15 Marató per la Marató de TV3 2021

 

Després de la edició de l'any 2020 en format virtual, aquest 2021 arribava de nou en presencialment la Marató per La Marató de TV3, que arribava a la seva 15 edició. La idea que vaig gestar fa anys i que va sortir endavant en la seva primera edició l'any 2007, segueix sent un esdeveniment que molts esperem cada any, coincidint amb el programa la Marató de TV3, que en aquesta edició estava dedicada a la Salut Mental.

Moltes cares conegudes del córrer gironí, i durant tot el matí, en un format on a més dels que acabem fent la marató sencera, tothom i te cabuda donant les voltes que es volen al circuit de poc més  de 1.100metres, caminant o corrent i sobretot sumant km per una bona causa.

El dorsal, com sempre solidari al 100% s'obtenia després de fer el donatiu a l'urna instal·lada per La Marató de TV3, i un any més teníem amb nosaltres als Bombers, que com sempre s'anaven rellevant, per parelles, a cada volta, corrent amb tot l'equip de intervenció i respirant oxigen de la bombolla directament. 

Abans de començar les 37 voltes, un emotiu minut de silenci en record del nostre anyorat Toni Barea, mort durant aquest any, i que a cada edició venia a fer la Marató amb nosaltres.

Al final, vam ser una bona colla els que completavem la Marató sencera, una dotzena de maratonians que feiem els 42,2km en un temps final de 4h8', el menys important en un dia així, i completant la meva 132 marató.

El més important de tot, els 3.057,97 euros recollits per una bona causa, que fa que la quantitat recollida al llarg de 15 edicions sigui 39.493,62 euros)...

Ara per finalitzar l'any només queda la Sant Silvestre de Cadaqués, que finalment aquest any podré fer després de molts anys al peu del canyó amb la organització de la de Girona.

Bona setmana a totes i tots.. i Feliç 2022!!!!!

HONOLULU MERRIE MILE & START TO PARK 10K VIRTUAL

Per sort, cada cop tenim més curses presencials,, i esperem que a  poc a poc aquesta sigui ja la normalitat, però encara queden algunes de virtuals... entre elles les de Honolulu d'aquest desembre. I ja sabeu que Hawaii és especial... així que no em vaig resistir a inscriure'm a tot el pack: Milla, 10k i Marató de Honolulu, que si bé en principi no s'havien de realitzar presencialment, finalment aquest cap de setmana del 11 i 12 de desembre s'han pogut realitzar.

Primer em va tocar el torn de la Milla, després d'uns km d'escalfament, 1,609k a ritme per finalitzar en amb un temps de 7:04, lluny dels 5:15 de fa 30 anys... però que més dóna, lo important es ser-hi després de tants anys corrent, i el temps encara esta força bé.

2 dies després corria els 10k. Primers 2/3km per entrar en calor, i després, de menys a més, anar augmentant el ritme per intentar estar al voltant dels 50'. Finalemnt 48'9" i objectiu aconseguit.

Ara queda la marató, que coincidirà amb la 15 Marató per la Marató de TV3 que farem aquest proper 19 de desembre.... com he dit, Hawaii és Hawaii i em feia gracia tenir les seves medalles i samarretes de record, que si és com la edició del 2020 (serà l'única marató virtual que repetiré) arribaran el proper gener.

Bona setmana a totes i tots!!!

 

CIMS NOCTURNS DE GIRONA I MARXA POPULAR DE BANYOLES 2021

 

La tenia pendent de fa temps... i finalment el dijous 25 a les 20h prenia part a la primera prova dels Cims Nocturns de Girona, Sant Miquel. Tot i que pel meu compte ja hi he pujat alguns cops de nit, en competició nocturna no l'havia fet mai. Sortida des de Sant Daniel, i amb un recorregut que segueix les dreceres, sortien 3,9km de pujada, que vam poder gaudir sota una fina pluja i amb la llum dels frontals. Un cop a dalt, una mica d'avituallament, gaudir un moment del Castell de nit i cap a baix, aquest cop ja per la pista ample, sense tant de perill per fer el descens. 

Tot i queden durant dos dijous més les pujades restants, Els Àngels i Rocacorba, la intenció era només fer aquest primera, Sant Miquel.

I el diumenge 28 arribava la 14a Marxa Ciutat de Banyoles, amb sortida i arribada a la Plaça de Les Rodes, i amb un circuit que ens portava cap a l'Estany, Porqueres, sota turons i el bosc de Can Morgat, per dirigir-nos a continuació cap a Usall, d'on tornàvem de  nou a l'Estany en direcció cap al Club i al punt d'arribada.

En total 9,8km amb les pujades del Bosc de Can Morgat i la que ens portava fins a Usall abans de la baixada cap a l'Estany. Amb la Lidia sense poder córrer, la intenció era apretar una mica, sobretot en els trams més favorables i aguantar a les pujades, sobretot la primera per camins de terra que per sort ens coneixem molt bé dels entrenaments setmanals que fer per aquests indrets amb la colla.

Un bon temps de 48'10" i retrobament amb companys als que degut a la pandèmia, feia temps que no veia.

Bona setmana a totes i tots! salut i km

BEHOBIA - SAN SEBASTIAN 2021 VIRTUAL

 

Per segon any consecutiu, s’ha celebrat la edició virtual de la clàssica Behobia- San Sebastià, amb la gran diferència que aquest any si, s’ha pogut fer també de forma presencial. Apuntat des d’abans de l’estiu, me la esperava amb ganes, doncs tot i ser la edició virtual, era una motivació per fer un bon entreno de 20km, i a més crec que és l’única cursa virtual que he repetit del 2020 (em queda, que també la repetiré, la Honolulu Marathon al desembre... però ja sabeu que Hawaii és Hawaii).

La prova presencial es disputava el diumenge 14 de novembre, i podíem fer-la qualsevol dia al llarg de tota la setmana. Em decidia pel dijous per tema de calendari, amb la intenció de córrer a les 7h del matí, però el dia començava amb molta pluja, com si estiguéssim al mateix País Basc, i ho deixava pel migdia, ja sense pluja.. però amb una gran humitat que em faria passar, si més no tenir, una gran sensació de calor, agobiant en alguns moments per la gran sudoració que provocava la sensació de xafogor.

Els primers 10km a bon ritme, en 50’ justos però ja notant que amb els pas dels kilòmetres, i la sensació de calor, el ritme baixaria una mica els següents 10km, com així va ser, controlant per que la davallada fos mínima, per acabar en 1h43’ més que satisfet, doncs l’objectiu era intentar fer 1h45’

Amb la samarreta i la medalla ja a casa des de feia 2 dies, em podia fer la foto finish amb tot el pack. Per cert, molt més maca la nostra samarreta que no pas la que donaven a la Behobia presencial...

Tot i que cada cop queden menys proves oficials virtuals al calendari, s’ha de dir que sembla que la Behobia es seguirà mantenint en aquest format, com a mínim, el proper any.

Bona setmana a totes i tots!!!!

SGRAIL100..... Triatló Aventura!!!!

I quan menys ho esperes apareix una gran aventura per tancar la temporada triatlética... a finals de setembre apareixia en alguna web la noticia de que en Jan Frodeno organitzava alguna cosa a Girona el 31 d’octubre. Que podia ser? De moment poca cosa es podia saber, però si que estaria  relacionat amb el triatló i que podia ser totalment diferent al que s’havia fet fins ara.

I de cop es desvelava el secret, un triatló “point to point” que començaria a Cadaqués i finalitzaria a Girona, a només 500 metres de casa. Al menú 2.000 metres de natació en un indret fantàstic com és Cadaqués. A continuació, 88km en bicicleta (al final en sortirien 90), amb la particularitat de que seria per pistes i en bicicleta de Gravel, fins arribar a Celrà. Per finalitzat, un trail run de 10km des de Celrà fins a Girona... passant pel Castell de Sant Miquel, una pujada icònica pels gironins. En total 100km que donaven nom a la prova.. SGRAIL100- S de swim, GRA de gravel i AIL de Trail, a més del 100 dels kilòmetres de la prova.

Des del primer moment, vaig tenir clar que la prova en motivava, i després de parlar-ho amb la Lídia, feia la inscripció. Ara tocava solucionar el tema de la bici de gravel. La solució era llogar-la pel dia de la prova, i fer-ho també un parell de dies amb antelació per agafar sensacions. També hi havia la possibilitat de fer el recorregut amb la BTT, però era també una bona excusa per provar aquesta modalitat de bicicleta.

Però el destí feia que parlant amb un meu cosí de la prova, em deixés la seva bicicleta de gravel, no només pel dia del triatló, sinó que me la deixava ja durant 3 setmanes. I Des del primer dia m’enganxava aquesta modalitat. Poder entrenar lluny de la carretera, per pista i carril bici, i amb una bicicleta semblant a la de carretera. Sortides a primera hora del matí, fosc i amb frontal, gaudint com feia temps que no ho havia fet sobre una bicicleta.

El dissabte recollíem els dorsals, deixàvem la bicicleta que ens la transportarien fins a Cadaqués i la bossa de la transició bici-córrer que ens deixarien a Celrà. Un ambient distès a la recollida, i més pensant que el mateix Frodeno volia que la prova fos una aventura on la gent ho passes bé, més enllà de la competició pura i dura.

El diumenge a les 6:30 ens portaven en autobusos des de Girona fins a Cadaqués on es disputava la natació. Només arribar teníem a la nostra disposició cafè i donuts.... millor començament no podíem tenir. També tenia els ànims de la Laura Algueró, que estava allà durant el cap de setmana i venia abans de l'inici per animar-me pel que m'esperava.

La natació, en un mar tranquil, donava el tret de sortida al triatló aventura. Una transició tranquil·la, per equipar-me bé de cares al tram de bicicleta, amb la particularitat de que el circuit no estava marcat, s’havia de seguir amb GPS, un incentiu més a la aventura. El primer tram era el més dur, fins a Roses, amb constants pujades i baixades, destacant els primers 5km de continua pujada, sense descans...

A partir de Roses, travessia per l’Empordà, amb un recorregut força planer, fins l’últim tram en que ens trobàvem de nou algunes pujades. 2 avituallaments durant el camí sobre els km26 i 60, amb dolç i salat, molt complets, aigua, beguda energètica i servei mecànic gràcies a Canyon.

Un cop a Celrà, tocava començar a córrer cap amunt, cap al meu estimat Castell de Miquel, situalt al km4,2. Coneixia la pujada des de Girona, la faig molt sovint, però per aquest costat, potser també fruit de les hores acumulades, realment el camí s’enfilava de debò, amb més trams caminant que corrent. Un cop a dalt, i sabent el que em quedava fins a Girona, i que a meta hi trobaria a la Lídia i també al meu germà, podia córrer ja al meu ritme.

A la zona de la Font del Ferro, una nova pujada per anar a buscar el camí que ve dels Àngels i direcció cap a Sant Daniel, amb una última pujada a la zona del Cul del Món, per dirigir-nos a l’arribada, en un indret meravellós com és la Plaça dels Jurats, al costat de Sant Pere de Galligans, fi d’aquest camí que ens portava des de Cadaqués fins a Girona. Just abans de pujar les 20 escales que ens portaven a la plaça, hi trobava a la Gemma Urrea, una altra Girunnera, amb la familia, que m'havien vingut a veure.

Una cervesa només creuar la meta, i un altre dònut, i sobretot l’abraçada i el petó final de la Lidia era una molt bona recompensa. Allà hi era en Jan Frodeno, totalment distès en una jornada esportiva-festiva, que havia fet el triatló vestit amb una camisa hawaiiana juntament a una colla d’amics també amb la mateixa indumentària, cervesa en ma també, amb qui em feia una foto.

Passats els dies, la sensació d’haver viscut la primera edició d’un triatló aventura que repetiré sense cap mena de dubte, i que es pot convertir en un referent per a molts triatletes.

Només queda dir gràcies Jan per aquesta idea tan bona, i a la gent de Klassmark per posar la seva experiència com a organitzadors per fer-ho possible.

Bona setmana a totes i tots!!!

 

 

BOSTON VIRTUAL MARATHON 2021

 

Només 6 dies després de córrer la Marató Virtual de Londres, una de les 6 Majors, tocava repetir amb una altra major, en aquest cas la virtual de Boston, la marató més antiga del calendari, que arribava aquest any a la edició 125. Una marató que si que m’agradaria córrer en persona algun dia, més que la de New York. Però és complicat pel sistema de classificació per marques... però mai se sap!!!

La edició presencial d’aquest 2021 finalment es podia celebrar el dilluns 11 d’octubre, mentre que per la virtual, podíem escollir un dia des del divendres 8 al diumenge 10. Finalment corria el dissabte 9 a Banyoles, per poder córrer acompanyat durant una bona estona per la gent de la colla de corredors banyolins.

A les 6h del matí arrancava per fer les 2 primeres voltes al circuit de Les Estunes, Casa Nostra, Frigolet, Porqueres i Estany, de 10km aproximadament cada volta, i passant pel cotxe, aparcat davant el club per agafar l’avituallament a les 7h.

A les 8h, just al pas de la mitja marató,  s’afegirien un bon grup per acompanyar-me. Per un costat hi havia la Rosa, la Carme, la Fabiola, la Lourdes i la Irene que farien la següent volta al circuit, fins les 9h, i a més en Xevi, en Jordi i en Toni que farien tota la 2na mitja marató.

Al pas per començar la quarta volta, s’afegia un cop més en una de les meves maratons virtuals la Laura Algueró per acompanyar-nos en els últims km de la marató.

A l’arribar de nou al club, només ens quedava fer un tram més d’anada i tornada per acabar d’arrodonir la distància dels 42,2km i sumar així una nova marató al currículum, la que feia 131, amb una marca de 4h9’01”.... uns segons més ràpida que la de Londres feia 6 dies, i tenint en compte que el pas per la mitja aquest cop era una mica més lent, la segona part l’havia corregut més ràpida que la setmana anterior.

Ara toca descansar unes setmanes de marató, i tot i haver el dia 24 la meva preferida, la d’Espúries i presencial, per primer cop no la correré. I és que la setmana següent, concretament el diumenge 31 d’octubre, hi ha un bon repte triatlétic... la SGRAIL100 amb 2km de natació a Cadaqués, 88km en bicicleta Gravel de Cadaqués fins a Celrà i finalment 10km de trailrun des de Celrà fins a Girona, en ple casc antic i en plenes Fires de la ciutat, passant pel Castell de Sant Miquel... una prova molt atractiva i motivadora per la que aquests dies incrementaré l’entreno en bicicleta.

En quant a properes maratons, en principi esperem poder fer aquest any al desembre la Marató per la Marató de TV3, que serviria segurament per córrer l’última virtual, la de Honolulu que ja vaig fer el 2020 (seria l’única que repetiria) i que em motiva tornar a fer....

Bona setmana a totes i tots!!!

LONDON VIRTUAL MARATHON 2021

Londres 2005- Londres 2021....la primera va ser presencial, un viatge i una marató per no oblidar, i qui ens havia de dir que uns quants anys més tard repetiria aquesta marató.. en format virtual gràcies ( per dir-ho d'alguna forma) a la pandèmia. És el que ens ha portat tots aquests mesos la situació en la qual vivim.

Però com sempre dic, adaptar-se o morir!!! S'ha de dir que aquest cop també es celebrava de nou la edició presencial, amb uns 40.000 participants i conjuntament a tot el món la edició virtual, amb un número de participants similars. Les inscripcions es van obrir al febrer/març, i veient com estava tot en aquell moment m'hi vaig apuntar.

A diferència d'altres maratons virtuals, aquesta l'havíem de córrer coincidint amb la real, el dia 3 d'octubre, si o si.. i aprofitant que en condicions normals s'hagués disputat la Cursa de la Dona, i que hi havia el recorregut virtual d'aquest any, corria a Girona on trobaria gent fent aquest circuit.

A les 6:30 començava a córrer amb l'Emili Carrasco, amb qui faria els primers 10,5km, en una volta per Pont Major i Sarrià. Una hora més tard s'afegia un clàssic de les meves maratons virtuals, en Jordi Castañer, que acabaria corrent 20km.

A les 8:30, a més d'en Jordi, s'hi afegien la Irene Massanellas i en Xevi Estartús, que també han estat en la majoria de les maratons fetes durant aquests mesos. Ells 2 aguantarien fins el final, fent la segona mitja marató completa. Un gran entreno per tots 2. Ara ja corriem per la zona de la Devesa i Domeny, sobre el recorregut de la Cursa de la Dona virtual, on ja hi havia moltes (i molts) participants corrent o caminant. 

En  un dels pasos per l'inici de la volta trobavem el grup de l'Atletisme Girona amb en Xicu, disposats a fer la volta caminant, i en Pere Albertí se'ns afegia durant una volta de 5km corrent.

Els últims km se'ns afegia la Lídia, que aquest cop al córrer en diumenge podia venir a acompanyar-me. Al final un temps de 4h9'32" per la marató número 130. Dir també que a més del meu GPS, aquest cop tenia la aplicació de la mateixa marató que em comptava els km i el temps, fent que només finalitzar ja pogués tenir la medalla de forma virtual, així com el diploma i fer una foto que quedava en el marc oficial de la aplicació de la marató.

I sense gaire temps per descansar, 6 dies després, toca córrer una altra marató, una altra de les denominades Majors, en aquest cas la Boston Virtual Marathon, el dissabte dia 9. La prova finalment també es celebrarà de forma presencial el dilluns dia 11. Aquesta si que és d'aquelles que un dia m'agradaria fer de forma presencial, per alguna cosa és la més antiga del món...

Tot això, pensant en un objectiu que ha sortit de cop per final de mes, el diumenge 31 d'octubre... però això ja és una altra historia.

Bona setmana a totes i tots!!!