any 2007

Poètiques al Diari de Tarragona !!!

Rosa Comes Poeta: 'Busco entendre el
significat de l'existència'
La tarragonina acaba de publicar el seu primer llibre en solitari, juntament amb
el fotògraf Xavier Argente, titulat '3: atzar' (Arola Editors). Des de 2006 escriu
els seus poemes al bloc 'Poètiques'
Entrevista per òscar palazón
























M’agradaria molt que la meva poesia s’assembles a una emoció, al corrent elèctric que et passa pel cos en determinades situacions.

Viatges amb Heròdot

Durant la dècada dels anys cinquanta, mentre recorre Polònia Ryszard Kapuscinski aprenent de reporter només te una obsessió “creuar la frontera”, ( anar a Txecoslovàquia)ell vol veure que hi passa mes enllà, d’això no sent surt i en canvi el diari per el qual treballa l’envia a l’Índia, i marxa amb un llibre com a company de viatge que la seva cap li regala, “La Història” d’Heròdot.
Heròdot, gran viatger relata en la seva “Història” les coses i les gents que es va trobant per el mon d’una manera plana i entenedora el mateix que fa Kapuscinski, que explica les seves aventures no tant sols per l’Índia sinó també per la Xina, Àfrica ect. mentre va viatjant va llegint a Herodot i et trobes que estàs llegint dues històries paral·leles però amb molts, molts anys llum.
Fascinant i sorprenen aquest llibre, les històries que relata tant les del Grec com les del Polonès, algunes fan estremir altres fan somriure i moltes rumiar, per dins es mouen moltes preguntes el mateix que li passa a Ryszard.
Un passatge del llibre, diu que quan Babilònia vol declarar-se independent del Imperi Persa els babilònics es preparen per el setge... una de les mesures que van prendre, va ser: Tret de les mares, cadascun es va triar una dona de la seva família, la que volgués, i van reunir totes les altres i les van escanyar, i aquella única que cadascun es va reservar er per amanir el menjar. Ho van fer així perquè no consumissin queviures.
Kapuscinski continua: No se si Herodot era del tot conscient del que escrivia. Havia sospesat les paraules ?
Desprès d’això venen un munt de preguntes, quantes dones van morir?, Com les escanyaven ? Ningú si hi va oposar? I desprès ? Desprès les van aplegar a totes i les van escanyar ? Qui ho feia ? Guàrdies municipals ? Ningú plorava o cridava ? ... ?¿

Aquesta lectura es la proposta del Club de lectors per aquest mes de la Biblioteca Publica de Tarragona.

Avui es Nadal

Bones Bloc,
Una mica de fum, fum, fum per tu !!!

Bones festes Jaka!!!

Hola Katerina, ja es hora !!!
Ja et vaig dir que abans de Festes passaria per felicitar-te.
Ai, doncs moltes gràcies, trobo que ara et fas pregar una mica.
Mira es que estic bastant enfeinada... buenu, enfeinada no se però es que el temps passa, passa i entre això, allò, els dallonses, els preparatius de les Festes... ect. ect.
Val, val, et veig així com una mica accelerada, vaja com una motoooooo
Ai, jaka, quines coses tens. Be, espero que t’agradi la meva felicitació, he estat molts de dies entrenat... ja veuràs, tu clica aquí.
Fins aviat, i muuuuuuuuuuuuuuuuuults petonets !!!

Festa gran a “La Vaqueria”

Llegint poemes. 3: atzar

Muuuuuuuuuuuuuuuu
Katerina que ets tu?
Si, jaka et truco per l’skype, engega la camera.
Voyyyyyyyyyyyyy , Hola !!!
Volia xerrar amb tu de la festa de la teva xiqueta (poètiques), va estar be oi?
Dona, jo trobo que molt be, que hi havia un ambient molt guai i que van venir un gentada.
I quins poemes !!! que xulos !!!
I de les fotos del Xavier que en dius?
Oh si feia molt bonic que les projectessin mentre llegien el poemes. M’ho vaig passar molt be, va ser una nit molt animada i es que últimament amb el fred que fa quasi no vaig mai al pradu i no em moc de la Vaqueria... que per natural es on estem les vaques, he, he,
I aquest Xavier fa molt temps que el coneix la Rosa ?

Doncs sí, fa anys i panys... mira aprofito i t’ensenyo una foto de fa la tira... Com pots veure, hi surt un trio motoritzat, el Xavier fins i tot porta guants i sembla que mira a la camera dient “ja veureu quan l’agafi jo”, al mig la Rosa pensant “quan arribi a casa escriuré un poema de les meves aventures amb la bici” i la Gemma sembla que pensi “aquestos dos estan una mica xalats, son uns somia truites”
Que monos tots tres !!!
Trobes?
Be, a veure quan passes per aquí que últimament no et veig el rabu per enlloc.
Tens raó jaka, abans de les Festes passo. OK?
OK !!! Bona nit vaqueta.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu jaka !!!

Quart aniversari de l’heura

Doncs felicitem a l’heura oi Bloc? Quatre anys que gaudim de la seva companyia i això que fa cosa d’un mes va començar a decaure, es va posar molt grogueta i li queien moltes fulles, però es va reeixir i molt ràpid van veure’s despuntar unes fulletes amb una verdor amazònica i que van créixer amb un ritme trepidant, com la “vereda tropical” del Tete Montoliu.

Bloc t’han donat un premi !!!

Doncs si, l’Arare t'atorga un premi que es veu que ens anem passant els uns als altres, com un meme, però una mica més honorífic. Visca !!!

Moltes gràcies, Arare. Ara jo l'he de passar, a altres cinc blocaires que consideri susceptibles de merèixer-lo. Ejem, ejem.

Buenu... a veure...

Amb el uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu : Elbasardelesespècies
Amb el dooooooooooooooooooooooooooss: Meoquidemanimo
I va el treeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeesss: aixihopenso
El quaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatreeee: Elvertigendeltrapezista
I l’últiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim: katerina

Perquè escriure un bloc ?

Aquí els blocaires reunits debatent les pautes que ens apunta el Mestre Jaume mitjançant aquest àudio.



Desprès de molt pensar i discutir també hi ha hagut birres, brindis, riures i tota classe de divertimentos inclòs un programa de televisió que s’han desplaçat per fer-nos una filmació, èxit rotund. Guai, guai, guai !!!

L’atzar de “poètiques”

Fa just un any que apuntava que a “poètiques” alguna cosa començava... poc a poc s’anava perfilant un projecte íntim que sortia calladament però amb fermesa.
Be, ara aquells esborranys ja han sortit al carrer, traduïts en un llibre esplèndid, no puc per mes d’estar emocionada cal que ho comprenguis Bloc, tu ja saps que poètiques també es fruit d’un atzar meu, per doble satisfacció la part de la imatge, (doncs el llibre es de la col·lecció “La imatge que parla” ) es del Xavier Argente que per un altre atzar meu vaig conèixer de molt petit... Rosa i Xavier l’atzar us va unir fa molt de temps i ara ha tornat a passar.
Felicitats a tots dos i ens trobarem el dia 14 a les 8,30 a la Vaqueria brindarem amb tots els que vulguin acompanyar-nos.

[Disseny del targetó: Xavier Argente]

Trilogia de Nova York

Bloc,
Apunto: A la “Trilogia de Nova York”, el Paul Auster explica tres histories que son variacions sobre un tema, van de detectius, i escriptors... el que continuo trobant mes fantàstic de Auster, es la capacitat per idear, inventar, crear arguments completament originals i insòlits, penso que hi ha molts escriptors que dominen el llenguatge i la narrativa però que difícil es trobar un bon fil per una història!!!

Una nit, una foto

Bloc,
Que et sembla aquesta foto tant guai ? Oi que vam quedar guapos? Be, de guapos es que ja ho som tots els que sortim, però aquí també hi ha la màgia de la camera de la Montse Riera !!!
Un bon record de una nit súper.

S’acaba’t, finito, fin, fi, the end...

Bona nit bloc !!!
Estic be !!! Eufòrica, feliç, esvalotada, fins hi tot he fet equilibris dalt de l’escala... pany, clau i forrellat... comença alguna cosa nova... estic impacient per gaudir-ne i no dubto de cantar a duo amb la Madeleine “I’m alright” !!! =;-)))))))))))))

Divendres 7 de desembre: Trobada de blocaires a Tarragona

Després de parlar-ho, finalment hem arribat a una data i un lloc. Apunteu-ho a l’agenda, que no s’hi val a tindre altres històries aquell dia, eh? I feu-ne força difusió pels blocs, que com més serem més riurem (i més gasto farem)!
Divendres 7 de desembre, a les 19 h, al Cafè de la Font de la plaça de la Font.
No cal que us poseu cap rosa a la solapa de l’americana, ni que porteu cap mocador roig, ni re d’això… amb la cara de curiosos frikis blocaires que farem segur que ens reconeixem…
Blocaires tots, cap a la Plaça de la Font !!!

Diu l’Artur Bladé

L'any 1956 referint-se a les Festes de Sant Magí....
De la processó, pel fet de ser, de segur, un valor entès, no en vaig sentir parlar gaire. (Jo la vaig veure sortir de la Seu, enmig de cinc o sis turistes bocabadats.) En canvi, els diaris i els programes oficials posaven als núvols el “castell de focs” - també tradicional -, el qual era anomenat “Nocturno mágico”, denominació escaient i d’acord amb la diada. Els focs, segons que deien als papers havien d’acabar d’una manera apoteòsica en forma de “cascada celestial”. No m’ho podia deixar perdre.
El “castell” va ser instal·lat al moll i a l’escullera per tal que la fetilleria es veiés reflectida a l’aigua. D’altra banda, va córrer la veu que el tal “Nocturno” havia estat encarregat per a la nit del dia de noces del príncep de Mònaco i de la senyoreta Grace Kelly, però com que – continuava la veu – la pirotècnia (una casa de Reus) no el va poder enviar a temps, en raó de certes dificultats duaneres, el va passar a Tarragona. Si la gent es va creure aquesta versió, o no se la va creure, fa de mal dir. El cert es que el port, els carrers que hi donen, i tots els terrats i balcons que hi miren, eren plens de personal. Una multitud procedent dels pobles de la rodalia acudí també a veure els focs.
Com sol passar, la mateixa expectació havia de fer mes ostensible el fracàs, ja que l’anunciat “Noctutrno” fou un veritable mons parturiens. Els coets i els morters van petar, però les giràndoles vam fallar gairebé totes. “On es la cascada ? Volem la cascada !”, cridava la gent. Els organitzadors van dir que la “humitat en tenia la culpa” (del fiasco), la qual cosa, per analogia, van fer pensar en la metxa mullada dels francesos. Però molts tarragonins atribuïen la frustració a la pirotècnia. I els mes indignats haurien declarat la guerra a Reus.

Aquest apunt del Nocturno Mágico m’ha fet riure i somriure al recordar-lo, jo era molt jove i allò va crear una gran expectació, a primera hora de la tarda vam anar una colla d’amigues a buscar lloc a la terrassa del Club Nàutic, no ens volíem perdre res del gran espectacle, encara em ve un flas del vestit que portava de brodat anglès segons la moda del moment, de la tarda d’estiu tant maca que feia, ect. el fracàs va ser estrepitós però també ens vam fer un fart de riure, en Bladé diu que els morters van petar, però jo no recordo haver-ne sentit cap ni un. El que no sabia jo es que els de la pirotècnia eren de Reus... Mummmmm sospitós oi? Ai , Deumeu, buenu deixem-ho aquí....de bon rotllo eh !!!

Bloc, vas sortir al “Avui” !!!

Hola Bloc,
Doncs sí, ja fa uns quants dies que vas sortir al diari “Avui” i nosaltres no s'hem vam “enterar” sort que sempre i ha bons amics que estan al aguait... quina ilu oi?

Aquàtica ?

Bona nit Bloc,
Mira, fa uns quants dies que em van regalar una planta “aquàtica” ... be, potser no es pas ben be aquàtica doncs també pot viure amb terra, però a mi el que em meravella es que pugui viure només amb aigua i no em canso de mirar els boscos marins que fan les seves arrels, res millor que el moviment n.10 de la Suite en Fa Major de la Musica Aquàtica de Haendel, per ambientar, no trobes?
Fins aviat,

Nit de Premis

Hola bloc,
Una nit plena de glamur i de bon rotllo, m’ho vaig passar molt be, amics, coneguts, i blocaires també, “El trapezista”, “El basar de les espècies”, “5sentits”, “L’habitació grisa”, “Nightwing80”, “poètiques”, “el violinista celest” i encara mes que ara no recordo exactament l’adreça, i quina manera de xerrar i riure i quin fred feia a la “sala de fumadors” he, he, tot plegat un bon record per una nit esplèndida.
La posada en escena de la nit va ser molt xula, tots navegàvem dins un vaixell amb la remor del mar i el insuperable clarinet del Xavi Pié, llums blaves de fars que anàvem guiant els Premis cap a bon port, i rodejats de petxines, cargols, sorra...
El Premi Pin i Soler va ser per l’obra “ Austràlia “ de Roc Casagran destacaria la joventut del autor.

My old flame - Xavier Pié

Col·laborant amb el 30è joc literari

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:

"Quan sento el so de les esquelles em tremolen les cames, des del dia que una vaca em va mossegar."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

"L'habitació grisa» de Mònica Batet"

Mònica, ja he llegit el teu llibre “L’habitació grisa” !!! Només dir-te que m’agrada’t molt , felicitats i que espero que en un proper futur ens tornis a fer un regal com aquest.

El bloc «B de llibre» deia el 5 d’agost de 2007 sobre el llibre:

M'agradaria recomanar un llibre que m'han recomanat, és un llibre que no trobareu a les llistes dels llibres més venuts, ni possiblement als aparadors de les llibreries i potser tampoc en parlin els grans crítics però hi ha una munió de lectors que en parla i el recomana incessament.
És la història d'una família que viu tancada, uns en una habitació grisa, d'altres en una llibreria nomenada "Les Flors del Mal". És una història que va i vé en el temps però que avança en ell ràpidament malgrat que alguns la vulguin aturar. És un història d'amors i desamors, de riures i plors. És una història de persones on queda reflectit que no hi ha bons ni dolents sinó que tot és gris.
Hi ha gent que m'ha comparat l'autora amb Mercè Rodoreda però al igual que ella no jutja els seus personatges jo no la jutjaré, simplement us donaré la meva opinió; he gaudit molt amb aquesta novel·la intimista que vaig començar a llegir molt ràpidament ja que es de fàcil lectura però que a mesura que avançava la llegia més lentament com si jo també volgués aturar el temps i fer que no acabés mai.
Aquest ha estat un gran inici per aquesta escriptora de la qual espero que el futur ens faci gaudir amb d'altres llibres tan emocionants.

Subscric tot el que diu.

“L’habitació grisa” es un llibre però també es un Bloc... potser es el únic llibre que te un Bloc?

Passejant per les 8 cruïlles de Pin i Soler

Bona nit Bloc,
Fa pocs dies em vaig passejar per les 8 cruïlles de Pin i Soler... exposició del tot original on 8 fotògrafs tarragonins interpreten amb les seves obres uns textos del escriptor.
De moment quan mires les fotos potser no hi veus la relació que hi poden tenir, però quan llegeixes el text en el que s’han basat i trobes el mirall.
Per mi Pin i Soler es una persona entranyable per moltes anècdotes que havia sentit explicar a casa, diuen que va ser molt amic d’un avi meu i he heretat algun dels seus llibres que com pots veure estan signats per ell mateix, de vegades quan els tinc a les mans intento imaginar el soroll de la ploma escampant les paraules violetes damunt del paper. “Al meu amic estimat,...Barcelona, 28 d’octubre de 1890”
M’encanta la seva literatura, em fa somriure molt sovint amb els seus acudits, inclòs quan dramatitza sense fre.

lletra.cat ha creat un web d’aquesta singular exposició, però trobo que el sistema emprat no acaba de funcionar.

Presentació de «Diari d'un boig i altres relats» de Lu Xun

Hola Bloc,

Es una mica tard, però es que acabo d’arribar dels “5 sentits” on s’està fent de forma ininterrompuda la presentació del llibre “Diari d’un boig i altres relats" de Lu Xun, guardonat amb el premi de traducció Jaume Vidal Alcover del any 2001 dins dels “Premis Literaris Ciutat de Tarragona” i que ja podem llegir amb català !!!


La presentació es del tot original, recomanaria a tots els blocs amics que hi anéssiu... us agradarà.

Ring, ring, riniiiiiiiiiiing

Human trash i la Pubilla Daltonica

Si ?
Jaka, muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Hola Katerina, com va tot?
Be jaka, molt be. Que t’ho vas passar be ahir a “La Vaqueria” ?
Si, si molt be em va agradar molt la Polipoesia dels Human Trash, vam riure he?
Ai si jaka, i que bons els gin-tonics oi?
Ja vas trobar el pradu desprès ? Perquè jo et vaig deixar a la Rambla...
Si dona, tampoc ni ha per tant. Va ser molt diver pogué anar juntes.
Si, ho hem de repetir mes sovint.
Si que ho farem, ara m’hem vaig a dormir que demà tinc reparto lechero de bon matí.
Doncs au, bona nit Katerineta.
Bona nit jaka. Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Katerina, tens un e-mail

Katerina, no se on pares, però avui he rebut un e-mail per tu de part de la Sílvia i diu així:
Hola Katerina,
Aquest cap de setmana vaig estar a la Vall d’Aran, i vaig trobar a la teva cosina Martina, la que és ecologista.
T’envia molts records, i t’espera l’estiu que ve al Pirineu.
I al vespre, en un bar de Vielha, vaig trobar un bar que et pot agradar. No és La Vaqueria, però tenia bona pinta.
Una abraçada,
Sílvia
També envia una foto de la Martina que com veuràs es molt eixerida, be, a veure si ho llegeixes allí on siguis crec que tindràs una alegria.

Felicitats Tarragona 2016 !!!

Avui es el aniversari del Blog “Tarragona 2016” un any de vida que ha estat un any d’èxits rotunds, crec que es un dels blocs mes xulos de la xarxa la seva manera de fer i de dir els hi ha portat un munt d'addictes, fans, comentaris, entrevistes etc. des d’aquí... felicitats Pere i Cesar i endavant !!!

Llegint a Artur Bladé

Així es com lluïa el mar des del Balcó del Mediterrani un dia molt fred de Novembre de fa un parell d’anys, dia en que vaig “descobrir” al Artur Bladé, em van captivar de seguit els textos d’una exquisida bellesa que vam llegir aquell mati, tot seguint una ruta per llocs que ell solia freqüentar quan va viure a Tarragona, la seva casa, la Biblioteca, la llibreria “La Rambla”, el Casino, etc. I el punt final el Balcó al mar. La passejada la vam fer amb el Xavier Garcia (estudiós de Bladé) i vam gaudir de la companyia del fill del Artur.
Volia aprofundir en la obra d’aquest autor i crec que ara es un bon moment, la seva prosa m’encanta. Amb una mica de sort pot ser que pugui anar properament a Benissanet amb una ruta literària que s’està preparant dins del marc de “La Tardor Literària” ... si es que hi vaig ja t’ho explicaré.

La música del atzar

Bloc,

Aquest llibre del Paul Auster com no podia ser de cap altre manera, m’ha agrada’t molt, no se com s’ho fa per “inventar-se” els arguments tant diferents i originals a tope, hi hagut molts moments que m’he sentit plenament identificada amb el Nashe ... jo també fa algun temps que estic construint un mur que tancarà definitivament una etapa de la meva vida i em portarà cap un alliberament de una tasca una mica feixuga, ell, en Nashe al final també s’allibera i te la satisfacció de la feina feta i acabada. El desenllaç del llibre no m’ha convençut massa, mes que res potser perquè m’he quedat amb les ganes de saber mes coses dels personatges, però, clar, l’autor ha considerat que ja ni havia prou... potser hi haurà una continuïtat en un altre llibre? ?¿
Be, trio una música al atzar dins del disc dur del ordinador, quan l’escoltem ens portarà el record d’en Nashe, del Pozzi, i d’aquesta lectura.

Estic cansada

Que et passa Katerina ?
Mira, que estic molt cansada i no se pas...
Doncs, que has fet avui ?
He anat tot el dia a pasturar i a fer provisions i potser si que he carregat massa.
Però bueno ara ja deus estar tranquil•la amb la feina feta oi? i demà es diumenge!!!
Ai, si, que be !!! podré dormir !!! i com que ja fa mes fresqueta !!! Mummmmmmmm que requetebé. M’hem vaig Jaka, fins demà.
Que dormis molt i descansa vaqueta.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Si menges una llimona sense fer ganyotes

Bona nit Bloc,
"He sentit a la ràdio que si menges una llimona sense fer ganyotes, s’acomplirà tot el que desitgis, però en fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat.”

Així es com acaba el últim relat del llibre del Sergi Pàmies, i dona que pensar i fa somriure com tot el que ell escriu encara que sigui seriós... el relat que m’agrada’t mes es “Com dues gotes d’aigua” en el que descriu de forma magistral la vida d’una gota d’aigua des de que surt per l’aixeta fins que cau a la pica... quin art, fantàstic !!!
No se si provaré de menjar llimones... per si de cas... encara que les de la foto... que et semblen ?

Seguim escoltant a la Madeleine i seguim “buscant “.

Parlar amb els gats ?

Bona nit Bloc,
Apuntem: Acabo de llegir “Kafka a la platja” un llibre que pel que he pogut sentir molta gent qualifica de rar. Haruki Murakami explica una història que no es que sigui massa “rocanbolesca” però que si que es barregen situacions reals amb esdeveniments del tot fantàstics. En Nakata parla amb els gats i els gats li contesten, el protagonista es fa dir Kafka i “Kafka a la platja” es el títol d’una cançó… hi ha alguns moments una mica “gores” com quan en “Johnnie Walquer” (sí, si el del whisky) es menja els cors dels gats que encara estan bategant. Aquest capítol es un somni d’en Nakata ¿ Es que en Kafka s’ha transportat en l’espai i mata al seu Pare (J.W.) ? M’agrada’t la forma en que està escrit i la seva originalitat, el que potser m’agrada’t mes son els diàlegs que tenen entre si els diferents personatges, Nakata amb els gats, Nakata amb Hosimo, Kafka amb l’Oshima, l’Hosimo amb la pedra, he trobat que hi sobren algunes coses com quan l’Hosimo es troba amb el coronel Sanders... d’acord que l’ajuda ha trobar la pedra que obra la porta d’entrada, però, a que be la cita imposada com a condició ? aquí crec que s’empatolla una mica. Potser s’ha de llegir amb clau nipona ?
Aquest llibre es la lectura proposada per el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona per el mes de setembre, llàstima que no vaig pogué assistir a les reunions - debats m'hagués agrada’t saber les opinions dels meus companys i també pogué saber alguna cosa mes per el traductor del llibre Albert Nolla que hi va ser present, be, potser algú t’apunti quelcom.

Kesse

Bona nit Bloc !!!
Aquesta setmana vaig pogué assistir a la presentació del número 41 de la revista “Kesse” que ja fa un bon grapat d’anys publica el “Cercle d’estudis històrics i socials Guillem Oliver” aquesta vegada està dedicada a “La literatura catalana al Camp de Tarragona” i viatjarà cap a Frankfurt en tres idiomes, català, alemany i anglès... ho trobo fantàstic, una bona iniciativa, així ens podran entendre molt millor i es podrà llegir que per aquí al “Camp” també hi ha bona literatura i bons escriptors.

La presentació va anar a càrrec de Adam Manyé, escriptor i director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i de Jaume Llambrich (oh Jaume !! ) membre del consell de redacció de Kesse. Molt de públic, retrobament desprès del “largo y cálido verano”

Els articles d’aquest número els he trobat especialment atractius per els punts de vista diferents com ho tracten els articulistes.

Un bou?

Jakaaaa !!! Que dius d’un bou ?
Ei, Katerina, ja m'estranyava que no sortissis per aquí.
Es maco ? envesteix ? te novia ?
Es molt maco, per això surt per les festes mes importants, dona, d’envestir no ho se, però porta foc a les banyes i no se si està compromès...
Ai, no se, crec que m’estic enamorant...
Sense veure’l ?
Doncs si, noto un no se que, potser vaig a donar una volta a veure si el veig.
Val, que tinguis sort, a lo millor feu un arreglo i te inclouen al bestiari.
Crec que no faria mal paper, oi?
Ben mirat, doncs no estaria malament.
Amor, amooor, amoooooorrrr !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Traducció literal

Bloc,
Escoltat avui mentre comprava verdura...
La venedora es gaditana de “pura cepa”...
La compradora es catalana i li pregunta: Te queda julioverde ?
La venedora li contesta: Si, aun hay
S’han entès sense cap problema.
Penso que també podia ser que la compradora volgués un Julio Verne o una mica de perekil.

La samarreta

Bloc bones,
Ja tinc la samarreta de les Festes, com pots veure aquest any està dedicada al Bou, el disseny el trobo molt però que molt xulo, súper guai, fasion, els responsables del disseny son dues persones encantadores i molt creatives la Cecília i el Xavier, felicitats ¡!!

Ja es aquí, la Festa de totes les festes !!!

Bloc,
Doncs sí, ja ha arribat la FESTA !!! El primer que hem de fer es visitar a la nostra Santa Tecla a la seva capella virtual, no fos cas que s’enfadés, i tu, jo, i el ordinador s’ha n'anéssim a parar fora d'òrbita, i quedéssim esborrats de la xarxa.
Aquest any no se com ho viurem... ara sigui com sigui la qüestió es viureu oi?
De moment engeguem la primera “Amparito”

Bon cop de falç !!!

Jaka, hola !!!
Hola Katerina, bones !!! Que dius?
Et vinc a convidar perquè anem al pradu a fer un soparet campestre.
Ondia, quin mega-bocata!!!
He, que m’ha quedat apetitós ?
Doncs si, fa bona pinta, si que vinc.
Oh que be, encara que el pradu crec que avui estarà molt pelat amb tants cops de falç... no deu quedar ni una herbeta sencera.
On quedem?
Ara et passo a buscar.
T’espero Katerineta.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Per la Blanca, veïna estiuenca del meu replà.

Bona nit Bloc,
T’agraden aquests geranis? Oi que son macos? Doncs estan al meu balcó i avui li dedico el post i la foto a la Blanca la meva veïna estiuenca de replà doncs a ella li encanten, sempre, sempre m’ho diu. Avui ja a marxat se li han acabat les vacances, ja no sentiré com es tanca i obre la seva porta i no ens trobarem per xerrar una estoneta, be, esperarem el proper estiu, quan arribi la sentiré i penso que potser podrem aprofundir una mica mes en la nostra amistat ja que aquest ha estat un estiu una mica xungo per mi.
Bona rentrée Blanca !!!

Novament Perucho

Bona nit Bloc,
Fa pocs dies que he acabat de llegir “Les aventures del cavaller Kosmas”, del Joan Perucho i novament he quedat encisada per la història que m’ha explicat, amb totes les seves criatures fantàstiques com els autòmats mecànics que no he pogut de deixar d’imaginar-me’ls durant tota la lectura com els robots de la “Guerra de les Galàxies”, i el voltor joglar que canta, i el final quan obre el còdex i surt la bella Egeria, un llibre singular, amable, relaxant, divertit.
Una descripció que m’ha fet somriure molt:
“El Dux Simplici tocava la mandolina davant del mirall. Cantava amb veu efeminada, lleugera i versàtil. Però el dramatisme de la cançó l’obligava de prompte a canviar inesperadament una veu ronca, tintada d’una obscura passió masculina, gens convincent.
Va deixar de tocar i aguantant l’instrument amb una ma, es va esponjar els cabells amb l’altra, mentre estudiava atentament la imatge que es reflectia a la superfície del mirall. Va donar tres passos de dansa cap a l’esquerra, iniciant una volta amb tot el cos però el moviment no li va agradar en absolut...” va pensar que mes tard hauria d’assajar molt mes...
Comentari de Patricia Rodón.
M’adono que m’agraden molt totes les paraules que comencen amb K... com per exemple Kosmas... o... Kassola, Kurtina, Kurreu, Kuina, Kasa, Kol, karavana, ect. ect. kua de ruc

Pasturant per els geranis

Un instant capturat...

Johnny

Hola Bloc,

“Algú” des de Berlín s’ha assabentat que estic llegint la biografia de la Marlene (el corrector del Word em rectifica i diu que està mal escrit que en realitat es “marrana”) hummm, no se, no no se... be al que anava, i m’envia la cançó “Jonny” de Kurt Weill interpretada per la mateixa Marlene...gràcies “algú” !!!


Com mes m’endinso en la lectura d’aquest llibre mes extraordinària trobo a aquesta dona, que va saber crear-se una imatge i acaparar l'atenció arreu on anava, es d’admirar perquè va saber trampejar amb molt d’èxit tots els alts i baixos de la seva carrera... també sense ganes d’ofendre, apunto que en la seva vida privada la trobo un “pendó”.

Una experiència divertida

Hola Jaka, bona nit !!!
Eps, Katerina, fa dies que no et veia el rabu... on eres? Ja fas vacances ?
Encara no, tinc previst marxar ben aviat cap els verds prats dels Pirineus. De moment he anat por ahi a veure que em trobava i m’ho he passat molt be per Barcelona fen d'estàtua humana.
De Colon?
Doncs si com pots veure a la foto, no trobes que era molt adient aquesta disfressa?
Clar, molt encertada. I has tingut moltes dificultats a l’hora de trobar lloc per instal•lar-te ?
Sí, una mica perquè a les Rambles ja no hi ha ni una rajola lliure, allò sembla el passeig de los muertos vivientes.
He, he, I no et feia mal la pota tanta estona estirada?
Si, jaka, però mira ha estat una experiència divertida.
Jaka, ens prenem un santfranciscus ben fresquet ?
OK !!!
Vaig a buscar els glaçons.... Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu

El servei meteorològic informa

Hola Bloc,

La Lídia, fa pocs dies em va enviar aquesta foto... Curiós el sistema de predicció del temps oi? No se si es un muntatge o es de veritat, ara el que si està molt clar es que l’encerta amb tota seguretat.

Vacances exòtiques

Bona nit Bloc !!!

Un petit apunt de les meves vacances, destinació: El zulú

Sort de la música relaxant de Satie

Mem de la catosfera

La Bego des del seu Bloc m’envia aquest meme de la catosfera per si vull seguir-lo... be, doncs... a jugar !!!

Recomana un bloc amb català:

Poètiques... evidentment per que es molt poètic.

Recomana un bloc en un altra idioma:

Las afinidades electivas...Val la pena entra-hi...

Recomana un post d’especial interès:

Dia de tertúlia de Justícia poètica, encara que recomanaria tots els posts d’aquest bloc, llàstima que ara està una mica aturat.

Recomana un web:

Amb els cinc sentits...la pàgina de Lletres de Tarragona

Recomana una eina d’Internet:

Una eina que serveix per tot, Tot !!! Tinet !!!

Recomana un vídeo:



Les aventures de la vaca Katerina

Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Recomana un àudio:

Catalunya música

Passo el meme a:

Poètiques, Human Trash, El basar de les espècies, Violette Moulin , El vertigen del trapezista

Marlene Dietrich

Petits apunts sobre una biografia:

Marlene, provocativa, provocadora, bona persona, lluitadora, bona actriu ?, molt de marketing però ben portat, guapa... segons els maquillatges, unes cames precioses i molt de glamour.

La fortuna del Alvaro

Bloc,

Fa pocs dies que he acabat de llegir “La fortuna de Matilda Turpin” del Alvaro Pombo últim Premi Planeta, que aquesta vegada crec que l’han encertada i no com altres anys que ho donen a pepas i pepos... sempre m’agrada’t llegir a Pombo, el senyor dels sinònims, totes les seves històries semblen molt corrents però la introspecció que fa dels personatges es realment magnifica, son històries de sentiments, bons i dolents, que poc a poc van aflorant i que mes d’una vegada t’he hi veus reflectit.

Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...

M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.

"Con viento forastero, ponte a asubio y rescolda el brasero"

KS77

Bona tarda Bloc,

Tinc a les mans el últim llibre del periodista i escriptor Ferran Gerhard, encara no l'ai llegit però vull que vegis la edició tant acurada i original que te. Be, potser millor també et transcric l'article que li ha dedicat la revista “Entitats” i així entendràs millor la singularitat del llibre.

“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.

El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”

Ferran Gerhard

Soc Tinet.cat

Un amor particular

Parlant de Blocs...

Bloc,
Ara al Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona estem parlant de blocs. Espero que la gent del club s'animin i d’aquesta reunió surtin molts blocs nous on, a banda dels debats reals que fem mensualment i on esmicolem el llibre de torn, també sorgeixin debats virtuals amb l’intercanvi de comentaris.
També son una bona eina per la gent que tenen aquest do especial de saber escriure i que poden d’aquesta manera publicar, bé sigui amb el seu nom o bé anònimament els seus poemes, relats o afers de la seva vida quotidiana.
Crec que seria una cosa força interessant, ja que de vegades un es deixa moltes coses per dir d’una lectura quan s’està a la reunió i, desprès, amb la tranquil•litat i la reflexió que comporta el tu a tu amb el llibre, s’hi veuen molts més “intringulis”; això de les intrigulis no sé si m’ho acabo d’inventar, més aviat deu estar escrit malament... bé tu ja m’entens.

Rumors al “pradu”

Jakaaaaaaa !!!! hola !!! ai, buuuuuuuuff,
Que passa Katerina? On vas tant esvalotada?
He vingut corrents i estic esgotada, tinc les potes destrossades.
I això, que son aquestes urgències ?
Doncs mira, que al pradu he sentit rumors que demà al Club de
Lectors parlareu de blocs i...
I què?
Que parlareu del meu ?
Dona potser si,
Ai, em faria una il·lusió !!! Perquè jo no puc venir oi?
Es que de vaques em sembla que no en deixen entrar, però be virtualment
ja farem el que podrem, et sembla be?
Confio amb tu, perquè mira de vaques blocaires no crec que ni hagin masses.
Bueno, ja et diré el que, val?
Sí desprès m'envies un correu eh? katerina@tinet.cat
Molt be, i ara ves a descansar
Si, però abans vaig a penjar un post.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu