Reescrivint el palimpsest

Sempre m’ha agradat el concepte de la ciutat palimsest que explica en Manuel de Torres. La ciutat que es reescriu en un mateix territori d’acord amb els temps i les èpoques. En una ciutat bimil·lenària om Mataró cal tenir contínuament present aquest concepte quan es treballa en el centre històric de la ciutat. Reescriure la ciutat és quelcom radicalment oposat a recopiar-la, un concepte que acaba convertint ciutats vives en artificials parcs temàtics. Una temptació en la que a alguns els hi agrada caure per manca d’idees noves o senzillament per una visió absolutament carlina de la ciutat, del país i del món.

Escric això a tall de la visita que aquest matí hem realitzat a l’edifici d’oficines de la Baixada de les Espenyes. És la darrera actuació del Pla Especial de Modificació Urbana del sector de can Xammar. En deu anys aquest PEMU ens ha permet recuperar una de les zones més degradades de la ciutat i recuperar-la plenament per l’ús ciutadà. Aparcaments, habitatges, oficines, comerços, places públiques són el resultat d’aquesta ambiciosa operació urbanística. I com a cirereta del pastís la recuperació d’un bon fragment de la muralla del segle XVI i que fins fa pocs anys restava ocult i absolutament desconegut per la immensa majoria dels mataronins i mataronines. Sempre haurem d’agrair a la Rita Ros que ens deixés entrar al pati de ca seva per veure la torre a partir de la qual la muralla girava cap al nord.

Han calgut anys de treball, de fer i refer projectes, de cercar acords i consens, de buscar i trobar finançaments, d’impulsar activitats econòmiques a la zona, en definitiva de substituir teixit mort per teixit ben viu. Reescrivint de nou el palimpsest de Mataró.

Bones notícies pel territori

El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar definitivament el Pla Territorial Metropolità. Ha fet falta, després d’anys i anys d'absoluta inoperància i manca de voluntat política dels governs anteriors, un intens treball en el que el territori i el municipalisme han tingut un paper rellevant. El Pla metropolità és un instrument cabdal en el planejament territorial de Catalunya doncs afecta a 164 municipis, al 10% del territori nacional i al 70% de la població catalana.

Vist des de Mataró el Pla ve a reforçar les idees bàsiques del nostre planejament: la clara pertinença a l’àmbit metropolità, la ciutat urbanísticament compacta i socialment cohesionada, sense segregacions socials ni territorials. Es centra especialment el Pla Territorial en aquests dos conceptes de ciutats cohesionades i compactes, apostant pel creixement en xarxa a partir dels nuclis urbans existents i que reforcin el seu paper nodal, preservant una gran superfície d’espais naturals lliures i interconnectats, potenciant la barreja d’usos del sòl urbà amb activitats residencials i econòmiques, i articulant també en xarxa les imprescindibles infraestructures de comunicació.

També en el tema de les infraestructures el Pla Territorial Metropolità ve a reforçar les nostres tesis sobre les necessitats de mobilitat de Mataró i del Maresme i que estan recollides en l’acord que fa unes setmanes es va signar entre les forces polítiques de la comarca i el govern de Catalunya. Així el Pla planteja temes tan importants com el tren orbital o la perllongament de l’autopista del Maresme fins Maçanet. I inclou quelcom d’una transcendència vital per la comarca com és el trasllat de la via del tren, entre Badalona i Mataró, cap a l’interior alliberant per tant la façana marítima d’aquesta infraestructura pesant.

Sens dubte ens trobem en un moment transcendental per l’ordenació territorial de Catalunya que, per primera vegada a l’historia, disposarà d’una eina de planejament de gran potència per ordenar els creixements futurs de tot l’àmbit metropolità i que ho fa des de una perspectiva integral i sostenible. Bones notícies pel territori, bones notícies pel país.

Article publicat a Capgros.com

Desfent tòpics

Via Europa
Cargado por capgrostvm. - Vídeos de noticias del mundo entero.

Amb els tòpics passa el mateix que amb la neu. Si aquesta es fon amb el sol, els tòpics es desfan amb dades contrastades. És el que han fet avui els arquitectes tècnics Xoan Inocencio i Hèctor Mayo que han presentat un estudi sobre “La incidència en l’obertura de Via Europa a Mataró” Han desfet aquella mena de tòpic que alguns molt interessadament (pels seus interessos partidistes que no pas pels de la ciutat) es van afartar d’anar explicant: la Via Europa suposarà la desertització del centre de Mataró i la degradació dels barris. Ara, lògicament callen i parlen d’altres hipotètics deserts futurs.

L’estudi fa una anàlisi de com la urbanització de la Via Europa va influir en la resta de barris de la ciutat. Fent servir l’índex absolutament objectiu del preu de l’habitatge s’arriba a la conclusió que en tots els barris ha evolucionat positivament de la mateixa manera, reduint-se les diferències entre els barris i invertint totalment la tendència, de caiguda lliure, que es donava a La Llàntia.

Com deia al principi, contra els tòpics, dades objectives. La resta, contes a la vora del foc (del que més escalfa, per suposat).

És l’urbanisme!

Foto LaMalla.net

En aquest moment en el que tothom –fins i tot els que durant anys i panys de govern no varen fer res de res- s’atreveix a pontificar sobre les polítiques de l’aigua resulta molt clarificadora la notícia apareguda avui a El País. La relació entre el model urbanístic i el consum d’aigua segueix una regla invariable: urbanisme dispers igual a més consum, urbanisme compacte igual a consum considerablement menor. Un parell d’exemples: Llavaneres, 440 litres de consum per dia i habitant; Granollers, 107 litres de consum per dia i habitant. A Mataró la xifra de consum està al voltant dels 106 litres per habitant i dia.

El mateix paradigma pot aplicar-se a temes com la seguretat, la prevenció d’incendis, el transport públic, l’enllumenat o el manteniment dels carrers. Models de ciutats i pobles dispersos i absolutament insostenibles. I és que la qüestió de debò és l’urbanisme, la planificació urbanística.

Justament el que tampoc varen fer els que ara tant critiquen. Ho ha demostrat avui el conseller Nadal posant sobre la taula l’Avantprojecte del Pla Territorial Metropolità. Un document pendent durant anys que els governs de Convergència i Unió varen ser incapaços de tirar endavant i que serà clau en la planificació urbanística de la regió metropolitana de Barcelona.

El nou front de mar. Noves oportunitats

Foto Quico Melero

La ciutat de Mataró reuneix tres característiques que la fan única al nostre país. És una ciutat marítima, metropolitana i capital d’un territori. Aquestes són les nostres fortaleses i sobre les que basem el nostre model de ciutat. De fet Mataró ha d’afrontar reptes de futur similars a altres ciutats catalanes: el creixement demogràfic i els canvis en les estructures econòmiques. Per a fer-ho amb èxit hem de fer servir tots els instruments possibles i l’urbanisme és un d’ells i molt potent.

Un model urbanístic que es fonamenta en el Pla d’Ordenació Urbana de l’any 1996, plenament vigent i amb potencialitats evidents per desenvolupar. Un model que aposta clarament per la ciutat compacta i per la barreja d’usos en el territori.

Per atendre les necessitats d’habitatge el Ple de l’Ajuntament va aprovar el Pla Local de l’Habitatge 2005-2015. Un pla que preveu la construcció de més de set mil nous habitatges a Mataró, dels que tres mil es construiran en els sectors urbans ja consolidats i la resta en els nous sectors de creixement. De tots aquests habitatges una part important ho seran de preu assequible: entre 2580 i 2830.

D’entre els sectors de desenvolupament els del Front de Mar suposen una oportunitat única de la ciutat per obrir-se a la Mediterrània. De fet Mataró doblarà en pocs anys la seva façana marítima urbana. Els sectors del Rengle, Porta Laietana, Ronda Barceló i Cabot i Barba-Cafè de Mar suposen la construcció de 2.600 nous habitatges, amb més d’un 30% d’habitatge protegit, 6.000 noves places d’aparcament i una quantitat important de metres quadrats de sostre terciari, equipaments i zones verdes. Tot el Front de Mar queda articulat pel Passeig Marítim que recorre la façana litoral i és una zona de lleure i passeig entre la ciutat, les platges i el Port de Mataró.

No s’ha, però, d’oblidar que l’urbanisme no és més que un instrument que serveix per desenvolupar un model de ciutat que pretén l’objectiu de la cohesió social. Aquest és l’autèntic objectiu i pel que volem que Mataró sigui una ciutat per viure-hi i treballar.

Extracte de la meva intervenció aquest matí al Saló Meeting Point

Bona arquitectura

Una nova edició, la que en fa onze, dels premis Puig i Cadafalch que convoca el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic. Amb la solera adquirida amb les edicions anteriors i el repte de destriar els guanyadors de les diferents modalitats d’entre un munt de bones propostes.

En un moment de profunda transformació social i física de la ciutat. Però en un moment en els que el model urbanístic definit en el Pla General del 96 està plenament madur i donant els seus millors resultats. Els nous sectors de creixement i l’accelerat procés de renovació urbana, sota els criteris del Pla General, consoliden la ciutat mediterrània d’urbanisme compacte i socialment cohesionada. Mataró és una ciutat que creix de forma ordenada i sostenible, que millora els seus espais públics de manera continuada i que experimenta un procés de substitució accelerat de vells teixits urbans la majoria de vegades obsolets. La dinàmica socioeconòmica empeny en aquesta direcció i contra els que voldrien quedar-se amb la ciutat immòbil, de fesomia estàtica. Com ha passat sempre al llarg dels dos mil anys d’història de la ciutat, tot i que ara comptem amb mecanismes molt més potents per evitar els disbarats d’algunes èpoques passades. L’arquitectura, la bona arquitectura, com a bé cultural i com a bé social, esdevé element importantíssima en la construcció d’una ciutat viva i amb futur.

Per davant la exigència de fer-ho amb criteri i de fer-ho bé. I en això l’administració primer, però també els professionals i els promotors, tenim una responsabilitat compartida que ens permeti, en definitiva, millorar la ciutat i les condicions de vida dels nostres conciutadans.

Tots sabem que és el temps qui acaba determinant si s’ha fet bona arquitectura, però tots sabem també que només uns quants projectes podran assolir alguna vegada aquesta qualificació. Espero i desitjo que entre ells es trobin els finalistes de la onzena edició dels Premis Puig i Cadafalch d’arquitectura, interiorisme i patrimoni.

Text de la meva intervenció a l'acte de lliurament dels premis Puig i Cadafalch