Com
cada any per aquestes dates, escric en memòria de les persones que
van perdre la vida en els fatídics Fets de la Fatarella del 25 de
gener de 1937 o durant algunes hores anteriors i posteriors.
Malauradament, aquests escrits i algunes publicacions que hi fan
esment són els únics referents que recorden els Fets. Encara que
costi de creure, al poble de la Fatarella no hi ha un carrer, plaça
o avinguda que porti el nom del capítol històric més important en
l'existència de la Fatarella i, per no haver-hi, ni tan sols no hi
ha una trista placa que, a sobre de les fosses comunes on estan
enterrades algunes de les víctimes, recordi aquelles persones que
van perdre la vida quan intentaven defensar-se de la criminal bogeria
anarquista que els tocà en desgràcia.
Com
resulta fàcil d'imaginar, la mort de trenta-quatre persones, la
major part de les quals eren pagesos, deixà estabornida la població
de la Fatarella, en un drama que calia sumar al que ja suposava la
guerra o la Batalla de l'Ebre que tingué aquestes terres com a
escenari. L'episodi resultà especialment cruent pels familiars dels
assassinats, que en endavant es veieren privades de les persones que
resultaven determinants pel treball i l'economia familiar, cosa que
portà moltes famílies cap a una progressiva desestructuració i la
ruïna final.
Sí,
és cert que els Fets de la Fatarella deixaren consternada la
població, però això no va ser obstacle perquè un any després i
encara en temps de guerra s'organitzés un petit homenatge als morts.
Tal com testimonia la senyora Rosa Ardèvol, de ca Franxo, en el
número 94 de la revista local La Cabana, publicada l'any 1998: Al
cap d'un any, el dia 25 de gener de 1938 s'acudí en manifestació al
cementiri de la Capella. Es deixaren corones a sobre de la séquia on
van enterrar a totes les víctimes. Un dels principals dirigents que
dirigia l'ofrena demanà: "Fem un minut de silenci que per a
molts serà un parenostre".
En
acabar la guerra, el poble de la Fatarella intentà refer-se dels
estralls de la guerra. La majoria de famílies procuraven sobreviure
en unes condicions prou deplorables, ja que moltes havien patit
alguna baixa entre els seus components i la majoria havien de
remuntar unes terres de conreu que havien sofert un llarg temps de
precaris cultius, quan no d'abandonament. En aquestes circumstàncies
i amb la pressió afegida del franquisme victoriós contra el propi
poble, resulta comprensible que les víctimes dels Fets passessin a
un segon pla, sense que per això les seves famílies deixessin de
pensar en elles i en la desgràcia viscuda.
Amb
l'esdeveniment de la democràcia, entre les persones que agafaren la
iniciativa de la política local s'establí una mena de pacte que
evitava fer referència al passat, com si la famosa Transició
espanyola que amagaria totes les malifetes feixistes s'hagués
d'estendre a l'àmbit local. D'alguna forma, només es volia mirar
endavant, amb un oblit forçat que intentava ignorar la pròpia
història. Aquest acord també incloïa la nomenclatura dels carrers
i places, que evitaria que cap d'ells fes referència a res que
pogués ofendre ningú.
Setanta-vuit
anys després dels Fets de 1937 i quan ja portem molts anys de
democràcia, encara no s'ha produït a la Fatarella cap acte oficial
que recordi aquell esdeveniment, malgrat que alguns familiars de les
víctimes ho haguem demanat per diversos canals. En aquests moments,
no sabem quina és la causa d'aquesta deixadesa, però tenim ben gola
avall que la nostra societat té per costum enterrar bé els seus
morts, i que enterrar no significa només colgar-los de terra i
ignorar-los. Per això, una vegada més demano, en nom propi i en el
d'altres familiars, que dels poders públics s'organitzi un acte
d'homenatge a les víctimes dels Fets, una acció encaminada a tancar
un capítol que resta dolorosament obert per a les famílies i que no
diu res a favor de tot un poble.
Ja
sabem que els temps que corren són moltes les persones que només
busquen el guany immediat amb les accions que emprenen, ja sigui a
nivell personal, empresarial o polític. Amb aquest funest sistema,
resulta que molts dels homenatges que s'organitzen tenen tendència a
buscar el lluïment dels organitzadors, més que la glòria dels
homenatjats. En el cas de les víctimes dels Fets no hi hauria lloc
per a res més que per la memòria dels pagesos que lluitaren per
preservar les seves terres de l'anarquia.
Dintre
del respecte que manifesto per qualsevol conducta, en el cas de les
víctimes del Fets de la Fatarella em decanto per tancar aquest
capítol de la millor forma possible, amb un acte públic que recordi
la seva existència, i sense retreure res a ningú. I, com és fàcil
de suposar, aquesta és una de les causes que tard o d'hora han de
fructificar.
A
desgrat del que es vulgui fer o deixar de fer de forma oficial,
enguany, a les dotze del migdia, deixarem uns testimonials rams de
flors a sobre d'on estan enterrats els nostres morts. D'aquesta forma
recordarem els familiars, i també aquells fatarellencs que el dia 25
de gener de 1938 ja van organitzar una acció similar. Aquesta
actuació testimonial s'unirà a la de totes les persones que al
llarg de l'any passen pel cementiri vell a recordar els seus morts
dels Fets amb senzills poms de flors, de les de casa o del camp. En
memòria.
Josep
Gironès
(Nét
de Josep Descarrega Llop -Josep de Carinyo-, un dels pagesos
assassinats i, alhora, familiar de Felip Gironès Monreal -Felip de
Garrit-, un destacat faista)
