És l'hora de la suma

Ho diu en Josep Mayoral, alcalde de Granollers, en l’entrevista que li fan a la Malla.com sobre les infraestructures de mobilitat imprescindibles per l’arc de ciutats metropolitanes que configuren Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova. He escrit moltes vegades sobre aquest tema i de la necessitat d’articular aquest arc de ciutats de grans potencialitats demogràfiques i econòmiques. Fa temps que en parlem, cal ara però passar a l’acció i acabar de definir qui vol definitivament participar d’aquest moviment que pot ser el més important a nivell territorial dels que passin a Catalunya en els propers anys. Articular el territori, comunicar-lo bé, definir estratègies, generar sinèrgies i compartir-les per ser més competitius i poder fer front a altres realitats territorials de dins i fora del país.

Fer-ho precisament ara, en temps de crisi, pot ser també una gran oportunitat per rellançar les nostres ciutats, posicionar-les i garantir la seva viabilitat econòmica i social. Més que mai el concepte de “Catalunya en xarxa” es fa imprescindible en uns temps que com molt bé ha dit en Mayoral el que cal és sumar.

Densa i compacta

S’ha aprovat inicialment el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Han estat molts, massa anys, per poder acabar de definir aquest importantíssim document. L’Oriol Nel·lo ha estat el responsable polític que ha donat l’impuls final a un document que semblava condemnat a una llarga travessa del desert convergent.
Aquest document és d’una transcendència clau per l’ordenació territorial de l’àmbit metropolità barceloní i aposta per un model ben definit de ciutats denses i compactes, per un sistema molt potent d’espais lliures i per una xarxa de transport públic que estructura el territori.
Per Mataró significa la confirmació que les apostes urbanístiques que es deriven del Pla General d’Ordenació i les modificacions que s’han anat introduint, respectant els criteris del PGO i adaptant-lo a les noves circumstàncies de la realitat socioeconòmiqes de la ciutat, han estat les correctes. Una ciutat compacta, de límits ben definits, que barreja usos quan aquests són compatibles i que preserva una part molt important del territori del terme municipal com a zona agrícola i com a zona forestal.
Una ciutat per viure i treballar com corrobora l’estudi de mobilitat del Maresme que la Cambra de Comerç va presentar fa uns dies i on torna a quedar clar -malgrat els que continuen dient lo de la ciutat dormitori- que tenim una taxa d’autocontenció laboral de les més altes de les ciutats de l’arc metropolità.

Una visita important

La que ens fet avui el Secretari General del Mar del Ministeri de Medi Ambient. D’entrada volia conèixer de primera mà, i per boca dels alcaldes, les conseqüències del temporal del dia de Sant Esteve. En aquest sentit, i per reparar els desperfectes, ens ha anunciat un pla d’emergències que en les properes setmanes tornarà a la normalitat les platges, els passeigs marítims i totes les instal·lacions fetes malbé per la llevantada. Uns quants milions, encara per determinar, d’inversió en els municipis del Baix Maresme afectats.

Però avui també era una bona ocasió per plantejar-li la necessitat d’actuar de forma important en la protecció de la costa i de les platges. He volgut ressaltar la necessitat de protegir convenientment la via del tren per evitar situacions com les viscudes en els darrers mesos. De cap de les maneres una ciutat com Mataró, i una comarca com el Maresme, pot quedar sense servei ferroviari per un temporal marítim.

En clau més local he plantejat les dues qüestions que tenim en aquest moment pendents a Mataró amb el Ministeri. L’inici de les obres de millora de l’accessibilitat dels passos subterranis del Cargol i del carrer Jordi Joan i el projecte de reurbanització del Passeig Marítim entre el Centre Natació i la riera de Sant Simó. Sobre els passos subterranis s’ha començat la licitació i està previst que les obres comencin abans de l’estiu. Pel que fa referència al passeig marítim s’ha acordat reprendre els treballs a nivell tècnic.

Una visita amb resultats concrets i ràpids que contrasta amb la dilació i els entrebancs d’altres èpoques.

Maresme metropolità, oportunitat o amenaça

En els debats sobre la realitat i el futur del Maresme sempre ha planat el fet metropolità com a qüestió pendent. Segurament és un debat més ampli sobre la pròpia estructuració territorial del país i una rèmora de la desafortunada Llei d'Ordenació Territorial dels anys vuitanta. Però la realitat, que acostuma a ser molt tossuda, torna una vegada i una altra a posar en evidència el caràcter plenament metropolità de la comarca. He manifestat moltes vegades la necessitat d'entendre Barcelona, i l'àmbit metropolità, com una oportunitat que ens proporciona prou massa crítica i una marca de reconegut prestigi internacional. Sense la proximitat de Barcelona i sense el seu pes específic seríem un territori més de Catalunya, ideal per passar les vacances, però sense cap capacitat d'incidir en les decisions transcendentals que han de determinar el nostre futur.

No tot, però, són flors i violes, i amb les oportunitats cal contraposar les amenaces. Amenaces que vénen precisament de la capacitat de la capital catalana de convertir-se per als territoris veïns, i àdhuc pel mateix país, en una mena de forat negre que per la seva enorme massa acabi engolint tot el que pugui passar al seu entorn. Sovint ens queixem que això ja passa en àmbits com l'informatiu, en què tot el que succeeix al nord del Besòs o al sud del Llobregat és, excepte si són males notícies, ignorat amb massa freqüència.

Com convertir les amenaces en oportunitats? Crec que aquest és l'autèntic debat i que el resultat final depèn en gran part de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de reafirmar un projecte de comarca. Comencem a tenir prou eines teòriques per poder definir amb rigor aquest projecte de comarca. El pla estratègic del Maresme, aprovat l'any 2007, i els recents documents del pla territorial metropolità són documents molt valuosos que necessiten un desplegament urgent que permeti resoldre l'encaix metropolità de la comarca i que plantegi nous escenaris supramunicipals de cooperació i treball.

El Maresme ha de definir un model territorial, econòmic i social que el situïn amb avantatge davant d'altres territoris i que li permeti mantenir una personalitat pròpia. Un model territorial que ha d'establir els límits i sobretot el caràcter del seu creixement, que ha de ser en xarxa, a partir dels nuclis existents i que abandoni definitivament el model de creixement intensiu i dispers que ja està hipotecant el futur de la comarca. Model territorial que defineixi les infraestructures de comunicació, residus, energia i aigua que han de ser sostenibles però suficients i que no poden escanyar el normal creixement de la comarca i el seu desenvolupament econòmic. I que permeti superar d'una vegada l'etern i estèril debat sobre les carreteres que ja necessitem. Mentre discutim, altres comarques tiren endavant projectes i aprofiten les seves oportunitats.

Un model econòmic que tingui en compte la diversitat territorial existent i que es fonamenti en la tradició industrial, de serveis i de turisme. Sense oblidar una agricultura que, minoritària però de qualitat, pot donar encara molt de joc en sectors com la gastronomia i la venda al detall. Ens cal generar sinergies i afegir la innovació com a eix central de l'activitat econòmica. La clara voluntat del Tecnocampus de convertir-se en referent comarcal i el nou model universitari són elements clau per a la competitivitat de les empreses i dels professionals del Maresme.

I un model social que remarqui la identitat de la pròpia comarca amb una clara intencionalitat de cohesionar i generar massa crítica empresarial, cultural i política que ens permeti ser més influents en la presa de decisions que ens poden afectar. Per això, més que mai, cal generar les complicitats necessàries en tots els àmbits i enfortir els teixits socials de la comarca. Amb una capitalitat ben definida, exercida sense complexos per Mataró, amb tota la generositat i complicitat que calgui per generar les confiances imprescindibles. Però tenint en compte les múltiples i diverses iniciatives que existeixen en els pobles, viles i ciutats del Maresme. En definitiva, cal que juguem a fons el fet metropolità, articular una comarca amb projectes comuns i que sàpiga convertir les amenaces en oportunitats.

Article que El Punt em va publicar ahir diumenge

La metròpoli ha salvat la nació

Són paraules de l’Oriol Nel·lo aquesta tarda a la sala d’actes de la Caixa Laietana durant l’acte de presentació del Pla Territorial Metropolità. Sens dubte sense el pes demogràfic i econòmic de la regió metropolitana de Barcelona, que representa el 70% de la població i del PIB de Catalunya, el nostre país tindria un paper molt més secundari en el mapa europeu.

Deia el president del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius, en Josep Jo, que el Pla Territorial arriba a temps. La meva opinió és que ho fa, i molt, a destemps. Han passat 25 anys des de que el Parlament de Catalunya va instar al govern de la Generalitat a elaborar els Plans Territorials parcials. Massa temps sense definicions en un tema tan transcendental com la planificació territorial a nivell de país.

Planteja el Pla presentat ahir algunes qüestions molt interessants i que caldrà ara discutir en el territori. La xarxa d’espais lliures i la seva interconnexió, els nusos bàsics de futur creixements sobre la xarxa urbana preexistents, les infraestructures viàries imprescindibles per garantir la mobilitat sostenible del sistema, són els tres grans eixos sobre els que es fonamenta el Pla Territorial Metropolità.

En la meva intervenció, i després del torn de debat, he volgut remarcar la coincidència amb els criteris marcats pel Pla e el model de ciutat que estem desenvolupant a Mataró. I ho he volgut resumir en quatre grans apostes.

L’aposta metropolitana que, sense renunciar a cap de les característiques que fan de Mataró una ciutat amb una personalitat definida i pròpia, ens permeti entrar plenament en les dinàmiques metropolitanes i tenir veu en els àmbits on es decideixen les polítiques el territori.

L’aposta per l’Arc Metropolità, el mal anomenat Segon Cinturó. Fa anys que apostem, i fort, per articular políticament aquest espai que entre Mataró i Vilanova avarca ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Un conjunt de ciutats, de població important i amb una aportació molt forta al PIB català que també vol fer sentir la seva veu de forma coordinada. La creació en el seu moment de l’AMTU, amb els bons objectius aconseguits a l’hora d’obtenir recursos pel transport públic urbà, i la mateixa presència activa en la comissió redactora del document del Pla Territorial avalen abastament aquesta aposta per l’Arc Metropolità.

L’aposta de Mataró per la capitalitat del territori i de la comarca. Començant pel territori més proper a l’àmbit mataroní i que ara el Pla Territorial, a través del Pla Director Urbanístic, ens permetrà aprofundir en el debat i el planejament més enllà dels estrictes límits dels municipis. La Declaració de la Riera d’Argentona que varem fer fa un parell d’anys, i que donarà un primer resultat en forma de Carta de Paisatges de la Riera d’Argentona, va ser un primer i modest pas en aquesta direcció i que ara volem rellançar amb tota la força possible.

L’aposta per la ciutat compacta, que limitat el seu espai de creixement i que fa una molt important reserva d’espai lliure, agrícola a les Cinc Sènies i forestal a les serres del nord de la ciutat. Una ciutat capaç de tenir una de les quotes d’autocontenció laboral més altes de Catalunya. Tot això ens dona, davant els que han practicat l’ocupació extensiva del territori i han generat una altíssima mobilitat obligada, l’autoritat moral suficient a l’hora de reclamar unes infraestructures de mobilitats, viàries i ferroviàries, per mantenir i augmentar el pols econòmic de Mataró.

El debat està obert com mai però cal prendre decisions i fer-ho ràpidament. Només així, i com deia ahir, ens en sortirem.

Metropolitans

Foto Ana Villaverde

Avui en Salvador Milà publica un molt interessant article a El País. Amb el títol “Barcelona-región: capital sostenible y de equidad”, escriu l’ex-conseller sobre la necessitat de considerar aquest territori i la seva articulació com a clau en la definició d’una de les regions més dinàmiques i amb més possibilitats socioeconòmiques d’Europa. Un territori que fa temps va superar l’àmbit de l’àrea metropolitana per projectar-se en clau regional. Ho encerta en Milà quan parla, no només, d’ordenació territorial i de la necessitat de considerar aquest territori com un espai de cultura. També ho encerta quan creu que aquest espai, autèntic laboratori social del país, ha de tenir com a objectiu prioritari permetre el progrés real i en tots els àmbits de la seva ciutadania.
Ho fa justament la setmana que els alcaldes de l’Arc Metropolità ens hem tornat a trobar per repassar l’estat dels treballs del Pla Territorial Metropolità. Un document que es troba, després de anys i anys de dormir en algun calaix de la Generalitat, gairebé a punt i que ha d’esdevenir clau per determinar l’ordenació territorial de la regió metropolitana, fixar el model de creixement en xarxa, establir el sistema d’espais lliures i planificar les infraestructures, de mobilitat i d’altres, que necessitarem. Poc a poc, sovint molt calladament, les ciutats de l’Arc Metropolità hem anat construint un espai polític propi i amb capacitat, primer, d’interlocutar amb les administracions i les institucions de l’àrea estrictament metropolitana i després d’influir en la presa de decisions. Justament el que es pretenia amb la primera declaració, la del 92, de les ciutats de l’Arc.