Segons després de creuar la meta
Aquest diumenge ha tocat córrer de nou a Empúries.. però aquest cop era una marató especial, la que feia 100.. 29 anys de la meva historia personal i esportiva, que havia començat un 30 d'octubre a Figueres a l'Alt Empordà, un cercle que es tancava de nou a l'Alt Empordà, a la mítica Emporium. Han estat dies de moltes emocions, alguns nervis a principi de setmana, però que han anat passant a un segon pla. Només els records, sobretot de la molta gent que d'alguna forma ha viscut aquesta historia, totes i tots heu estat importants, cada un des d'un punt o altre de la vida, però sense volaltres, això no tindria cap sentit.
Aquest cop no faré una gran crónica, crec que les imatges valen més que totes les paraules. Un dia inoblidable, sortir a córrer x córrer sense rellotge ni res, sense saber el que m'esperava. I el que em vaig trobar és que sempre vaig córrer acompanyat d'amigues i amics, al principi amb la gent del club, a partir del km 11 també amb les Girunnreres que s'anaven rellevant km a km, sense deixar-me sol en tot el camí.
Gràcies, córrer 42,2km va ser el més fàcil del món, i gràcies pel dinar i per les sorpreses. El marc amb tantes fotos amb tothom, la caixa dels missatges que vaig llegint i en fan plorar, el pergamí amb les paraules, el pastís personalitzat de la Neus, el rellotge de la familia Gonzalez... però sobretot per la companyia, els que ahir hi ereu, i totes i tots els que per algun motiu no hi ereu, però que sou importants i esteu dins meu, a cada pas...
Aquí va una petita selecció de fotos, totes seria impossible
Bona setmana a totes i tots, salut i kms #cadadiamesimillor
Al podi, un cop finalitzada la marató
Dorsal 100 per un dia 100
Un 100 perfecte
Un Esculapi commemoratiu dels organitzadors...
Fotos i records....
La caixa dels tresors... molts missatges i emocions
Primers kms
La familia Parra i l'Anna i en Quim.. Gràcies pel detall
Sumant kms en bona companyia
Una abraçada que va per totes i tots..
Amb la gent de Borgonyà... com va dir en David en plena marató: "Aquesta la corro per tu, però m'estic cagant en tu".... genial!!!
Gràcies per rellotge familia Gonzalez
Pastís personalitzar.. Gràcies Neus
100 maratons es mereixien un petó al terra abans de creuar la línia d'arribada
Bones companyies...
Energia Girunnera
