Hola Bloc,
Que dius ? on son els bacallans ?
A veure, mira per aquí
dissabte, de gener 30, 2010
dilluns, de gener 25, 2010
divendres, de gener 22, 2010
Núvol de tags
Botes blanques, samarreta de ratlles, el Price dels poetes, Tuset, Cova del Drac, Marta, Andreu, Josep A. Codina, Miki i los tonis, nova cançó, pestanyes molt llargues, faldilles molt curtes, temps era temps...
dimecres, de gener 20, 2010
Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Bona nit Bloc,
Fa dies que no et dic res i es que he estat viatjant per el Despietat país de les meravelles del H. Murakami, també he arribat a la Fi del Món i m’ha sorprès trobar-ho tot tant tranquil i relaxant... història en un context irreal, però que crec que potser molt real, la realitat que veiem es la mateixa realitat per ha tothom?
El nostre cervell potser manipulat pot crear móns molt diferents, el llibre fa pensar i Murakami m’ha tornat a traslladar a paratges de somnis.
Jo també vaig pensar en la pluja. Una boirina tan fina que quasi no era pluja. Caient, sempre imparcial, sempre igual, gradualment anava cobrint la meva consciència en una cortina vaporosa, incolora.
Bob Dylan cantava A Hard Rain’s una vegada i un altre.
Fa dies que no et dic res i es que he estat viatjant per el Despietat país de les meravelles del H. Murakami, també he arribat a la Fi del Món i m’ha sorprès trobar-ho tot tant tranquil i relaxant... història en un context irreal, però que crec que potser molt real, la realitat que veiem es la mateixa realitat per ha tothom?
El nostre cervell potser manipulat pot crear móns molt diferents, el llibre fa pensar i Murakami m’ha tornat a traslladar a paratges de somnis.
Jo també vaig pensar en la pluja. Una boirina tan fina que quasi no era pluja. Caient, sempre imparcial, sempre igual, gradualment anava cobrint la meva consciència en una cortina vaporosa, incolora.
Bob Dylan cantava A Hard Rain’s una vegada i un altre.
divendres, de gener 15, 2010
dissabte, de gener 09, 2010
Guernsey
Bona nit Bloc,
Si no hagués estat per “La societat literària i de pastís de pela de patata” probablement mai no hagués sabut que existia aquesta illa (Guerseny) del Canal de la Manega, resulta que es molt xula, com pots veure al vídeo, paradís fiscal i turística... i es on transcorre l’acció del llibre de la Mary Ann Shaffer , la novel•la escrita en estil epistolar fa de bon llegir es divertida a pesar del tema de fons, (l’ocupació nazi) humana i original. La Mary va treballar com a llibretera i bibliotecària i sempre va viure envoltada de llibres als 70 anys i animada per el seu Club de Lectura va decidir escriure la seva primera novel•la que malauradament va tenir que acabar la seva neboda (també escriptora) Annie Barrows doncs ella va morir el 2008.
El títol crida l’atenció oi Bloc? Quan llegeixes el llibre esbrines el seu significat.
dijous, de gener 07, 2010
Sabates vermelles
Bon nit Bloc,
Aquestes son les sabates vermelles que em vaig posar per anar al ball de fi d’any del "Veí de dalt", (fitxat en el detall de les mitges) que et semblem ? sort que no tenien taló doncs no hagués pogut aguantar tantes hores de farra.
La Violette i el Veí van dir que penjarien un reportatge de la Festa, quan surti ja ten faré cinc cèntims.Ok?
Aquestes son les sabates vermelles que em vaig posar per anar al ball de fi d’any del "Veí de dalt", (fitxat en el detall de les mitges) que et semblem ? sort que no tenien taló doncs no hagués pogut aguantar tantes hores de farra.
La Violette i el Veí van dir que penjarien un reportatge de la Festa, quan surti ja ten faré cinc cèntims.Ok?
dimarts, de gener 05, 2010
Escríbeme, escríbeme...
Bona tarda Bloc,
Tot i que no espero cap carta, no em puc treure del cap “son tus cartas mi esperanza...” em sembla que fins hi tot aquesta nit la he somniat, i al despertar m’ha vingut cantar-la, a la cua de la caixa de la fruita i la verdura m’ha semblat que un senyor que tenia darrera també la cantava, feia anys i panys que no sentia aquesta cançó i avui només tinc el cap ocupat amb recordar la lletra.
De totes maneres potser que això no vulgui dir que jo estic esperant alguna carta o correu electrònic, pot ser el que vol dir que m’ha afanyi ha escriure la carta als Reis Mags que arriben avui.... em sembla que aquesta es la pista bona, sí, sí, cada vegada ho veig mes clar, la pista de l’estel ha fallat doncs està plovent però.... que els hi dic? Ai, quins problemes !!!
Mira, aquí tens al Alfredo Sadel, cantant “Escríbeme”
Tot i que no espero cap carta, no em puc treure del cap “son tus cartas mi esperanza...” em sembla que fins hi tot aquesta nit la he somniat, i al despertar m’ha vingut cantar-la, a la cua de la caixa de la fruita i la verdura m’ha semblat que un senyor que tenia darrera també la cantava, feia anys i panys que no sentia aquesta cançó i avui només tinc el cap ocupat amb recordar la lletra.
De totes maneres potser que això no vulgui dir que jo estic esperant alguna carta o correu electrònic, pot ser el que vol dir que m’ha afanyi ha escriure la carta als Reis Mags que arriben avui.... em sembla que aquesta es la pista bona, sí, sí, cada vegada ho veig mes clar, la pista de l’estel ha fallat doncs està plovent però.... que els hi dic? Ai, quins problemes !!!
Mira, aquí tens al Alfredo Sadel, cantant “Escríbeme”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)