MAR I MUNTANYA

La facilitat de les comunicacions a tots els nivells ha fet possible l’intercanvi cultural, i també el gastronòmic.

Ara per ara és possible gaudir de receptes marineres cuinades terra endins, igual com els plats d’interior més reeixits es poden consumir a ran de mar.

Altrament, el sincretisme gastronòmic també ha fet fortuna, amb l’elaboració de plats formats amb ingredients procedents de diversos àmbits. Com a mostra, us presento uns saborosos cigrons amb cloïsses, fets a casa.

Ens va anar molt de gust!

JOVES

La interpretació de les sardanes, la dansa nacional de Catalunya, va a càrrec de les cobles.

Les cobles són un conjunt de músics que fan sonar, preferentment, instruments de vent, repartits entre vent procedent d’instruments amb fusta i d’instruments metàl·lics, amb el complement dels imprescindibles contrabaix i tamborí.

És cert que s’organitzen pocs concerts i ballades, però veure la joventut que integra les cobles i les rotllanes convida a l’optimisme.

SARDANES

La sardana, la dansa popular catalana i alhora ball nacional de Catalunya, en els darrers temps només es pot gaudir per les festes majors i altres commemoració festives de caire nacional. I és una llàstima que així sigui.

La sardana ben interpretada fa de bon escoltar i, ben ballada, ja és un espectacle. Per això caldria poder-ne gaudir amb una major profusió.

SITUACIÓ

La situació geogràfica de la majoria de poblacions respon a uns interessos estratègics, defensius i econòmics.

En el cas del Catllar, la població inicial s’assentà en un turó proper al riu Gaià. Més endavant, entre els anys 700 i 1200 del nostre temps, coincidint amb una època de fortes calors, el poble va créixer a base d’edificar les cases en la zona més obaga. I ja va ser en els darrers cinquanta anys quan al municipi s’hi van desenvolupar gairebé trenta urbanitzacions.

Amb tot, al poble hi ha uns espais que són referents: l’església, el castell i el complex Torre d’en Guiu, uns equipaments que donen servei a la població i prestigi al municipi.

DEIXALLES

Massa sovint, quan passegem pels carrers dels nostres pobles i ciutats ens trobem amb una gran quantitat de brossa escampada. Igualment, pels vorals dels camins i de les carreteres s’hi veuen ampolles i llaunes, papers i bosses, uns materials que també es troben pels boscos. Quanta brutícia!

El sector industrial també hi aporta la seva part a les deixalles, amb material inservible que passa a formar part del paisatge.

Tota aquesta deixadesa parla del nostre nivell cultural, però a més, i encara que no ens ho pensem, condicionarà el nostre futur.

SEMBRATS

A causa de la sequera, hi va haver alguns dies que pensàvem que la collita de cereals d’enguany es perdria. Sortosament, les pluges primaverals han ajudat a refer-se els sembrats i a hores d’ara les espigues ja comencen a granar-se, per bé que les tiges es veuen més curtes que en anys precedents.

Encara rai!

QUI ÉS AQUEST?

Qui és aquest? Aquesta és la pregunta que sembla fer-se el Xut, el beaguel dels nostres veïns, quan aguaita a l’interior de la casa i es veu reflectit en el vidre.

No sabem prou bé si els gossos es reconeixen quan es veuen en un mirall. En el cas de la nostra Salta, quan es veu reflectida gira el cap, per tal de no mirar-se, mentre que la Greta es queda mirant-se una estona.

Ja s’ha dit que les persones milloraríem si sabéssim interpretar millor les mirades dels gossos i el seu llenguatge basant en lladrucs i altres sons bucals, ja que si així fos entendríem molt millor les altres persones.

LA INUNDACIÓ

He acabat de llegir el darrer llibre d’Olga Xirinacs: La inundació, un altre molt bon treball de l’autora més prolífica i premiada de Catalunya, en aquest cas curosament editat, com de costum, per Cossetania Edicions.

Aquest llibre l’he llegit molt a poc a poc, just perquè literàriament m’ha agradat força, i també perquè alguns dels arguments de l’obra els associo a la pròpia persona de l’autora.

A més, quan llegeixo els llibres d’Olga em dóna la sensació que és ella mateixa qui em relata l’obra a cau d’orella, cosa que s’ha accentuat amb La inundació.

L’heu de llegir!

TEMPS DEL TEMPS

El mes d’abril que hem deixat enrere ha estat com els d’abans, amb pluges, vent, sol, amb dies de fresca i d’una certa caloreta. Ben variat!

Les pluges han arribat arreu i ha plogut de forma que les aigües han aprofitat pels conreus, per netejar l’ambient i també per asserenar les persones.

Sí, a l’abril ha fet el temps que toca per l’estació que estem, malgrat que darrerament havia perdut el costum de portar-se com caldria.

SARDANES

La sardana, la dansa popular catalana i alhora ball nacional de Catalunya, en els darrers temps només es pot gaudir per les festes majors i altres commemoració festives de caire nacional. I és una llàstima que així sigui.

La sardana ben interpretada fa de bon escoltar i, ben ballada, ja és un espectacle. Per això caldria poder-ne gaudir amb una major profusió.

EL LLIBRE D’EN RAMON RULL

Fa uns dies m’arribà a les mans el llibre d’en Ramon Rull, una obra en edició limitada del propi autor.

Ramon és un prohom catllarenc, una persona que al llarg de la seva existència ha sabut fer bé les coses, i això que n’ha fet moltes i de ben variades.

El llibre explica les vivències de l’autor, però no només això. Narra les seves peripècies de quan la guerra, la postguerra i la democràcia, sempre amb esperit real i crític alhora.

Quan parla del seu Catllar estimat ho fa amb passió, i el seu escrit es converteix en un document històric.

Ramon Rull, que ha estat un testimoni del seu temps, amb aquest llibre deixa una herència literària que farà de bon consultar, ara i en el futur.

Enhorabona i per molts anys!