WALT DISNEY WORLD MARATHON WEEKEND

3 Curses, 3 dorsals, 68,3 kms, 4 medalles.... ja soc un Goofy's Challenge Finisher.

Doncs si, soc un Goofy's Challenge Finisher, i vista la bona consideració que vaig comprovar que tenia aquest tema, i que només 4.000 atletes poden ser-ho cada any (s'ha de fer la inscripció conjunta per la Mitja Marató del dissabte i la Marató del diumenge), davant dels més de 20.000 ironman's finisher que ho poden ser-ho, estic casi més satisfes d'això. Però anem per parts, primer una breu explicació d'aquest fantàstic viatge fet amb la meva filla i els meus pares a Walt Disney World, a Orlando.

Amb els meus pares i la meva filla, davant del hotel, abans de la tornada.

Aquest era el primer cop que viatjava als USA, i lo poc que he pogut constatar de la realitat americana, tot i estar en un parc temàtic, és el gran problema que tenen en aquest pais amb el tema de la obesitat. Ho veiem per la tele, i és del tot real, sigui per genética, o per lo malament que menjant, però quedes parat quan ho veus en viu, tant en gent adulta, com en multitud de mainada. Un altre problema que pots comprovar al parc, és les dificultats que té la gent per arribar a final de mes. Al parc hi treballa multitut de gent gran, amb una edat en que aqui la gent ja porta temps jubilada, per poder tirar endavant, i no ho dic com a crítica al parc, sino al contrari, doncs veus que la gent està agraida, així com gent amb alguna discapacitat que també hi treballa. Això si, tots amb una gran educació i respecte, i sempre amb un somriure i una salutació a punt (si és per contracte o no, aqui ja no arribo).

I en quant al ambient que es viu, molt semblant al de la Marató. Aquí ningú mira el color del altre, tothom té un somriure i esta content (de vegades, a les maratons, hi ha algú que no, sobretot si estan molt concentrats i no la disfrutan..), o un ¡¡¡sorry!!! quan topes amb algú sense donar-te compte.

I ara els parcs, amargats i els que sempre estan emprenyats, que s'abstinguin d'entrar (tot i que sempre veus algun pare malhumorat amb la mainada), però aqui tothom ve a passar uns dies de diversió i alegria. Tot això sense parlar del temps que feia. Un plaer, arribar el 4 de gener a les 9 del vespre al hotel, i lo primer que vam fer, amb la Nadeia, anar a fer un bany a la piscina descoberta fins a quarts de 11 de la nit, per no dir el dia de la marató, tot just acabar i arribar al hotel, fer l'ultim bany per poder deixar la habitació a les 11h. I ara anem a per lo que us importa, les curses.

La capitana Jack Nadeia Sparrow

CIRCLE OF LIFE 5KMS.

El cap de setmana començava el divendres, amb els 5kms. L'hora de sortida era a les 7 del matí, o sigui que a les5 ens eixequem amb la Nadeia, esmorçem una mica, i agafem el servei de transport disposat per el cap de setmana, desde els hotels. Aquest 5 kms discorren integrament per un dels parcs, el ANIMAL KINGDOM, amb sortida i arribada al parking. La participació va ser de una mica més de 4.000 atletes, de totes les edats, disposats a pasar-ho bé.

D'acord que els americans son molt patriotes, però és realment emocionant, com poc abans del inici de cada cursa, sona l'himne del pais de les barres i les estrelles, cantat en directe (no estaria malament sentir els Segadors per aqui...)

Foto amb la Nadeia, tot esperant la sortida dels 5kms

Aquesta cursa la vaig correr amb la Nadeia, que tota una campiona, la va fer tota corrent, sense parar, mentres li anava fent alguna foto, per a 300 metres de l'arribada iniciar un esprint i deixarmé clavat. El temps final va ser de 32'. I després, per seguir la tónica de la setmana, un bany a la piscina i tot el dia amunt i avall a al parc, mirant espectacles i pujant a les atraccions.

GOOFY'S RACE AND A HALF CHALLENGE

I quedava lo més emocionant del cap de setmana. Dissabte a les 5h50', havent dormit només 4 horetes, prenia la sortida de la mitja marató, i per marca, estava al primer corral de sortida. Sencillament, 13,1 milles de plaer, amb sortida al parc d'EPCOT, per dirigir-nos al MAGIC KINGDOM, on començen les primeres fotos del cap de setmana amb caracters Disney, per tornar cap a EPCOT. Dir que les curses transcorren per l'entremat de carreteres que uneixen els diferents parcs i hotels, tot dintre del complexe Disney, tot un imperi. S'ha de reconeixer que Walt Disney va tenir un somni, i el va complir de veritat, donant la posibilitat a molts de viure els seus somnis (els 2 eslogans més vistos al parc, de fet son: Where dreams come true i Enjoy every day, o sigui, on els somnis es fan realitat i disdruta de cada dia). Al llarg del recorregut es troven, a la carretera, grups musicals (de col.legis, gospel, country..) aixì com DJ's punxant música. I en quant als avituallaments, a la mitja hi havia 14 ó 15 punts, mentrés que a la Marató n'hi havia més de 30, i la gent cridant com i animant sense parar (i si a sobre et poses un gorro, com el meu cas amb el d'en Goofy, t'animen a matar).

Un dels moment més emocionants de la cursa, és quan prop de la milla 5 adelanto (les cadires de rodes surten 5' abans) al Team Hoyt, exemple d'estimació de un pare a un fill, e inspiració de molts atletes i triatletes de tot el mon, i uns herois a çamerica, com es veu a un dels espectacles de Epcot, sobre l'aventura americana, on surten en unes imatges al costat d'esportitses com Tiger Woods i Lance Armstrong, un veritable exemple de superació.

El temps final de la mitja, amb parades incloses per fer fotos, va ser 1h40'11'', arribant en la posició 353 de 12.434 finishers.
El Team Hoyt en acció... sense paraules.

I el diumenge, de nou a les 5h50', i havent dormit poc més de 4 horetes, la sortida de la marató, de nou amb un gran ambient i prop de 16.000 corredors a la sortida. La intenció era mirar de aguantar a 5'/km el major temps posible, i així vaig anar més o menys amb el grup de les 3h30. De tant en tant m'adelantava uns metres, parava als parcs a fer-me fotos, em pasaven, els tornava a atrapar al cap de una estona, i així anar fent. La marató, amb sortida i arribada a EPCOT, pasa per tots els parcs tematics, MAGIC KINGDOM, ANIMAL KINGDOM, HOLLYWOOD STUDIOS i EPCOT, i es troven molts més carecters Disney, acompanyats d'un treballador del parc per fer-te les fotos.

I aqui, com podreu veure més abaix en una petita mostre de fotos, em vaig recrear del tot, amb 15 paradetes per fer les fotos (un yanqui amb el que anava, ja m'ho va comentar, que perque no deixava de fer fotos i així faria 2 hores), de fet, dels que anavem davant meu, pocs deurien parar a fer fotos...Ho reconeg, m'ho vaig passar pipa, anava super comodo, i amb el meu barret de Goofy, la gent no parava d'animar-me. Com a anecdora, a la milla 21, al pasar per un dels controls de xip, vaig sentir al Speaker que comentava que pasava el primer corredor del estat...

En quant als circuits, dir que en alguns punts, degut al entramat de carreteres que hi ha al parc, has de pujar i baixar llargs ponts per creuar, que s'acaven fent força carregosos, però com a part de la magia que envolta aquesta prova, s'ha de aceptar.

I ara lo que voleu saber, el temps final, com us he dit, la intenció era no anar gaire més enllà de les 3h 30', i tot i el temps perdut per el cansament les 2 ultimes milles, i les 15 paradetes a fer fotos, al final vaig fer 3h32'08", arribant al lloc 645 de 14.940 finishers, que logicament no esta malament, contant que la majoria dels que van arribar primer no havien fer la mitja dissabte. En resum, una experiencia inoblidable, que algunt dia m'agradaria repetir. I ara us deixo amb algunes de les fotos.


Dibuix original de un dibuixant de Disney (Jason Zucker), fet davant nostre per la Nadeia, que li va regalar (val dir que vaig comprar un relotge d'edició super limitada de la marató, amb certificat de la edició, i que no es trovaba ni a la expo)
Com veieu, he tingut temps de fer una novia americana i tot...... ara hauré d'anar arreglat, je, je..

Amb en Jack Sparrow i la tripulació de la Perla Negra...

Amb en Mickey

Vaja 3 monstres....

En Goofy, en Xevi, en Donald i en Mickey

Fent d'explorador amb en Donald i la Daisy

Amb una altre novia americana i uns amics, anant de festa...