Les
figueres, plantades de forma individual o en formacions poc
nombroses, situades en bancals, en feixes o en llocs alternatius,
formen part del paisatge agrari més nostrat. Gairebé sempre les
podem veure envoltades d'altres cultius, com ametllers, avellaners o
oliveres; tanmateix, darrerament se n'han plantat en grans extensions
i en cultius ben organitzats, per tal d'oferir una bona resposta al
creixent consum.
L'aspecte
de les figueres respon al d'un arbre de fulla caduca que a l'hivern
es queda despullat, però que a partir de la primavera es vesteix amb
un dens fullam que projecta una espessa ombra que s'agraeix a l'estiu
per dormir-hi una bona migdiada.
La
figuera és el clàssic fruiter que pot viure a ran de mar i fins
alçades que corresponen a la muntanya mitjana. Aguanta bé les
secades i el clima propi de la Mediterrània i, a base d'un brancam
fluix i retorçat, arriba a aconseguir alçades de més de cinc
metres què es configuren en capçades amples i esponeroses.
A
Catalunya, a partir de la conquesta àrab la figuera fou un dels
conreus de secà predilectes de la pagesia, juntament amb les
moreres, les oliveres, els ametllers i els garrofers, i també
formava part de les hortes impulsades per l'extensa cultura agrícola
de regadiu provinent del Nord d'Àfrica.
Abans
que la figuera es popularitzés en temps dels àrabs, Homer ja la
mencionava a l'Odissea, i era consagrada al déu Junus com a
protectora dels enllaços matrimonials. Més endavant, els romans
relacionaren les figues i les figueres amb la fecunditat i, quan
creaven una nova població, hi plantaven una figuera amb l'esperança
que la ciutat creixés al ritme de l'arbre. A la cultura d'arrel
cristiana se la considera un arbre maleït, per ser a una figuera on
es penjà Judes Iscariot; a desgrat d'això, la major part de
persones tenen el fruit en gran consideració, pel seu sabor i
propietats.
Les
figues, que són el fruit de les figueres, tenen la forma aproximada
d'una pera, amb unes mides que van des dels quatre als vuit
centímetres de diàmetre. El color extern pot anar des d'un verd
molt suau a un verd intens, o tenir diversos graus de morat.
Tanmateix, l'interior és de color vermell, el qual és més intens a
mida que el fruit madura, fins esdevenir marronós quan la figa ja
esta seca. Gairebé totes les figueres ofereixen dues collites
repartides entre el final de juny i els acabaments de setembre. A
partir de Sant Joan apareixen les figues flor, els figots frescos que
constitueixen una de les fruites més delicioses de l'entorn que ens
és propi.
Entre
les varietats de figues més conegudes destaquen la figa blanca, la
qual és ideal per a ser assecada i conservada, igual que la rojal i
la verdal. Les figues de coll de dama –ja siguin blanques o negres-
són apreciades per consumir fresques, però juntament amb la resta
de varietats conegudes poden ser assecades i conservades. De totes
les figues, les denominades de bacó o gorrineres són poc preuades
i, al ser de poca qualitat, anaven destinades a l'alimentació de
porcs, equins i aviram. Altrament, les figues d'acre són molsudes i
saboroses, per bé que la varietat farta belitre o afartapobres la
supera en volum, que no en sabor.
El
fruit de les figueres és un dels més agraïts des de fa molts anys.
És cert que fins fa poc temps les classes socials més privilegiades
consideraven les figues com a fruita de pobres, però darrerament el
seu consum com a fruita de taula ha arribat a totes les capes
socials.
Fins fa cinquanta anys, les figues assecades a
sobre de canyissos i a l'interior de les cabanes, catxamans i perxes
també s'utilitzaven per a complementar l'alimentació d'animals
d'ungla, ja fossin rucs o someres, mules o matxos, cavalls o eugues,
ovelles o cabres. Seques també formen part consubstancials d'alguns
postres, especialment del de músic, en una menja deliciosa quan al
seu interior s'hi posa una ametlla o una avellana.
Les
paraules figa i figuera també formen part de la nostra parla més
genuïna. Picardiosament, la figa s'associa amb l'òrgan extern
femení, per la seva forma i color. Altrament, el refranyer popular
conté expressions com: Ser
més fals que la fusta de figuera,
que descriu persones amb poca consistència moral; o Fer
figa, que fa referència al
fet de defallir. També és molt descriptiu el refrany: Any
de figues, no te'n rigues,
que avisa que un any en el qual hi hagi una bona collita de figues
serà fluix en la resta de conreus, però això ja Son
figues d'un altre paner.
Josep
Gironès
Escriptor
