MARATÓ DE BARCELONA 25 DE MARÇ 2012

Feia temps que no sentia el pessigolleig dins el cos que sentó a la sortida d'una marató, Enguany Barcelona ha estat un exit de particiapants.
De bon matí, amb l'Eva, en Carri i l'Andrea, cap a la ciutat comtal. Amb el canvi d'hora era negra nit. Per l'autopista veiem despuntar el dia.
Feia temps que amb l'Eva havia quedat per acompanyar-la per baixà de 3h.30, tot i que ella no ho veia clar, teniem que provar-ho.

A l'arribada a Barcelona, saludem en Pere, l'Angel, la Carme, la Roser i en Xavier. Els nervis a flor de pell. Tenim que anar a buscar a una coneguda de l'Eva, de nacionalitat irlandesa que farà també la marató.
Un cop tots trobats cap el calaix de sortida.
Comença la festa!!!!!!!!!!!!
Sortim en un grup en la Roser, l'Eva, la Carme, en Pere, l'Angel, en Carri, la noia irlandesa i jo, els primers quilómetres son una festa a mesure que ens acostem al 10, hi ha un grup que comença a tirar, nosaltres a la nostra.
Van passant els quilometres i abans de la mitja ens quedem l'Eva la irlandesa, que no recordo el seu nom i jo, al arribar a la mitja ens parem un moment per intentar buscar un WC i ens quedem sols l'Eva i jo.
Sembla que serà difícil poder baixar de les 3h30, però ara que estem per troç hem d'acabar. Pot després de passar la mitja, l'Eva es queixa del genoll, sembla que no es res creu, es el mateix dolor que va sentir a la mitja de Banyoles, l'animo i seguim endavant.
Rambla Prim, el forum, al arribar a la diagonal Mar al voltant dels quilómentres 28/29, la intensidad del dolor va pujant, l'Eva en diu que marxi, que no pot. Aquí no marxa ningú, Ens aturem al quilómetre 30 a la creu roja, li faig quatra fregues amb un espray caminem una estona, parem de nou a fer estiraments i trobem una senyora que li demano si te un ibu, Visca!!! Ens facilita una pastilla.
Amb molta tranquilitat nem fem camí....... a l'Eva li sap creu, per mi, i jo estic visquen una experiencia com mai,
veus el patiment dels corredors que fan mes de 4 hores, veig el corratge de l'Eva per acabar, tot i les meves propostes de deixar-ho, que no passa res.
Tot parlant ens apropem a l'arc del triomf, llavor dic a l'Eva que si passem per sota, hem d'acabar la marató, si vol abandonar cap problema,  si el travesa encara que l'hagi de porta a coll, arribem a les Torres Venecianes.
Sembla que la pastilleta fa efecte i poc a poc trotem. Cada pas uns metres menys. Ens trobem al bell mig de la ciutat vella, molt ambient que anima a continuar.
Vinga Eva tants sols queda el paral.lel, poc a poc i arribem.
Finalment plaça d'Espanya i arribada
EVA ETS UNA CAMPIONA!!!!!!!!!!!!!!!

DE NOU PER L'ESPAI CIBERNETIC

Una any fora de circulació.....i per el 2012? a tope

DE JACKY a YAGO

Després dun temps buscant fer un canvi, i aprofitant la proximat de l'entrada als 50 years old, he decidit deixar a en Jacky jr. hereu, que deixi de ser en Jacky petit i sigui en Jacky.


Tenia que triar un nom i aprofitant el meu veritable nom, les arrels gallegues, Yago ha estat el triat.

Vos faig cinc centims de Yago.

Yago es una de las formas más antiguas en lengua española del que llamamos hoy Santiago. En este nombre se detecta fácilmente la composición, en la que el apelativo de santo (en la forma de Sant), se ha incorporado al nombre original, Yago. Bastaría volver a las grafías antiguas de Santiago, separada la una: Sant Yago, y junta la otra: Santyago (que ambas se dieron), para percibir sin necesidad de intérpretes cuál es el origen de ambos nombres. La forma Yago viene del latín Iacob (escrito también Jácob), pues ante este nombre nos hallamos. Es el mismo el nombre del patriarca que el del apóstol (obsérvese que el acento cargaba sobre la a, en caso contrario se hubiese diluido el problema); pero precisamente para no confundirlos se prefirió mantener al patriarca con el nombre de Jácob, reservando el de Jacobus para Santiago (que en italiano dio Giáccomo, y en francés Jacques) claramente diferenciado de Jácob, al que siguieron llamando así. Pero al quedar en español el Jacobus en Yago, y al no diferenciarse el nombre del patriarca del del apóstol, se impuso la costumbre de anteponer el prefijo sant al nombre de Yago. Pero este fenómeno se produjo sólo en España, a causa de la íntima convivencia, no siempre armoniosa, entre cristianos, judíos y musulmanes.Al ser muy apreciado el patriarca Jacob tanto por los judíos como por los musulmanes, éste era un nombre muy frecuente entre ellos. Los cristianos que también lo adoptaron, pero pensando en el apóstol, no en el patriarca, se vieron obligados a señalarlo con toda claridad, para no ser acusados de tener simpatías hacia las formas de vida (y de llamarse) de los judíos y de los árabes. De ahí que los que se llamaban Yago se ocuparan siempre de aclarar que el Yago de su nombre no era el patriarca, sino el apóstol, anteponiéndole siempre el prefijo Sant: Santyago

Fins aviat,

Yago

MITJA SABADELL 05-09-2010

Els darrers dies d'estiu, principis de setembre, encara amb unes temperatures que es fan sentir, cap a Sabadell a fer la primera mitja de la temporada.

Després d'un juliol i agost molt tranquils amb sortides curtes i poc quilometres, convinant amb bicicleta, a fer una mitja tranquila. l'any passat portaba molts entrenaments al cap de tres setmanes la marató de Berlin, enguany cap marató a la vista.

Una bona colla de companys de girona diumenge al mati es van trobar, l'Eva, l'Andrea, l'Angel, en Carri, l'Emili, en Jordi, en Joan (finisher), en Lalo, i en Toni.

Aquets any nou recorregut, personalment em va agradar mes, tot i ser una mitja baixa i puja, que si la primera vola apretes, la segona es paga. La finalitat per mi era fer un entranament de qualitat i veure les sensacions, varem sortir junts amb l'Andrea, la primera baixada un pel rápits i la tornada punjant el ritme era viu. A la segona volta mes tranquila i al final 1.35 molt bones sensacions. a la propera ja podrem apretar un mica mes. Je!je! Agarir a la Cris, les fotos, si no fos per ella............gracies

Ara esperar a diumene 12 per acompanyar els darrers 50 kms. a l'Alex Panayotou el seus darrers quilometres de trans Pirinenca que va inciar l'1 de setembre a S. Sebastia (Donostia) i diumenge finalitza a Girona, després de 1000 km.

Aquesta setmana, dilluns descans, dimarts 20 kms, suaus, i ahir 16 km a Arbucies amb en Mota, pujades i baixades per les Guilleries, una sortidad fantastica.

Fins aviat.

MARATO D'EMPURIES 2 DE MAIG DE 2010

Encara amb els records recents de la marato de Barcelona, diumenge al 3/4 de set del mati, juntament amb l'Andrea, i en Lalo, cap a l'Escala a les ruines d' Empuries ens esperen, per reviure la cursa que Filipides enguany fara 3000 anys, que es va correr per primer cop.
Cares d'adormits, poques paraules, cadascu preparant mentalment la seva cursa.
El dia sembla que sera propici per correr, les temperatures estiuenques dels darrers dies, ens donen una treba. Els nubols seran presents durant la major part del dia i la pluja pot fer-se notar en qualsevol moment.


Arribem al voltant de 2/4 de vuit, deixem el cotxe i a saludar als companys del club, aquesta marató es especial molt cassolana, amb un ambient molt familiar. Aquets any amb la novetat de fer una cursa de 10 km, una mitja i la marató, hi ha mes gent que d'altres anys.
Ens preparem per la sortida tots tres juntament amb en Carri, que segons diu no ha dormit gaire, aixó de la tensió pre-marato.... L'Eva tambe esta amb nosaltres i apa al darrera d'un grup de legionaris romans, a la sortida.
La tensió, l'adrenalina fant acte de presencia, tinc al cap no escalfar-me per tal de no patir com l'any passat. Al voltant de les 8.37, en dona la sortida. SORT
Enguany han modificat el circuit, sortim en direcció a St. Pere, primers kms, sense poder agafar el ritme, avançant corredors, al km 9 i escaix, deixem al corredors de la mitja i tornem a donar la volta de nou, pas per la sortida i com deia l'Andrea a tornar a veure els caballs per segona vegada. En aquets tram coincidim amb els corredors dels 10 km.
Coincideixo amb en Josep Aranda, que te problemes de respiració, li desitjo sort i segueixo, mes endavant, en Xevi i l'Anna amb un petit grup, els saludo i de nou ens desitjem bona cursa.
Despres de dues voltes a Empuries, enfilem cap el poble de l'Escala, he agafat un ritme comoda, un cop hem deixat el corredors del 10 km, la cursa s'ha estirat, queden alguns participants de la mitja.
Passeig, Riells, desviament al port i pujadeta a riells de d'alt, uns metres endavant veig l'Albert de nick Maquina, arribo a la seva alçada ens saludem, i seguixo endavant, la mitja marato ja le tinc a tocar. Mentalment vaig repetint ritme còmode.
La mitja la he passat al voltant de 1,28, no he vist la marca de la mitja, peró cap problema, al final haig de fer-ne 42.
Arriba el moment de desviar-se direcció Albons, ara comença la festa de veritat.
al sortir de l'Escala coincideixo amb en Roger, corredor de Granollers, que fa Ironmans, anem a 3.55/ 4 el km i podem anar parlant, per un moment penso que si les cames aguanten podem fer una bona marca.
Poc a poc arribem a Albons i un cop al poble direcció a Bellcaire, tot de sobte, la cama dreta dona senyals d'alerta.

El fatidic km 27, sembla calcat a l'any passat, el dolor de l'isquio dret es fort, per moments els records del patiment de 2009, no potser, no potser...........un cop fet el gir de tornada, vaig caminant uns metres per calmar el dolor, no vull provocar un trencament. Les llagrimes apareixen al ulls, potser haure de plegar?. Poc a poc de nou començo a correr a un ritme molt suau (4,30/4,40), el dolor es potent vaig ben coig, en vaig creuant amb corredors que encara han de donar la volta, arriba en Xevi i l'Anna amb tot un grup, ens saludem m'animen, abans d'arribar a Albons un corredor de davant meu abandona. Potser avui tambe en tocara a mi.

Sigui com sigui haig de aguantar i arribar a l'Escala, si vaig caminant el cami sera molt llarg, així que poc a poc a ritme tranquil kilometre darrera kilometre. De lluny veig l'Andrea, jo vaig encara coix, ens saludem, sembla que ell tampoc va gaire sobrat.

A mesure que va passant els metres, de cop la planta del peu, sembla que tingui una cremada, nomes faltava aixó. El camí de tornada es fa llarg, en vaig creuant amb altres corredors, de cop en Carri, el veig molt be, amb la seva aparença que sembla com qui no fa res, esta molt fresc, una mica mes tard en Lalo, al seu ritme diesel, xinu-xano fa cami. Busco alguna referencia al final de la recta, que llarga es aquesta tornada, diviso la pujadeta del camp dels pilans, al aviutallament agafo acuarius i cap amunt.

La primera intenció es al arribar al km 36 en lloc de anar altre cop a veure el caballs, gira a l'esquerra i abandonar.

La planta del pue pica, crema,.....els isquios ens fa tonar, la previsió no ens gents alentadora, de cop un pensament envaeig el meu cap. Jacky has d'acabar per la Tamen, el dolors es podem controlar i per 6 kms. Dit i fet al arribar a la gasolinera, a veure de cop els nostres amics el caballs, a l'avituallament entre el km 37-38 paro a estirar i demano un gintonic, si mes no l'humor que no es perdi. cuatra estiraments i a acabar, m'avança l'Albert (Maquina), m'anima a continuar.

Vinga, vinga ja estic al km 38, de nou al darrera de S. Marti, gir i a buscar el km 39, anims sembla que he desconectat, tant sols al cap tinc acabar i a la Tamen que va per ella. Per art de magia tinc la sensació de no tenir cames, he tornat ritmes de 4,1o - 4,00, veig l'Albert de nou l'avanço i li dit que s'encanxi a mi, no poc aguantar el ritme. km 40 de baixada cap, aixó ja esta. En Llorenç apareix al davant. Al km 41 l'Eva, l'Emili, l'Angel, en Toni i en Joan m'animen, ja queda poc. Gir a l'esquerra i km 41, atrapo en Llorenç que va petat no poc aguantar i segueixo, ara no puc parar.

El aplaudiments se senten de lluny, estic a la darrera recta, ple de companys del club animant, son una gent fantastica, en Pere de Blanes també en dona anims, la Mamen i la Julia las veig a l'arribada, les llagrimes als ulls l'emocio es un cop mes indescriptible.

Una mes la 17, el temps 3.00.44,

Al cap d'una estona entra l'Andrea, feliç, ha fet marca personal 3.20, estava convençut que ho faria, esta molt fi . En Carri en les seves 3.44 esta fet un crack, la propera 3.30.

Gracies a tots per el vostre suport, en sento privilegiat de tenir aquets amics i companys.

Ara descansar i gaudir dels bons moments.

Records

MARATO DE BARCELONA 2010

Fa dies que vull escriure i la mandra i els darrers aconteixements familiars, han provocat el retard, de la crónica que aquesta darrera marató, la que ha fet 16.

Varem sortin de bon mati de Girona, en Xevi Sitjas i en Ramon de Quintana, tot xinu-xano per l'autopista, tot contenpant darrer el corredor del Montnegre les primeres espurnes de sol.

Durant el cami poques paraules.

Arriben a Barcelona per trobar-nos amb en Jordi Gali i en Lalo, que ens han de donar les bosses amb els pitralls.

Tot va sobre el temps previts, ens trobem a l'entrada del pavelló, aprofitor per saludar a l'Edu i l'Anna, felicitar a l'Arcadi per la seva 100 marató i petons a la Cris. l'Arcadi en diu que el feliciti quant així acabat, li respont que estic segur que ho aconseguira.

Abans de la sortida veus els corredors amb nervis, hi ha un ambient magnific. Ens dessitgem sort en Pere Espigul que vol baixar de les tres hores, en Xevi Bassols que acompanyara en Xevi Sitjas, en Lalo, en Ramon, en Jordi i en Pere Chamorro.

En Jordi Gali, en Pere Chamorro ens col.loquem al nostre calaix, avui em toca fer de llebre d'ells dos per tal de fer 3.25.

A l'hora prevista sortida i a correr per la ciutat Comptal.

Sortim una mica lents per la gran quantit de corredors, tot i que'ls, tranquilitzo dien que mes endavant ja agafarem el ritme i a la segona mitja si les games aguanten.

Els quilometres van passat i el ritme es per sota del previst, l'animació dels carrers ens deixa sentir hi ha mes public animant que la darrera vegada que vaig correr, l'any 2007.

la mitja marato a ritme de 3.20, nois anem un pel rápids, sembla que tots dos estem be.

Poc a poc arribem a la zona complicada el quilometre 30, veig que els anims son bons i jo vaig saludant a d'altres corredors coneguts. Al quilometre 32, en Pere comença a tirar i en Jordi no aguanta el ritme, li dic en Pere que tiri endavant i jo em quedo amb en Jordi, comença a patir un mica.

Vinga anims Jordi, que cada cop estem mes a la vora de l 'arribada. Arriben a la zona de plaça catalunya, porta de l'angel, pl,.de la catedral, pl. st. jaume cada cop hi ha mes públic i aixó ajuda a portar els quilometres finals amb mes esma. Ja som a les rambles, ja esta fet, vinga Jordi. Hi ha moments que el veig patir, peró estic tranquil perque patir ja sap fer-ho.

finalment despres d'una petita pujada veiem la pl. d'espanya i al fons l'avda. m cristina, l'arribada, ens abracem i fi....................................

temps 3.25 ho hem aconseguit.

Felicitats a la resta de companys per el nou repte aconseguit, en especial per els Peres, l' Espigul que ha fet 2.53 i en Chamorro que finalment ha fet 3.20.

Ara descansar i preparar la propera, la d'Empuries.

GRANOLLERS 2010 - LA MITJA -

Un any mes, arriba el mes de febrer i com es costum, a Granollers no si pot faltar. Es la mitja amb mes participació de Catalunya i per mi te una especial motivació, fa uns quants anys, en Jordi Gali, i en Lalo, em varem liar per fer-la, va ser la primera mitja de la meva curta trajectoria com a corredor popular.

Amb un principi d'any amb mes tensió, per el canvi de lloc de treball, els desplaçament i sense fer cap tipus d'entrenament especific, a fer la mitja toca i que surti el que surti.

El mes important es sortir i arribar, el temps........ si es bo millor, peró sense cap obseció

Diumenge a 2/4 de nou quedem per sortir, l'Angel, en Toni, l' Enric, en Nacho, l'Eva, en Carri, l'Andrea, en Xeve, en Ramon i en Tomy, ambient de gala, tothom tirant amb bala.

Cotxe, autopista i cap a Granollers.

Un cop Granollers, ens trobem a altres companys del club i coneguts, en Salvador, en Joan, en Quim, en Jordi, en Manel, en Lalo i en Santi, una salutació rápida, per anar canviar-nos, sense voler el temps ha passat, tinc ganes de començar a correr, no se que fare, pero vull gaudir de l'ambient i la festa.

Escalfament rápid amb en Carri i l'Eva. tant rápid que no dura ni cinc minuts, ens desitgem sort i cap el calaix.

SORTIDA!!!!!!!!!!!!

Vull començar conservador, per poder apretar de tornada, els globus de 1.20 marxen uns metres endavant, cap problema. Jo fer la meva. Poc a poc vaig agafant el ritme comoda, al voltant del km 4 atrapo a l'Anna i en Xevi, ens saludem i seguixo endavant. Les sensacions son bones, i el mes important es no perdre la paciencia, poc a poc km a km. Arribo a les Franqueses, aquets anys vaig mes concentrat que altres vegades, escolto el meu cos i vaig intentant relativitzar les dificultats de la vida. Vaja aquets anys m'ha agafat le vena fil.losofica, tot ajuda, perque sense donar-me ja estic a la Garriga, he pogut saludar en Sergi i en Llorens, girada a la dreta i ha pujar, es la darrera pujada, ara començara la festa de tornada, ens on haig de intentar apretar, a la Garriga. hi ha molt ambient. Volta a la plaça i a baixar, el temps de la mitja 42 minuts.

Mentalment he donat l'ordre de accelarar el ritme, les cames responen i la respiració es relaxada, poc a poc viag incrementant el ritme, tot esperant la rampa de la gasolinera per apretar.

Tot de cop sento l'isquio, tinc clar que no vull petar i seguint les instruccions dels entesos, davant una situació com aquesta el millor es baixar el ritme, dons avui toca aguantar, res d'apretar.

Veig la gasolinera, la darrera rampa, veig uns metres endavant en Pablo, penso atrapar-lo i m'agradaria poder arribar junts. Tot de sobta, quan el tinc a 10 metres, se li regira el tormell hi ha de parar. Perdona Pablo per no parar, anava tant a pinyo.

Tinc ganes d'apretar el cap, els pulmons i les cames poden, pero el co...... de l'isquio cada vegada, en va avisant.....

Arriba la recta final amb lleugera baixada, l'Eva i la Cris mes endavant en fan fotos i ens saludem, sou fantastiques.

Finalment, el km 21 i meta, feliç de haver arribat sa i estalvi i gaudir un cop mes de la mitja.

Esperant poder repetir l'any vinent.

Felicitar a l'Eva ,en Xevi Sitjas, en Ramon per les seves marques, a la resta felicitacions per haver finalitzar la mitja

No voldira acabar aquesta cronica sense dedicar un record als ausents a la cursa i presents amb els pensaments de tots la Roser, en Josep i l'Emili.

Ara la propera sera la marató de Barcelona, feia mesos que no parlem de maratons i axió no pot ser

Records a tots, salut i quilometres.

Jacky