L'hora del te és a tothora.

Pots demanar un çai (pronunciant-ho com "xai") qualsevol momenet del dia. O no cal ni que el demanis, a vegades te'l porten directament. O en una botiga qualsevol mentre esperes que et puguin atendre et prens el te. Són així, procuren que els altres estiguin bé i es sentin còmodes... El cost d'un te és realment baix (i tampoc és que si finalment ni et conviden ni te'l porten i l'hagis de pagar te'n demanin gaires lliures, no com al nostra país que si demanes un te sembla que estiguis demanant qui sap quina beguda d'elaboració complexa) i sempre et deixa en bon estat. Es serveix ben calent i amb el primer xarrup et cremes un xic als llavis perquè mai tens la suficient pasciència, però després et relaxa, et calma qualsevol tipus d'estrés i et deixa com nou. Imagino que per això l'hora del te és a tothora i comparteixo amb ells aquesta típica costum.

Welcome to Türkiye!

Merhaba!, diuen els turcs quan es saluden. Actualitzo de nou i després de molt. Ja sé que les excuses no serveixen, però he estat recol·lectant experiències i voltant pel món, potser ben aviat compartiré quelcom per aquí. Per si algú encara s'ho pregunta estic bé, molt bé. Els dies a Izmir passen massa ràpids però també els hi treiem molt de suc. Les primeres vibracions varen ser molt bones i de moment no hem canviat d'opinió. Això és un no parar. No hem parat de conèixer gent, d'aprendre paraules, de descobrir sabors i olors, de visitar llocs i tampoc de viure noves sensacions. 

Per començar us explicaré una petita anècdote que ens va passar pocs dies després d'instal·lar-nos al pis. El pis és força gran i és molt acollidor, n'Albert i jo el compartim amb la propietària i el seu gat. El tema està en que jo no volia que el gat entrés a la meva habitació i un dia el matí, marxant així amb les preses, vaig tancar en Zagür (el "kedi", el gat) sense adonar-me'n dins. Anàvem cap a la platja quan la Nilüfer em va trucar esverada dient-me que el gat no parava de miolar, que estava tancat a l'habitació... jo tenia les claus i n'Albert em va dir que ell portava les seves. Així que el gat va haver d'estar tot el dia tancat a la meva habitació... Un cop a casa vam descobrir que unes claus s'havien quedat allà...


Güle-güle! :)

Tot nom pot acabar amb ins si t'ho proposes.

Sigues tu mateix.

 No deixis influenciar-te. Si no els hi agrada, que no mirin.

I desconecto.

Quan pujo al Puig de les Tres Creus sempre hi arribo esbufegant. No sé què és que m'hi estira però sempre hi pujo amb presa, com si fes tard a la cita més important de la meva vida o com si hagués d'agafar el tren que només passa un cop cada dues hores destí a casa, tot i que potser només són les ganes que tinc en arribar a dalt. I llavors tot esdevé calma. El paisatge se'm tira al damunt i no dóno l'abast en observar tot el meu voltant escoltant com, a poc a poc, torno a recuperar l'aire. I desconecto. M'oblido del rellotge, del pas del temps i penso tot el que realment (crec que) és important. 

Quan baixo del Puig de les Treus Creus em sento lliure. I, en contra el que voldria, connecto.

iRENE

Vint més un.

Avui és el dia de la meva foto número vint-i-u del carret dels aniversaris. El pastís vint-i-u i amb vint-i-una espelmes. Serà el vint-i-unè desig i també la vint-i-unena revetlla de Sant Joan. Quan arriba l'estiu, la calor, les vacances, els viatges i les festes majors, per mi arriben acompanyades de l'inici del meu nou any. Són dates d'analitzar tot allò acumulat i de somiar amb allò que vull fer. Enguany torno a revisar fins el juny passat i, no pas per variar, m'adono que no he parat ni de conèixer ni d'aprendre de tot i gràcies a tots. I si tanco els ulls i m'imagino el que m'espera veig que el juny que ve no haurà canviat la meva percepció... això em dóna vida.

Feliç revetlla!!
iRENE

Començo a trenar pensaments.

Avui és diumenge, però és un diumenge especial. A Gal·les la rutina és totalment diferent i no ha sortit el sol en tot el dia, malgrat a les 4 de la matinada ja començava a clarejar. Wrexham és una ciutat pròxima a Liverpool i ja és el tercer (i enguany l'últim) juny que venim a fer-hi una assignatura, a conviure amb els de la classe, a conèixer gent i a desconnectar.

Aquest any hi faig Radio i estem preparant un programa de 10min de durada. En Lluís (altrament conegut per Funi), l'Àlex i jo parlarem sobre la influència que l'art té a la societat i entrevistarem a la gent per què ens digui què és el que els fa feliç. Parlarem del fotògraf JR (qui ens ha inspirat temàticament) i us convidem a que descobriu el seu projecte. "L'art no pot canviar el món, però si les percepcions", conclou JR als Premis TED2011 (http://www.youtube.com/watch?v=5wGHMJTJVdY&feature=player_embedded).


iRENE