La últimament prolífica secció de cinema avui presenta 4 películes que contenen els elements fonamentals de l'acció: inspirades més o menys en còmics, i contenen una gran inspiració del món dels llops, ja sigui en forma de homes llop de l'espai, en forma de licàntrops, o en forma de metàlics mutants.
Comencem per
Underworld 3: La rebelión de los licántropos (2009). Tercera part de la nissaga d'Underworld. En aquest cas una preqüela que n'explica els orígens. Com els licàntrops era una raça esclava dels vampirs fins que es va rebel·lar. Com la filla del jefe vampir es va quedar prenys d'un licàntrop, fet que la condemnava a mort a ulls dels capritxosos vampirs.
Una maquísima Rhona Mitra encara la filla del vampir major en una película que entreté, i que segueix amb les premises principals de les dues anteriors... Criatures llegendàries, i acció, amb un toc de romanç. Un còctel que no perd força ja que s'enquadra en un temps remot, medieval, renovant la estètica de latex de les dues primeres... Per desgràcia perd l'atractiva Kate Beckinsale a qui el latex li queia extraordinàriament bé. Bé ens conformarem amb la Rhona Mitra. :=) (veure foto)
La següent película del dia d'avui és
Crepúsculo (Twilight) (2008). Sobretot ve de perles ara que aviat n'estrenaran la segona part... [18 de Novembre, Luna Nueva]
De Crepúsculo puc dir que em va sorprendre grata i enormement.
Una película fortament basada en el llibre (en aquest cas no és un còmic sinó un best-seller), sap ajustar-se perfectament al que és una història sobre sentiments, més que cap altra cosa.
Els sentiments son aquestes coses que ens aporten la part més irracional del nostre ésser...
Kristen Steward amb els seus silencis i la seva mirada profunda, de qui busca més que respostes... Aconsegueix a la gent que busca una mica més que simple acció es senti conmoguda per alguns moments de la película... Obviament els buscadors àvids d'acció s'avorreixen bona part de la película, fins entrat el final en el qual els aconteixements es precipiten.
Jo, en el meu jo infantil i adolescent, més àvid de sentiments, d'això que alguns anomenen màgia, d'altres química i que al final es resumeix en una connexió especial... En la curiositat de la descoberta... En totes aquestes coses que tant et fan patir i que alhora et fan sentir tan viu...
Això em va agradar... Ja era hora que les películes d'acció tinguessin un raconet per explorar una mica més enllà de la violència per se i de les sensibleries barates.
Una descoberta formidable... I això que es tracta d'una película de licàntrops i vampirs...
El penúltim títol és
X-Men Origins: Lobezno (2009).
Una altra preqüela, en aquest cas de la exitosa nissaga dels X-Men (altrament anomenats Patrulla X). Aquesta película explica l'acció succeïda just abans de l'inici de la primera película dels X-Men.
Explica el que va portar a Lobezno (mític ja Hugh Jackman) a esdevenir Lobezno... A la història que l'uneix amb Dientes de Sable, encarnat per Liev Schreiber.
I en el paper traidor de la xicota de Lobezno, una sexy Lynn Collins que podem veure a la foto.
Val a dir que la película es entre bona i molt bona... Dintre del seu gènere i fora d'ell. Una bona prova d'aquest fet és que la meva exquisita amiga Xeripau, culta elitista i inteligent entre altres virtuts, hi va anar a desgana arrossegada per "Ese hombre" i en va sortir molt més satisfeta del que s'esperava... Remarcable! :)
Però en el món del cinema sempre hi ha una ovella negra. I en aquest cas els que l'han patit són tots els amants i seguidors (des de petits) de l'apassionant món de Bola de Drac.
Perquè dic això? Perquè a un parell de mindunguis sense collons ni esperit, varen comprar-ne els drets (de Dragonball) per a convertir-ho en una película per a adolescents.... Horrible.
Horrible... La película, si es digués d'una altra forma no estaría malament. Si no utilitzés els personatges de la nissaga Dragonall. Estaria força bé... Sería la típica película de série B d'arts marcials i adolescents amb excés d'hormones.
Però la película
DRAGONBALL: Evolution (2009) té tots els defectes que pugui tenir. Dels personatges en desaprofita la profunditat...
Condensa en una hora i mitja la primera temporada de Bola de Drac... Amb la salvedat que Goku té 16 anys en comptes de tenir-ne 7...
Tot plegat... Una llàstima...
Una decepció, que ens deixa als amants de Bola de Drac a l'espera d'una película ben feta... Amb un nen i no amb adolescents... I que vagi pas a pas, sense entrebancar-se...
I la relació amb els llops? Ah! Per això haureu de veure la película, clar que si coneixeu realment bé la serie no caldrà que us ho expliquin. :)
PS: Per cert, com volen fer una peli dels primers anys de Goku sense el bastó màgic, el núvol Kinton i amb un noi de 17 anys! Caca!