Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Banyoles la 25a edició de la seva
mitja marató, que enguany arribava amb novetats importants. Per un costat el
canvi de data, que passava de principis a finals de març. I la més important,
un canvi de circuit que l’apropava més a la capital del pla de L’Estany,
corrent inclús pel centre de la ciutat. També agafaven les regnes de la prova
gent nova amb ganes de donar-li una força que potser en les darreres edicions
s’havia anat debilitant. A més a més les setmanes prèvies es celebraven tot una
seria de xerrades interessants sobre temes relacionats amb l’esport.
I per primer cop, hi hauria llebres a al prova, de 1h25’, 1h35’, 1h45 i
1h55’.. tenint el privilegi de ser l’encarregat d’aquest últims temps. Un
orgull i una gran satisfacció poder exercir de “llebre” a Banyoles, per molts
motius. Alhora una responsabilitat, doncs no podia fallar. Amb molta motivació
per córrer, doncs aniria ben acompanyat, es donava el tret de sortida en un dia
en que per sort la calor de les últimes setmanes donava pas a una petita
baixada de les temperatures, i un cel ennuvolat que afavoria als participants. Com en anys anteriors, conjuntament a la Mitja Marató es celebrava la Volta a l'Estany.
Una primera volta a l’Estany, envoltat de moltes corredores i corredors,
passant davant del Club Natació Banyoles, organitzador de la prova, per enfilar
de nou a fer, aquest cop, una part de la volta. Abans de la pujada a l’església
de Porqueres giràvem en direcció al Frigolet i a la carretera de Sant Miquel de
Campmajor.
Un cop aquí, i al passar al costat de la fabrica Espa, una anada i tornada
per guanyar els metres necessaris per aconseguir la distància final de la Mitja
Marató. Un lloc ideal per veure i saludar alguns dels participants que anaven
per davant nostre, o bé que ens seguien a poca distància.
Enfilàvem a partir d’aquí cap al centre de la ciutat, una de les novetats
importants d’aquesta edició, amb el pas per la Plaça Major abans de pujar pel
Carrer Sant Martirià, on cap al final, un gir a la esquerre ens portava de nou
cap a l’Estany, al que li faríem una nova volta... però aquest cop en direcció
contraria, que ens portaria cap a meta.
Una última volta que si bé començava amb un bon nombre de corredors al
grup, poc a poc anava perdent unitats. L’esforç ja es començava a acumular en els
cames dels participants, que anaven perdent metres respecte al grup.
Ja a l’últim quilòmetre arribava amb la Lídia, un parell de noies més (la
Raquel i la Eva) i en Jordi, un altre atleta que ens havia acompanyat en el
tram final. L’objectiu era la 1 hora i 55’ minuts, intentant a ser possible baixar-la
uns segons, cosa que finalment aconseguíem.
En una matinal plena d’emocions, juntament amb algunes de les noies del
Banyoles retrocedíem uns metres per esperar l’arribada de l’atleta local Anicet
Roura, un dels corredors il·lustres que porten molts anys en aquest esport del
córrer, que feia la seva última mitja marató a casa. Un exemple donant sempre
ànims a tothom i ajudant a molta gent quan s’han iniciat en aquest esport,
rebia un merescut homenatge per part de la família, els amics i companys i del
mateix club.
Un matí genial envoltat com sempre de la gent que em rodeja i sempre hi és.
I com això de fer de llebre m’encanta, per la possibilitat de donar un cop de
ma als altres corredors a aconseguir objectius, aquest proper diumenge, toca,
un any més, porta el globus de 55 minuts als 10km Esports Parra.
Una altra festa atlètica aquest cop, a Girona.
Les 4 llebres de la Mitja Marató
