Aquest cap de setmana ha tocar córrer una nova marató dins el projecte que m'ha de portar a fer la número 100 a Empúries, si tot va bé, el proper 30 d'abril. El repte no és senzill, es tracta de disputar 5 maratons en 11 setmanes, de les que 3 ja estan pasades (Vies Verdes el 19 de febrer, Bacelona el 12 de març i la de Montauban el 26 de març).
En un repte així, no és només l'esforç meu de córrer cada cop aquests 42,2kms, és també el repte de la gent que t'envolta, que et recolça, i que d'una forma o una altra, t'ajuden amb la seva energia a aguantar. Son molts i moltes, i en aquest viatge hi ha hagut 2 persones que han estat al meu costat, la Carme i en Xicu, als que conec des de fa molts, molts anys, 2 grans amics que m'han donat el ser recolçament, i que des del moment en que els hi vaig proposar el viatge a Montauban, van dir que si.
Dissabte tocava agafar el cotxe i fer els prop de 350kms per arribar-hi. És Montauban una ciutat situada passat Toulouse, amb prop de 60.000 habitants, a la que creua el riu Tarn, el mateix que trobem quan hem anat a córrer a Albi.
Primer de tot tocava deixar les coses a l'hotel, abans d'anar al centre per menjar alguna cosa. Per cert, podeu veure els postres, totalment de dieta pre marató... Profiterols amb nata, i en abundància, no fos cas que no tingeussim prou energia pel diumenge. Després d'una passejada pel centre de la ciutat, la zona realment interesant, i observar el Pont Nou i el Vell sobre el Tarn, ens tocava anar a recollir els dorsals, en Xicu pels 10kms i jo per la marató a la zona habilitada. Com sol pasar en aquestes petites maratons franceses, molt bon ambient i bona organització. A més a més es disputava una mitja marató i una marató per relleus.
A les 7 de la tarda, teniem la celebració del 10è aniversari de la Marató... Sangria, begudes, sucs, patates, galetes, i una banda de música per celebrar-ho, abans d'anar a sopar una mica i a descansar pel dia següent.
I així arribava l'hora de sortir, a les 8h30' (la resta de proves sortirien a les 9h). Per davant 2 voltes de 21,1kms, i una temperatura que en aquells moments era baixa amb una bona sensació de frescor. El sol acabaria sortint i escalfant, sobretot a partir de la mitja marató.
Després d'uns primers kms desconcentrat, a partir del km. 7 em posava en "Modo córrer", concentrat, i començava a funcionar la maquinària del cos, absorvint energia de tot el que m'envoltava, i de la gent que des de lluny estava allà amb mi. Un circuit per l'exterior de la població al principi, amb un pas pel centre de la ciutat a mitat de cada volta, i un tram seguint la llera del Tarn, amb el pas per 2 dels ponts que te la ciutat, inclós el Pont Vell que era el que ens portava directament a la zona de sortida i arribada, on al pas per la la mitja marató hi trobava la Carme i en Xicu que ja havia acabat els 10kms. En quant al terreny, alguns dels trams eren de terra, i amb algun petit desnivell, sense gaire desnivell i curts, a més del pas pels 2 ponts, on per superar la llera del riu hi havia un desnivell una mica més important.
Mai pots dominar la marató, per moltes que corris, però si que pots acabar dominant el teu ritme, si saps quin és, i tot i que sempre pot sorgir algun impediment, si ets capaç de seguir el teu ritme, és fàcil que arribis fins al final en bones condicions, i de fet ahir, a la segona mitat de la marato només vaig perdre 3 minuts, el que indica que el ritme era el correcte, fins al punt de que l'últim km el vaig fer a un ritme força ràpid, després d'anar recuperant posicions des de feia molts quilòmetres.
Al final 3h53' per la marató número 98, una mica més a prop, i una bona bossa d'obsequis amb una ampolla de vi, com sol passar en moltes maratons franceses.
Ara toca pensar en la propera, en pocs dies, el proper 8 d'abril (aquest cap de setmana no, el proper) a la primera edició de la Ibiza Marathon.
Aquest cap de setmana ens veurem en una de les clàssiques de la ciutat de Girona, la Cursa d'Esports Parra, amb les seves 2 distàncies, els 5km i els 10km
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
