dissabte, de maig 26, 2012

Baixava pel carrer Major...


Bona tarda Bloc,

Molts dies baixo pel carrer Major i em surt al davant, m'ha l'haig de mirar a la força i encara que no ho faci expressament veig el seu interior... fa pocs dies hi havia llum a la finestra de la cuina, no cal tirar la paret a terra per veure clarament el que hi ha dins... el taulell de pedra, la pica de granit amb aquella aixeta daurada tant maca, el fogó de carbó i la cuina econòmica al costat amb la llenya sota, al altra banda la nevera de color blau amb el gel fonen-se poc a poc (demà n'haurem de comprar mes, molt prop tenim una bodega on el venen, per cert el fill es una cantant famós de Boleros "Raul Abril" ) be, depenent de l'època i veig coses diferents, tota la família fent orelletes si es Setmana Santa, una cassola molt gran que si estant couen dos pollastres amb prunes i pinyons i panses si es Nadal, amb el meu germà fent sopa de cubito perquè la Mama es fora... aquesta es la meva primera casa on vaig viure aquí va començar la meva vida i te un munt de finestres, galeria i balcons i recordo exactament cada habitació amb els seus mobles i moltes sensacions que hi vaig viure, de vegades m'agradaria pujar i trucar a la porta per saludar als meus fantasmes del passat... aquella nena dels tirabuixons... l'altre que tocava el piano,  o la que somiava amb el Peter Pan en aquella habitació blava i rosa amb fulles plata de tardor... també la que llegia un munt de vegades "El lazarillo de Tormes" i sempre tenia que anar a la cuina a buscar un tros de pa, obrir una porta falsa de les que hi ha i entrar en el mon d'alguna nit febrosa pel sol a la pell... son essers que estan tancats allà i si mes no quan passo els hi dic un adéu fluixet... es com una capsa màgica que la tapo i la obro quan vull.    

diumenge, de maig 20, 2012

Coses, un munt de coses...


L'amfiteatre esperant als gladiadors

Bona nit Bloc,

Doncs sí, coses, un munt de coses per deixar constància i petits records de cada dia, però passa tot tant despresa... 

Aquests dies tenim per aquí la "Tàrraco Viva" una reconstrucció molt acurada de com eren els dies dels romans a la nostra Ciutat...
el proper cap de setmana vaig de voluntària (amics de la Cultura) al amfiteatre a una lluita de gladiadors, espero pogué fer fotos xules pel concurs #miradesdetgn , que envio per "instagram "   
Continuem amb el #t2012 amb molts actes i amb "el Miracle escola Literària"... i... i....."Àvia t'estimo molt"... i "Àvia cucala" ...mans tendres, que confien... experiència fantàstica... 

Llegir ? últimament  dos grans senyors de la literatura, Paul Auster, amb el seu "Diari d'hivern" que m'ha decebut una mica, i "El gos suïcida" del Jordi Tiñena que m agrada’t molt... alguns altres intens de lectures que no han prosperat, només arribar a les primeres pàgines ja han estat sentenciats...

Avui en aquests intercanvis massius que tenim via fotos un iger recalcava que amb l'activitat que tenim aquests dies tant a Reus (Trapezi) com a Tarragona (Tarraco Viva) a la tv3 que sembla que es la " Televisió de Catalunya" no diguin ni mut, això si de la nit dels Museus de Barcelona i Girona el gran reportatge...  aquí també en tenim de Museus i al Museu Arqueològic fins i tot a la nit hi va haver teatre... Barcelona no te un canal propi ? Be, això ja es normal... a vegades em pregunto si al programa "Via llibre" s'han assabentat que a la resta de Catalunya també hi han  escriptors...  #televisiocosacaduca

Família romana


dijous, de maig 10, 2012

Un altre vespre al Café del Metropol


Bona nit Bloc,

ja fa uns quants dimecres vaig pogué tornar a sentir en directe el poeta Joan Duran i Ferrer llegint els seus últims poemes alguns de inèdits  ell es molt jove però ja te un nom en el mon de la poesia, no se quants premis i obra publicada.
A mi la seva poesia ja em va interessar i agradar molt ja fa uns quants anys quan per la "Tardor Literaria" de la meva Ciutat es feia "La nit de la poesia" al magnífic i emblemàtic local de "La Vaqueria" , m'agrada anar llegint els seus poemes... Ara, aquest dimecres poètic vaig tenir una agradable sorpresa, quan va entrar al Café em va veure al instant i va venir a dir-me hola ! jo que em pensava que ni es recordaria de mi... em va regalar un dels seus últims llibres "Domèstica veritat" Premi Màrius Torres, 2006 amb un pròleg d'Antoni Clapés molt bonic, i amb una dedicatòria molt xula.

D'atzabeja com l'ull,
esperant l'estupor
i aquest veure't dubtant
si és fam o és l'amor.

Un trosset de poema agafat a l’atzar.

La foto de la col·lecció "fotografies impossibles" es d'un moment del recital.