COSTA BRAVA XTREM, ST.FELIU-TAMARIU

Després d'una etapa dura com la que acabavem de fer, podries somniar amb un bon hotel, amb spa si pot ser per poder-te relaxar, i després un bon sopar amb bona companyia. Doncs tal dit tal fet. Hotel amb aquestes característiques i sopar amb tot el grup. Després passi de fotos del dia i a dormir, que l'endemà a les 6, peus a terra i tornem-hi.

Amb el Josep Massaguer "Massa" ja havia compartit sortides d'entrenament, km de dia, km de nit, cafès, coca coles i arrossets, ja només faltava compartir habitació. Espero que no ronqui, però de fet tant me fa, ja que a ràpid agafant el son no hi ha qui em guanyi. Si de cas, pel seu bé, espero que jo no ronqui. Crec que no.

A l'esmorçar de l'endemà comparteixo taula amb un mític de les curses de fons i de muntanya, el madrileny Antonio Abad, "Cañoroto" i la Xaro. De Madrid, però bona gent, jeje.

Bus i cap a sant Feliu de Guixols.

Només d'arribar una forta abraçada amb en salvador Ribot, company de Sables, i que tot i la proximitat geogràfica, feia un any que no veia. Prendrà part a aquesta 2ª etapa de la CBXR, tot i no estar inscrit, però amb ganes de fer-me costat, a mi i a un munt de gent que coneix, pel fet de ser d'allà mateix.

Sortida, escales dretes com una paret, i ull, que queden un munt de km. Paciència.

Paciència? i un culló de mico. M'enganxo als que seràn els guanyadors de la cursa, dos osonencs que duen un ritme psicòpata, l'Armand i el Gabriel Crosas i un grupet de 2 o 3 més. Al cap d'una estona m'adono que aquella cursa no va amb mi, que jo sóc més diesel i aquell ritme em pot acabar passant factura, i els deixo anar mica en mica. Molta culpa també la té el genoll dret que ja fa dies que em molesta i aquests desnivells (els d'ahir sobretot) no li han anat gaire bé i ara es queixa.

Passo Platja d'Aro a pocs metres d'aquests, i abans d'arribar a Calonge, m'ajunto amb el que serà la meva parella de ball durant molts km, el Josep Pera. Anem tirant, xerrant, explicant-nos les vides, i els nostres mals, coses de corredors! Una secta amb els nostres propis problemes i les mateixes averies.Passat Palamós ens atrapa un grupet, i ens hi afegim. Anem fent un estira i arronsa tots plegats, però el grup es manté km rera km.

Les vistes i els racons continuen sent excepcionals. Arribar a Calella té un encant especial. a part de la bellesa del poble i l'entorn, fa estona que ´m'he quedat sense aigua i necessito repostar. A l'avituallament em trobo, per enèssima vegada amb els amics de Tv3. Omplo aigua, menjo trossets de donuts, fruita, em trec la sorra dels peus i tornem-hi.

Ja fa estona que tot el camí és nou per a mí. Arribar a Llafranc, un plaer només trencat per la noticia de que hem de pujar al Far de Sant Sebastià per asfalt i baixar per l'altra costat per arribar a Tamariu, aquest cop per caminets.

Ens acostavem a les 4 hores i anavem discutint si les veuriem caure, o arribariem abans. Hi havia opinions de tota mena, però cada minut que queia, amb els desnivells que ens trobavem, veiem més difícil poder-ho aconseguir.

Quan ja oloravem l'arribada, amb el grupet ben compacte, i just devien faltar 1 o 2 km ens atrapa com un llamp un de Saragossa, i això fa mal. Encara que no vagis a competir, quan falta tant poc, que et foti un que no has vist en tot el dia et fa sortir la vena competitiva i tots vam canviar el pas, però el cansament va fer mal a tot el grup i els vam acabar deixant. Jo, que em trobava bé i molt cómode em vaig enganxar darrera el "maño" i després de fer un darrer km de vèrtic, varem entrar com dos llamps a la platja de Tamariu amb 3:59, i al lloc 6 i 7 de la classificació.

Ja en tenim una altra al sac.

Al cap d'un moment arribava la resta del grupet i ho varem celebrar bevent-nos un iso-tònic amb l'aigua del Mediterrani fins més amunt dels genolls. Amb alguna onada, l'aigua va arribar fins i tot al termostat!!