Aquest divendres, 28 de novembre, vaig participar a l'acte organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, Els escriptors llegeixen al riu. Tal com vaig anunciar, jo substituïa a l'Andreu Carranza, llegint el seu poema "L'auliver bord", inclòs al recull A mum pare. Després tothom va poder gaudir de la interpretació del mateix poema musicat per Jesús Fusté.
Avui comento i recomano el primer llibre que no és estrictament de literatura. Però, què vol dir literatura? Què vol dir estrictament?
El proper acte serà una xerrada sobre El vertigen del trapezista organitzada per l'IES La Sènia, el 17 de desembre a les 20.15 hores, a la Sala de Cultura. Serà el primer acte inclòs al programa Itineraris de Lectura on participo.
Com ja vaig anunciar el dimecres, avui a les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu. 
La propera activitat literària en què participaré tindrà lloc aquest dimecres, 26 de novembre, a les 20.00, a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, en un acte que han titulat com a Històries de Jesús M. Tibau.
A les notícies del temps han pronosticat una baixada de les temperatures i una arribada impactant de l'hivern.
Per entrar en calor us proposo una visita als següents posts, però no us deixeu la porta oberta, que passa fred:
L'home que no sabia somriure: Amor de mare
Pocs escriptors han tingut la capacitat de fascinar com Federico García Lorca, autor d'una obra que voldríem més extensa, per culpa d'una lamentable mort que ens va privar d'una de les personalitats més captivadores del segle XX. De tots els seus reculls de poemes, d'una influència decisiva, recordo l'impacte rebut amb la primera lectura de Poeta en Nueva York. Jo era molt jove i no havia imaginat una poesia així, capaç d'estripar emocions, de tallar sentiments i ferides, de declarar injustícies i angoixes enmig d'una ciutat que imaginàvem el centre del món. Tot un univers d'animals moribunds, de nens ferits i de negres oprimits es va dibuixar de sobte als meus ulls.
Avui us mostro un fragments, retocat, d'un dels contes inclosos al meu primer llibre, Tens un racó dalt del món. Es tracta del fragments inicial del conte "Roma", inspirat per un viatge que hi vam fer l'any 1998.
El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami, és un deliciós recull de contes sense finals sorprenents, ni arguments fantàstics, però ple de sentiments suggerits i, com diu la contraportada, "capaç d'equilibrar amb mestria la tendresa, l'horror i l'angoixa de viure". A la introducció l'autor ens explica la seva metodologia de combinar l'escriptura de novel·les i contes, i compara aquests últims amb el plaer de plantar un jardí. Ens explica que crea contes a partir de detalls petits, d'una paraula, d'una imatge, i que en la majoria de casos és com una improvisació jazzística. Lluny de voler-me comparar, em sento molt identificat en aquestes sensacions a l'hora d'escriure contes.
Després del Col·loqui entre membres dels Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre, ha tingut lloc la taula rodona La dona en la literatura: una mirada singular? Participen a la taula, moderada per Vanessa Adell, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Mari Chordà i Maria Josep MargalefEl dia comença i acaba amb dos d'ells. Arribo a la Biblioteca a les 10 del matí i a les portes, com sempre, em trobo a Josep Igual fumant, a la vora del bust de Sebastià Juan Arbó. Bona companyia, tots dos. La jornada acaba amb un nou concert de Jesús Fusté i la seva banda. Precisament el vaig conèixer a les Jornades d'Amposta de 2007, fa tot just dotze mesos. Sembla impossible que només hagi passat un any, tan ple de col·laboracions i bona química entre tots dos.
Com diu Teresa Costa al pròleg, L'efecte espantall ens ofereix un itinerari que va del caos a la forma, del somni a la vida, de l'efecte espantall (o miratge) a la veritable naturalesa de les coses.
L'últim dia, de tornada, parem a passejar pels carrers medievals de Pals. Els homes i dones del temps amenaçaven pluja, però tenim temps de prendre el sol. Entrem a una botiga de ceràmica i entre mig de gerros i plats trobem penjats del sostre uns quants trapezistes que em tempten. Els fa la filla de la mestressa del local.
Els jocs literaris del mes de novembre comencen amb el fragment d'un llibre de l'any 2001 que haureu d'endevinar, una novel·la basada en la sempre conflictiva relació entre una mare i una filla.
Ja sabeu com funciona: si voleu obtenir números per al sorteig del premi del mes, un lot de llibres d'Edicions Bromera, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.
El termini per a participar als jocs literaris del mes de novembre és el 2 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
Ja fa tres setmanes que vaig iniciar aquesta secció on vosaltres sou els protagonistes. Es tracta que m'envieu al meu correu (el trobareu al meu perfil) un Fragment recomanat de qualsevol llibre que us vingui de gust compartir.
El vigilant d'horitzons, d'Aeditors, és el primer llibre en solitari de Valer Gisbert, després d'haver col·laborat en diversos reculls d'autors ebrencs. Aquesta novel·la plena de fantasia ens parla amb un llenguatge poètic de mites, de passions, de somnis, de la natura dels Ports feta protagonista. L'aigua, la terra, els arbres, la llum i la fosca es transformen en imatges literàries en companyia de fades eternes i homes mortals.
