previsible canvi del
mapa polític espanyol, permet confiar en l’èxit d’aquesta aposta. La conclusió
de produir un canvi en profunditat de les regles de joc està consolidada dintre
del socialisme català i espanyol. I el 2015 pot iniciar el camí per fer-lo
realitat. Un guió difícil, però viable, sense trencaments, i en el marc de la
UE. No tots poden dir el mateix.
# posted by joanroma @ 11:15 PM
Sunday, December 07, 2014
PER UNA MORT DIGNE
PER UNA MORT DIGNE
Amb poc temps de
distància s’han fet públics dos casos de dues dones, una en els Estats Units, i
una altra , aquí a Espanya, que reclamaven poder morir dignament, a casa seva,
envoltades dels seus familiars i amics, una vegada comprovada la
irreversibilitat de la seva malaltia.
Les dues han pogut
veure complert el seu desig, i amb aquests nous casos s’ha obert una vegada més
el debat sobre el dret a una mort digne. Un debat que sorgeix de tant en tant,
en qualsevol indret del món quan alguna persona porta el seu cas davant la
opinió pública com ha estat en aquests dos recents casos.
Tenim un llarg camí
per recórrer però seria bo encetar-lo quan més aviat millor. El millor camí és
la llibertat per decidir dels malalts i els seus familiars més propers.
Universalitzar les darreres voluntats i evitar l’acarnissament terapèutic quan
així ha estat manifestat pel malalt.
La falta de
regulació comporta greus problemes per totes les parts implicades per quan els
professionals es troben davant dilemes que els poden portar conseqüències greus
si actuen sense una cobertura legal, i els familiars o el propi pacient, no
entenen aquesta falta de regulació.
I entenc que no és
fàcil resoldre el tema, quan tants països l’estudien però ben pocs l’han resolt.
Però, deixant per més endavant un problema no facilita la seva solució, i ara i
aquí son moltes les persones que reclamen el dret a una mort digne, i fa anys
que molts col.lectius lluiten per regular-la.
Apuntem-nos al
debat, i fem el possible perquè arribi a bon port. Casos com els abans descrits
son exemples de peticions que han hagut de buscar vies extraordinàries per
poder-los dur a terme.
# posted by joanroma @ 1:42 AM
Thursday, December 04, 2014
TRIBUT DE SANG - art. Setmanari del Berguedà
TRIBUT DE SANG
El passat dimecres 26 de novembre a quarts de vuit del vespre un vehicle de
gran tonatge va quedar encallat, a la
C-26 ( Eix pre Pirineu: Olot- Ripoll- Berga – Solsona) en el
terme municipal de Les Llosses. Mig vehicle fora de la carretera , mig dintre,
i lògicament el trànsit tallat durant tres hores, en els dos sentits de la
circulació. Per tant, impossible anar cap a Ripoll i el mateix cap a Berga.
L’alternativa pels vehicles afectats era tornar cap a Ripoll, baixar cap a Sant
Quirze de Besora – Alpens – Borredà – Berga, o pujar cap a Campdevànol – La Pobla de Lillet – Berga.
Però, si només es tractés d’anar a fer una gran volta per arribar a casa,
el tema no tindria major importància. Un dia ,pot passar a qualsevol indret del
país, i els usuaris hem de ser comprensius amb els accidents de trànsit o
d’altres tipus. Però, el problema no és aquest.
L’alcalde de Les Llosses, i jo mateix, en tant que alcalde de Borredà hem
avisat, reclamat, informat i exigit del govern de la Generalitat , una
actuació clara i decidida en un tram que és impossible pels vehicles de gran
tonatge. El tram Ripoll – Borredà, gairebé podríem dir fins a Vilada, no és
viable per tràilers, senzills, i encara menys articulats. No hi ha espai, ni
poden maniobrar en un centenar de punts del recorregut. El que va passar el dia
26, va passar fa un parell de mesos en el terme de Borredà, i continuarà
passant en altres punts del traçat.
Aquesta carretera tot i que porti la pomposa “C”, és una carretera
secundària no apta per aquests tipus de vehicles. No fa falta ser cap tècnic
expert en circulació per veure l’estretor del traçat, però sobretot
l’existència de nombrosos revolts i la presència de barreres de protecció
posades sense espai entre calçada i vorera. Les antigues barreres tenien un
espai d’uns trenta o quaranta centímetres cap enfora, de manera que ampliaven
la calçada i permetien el pas dels vehicles. Just, molt just, però passaven.
Ara es converteixen en una trampa mortal.
Els conductors estrangers, com en el cas dels dos darrers incidents, miren
el mapa i veuen una drecera per anar al punt de destí i agafen una carretera
que es converteix en una trampa, i hi queden atrapats, sense poder tirar enrere
ni endavant. El GPS els indica l’existència d’una carretera , amb el distintiu
de “C” i no tenen cap dubte, arribaran abans a destí...Els conductors d’aquí,
si hi han passat en altres ocasions, eviten repetir experiència, però sempre
n’hi ha de nous que no saben on es fiquen.
Em temo molt que fins no tenir un “tribut de sang” , la Generalitat no farà
cas de les peticions nostres. Estem en un país en que costa d’emprendre
actuacions preventives i fins no tenir un accident amb morts, no faran cas a
les peticions dels alcaldes. Una vegada més, els dos alcaldes, insistirem , ja
no davant la Direcció General
# posted by joanroma @ 4:22 AM
Tuesday, December 02, 2014
AVUI DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES - art. Nació Digital
AVUI , DIA
INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT.
Les Nacions Unides
varen declarar el dia 3 de desembre com el dia dedicat a les persones amb
discapacitat. Avui, doncs, és un bon moment per parlar i pensar en la situació
que tenen aquestes persones, en plena crisi econòmica, i en plenes retallades
en matèries tant essencials com els serveis socials.
Segur que tots
tenim en el nostre entorn immediat persones conegudes, o familiars amb
diferents graus de discapacitat, i la seva vulnerabilitat ens ha de preocupar
especialment quan veiem com es redueixen prestacions i s’anul·len convenis que
posen en perill serveis tant prioritaris com els tallers de formació i
ocupació, beques, ajuts a la dependència, prestacions socials diverses, etc.
Que un discapacitat
pugui treballar, obtenir uns ingressos, poder-se integrar en la societat,
disposar de vivenda pròpia, individual o col·lectiva, assistir a tallers,
formar-se per ocupar altres llocs de treball, etc, és fonamental per aconseguir
una societat més justa. I tot està en perill. Més ben dit, moltes associacions
i fundacions han hagut de tancar, i altres estan en el límit de la
supervivència per haver vist reduïdes les aportacions de la Generalitat o per
rebre les ajudes amb uns retards impossibles d’aguantar.
Precisament moltes
associacions aguanten, per ajuts que els ajuntaments donen, malgrat estar en
situació límit, però un equip de govern ha de tenir unes prioritats clares i
contundents i abans s’ha de retallar en múltiples coses, que no pas en les destinades
a persones vulnerables com son els discapacitats.
Aquí al Berguedà
tenim diverses entitats que fan una feina admirable, amb una constància i
dedicació dignes d’elogi, i per tant, necessitades d’ajuda permanent. Parlem
del Taller Coloma, de l’Associació Llar de Queralt, del Grup Horitzó, de la
Fundació Dr. Trueta,..totes elles fan un servei immens a la nostra societat.
Dotzenes de persones tenen feina, tenen pisos tutelats, tenen formació, i estan
integrats en els nostres pobles. Es lògic que els ajuntaments tinguem convenis
de col·laboració amb totes elles, i prioritzem aquestes ajudes, per davant d’altres
que poden ser considerades com a prescindibles. I cal animar els monitors i
sobretot les juntes d’aquestes entitats, a seguir al peu del canó, malgrat les
dificultats immenses amb que es troben.
Avui, és un bon dia
per retre homenatge, però els homenatges i reconeixements han de servir per
impulsar noves ajudes i garantir que siguin reconeguts com peces fonamentals
per preservar els drets d’aquestes persones. No puc entendre, com el govern de
la Generalitat, pot deixar aquests col·lectius sense els ajuts conveniats. Un
conveni és un compromís, un contracte a complir, i no podem consentir els seus
incompliments quan el mateix govern demostra tenir diner per altres destins
molt menys urgents. En àmbits com aquests és on es veu la sensibilitat d’un
govern, d’una administració.
Un govern d’esquerres
té unes prioritats, producte de les sensibilitats que li son pròpies, i puc
assegurar que son els ajuntaments socialistes, els més proclius a formalitzar
convenis i garantir els ajuts necessaris per preservar aquestes entitats, en
uns moments especialment durs per a tota la societat. S’ha de protegir als més
febles, i avui, dia internacional de les persones discapacitats, ho podem
demostrar fent-nos socis d’aquestes entitats, a nivell particular i garantint
els ajuts signats, si tenim càrrecs institucionals. Fets i no paraules son el
que necessiten aquests col·lectius.
# posted by joanroma @ 11:45 PM
PETICIO AL CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT - ALCALDES DE LES LLOSSES I BORREDÀ
Hble. Sr. Conseller,
En nom propi, en tant que Alcalde – President de l’a juntament de Borredà (Berguedà) i per delegació de l’Alcalde – President de l’ajuntament de Les Llosses ( Ripollès) , li fem arribar la gran preocupació pels constants incidents de trànsit a la C-26, en el tram Ripoll – Berga, però molt especialment en el traçat dels nostres termes municipals, on la carretera té una especial estretor, plena de revolts i punts d’impossible pas per vehicles de gran tonatge.
Ahir, dimecres dia 26 de novembre, a quarts de vuit del vespre, en el terme municipal de Les Llosses, un nou incident amb un tràiler va provocar el tall de tot el trànsit , en les dues direccions, durant més de 3 hores. Amb grans dificultats es va poder desencallar el vehicle , de manera semblant a com es va haver de fer, un parell de mesos enrere amb un altre, en el terme municipal de Borredà.
Poden semblar incidents aïllats, i poc habituals. En absolut. Relatem els dos incidents més greus, amb tall total, però incidents lleus i mitjans en tenim cada setmana, i res indica que en qualsevol moment no puguem tenir-ne amb resultats fatals. Estem temptant la sort, i com alcaldes no podem permetre-ho.
Mesos enrere, varem dirigir escrit al Director General de Carreteres, varem aparèixer als mitjans de comunicació i fins i tot varem impulsar una iniciativa al Parlament de Catalunya. A data d’avui no hem vist cap canvi, ni rebut cap explicació. No veiem cap altra alternativa que la de senyalitzar la prohibició de pas de vehicles de gran tonatge, en el tram Ripoll – Berga, mentrestant no es reformi aquest traçat. Tot el tram es converteix en una trampa mortal pels conductors que s’imaginen transitar per una carretera normal, i fins que no estan dintre, no veuen l’equivocació. Un error que els impedeix retrocedir i han d’avançar, per revolts impossibles, fins que arriba l’incident.
Els habitants dels nostres municipis i tots aquells que utilitzin habitualment aquesta carretera, condueixen sota els efectes de la por, l’ensurt constant, el perill imminent i la sort sinó es troben cap d’aquests vehicles.
En resum, Hble Sr. Conseller. Li demanem la seva personal implicació en la resolució d’un tema que no ha d’esperar a tenir morts , per actuar. S’ha de prohibir el pas de vehicles de grans dimensions per aquest tram de la C-26, si volem prevenir i no esperar desenllaços fatals.
Esperem i confiem en la seva sensibilitat i responsabilitat, per veure resolt de forma urgent, aquesta situació.
I perquè consti li trametem el present escrit el dia 27 de novembre de 2014.
L’alcalde de Borredà, Joan Roma i Cunill, per delegació també de l’alcalde de Les Llosses.
A L’HONORABLE SR CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT – GENERALITAT DE CATALUNYA.
# posted by joanroma @ 1:30 AM
Monday, December 01, 2014
POBRE PASQUAL.
POBRE PASQUAL.
A mi que hagin marxat determinades persones
del partit, francament no m’ha preocupat, i que ara en marxin unes quantes més,
encara menys, perquè les he conegut i patit durant anys en tant que diputat al
Parlament. L’egolatria d’algunes d’elles, i les lliçons d’ètica amb les que tot
sovint ens castigaven, son exemple de que qui més predica , menys credibilitat
té per fer-ho. Però el que m’ha enervat, el que m’ha produït una pena immensa,
és la utilització de Pasqual Maragall.
Els qui estimem, el Pasqual, els qui hem estat
treballant amb ell,els qui l’hem ajudat, l’hem escoltat i tingut com un
referent durant tota una vida, no el volem veure fet servir per anar a un acte
d’ERC, en motiu de les eleccions europees, o ara en un acte per crear un nou
partit, suma d’uns quants col·lectius que no sabem ben bé cap on volen
anar. Que es reuneixin, i vulguin
aparentar i representar no sabem quin ànima socialista, per trobar un espai que
els permeti mantenir un mínim de protagonisme, és el seu problema, però que
vulguin portar la torxa de Pasqual Maragall, en plena malaltia, ho trobo
francament penós.
M’imagino que tots aquests ex dirigents que
ara han descobert el recte camí, no havien llegit el Codi ètic del PSC,
fonamentat en els pensaments i ideals de Joan Reventós . I sinó l’havien llegit
, no se l’havien fet seu, ni s’havien proposat ser models de vida i actuació
per militants , simpatitzants i ciutadans en general. Així es comprèn que
puguin esdevenir trànsfugues, sense deixar càrrecs, mantenir escons al Parlament,
donant prioritat al sou que no pas a l’ètica i estètica, o que creguin que
alinear-se amb ERC o altres partits, a la recerca d’aixopluc institucional,
sigui el més exemplar per la ciutadania en general.
El que facin ells, és cosa seva, i els qui creiem
en els valors del socialisme , ens mantenim fidels al PSC. No serà cap d’ells
els qui ens puguin donar lliçons de socialisme, i menys de catalanisme. La
història de les dues ànimes, dintre del PSC, ha estat alimentada per alguns que
tenien l’ànima més dirigida a interessos personals que no pas col·lectius, però
bé, el temps posa les coses i les persones en el seu lloc, i ara mateix, la
gent es pot fer ja una imatge concreta de qui és qui, i per quins motius
actuen.
Però, tornant al principi, els qui tenim malalts
d’Alzheimer en el nostre entorn, sabem com viuen la malaltia, i la fragilitat
dels seus pensaments i accions. Es que l’ambició política no té fronteres, ni
línies vermelles que no s’han de traspassar ? Es que no podem actuar , tot
respectant el passat del partit, i fer-nos responsables dels encerts i errors
comesos ? Es que no podem deixar el patrimoni que representa Pasqual Maragall, perquè
sigui jutjat per la història, sense voler-se’n apropiar, descaradament ? Se
m’ocurreixen una vintena més de preguntes, retrets i interrogants, que
prefereixo deixar en el tinter.
Deixem els símbols tranquils, i no vulguem
trencar la dinàmica de respecte que sempre hem tingut envers el passat. Penós
inici i penós oblit d’alguns que varen protagonitzar accions del Tripartit que
no son precisament la millor carta de presentació per la majoria de catalans i
catalanes que el varen viure, com una gran ocasió perduda.
# posted by joanroma @ 4:18 AM
