dijous, 21 d’agost del 2014
Comentaris a un tuit de @guanyem
Aquest tuit de @guanyem, aquest matí, m’ha fet pensar sobre el tema de la capitalitat de Catalunya. En calent i des del mòbil he respost amb un altre tuit:
Després he vist que calia complementar la resposta amb una explicació més llarga dels 140 caràcters del Twitter, per evitar que les afirmacions fetes semblin arbitràries.
Senyores i senyors de @Guanyem, si voleu governar la Capital de l'Estat, haureu de centrar-vos en polítiques fiscals i de planejament que aturin al màxim els processos d'especulació urbanística, conseqüència de tenir els 16 mil milions d’euros, cada any, que ara es gasten a Madrid. L'especulació vindrà per la necessitat de fer seus per a les noves institucions públiques catalanes d'àmbit estatal, per a les ambaixades exteriors dels països que ens reconeguin, i per a les corporacions internacionals i grans empreses de serveis, que voldran tenir seu a la nova capital Europea. Tot plegat farà pujar molt els preus de pisos i oficines, i pot generar una altra bombolla immobiliària com la patida ara fa entre cinc i deu anys a tot l’estat espanyol.
La proposta que faig per prevenir aquesta bombolla és que es deslocalitzin, al màxim, les seus institucionals per tota la geografia catalana. De manera que aquesta riquesa sobtada, no només reverteixi a la capital sinó que es reparteixi entre tot el territori català.
A la capital del nou Estat europeu, la lluita contra la contra la pobresa i els serveis socials per a gent vulnerable serà residual (afectarà a poca gent) i es podrà centrar en drets perquè hi haurà recursos de sobres per atendre-les.
Per contra, si voleu governar una capital la província espoliada, haureu de posar-vos les piles en els serveis socials i la lluita contra la pobresa que amb el boicot de l'Estat espanyol contra Catalunya, crescut per la seva victòria sobre l’independentisme, arribarà a extrems mai no vistos.
A més, aquestes polítiques socials les haureu de fer sense recursos per la qual cosa deixareu la ciutadania vulnerable, en mans d'aquelles entitats del tercer sector, capaces d'obtenir un finançaments privats, que seran més escassos que les immenses necessitats generades. Aquests finançaments privats tenen una important càrrega ideològica: sigui religiosa, social o política; de manera que no treballareu pels drets dels ciutadans sinó amb la caritat dels patrocinadors.
Que l'escenari barceloní sigui d'èxit o de fracàs depèn, en gran part, del que facin els ciutadans, però també de la intervenció dels partits polítics que hauran de gestionar aquesta voluntat popular. Si quan una immensa majoria de ciutadans us demana que estigueu al seu costat, i us inhibiu, després no sereu dignes per gestionar els seus destins.
dijous, 7 d’agost del 2014
Resposta a l'article del Pere Garriga
T'adones company que ja hem perdut, t'adones
que seguirem lligats al feixisme d'Espanya, a l’espoli fiscal, la vexació dels conqueridors,
la cultura dels toros, l’anorreament de la llengua i la cultura, ... només
perquè cadascú treballa per la seva independència i n’hi ha tantes com
independentistes: La de l'Assemblea és tova, la de Convergència covarda, la
d'ERC pactista, la de la CUP contundent, la d'Òmnium classista, la del SÚMATE
impostada... Fem accions per aconseguir la nostra independència, i critiquem i insultem les que no s'alineen fil per randa a la nostra, la millor,
l'única que mereix guanyar.
Tenim uns egos que ens els trepitgem.
T’has fixat contra qui lluitem, és un pack
ample, immens, contundent. Tenen els assassins feixistes que perdonen a
València, els falangisme que criden “Viva España y mueran los rojos”, el PP del
Constitucional amic, el PSOE del “cepillo”, el PSC de la consulta “pactada ara
sí, ara no”, tenen la UPyD de la ibèrica Joana d’Arc, els C’s despullats contra
Catalunya, el PODEMOS del Villarejo, el GUANYEM solidaris amb els pobres espanyols,
el PROCÉS CONSTITUENT encerclant la Caixa... però tots ells es posen d’acord i
van rectes com un clau contra Catalunya i el seu procés. Només han de votar SI-NO,
NO o prohibir-nos votar. Tenen lleis, constitucions i jutges, tenen exercits d’armes
i de periodistes ben pagats, diaris i televisions, institucions i ambaixades.
Poden encobrir delictes o airejar-los, a conveniència, per desmoralitzar-nos.
Pots no venir a la manifestació de l’onze de
setembre, pots criticar-nos als que hi serem, pots dir que érem molts menys
dels que érem, pots dir que molts dels que hi eren estaven manipulats, altres eren
federalistes, i uns quants de cartró pedra. Només caldrà mirar els diaris
espanyols i catalans del dia 10 o escoltar les dues-centes emissores de ràdio
que ens negaran o els quaranta-cinc canals de televisió que ens ridiculitzaran i
insultaran. Sereu la majoria silenciosa que es queda a casa i per actius o per passius
veureu desinflar el procés.
L’onze de setembre jo seré allà, amb la
samarreta que calgui, fent un somni possible, o, com a mínim, fent el possible
per un somni. Només sóc un més, anònim, al servei de la independència del meu
poble. I potser no guanyarem, però no serà per culpa meva.
En resposta a l'escrit.
En resposta a l'escrit.
dimecres, 23 de juliol del 2014
Comentaris a un article de l'ABC 100 argumentos para... (corregit)
Ahir l'ABC (21/7/14) treia 100
motius pels quals els catalans no podíem deixar de ser espanyols. No me
n'he pogut estar de comentar aquests motius i expressar perquè si que hem de
deixar de ser espanyols.
El meus comentaris estan escrits en els
requadres, en català i en cursiva.
1 Historia
común
Cataluña
nunca fue un Reino separado del resto de España. Tampoco una nación, concepto
de moderno cuño. Sí fue un Principado con instituciones propias, pero integrado
en la Corona de Aragón junto a lo que hoy son las comunidades balear y
valenciana.
La història comuna que tenim és de
bombardejos constants, imposició i vexació.
2
Sentimiento español
Una gran
parte de la sociedad de Cataluña se siente tan catalana como española.
Precisament es tracta de votar per
conèixer, no suposar ni inventar.
3 La
Constitución
Un 67,90 por
ciento de los catalanes votaron en el referéndum constitucional de 1978. Y de
ese 67,90 por ciento, un 90,46 por ciento votaron «sí», una cifra que supera la
media española.
D’això ja
fa massa anys, tornem a sotmetre-la a votació ara i a veure què passa. Espanya
fa servir la Constitució per prohibir-nos la democràcia.
4
Contribución española
El dinamismo
de Cataluña, su potencial económico y las páginas más brillantes de su historia
no se explican sin España y la contribución del resto del Estado. Las
exposiciones universales de 1888 y 1929, o los Juegos Olímpicos de 1992, los
tres hitos que explican la configuración de la Barcelona moderna, son
acontecimientos que no hubiesen sido posibles en una Cataluña desgajada de
España.
Les millors
coses que ha fet Catalunya foren sense Espanya als S XII i XIII i seran sense
Espanya a partir del SXXI... D’aquí a uns mesos.
5 Los lazos
con la Corona
La Familia
Real siempre ha mantenido una estrecha relación con Cataluña, la región que
acoge más actos institucionales después de Madrid, y ha incorporado el catalán
a sus discursos.
Si alguna tradició té Catalunya és
republicana.
El rei es diu Felipe en homenatge a
Felip V que fa guanyar una guerra contra Catalunya, el 1714 però, sobretot, va
fer amb els catalans un dels pitjors genocidis documentats fins a aquell moment
de la història.
6 Mezcla de
los pueblos
La mayoría
de la población catalana es una mezcla de los pueblos de España. Según datos de
2011 del Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat), uno de cada siete
residentes en Cataluña nació en el resto de España, es decir, 1,4 millones (la
población catalana asciende a 7,5).
Som catalans perquè vivim, treballem
i construïm aquí, independentment del cognom i el naixement. El discurs ètnic
és espanyol, no és nostre. Són molts d’ells els que odien els catalans només
per ser-ho, només per racisme.
7 Los ocho
apellidos españoles
Los 20
apellidos más habituales en Cataluña son de origen castellano. El más frecuente
es García, que llevan 170.818 personas, seguido de Martínez (119.231 personas),
López (114.352), Sánchez (103.044), Rodríguez (99.884), Fernández (99.884) y
Pérez (92.708).
La resposta de l’apartat 6 serveix
perfectament al 7. Una nota. Garcia és un topònim català.
8 Permanecer
en la UE
Una Cataluña
independiente quedaría fuera de la Unión Europea.
Hi ha una important majoria de
catalans que estem disposats a no ser d’Europa per no ser d’Espanya. Nosaltres
volem córrer el risc.
No crec que Europa vulgui córrer el
risc de deixar-nos fora, i molt més Espanya.
A Catalunya Europa li costa una
fortuna que Espanya gestiona contra nostre.
9 Seguir en
la OTAN
Formar parte
de España asegura a Cataluña la protección del resto de aliados de la OTAN, la
mayor alianza de defensa
De moment
és l’OTAN la que garanteix que la secessió catalana serà democràtica, si
depengués de Madrid ja tindríem tanques i afusellaments que hem tingut cada
vegada.
10 Compartir
las Fuerzas Armadas
El gasto
inicial para sufragar unas Fuerzas Armadas propias (costarían unos 4.000
millones de euros al año) haría inviable su existencia en una Cataluña
independiente.
De veritat creieu que és un valor
l’exercit espanyol: Quallat de corrupció, amb uns deutes estratosfèrics, amb
submarins que no suren, ... El tema de la defensa s’ha de debatre, però per
damunt de tot s’ha de modernitzar.
11 Controlar
mejor el crimen organizado
El crimen
organizado actuaría con más facilidad en Europa, ya que los Mossos d’Esquadra
quedarían fuera, al menos de momento, de los órganos de coordinación policial
internacionales.
Suposo que es refereix a la
corrupció del PP, a la imputació dels jutges que la processen i al relleu dels
policies que l’investiguen. Que Mossos estiguin dintre o fora de les
coordinacions policials internacionals és un desig que tindran els altres
estats.
12 Gaudí
Gaudí,
embajador de la arquitectura española en el mundo, y con edificios en el
conjunto del país, un patrimonio compartido.
No recorden que Gaudí fou detingut i
vexat per negar-se a parlar en castellà
13
Beneficioso para todos
«Cataluña y
España deben seguir unidas porque cinco siglos han demostrado que es
beneficioso para todos. Económicamente la unión hace la fuerza. En Cataluña siempre
ha habido la misma división, aquellos que pensamos que estamos mejor juntos y
los que no. Los dos bandos se han de respetar. Por una parte ese sueño
imaginario; y ellos deben respetar que con España se está muy bien».
SABINO
MÉNDEZ, MÚSICO
Sabino Méndez? No el conec. Espero
que com a músic sigui millor que en economia i història. Catalunya ha fet forta
Espanya i això ha permès Espanya boicotejar Catalunya.
És una relació de poder malaltissa
on els catalans no hi estem gens bé.
14
Coordinación de las políticas migratorias
Las
políticas de inmigración en Cataluña, que por su propia naturaleza deben ser
cada vez más coordinadas con la Unión Europea, quedarían en manos de un Estado
pequeño y con una capacidad de respuesta mucho menor que la actual.
El control de les migracions ha de
venir des d’Europa, no des del Madrid que l’ha utilitzat sistemàticament amb
fins partidistes i empresarials.
15 El acceso
a los tribunales europeos
No poder
acudir a los tribunales europeos de Justicia repercutiría negativamente en la
seguridad jurídica de los ciudadanos catalanes.
Ens conformem a tenir una justícia
catalana que funcioni, no com l’espanyola, que només fa que processar jutges
que investiguen la corrupció del PP.
Serem europeus i gaudirem de la
justícia europea sense cap mena de dubte. Tribunals aquests que fallaran a
favor de la pertinença a Europa dels ciutadans de Catalunya.
16 Mayor
protección en las fronteras
Garantizar
la seguridad de su frontera norte y del litoral es clave, lo que no conseguirá
en muchos años en caso de independencia.
La seguretat de les fronteres
catalanes ja quedarà garantida per la seguretat francesa, espanyola i
andorrana.
Pel que fa a l’espai marítim, també
està regulat des de Madrid?
17 Mayor
formación de los agentes de seguridad
Permitir una
adecuada preparación y actualización de conocimientos de todas las personas que
se dedican a la seguridad, lo que es mucho más complicado si no se está en los
órganos de coordinación internacionales.
Veiem el grau de formació i professionalitat
cada dia amb les notícies de tortura, vexació, insults, multes, ... contra els
catalans i els seus símbols per part de la policia nacional i la guàrdia civil.
També ho veiem quan s’imposen medalles de mèrit a les mares de déu. O quan no
van saber protegir l’acte institucional de la Blanquerna.
Encara recordem 200 policies
espanyols de turisme a Calella, amb l’excusa d’ajudar mossos en el tema de Can
Vies. Només saben llençar diners.
La destrucció de les proves contra
els acusats de pertànyer a una banda terrorista a València és prova de la
professionalitat de la Guàrdia Civil.
18
Convivencia en la diversidad
Construir un
nuevo Estado con una sociedad dividida de forma irreconciliable acabaría por
provocar tensiones insoportables.
Precisament és això és el que la
independència evitarà. En haver-hi relació entre iguals baixarà la supèrbia i
fatxenderia amb què actua massa moviment espanyol. contra el civisme català
demostrat en totes les seves accions.
Que controlin el seu feixisme
subvencionat i tolerat que campa amb esvàstiques pels camps de futbol
peninsulars i insulta catalans.
19 Mayor
control del terrorismo yihadista
Una Cataluña
independiente sería totalmente vulnerable y abriría sus fronteras de par en par
a la expansión del terrorismo yihadista, una de las principales amenazas para
la Unión Europea.
Vegeu el 16.
La seguretat de tots és un dels
motius pels quals seguirem dins de la UE i hi haurà coordinació internacional
entre les policies.
20 Evitar un
refugio de delincuentes
La debilidad
de un Estado en supuesto proceso de construcción la haría tan vulnerable que
convertiría a Cataluña en refugio de los delincuentes prófugos de la Justicia
más peligrosos.
Vegeu el 16 i el 19 (repeteixen
massa).
21 Sentirse
españoles
«Nosotros
somos españoles porque somos catalanes. Queremos que de una vez se acepte la
forma de sentirnos españoles, que no es otra que la de sentirnos catalanes.
España no se entiende sin Cataluña y a la inversa, tampoco».
JOSEP R.
BOSCH, PRESIDENTE DE SOCIEDAD CIVIL CATALANA
Tonteries les justes. Mireu quina és
la implantació d’aquests que no són ni societat, ni civil, ni catalans...
Compareu amb Omnium, Assemblea nacional de Catalunya, Súmate, Centre Català de
negocis, .... Comproveu la seva capacitat de mobilització de la gent i obriu
mires.
Si Espanya no s’entén sense
Catalunya, és problema d’Espanya. El problema de Catalunya és que no s’entén
amb Espanya.
22 Evitar la
exclusión de los catalanes españoles
El actual
estatus de autonomía permite un marco de convivencia entre todos los
ciudadanos, sean o no nacionalistas. Una hipotética Cataluña independiente
excluiría completamente a los partidarios de una Cataluña dentro de España.
Que ningú quedi exclós és una
competència catalana i sabem fer-la. La nostra és una societat inclusiva que
suma. I això ens fa guanyadors.
23 Prevenir
el contagio al País Vasco
Una Cataluña
independiente daría alas y argumentos a la «izquierda abertzale» para exigir
que se aplicara una misma hoja de ruta para el País Vasco y restaría argumentos
al Gobierno para impedirlo. Esgrimirían que si se ha permitido con Cataluña,
¿por qué no con el País Vasco?
Ja s’ho faran... Que mirin primer què
passa amb les Balears i València.
24 La
globalización es contraria a los independentismos
La
globalización, según todos los expertos, es un fenómeno irreversible. Apostar
por un proceso de secesión es ir en contra de la corriente histórica que vivimos.
Precisament amb la globalització es
faciliten molt els moviments secessionistes perquè els mercats no estan
relacionats amb fronteres, i sí les regulacions i les promocions. Tots els
experts diuen el contrari, no convé confondre els experts amb polítics
espanyols unionistes.
Aquest punt és fals com una moneda
de fusta.
25 Verdad
histórica
Porque la
Guerra de Sucesión de 1714 no fue una lucha entre España y Cataluña sino una
guerra dinástica con las potencias europeas.
I el genocidi posterior de catalans,
amb l’enderrocament de barris sencers, la fortificació contra Barcelona... Què
coi hi tenien a veure les dinasties europees. Parlem d’un poble que es va
intentar defensar d’un psicòpata i va perdre i encara ara ho està pagant molt
car.
26 Unidos,
más fuertes
En un mundo
globalizado, España en su conjunto es más fuerte si se mantiene unida. Un país
pequeño como Cataluña sería insignificante en la escena internacional.
Vegeu el 24. Repetiu molt
27 La
tendencia es a ceder soberanía, no al secesionismo
Ir en contra
de los tiempos es asomarse al precipicio. Cuando el debate en Europa es el de
estudiar cómo debe perder soberanía cada Estado para construir un edificio
común, más justo y eficaz, es un suicidio que algunos en Cataluña apuesten
justamente por lo contrario. El aislamiento es, a día de hoy, un disparate.
Potser sí, però la cessió de
sobirania es farà a aquelles institucions que treballin per Catalunya, no a les
que ens boicotegen. Espanya boicoteja el desenvolupament industrial, cultural i
humà de Catalunya.
28 La
gestión medioambiental se resentiría
Un
hipotético Estado independiente catalán tendría muchas dificultades para hacer
una política medioambiental coherente. Un ejemplo: el Ebro no es solo un río de
esa comunidad y Cataluña en ningún caso puede decidir sobre él de forma
unilateral. La política de cuencas quedaría, pues, muy afectada, y los
intereses particulares, que ahora son fruto de acuerdos, saltarían en mil
pedazos.
Allò de la Plataforma del Castor
feta davant de Castelló, per evitar els problemes que posava Catalunya des del
punt de vista mediambiental és el millor, i més car exemple, de la mentida
aquesta.
Tota la política de les renovables i
el tema dels purins demostren que no hi ha cap gran sensibilitat mediambiental a
Espanya. Ens estan ofegant amb la merda de les nostres granges.
29 La
movilidad de la mano de obra se reduciría
Las
fronteras son un inconveniente para la movilidad de la mano de obra, y mucho
más si procede de fuera de la Unión Europea. La separación de Cataluña
supondría, por tanto, no solo un factor negativo para la actividad económica
sino un freno a las legítimas aspiraciones profesionales de las personas.
Pel que fa a la mà d’obra, ara la
prioritat és l’atur i una Catalunya independent pot reduir l’atur a la meitat a
mig termini. Tenim 16 mil milions d’euros a l’any per generar riquesa i llocs
de treball, no per subvencionar PP ni lobbies de la casta extractiva de Madrid.
30 El
prestigio de España quedaría en evidencia
Los países
más serios, los más fiables, son también los más estables. Preguntarnos ahora
qué es España, después de siglos de convivencia, daña nuestro prestigio. Y lo
que pueda ocurrir en un futuro podría ser aún peor para la imagen internacional
de España.
La Marca
Espanya és mentida, mentre que la marca Barcelona i Catalunya són tangibles.
Però d’això no en té la culpa Catalunya.
ECONOMÍA
31 Evitar la
salida automática del euro
La
separación de España conllevaría de forma inmediata la salida del euro. Las
deudas se multiplicarían y los ahorros perderían buena parte de su valor. La
quiebra sería irremediable.
Això és absolutament mentida. La
moneda que usa un país és decisió del país, i d’exemples n’hi ha de repartits
pels 5 continents.
32 España,
el principal mercado catalán
Aunque la
internacionalización de la economía catalana es cada vez mayor, el mercado
español sigue siendo el principal destino de los productos producidos en
Cataluña. En 2012 vendió a otras comunidades bienes y servicios por 44.000
millones, compró solo por 25.000.
Espanya és el principal boicotejador
del mercat català. Tampoc convé oblidar que la relació de compres i vendes és
reflexiva, i que si Espanya no ens compra tampoc ens vendrà. I a l’hora
d’internacionalitzar productes, després de processos de boicot, ens n’estem
sortint molt millor que l’Estat espanyol.
Convé recordar la repassada que li
feien al Fabra els empresaris de València ara fa una setmana.
33 Razones
para convivir unidas Cataluña y España
«Sería
fantástico poder esgrimir como razón para la convivencia la existencia de
responsables con sentido de Estado que no vuelvan a utilizar el enfrentamiento
territorial y las discusiones sobre los estatutos de autonomía como arma
arrojadiza electoral. Sería estupendo poder imaginar un Estado que sea capaz de
considerar como propias las lenguas minoritarias y de garantizar su unidad y su
difusión, en vez de favorecer su fragmentación. Sería magnífico que las
banderas territoriales dejaran de servir para esconder trapos de limpieza
dudosa. Pero todo esto implicaría reconocer que algo se ha hecho mal, que ambas
partes han fallado y han alimentado una ola de desafección de consecuencias
inciertas. Desgraciadamente no detecto tal grandeza de miras en nuestro
entorno. Ojalá me equivoque. ¿Razones para seguir unidos? Innumerables. Pero si
realmente queremos solucionar el problema, no hay que despistar con lugares
comunes sentimentales, ni amenazadores, ni hay que irse por las ramas. Hay que
reconocer y abordar lo que ha fallado».
JOAN
MATABOSCH, DIRECTOR ARTÍSTICO DEL TEATRO REAL
Això dels draps de neteja dubtosos
referint-se a les banderes territorials ja diuen la mena de personatge què és.
Que digui motius i raons en comptes de dir que són innombrables i no dir-ne
cap.
Catalunya s’ha equivocat molt perquè
fins ara ha treballat en la construcció d’un Estat espanyol que no ha estat a
l’alçada ni li ha agraït en cap moment del post-franquisme aquesta contribució.
34 Infraestructuras
financiadas por el Estado
Las grandes
infraestructuras de transporte, que ahora precisamente se enarbolan desde el
nacionalismo como un agravio, son contribución directa del Estado, desde el puerto
de Barcelona hasta la ampliación del eropuerto de El Prat o el AVE.
Precisament el dèficit en
infraestructures és un dels més greus que pateix Catalunya de l’Estat espanyol.
Compareu el mapa dels peatges d’autopistes entre Madrid i Barcelona. Un
exemple. l’ave a Sevilla va arribar 20 anys abans que a Barcelona.
35
Literatura compartida
Los autores
catalanes que escriben tanto en catalán como en castellano enriquecen tanto la
cultura propia como la compartida.
Parlem de llengua, no de pertinença.
Podem apreciar i fer literatura universal des de qualsevol racó del planeta. I
música, i escultura, i pintura,... i periodisme, encara que sembli mentida.
36 Lo más español
«Cataluña y
España deben estar unidas porque no hay nada mas español que un catalán».
ALBERT
BOADELLA, DRAMATURGO
Perdoneu-me però del bufó no en
parlo. Mireu la fotografia del seu cul
entre mig d’una estelada i comprendreu perquè hem de ser lliures.
37 Principal
destino turístico
Barcelona y
el conjunto de Cataluña, líderes en atracción de turistas, son una puerta de
entrada de visitantes para el resto de España.
Espanya no ens ha ajudat gens al
lideratge turístic de Barcelona ni Catalunya, al contrari, hi ha una tendència
al boicot, un exemple és la competència deslleial que Barajas imposa al Prat en
el tema aeroportuari. Tota la judicalització de la taxa turística també n’és exemple
de boicot contra Catalunya per part d’Espanya.
38 Líderes
en exportaciones
Las empresas
catalanas, líderes en exportación, contribuyen de manera decisiva a la
recuperación económica.
Això només demostra la viabilitat
econòmica de la República catalana. El que ha de fer Espanya és produir i
crear, no viure del BOE, la casta, l’especulació i l’espoli de front
mediterrani.
39 Una
financiación exterior más barata
Juntos es
más fácil y barato financiarse en el exterior. Cataluña se ha ahorrado más de
1.700 millones en intereses de la deuda gracias al Fondo de Liquidez Autonómico
puesto en marcha por la Hacienda estatal. Ese menor coste de financiación se
traslada también a empresas y familias.
Espanya rep una financiació a l’1% i
obliga a pagar-la a Catalunya al 5%. La usura passa a ser una forma de robatori
més amb què ens boicoteja Espanya
40 Corredor
ferroviario
El corredor
ferroviario del Mediterráneo, financiado con fondos estatales y europeos, es
una infraestructura vital para la economía exportadora de Cataluña, del Levante
y del conjunto de España.
Ho diuen com si ja estigués fet, ho
diuen com si no haguessin fomentat sempre el corredor central, ho diuen com si
no l’haguessin boicotejat i continuen boicotejant ara...
El dia que el corredor del
mediterrani estigui fet que parlin.
41 Juntos
accedemos a medicamentos más baratos
Centrales de
compras como la puesta en marcha por el Ministerio de Sanidad abaratan la
adquisición de productos muy costosos como los medicamentos. Acceder a estos en
solitario supondría un coste muy elevado.
La deslocalització de les
farmacèutiques de Catalunya a Madrid, ara deu fer entre 10 i 15 anys en pot ser
una causa. Aquest argument no té cap consistència. Espanya tendeix a aprofitar les
compres a l’engròs per obtenir comissions il·legals i repartir sobres entre els
seus polítics.
42 Una prima
de riesgo más baja
Cataluña se
beneficia de la reducción de la prima de riesgo española. Es más, con los
progresos en la unión bancaria y fiscal la posible creación de los eurobonos,
en el futuro las diferencias de riesgo país entre los socios comunitarios
tenderán a desaparecer.
Fa poc més
d’un any aquest argument no servia de res i el problema és què passarà d’aquí a
un any amb una economia espanyola deficitària que no podrà fer front al deute
43 Esquivar
un «corralito»
La fuga de
capitales y ahorros que previsiblemente se produciría podría obligar a Cataluña
a introducir controles de capital para evitar una fuga masiva. Esto podría
degenerar en un «corralito».
Ara per ara Catalunya està en
millors condicions que Espanya per fugir de corralistos. Mireu el punt 42.
44 Prevenir
un colapso bancario
Fuera de
España y del euro, los bancos catalanes no tendrían el soporte y la liquidez
del Banco Central Europeo. El colapso bancario sería inminente.
Les polítiques espanyoles de Banc
d’Espanya, Comissión Nacional de Valores, Ministeri d’Economia... han estat
d’un incompetència històrica que ratlla la delinqüència, com per ara pensar que
són garantia de res.
45 Menos
costes para las entidades financieras
Para
continuar operando en España, las entidades financieras catalanas tendrían que
establecer una sede en territorio español, lo que elevaría sus costes. Esto les
llevaría a plantearse dejar Cataluña.
El mercat ha de ser lliure, si hi ha
bancs que volen marxar de Catalunya que ho facin. És curiós que ahir el BBVA
hagi comprat Caixa de Catalunya. Jo diria que van en direcció contrària.
46 Mayor
seguridad bancaria
En el caso
de una Cataluña independiente y fuera de la Unión Europea, parte de sus habitantes
podrían optar por trasladar sus cuentas bancarias y depósitos a entidades
españolas, por la mayor seguridad que ofrece el hecho de que los bancos estén
tutelados por el BCE y los bancos centrales nacionales de la UE. Cataluña, dada
su situación financiera, difícilmente podría asegurar la misma cantidad de
depósitos que España o la UE.
Aplicar el nº 45 i no repetiu tant.
47 Menos
aranceles si seguimos unidos
Al dejar de
formar parte de la Unión Europea, los productos y servicios catalanes tendrían
que pagar aranceles para ser vendidos en Europa o en el resto de España, con lo
que serían menos competitivos.
Els aranzels ja han desaparegut a
tot el món i els pocs que queden són testimonials. Si Espanya imposa aranzels
Catalunya també els cobrarà, i a més és terra de pas per a mercaderies a
Europa.
48 Evitar la
deslocalización de empresas
La incertidumbre
generada por la independencia podría provocar una deslocalización de empresas
de la región
catalana hacia otras comunidades españolas o hacia otros países.
La pitjor deslocalització d’empreses
de tot el Estat espanyol ha estat per ubicar-se a Madrid. Andaluses, vasques,
valencianes...i catalanes... Mireu estadístiques.
49 Menos
paro en Cataluña
La
deslocalización de empresas, sobre todo de grandes multinacionales, supondría
el cierre de sedes en Cataluña y por tanto la reducción de empleo,
incrementando la tasa de paro. Del mismo modo, se produciría una fuga de
talento.
La
principal deslocalització a Espanya és per la capitalitat de Madrid i els
contractes del BOE. Quan Madrid deixi de ser la capital de Catalunya no només
deixarà d’haver-hi deslocalització si no que hi haurà un retorn d’empreses.
Pel que fa
a l’atur, en la mesura que Catalunya disposi dels 16 mil milions d’Euros que
ara espolia Madrid i es gastin a Catalunya, la incidència de l’atur baixarà a
la meitat, a curt i mig termini.
50 Mayor
ocupación de solares y oficinas
El menor
atractivo de una Cataluña independiente y aislada en medio de un mercado común
como el europeo provocaría una fuga de empresas y, por tanto, el abandono de
edificios de oficinas e instalaciones industriales. El valor de este segmento
inmobiliario caería.
Tornem sobre els comentari del 49.
Si Catalunya és estat hi haurà una voluntat de multinacionals de
posicionar-s’hi: Asseguradores, banca, financeres, telecomunicacions maldaran per tenir seu a
Catalunya. Sense parlar del tema consular i ambaixades estrangeres. El número
50 és una de les causes menys fonamentades de les llegides.
51 El
testamento de Dalí
El 20 de
septiembre de 1982 el pintor catalán Salvador Dalí dictó un testamento en el
que declaraba «heredero universal y libre de todos sus bienes, derechos y
creaciones artísticas al Estado español con el fervoroso encargo de conservar,
divulgar y proteger sus obras».
Pensar en un legat d’una persona és
d’una curtedat de mires que ens fa pensar que ens tracten de babaus . El tema
dels actius de l’Estat s’ha de tractar en global, i de la mateixa manera caldrà
distribuir els passius (el deute de l’estat espanyol) també caldrà distribuir
els actius: Mobiliaris i immobiliaris.
52 Más
seguridad y estabilidad
La
independencia podría tener efectos negativos sobre los flujos de inversión. Los
inversores buscan seguridad y estabilidad.
Per primera vegada els fluxos
d’inversió estan afavorint clarament Catalunya, respecte de Madrid, i en la
mesura que es consolidi el nou Estat també es consolidarà aquesta inversió
estrangera a Catalunya
53 Mantener
los niveles de visitas turísticas
Más de
cuatro millones de turistas nacionales visitan Cataluña cada año, lo que le
proporciona ingresos de más de 700 millones de euros. La no pertenencia a
España podría reducir estas cifras.
Aquest punt està repetit en el
número 37. Quan els turistes van a Catalunya no ho fan perquè volien anar a
Espanya. Cal recordar el fracàs de la Marca Espanya
54 Cataluña
sola no podría financiarse
Cataluña es
la región española con más deuda, más de 57.000 millones de euros al cierre de
2013. Pero además, si se independiza, debería asumir una parte de la deuda
pública del Estado. Fuera de España y del euro tendría prácticamente imposible
financiarse.
El deute és conseqüència del dèficit
de finançament. Catalunya no tindria deute si pogués disposar dels recursos que
genera, igual que el País Basca i Navarra. El deute català és el que caldrà
pagar i aquest només és el 25% del PIB català. Espanya deu el 100% del PIB.
A més els elements estructurals de
desocupació, funcionaris i pensionistes tenen xifres molt més positives a
Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol.
55 La
Generalitat perdería las ayudas europeas
Una de las
consecuencias de la separación de España sería la pérdida de las ayudas
europeas a los Estados miembros. Cataluña perdería los 365 millones que recibe
cada año de ayudas agrícolas, así como los incentivos al empleo y a la
competitividad regional.
Catalunya
paga a la comunitat europea el 25% de l’aportació espanyola i rep només un 8%
amb el diferencia del 17% no necessitem rebre les ajudes.
A més
convé recordar que qui rep una gran proporció d’aquestes ajudes són els grans
terratinents espanyols, cap d’ells català: Duquesa de Alba entre d’altres.
56 Cataluña
se quedaría sin financiación
Las empresas
catalanas pueden acceder en estos momentos de restricción crediticia a la
financiación en condiciones ventajosas de organismos como el Instituto de
Crédito Oficial (ICO) y el Banco Europeo de Inversiones (BEI), ambos con
grandes recursos. Cataluña es, por ejemplo, la autonomía que más financiación
recibe del ICO (726,7 millones entre enero y marzo).
Les restriccions sobre l’endeutament
les condiciona l’Estat espanyol prohibint que la Generalitat demani crèdit.
Veure el punt 39 sobre el diferència d’usura que Espanya imposa a Catalunya.
57 Los
catalanes pagarían más impuestos
La
independencia conllevaría la necesidad de crear una estructura administrativa
más potente que la actual y más cara porque tendría que dar servicios que ahora
presta el Estado, como la defensa, seguridad, diplomacia… Esto obligaría al
Gobierno catalán a imponer impuestos más elevados.
Els catalans són dels ciutadans
d’Europa que paguen més impostos per tal que deixin de pagar-los a comunitats
autònomes com Extremadura o Astúries. El diferencial de 16 mil milions d’euros
de diners que paguem i que no tornen poden, entre altres coses permetre
importants davallades de les figures impositives dels grans impostos, sense que
s’afectin els serveis que reben els catalans.
58 Cataluña
sería un 20% más pobre
Una Cataluña
independiente sería en torno a un 20% más pobre como consecuencia de la huida
de capitales, la reducción del comercio con el resto de España y de la UE y la
pérdida de inversiones, según cálculos del Instituto de Estudios Económicos.
Per què, perquè deixaran de robar 16
mil milions d’euros a l’any. Això vol dir que cada català deixarà de perdre
2500 € a l’any, vol dir que una família de 4 membres és 10.000 € a l’any més
pobre pel sol fet de ser catalana i no extremenya. Els de l’Instituto de
Estudios Económicos que deixin l’instituto i que vagin a la universitat a veure
si aprenen alguna cosa
59 Barcelona
es más atractiva en España
Barcelona,
por su carácter vanguardista e internacional, ha logrado atraer ferias de
alcance global como Mobile World Congress. Una Cataluña aislada restaría
atractivo a la ciudad como localización para eventos industriales, culturales y
deportivos mundiales, que suponen un impulso económico para la urbe.
Barcelona és el que és per mèrit
pròpi i de la seva gent, no pel boicot constant de l’Estat espanyol que no ha
construït el corredor del mediterrani i que impedeix que el Prat pugui ser un
hub internacional.
60 Mantener
la llegada de mercancías a los puertos
La
imposición de aduanas provocaría una reducción de la llegada de mercancías
hacia el puerto de Barcelona, una de las grandes puertas de entrada, no solo a
España sino también a la UE. Se encarecería la distribución de esos productos
desde ese puerto al resto de España y otros países de la UE. Del mismo modo,
las salidas de mercancías desde ese puerto menguarían. Valencia acabaría
absorbiendo parte de ese tráfico.
El tema dels aranzels s’ha discutit
en l’apartat 47. No cal repetir que aranzels ja no es paguen, pràcticament, a
tot el món i que el més interessat a que no es cobrin els aranzels és Espanya.
Només cal mirar el mapa.
61 Entre
todos mantenemos el sistema de pensiones
Un sistema
de pensiones catalán tendría déficit. Desde hace años se utiliza la caja única
de la Seguridad Social para cubrir esos números rojos. La pensión media de los
jubilados catalanes (900,97 euros actualmente) es más alta que la española
(870), y con las cotizaciones de solo los trabajadores catalanes sería
imposible de cubrir.
Si Catalunya és més rica que l’estat
espanyol podrà tenir més recursos per pagar les pensions. D’altra banda, cal
recordar a l’Estat espanyol que és ell el que té l’obligació de pagar les
actuals pensions que en el seu moment es van meritar a Espanya. Hi ha convenis
internacionals que avalen aquest tema.
62 Las
escuelas de negocio, una referencia
Las escuelas
de negocio creadas en Barcelona, como Esade, contribuyen a convertir a España
en un referente internacional en este tipo de estudios.
Segur que el nivell i l’emprenedoria
espanyola obrirà escoles de negocis en el territori espanyol una vegada
Catalunya deixi de ser Espanya. De totes maneres els estudiants espanyols que
s’ho puguin permetre podran escolaritzar-se en les escoles de negocis catalana
que vulgui. El que “s’ho puguin permetre” ho dic perquè de jove no m’ho vaig
poder permetre tot i ser català.
63 Marca
Barcelona
La
proyección internacional de la ciudad es un activo para el conjunto del país,
aunque sin duda es mucho más eficaz dentro del conjunto de la Marca España.
Ja s’ha dit anteriorment que la
Marca Espanya ha fracassat perquè no hi ha un producte real que la sustenti i
per tota la corrupció que hi ha al voltant del PP espanyol. Val a dir que la
Marca Barcelona tira amb molta força i hem d’aconseguir generalitzar-la com una
manera de fer global a Catalunya.
64 Barcelona
92 no hubiera sido posible
La
celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona en 1992, en los que el
entonces Príncipe de Asturias desfiló como abanderado, no hubiera sido posible
en una Cataluña independiente. El éxito de la candidatura fue un logro de todos
los españoles.
El COI nomena ciutats, no estats. Si
Barcelona va aconseguir els JJOO fou per la seva tenacitat, en aquell moment no
va comptar amb una Generalitat ni un Estat proactius, no va ser fins després
del nomenament que no es van posar les piles tots plegats.
La prova que aquest punt és una
tonteria és el fracàs olímpic de Madrid en 3 ocasions. Tampoc cal explicar les
diferències entre Pasqual Maragall i Gallardón o la senyora Botella de Aznar
per entendre el per què de l’èxit a Barcelona i els fracassos a Madrid.
CULTURA
65 Epicentro
del mercado editorial
Cinco de
cada diez libros publicados en España se editan en Cataluña. Barcelona, como
capital del mundo editorial, tiene una proyección hacia toda Iberoamérica. Nada
más natural que la Ciudad Condal pueda seguir siendo, como parte de España, la
sede de los principales grupos editoriales hispanos.
Aquest argument és dels que fa
riure. Una tonteria com aquesta provocaria que la major part de tots nosaltres
anéssim a viure al Japó, Alemanya o Korea només perquè allà hi ha una gran
industria de l’automòbil, que d’altra banda és força més quantiosa que la
industria editorial que està abocada a una gran i profunda transformació a
causa de les noves tecnologies.
66
Bilingüismo y riqueza cultural
Castellano y
catalán, lenguas hermanas, son parte indisociable de Cataluña, una riqueza que
ni las sanciones ni las imposiciones van a destruir.
Aquí si que rallem el cinisme sense
cap subtilitat. El català ha estat insultat a Aragó, a on per llei és diu
LAPAO, a València on es nega la unitat lingüística i el dret de les famílies a
tenir educació en català, a Balears amb la desintegració del model d’immersió i
a Catalunya on el ministeri obliga la Generalitat a pagar 6000 € a cada nen que
es vulgui escolaritzar en Espanyol, sense català.
No hi ha el més mínim respecte cap a
la Constitució que legisla sobre l’obligació de protegir les llengües.
67 El
castellano, lengua mayoritaria entre los catalanes
El
castellano es lengua oficial en Cataluña, como lo es también el catalán. El
castellano es la lengua más utilizada por los residentes en Cataluña, un 46%,
mientras que el catalán es el idioma de uso en un 36% de la población. El 12%
habla las dos lenguas por igual.
També a Bèlgica es parla francès i
no són francesos i per molt anglès que parlin els americans són molt seus.
68 Mayor
aportación
«Porque
Cataluña es la comunidad que ha aportado más deportistas de éxito a España en
los últimos años, además de haber sido sede de grandes eventos, como los Juegos
Olímpicos del 92, Mundiales de atletismo y natación, etcétera».
MARÍA VASCO,
ATLETA
Un dels motius pels quals volem un
estat propi té a veure amb la identitat esportiva de Catalunya i el constant
boicot i vexació del Consejo Superior de Deportes contra les seleccions
esportives catalanes.
69 El Día
del Libro es español y catalán
El 23 de
abril fue designado Día del Libro en toda España por decisión de un ministro
catalán a iniciativa del gremio de libreros de Barcelona. Ese día, que se
celebra Sant Jordi, murieron Cervantes y Shakespeare.
Que jo sàpiga tot els món musulmà
celebrà el Ramadà i cada estat té el seu estat. Podríem pensar el mateix del
Nadal.
70 España
promociona el catalán en el mundo
El catalán
forma parte de la identidad cultural española. El Instituto Cervantes y
Exteriores promovieron 101 actividades entre 2007 y 2011 para promocionar la
lengua y cultura catalana en todo el mundo.
Aquesta és una mentida directa.
Espanya boicoteja el català al món, al Parlament Europeu i a tot arreu on pot.
Fins i tot el PP de València i Balears has sortit de la gestió i finançament de
l’Institut Ramon Llull. Ells tenen El Instituto Cervantes on no s’aprèn ni es
parla cap paraula de català, gallec, basc, ...
71 Madrid
acoge a los autores catalanes con los brazos abiertos
Porque obras
teatrales de catalanes, como Ángel Guimerà, uno de los más importantes del
periodo conocido como Renaixença catalana, se estrenaron antes en Madrid que en
Cataluña. Fue el caso de «Terra Baixa» (1896).
Si, i a Shakespeare, i no obliguen
als anglesos a ser espanyols. Gibraltar al marge.
72 Una misma
cartelera
El cine que
se ve y triunfa en Madrid y Barcelona es el mismo. Un ejemplo: «Ocho apellidos
vascos» ha arrasado en ambas ciudades.
No cal fer cap comentari. L’èxit de
Harry Potter no ens obliga a ser anglesos, ni “Los dientes del diabló” ens
obliga a ser esquimals...
73 Un puente
aéreo humano
El
intercambio de profesionales de los medios de comunicación, la cultura y el
pensamiento entre Barcelona y Madrid es uno de los grandes activos culturales
de España.
En aquests moments el gran
intercanvi humà es produeix de joves catalans, sobradament preparats, que se’n
van a Europa a fregar vàters perquè no troben feina a Catalunya, a causa de
l’espoli espanyol contra Catalunya.
74 Don
Quijote pasó por Barcelona
Incluso Don
Quijote pasó por Barcelona en el curso de sus aventuras, y por tanto Cataluña
participa del fabuloso territorio cervantino.
Aquest argument
no compta. Apliqueu el de “Los dientes del diablo”
75 Inversión
Con 28.400
millones, Cataluña ha sido, junto con Andalucía, la comunidad más beneficiada
por las inversiones del Estado en los diez últimos años.
Es
repeteix la mentida del nº 34. Per molt que es repeteixi una mentida no deixa
de ser mentida.
76 La
música, factor de unión
Músicos como
Estopa prenden su éxito en la música pop más española. Pero la afición en
España a los músicos de origen catalán no conoce fronteras. Serrat, Loquillo,
Manel... forman una lista interminable.
Si, i Lluís Llach i Sisa i Els Pets,
i Josep Carreras, i milers i milers de músics, actors, escriptors, poetes,
periodistes, pintors, arquitectes, enginyers, administratius, funcionaris,
lampistes, paletes, pagesos... que volen deixar de ser espanyols. Votem!
77 La
competencia cultural como estimulante
La sana
competencia cultural ha sido siempre un acicate en la relación entre Madrid y
Barcelona, donde la creación no puede servir para formar barreras sino para
disolver las fronteras.
SOCIEDAD
Gràcies a
la globalització la competència cultural pot superar la curtedat de mires de
postular Madrid contra Barcelona. Entre altres coses per les diferències
abismals que hi ha entre la subvenció cultural a Madrid infinitament superior a
la catalana.
78 Los
hospitales catalanes, una referencia nacional
Los centros
hospitalarios catalanes, algunos de referencia mundial y en los que trabajan
profesionales de todas las comunidades autónomas, son un valor para el conjunto
de la red sanitaria española.
A veure que si cal tancar hospitals
per deixar de ser espanyols, els tanquem.
Bromes a part els usos hospitalaris
que poden fer tots els ciutadans dels hospitals catalans és un tema d’acord
entre administracions. A l’actualitat ja és així perquè els tractaments fets a
Catalunya per a habitants d’altres comunitats autònomes es compensen, diuen que
malament i tard.
79 Nos
ayudamos
«Hay un
problema en Cataluña económico, político y social, así que para cualquier
solución que podamos dar estaremos ahí en beneficio de Cataluña y de España».
JUAN ROSELL,
PRESIDENTE DE CEOE
I també ajudem als habitants de la
Índia i d’Àfrica tots plegats sense que això ens obligui a ser africans ni
hindús. Fa anys que es demostra que una solució per a Espanya sovint acaba
generant un problema a Catalunya. Per cert, és Joan o Juan?
80 Mantener
la eficacia de la red nacional de trasplantes
La
cooperación y la solidaridad entre todas las comunidades son indispensables
para que la Organización Nacional de Trasplantes siga siendo un ejemplo de
eficacia. Según el presidente de la Organización Nacional de Trasplantes,
Rafael Matesanz, «todos ganamos cuando vamos unidos. Ninguna comunidad por sí
sola conseguiría ni de lejos los resultados que consigue yendo con las otras
dieciséis en la misma dirección».
I fer-la europea perquè sigui més
eficaç.. però això què té a veure amb la independència en un món cada vegada
més globalitzat. El “todos ganamos” li costa cada any a cada català 2.500 €
així és que hi ha uns que guanyen i els catalans que perden.
81 Educar en
la independencia es alentar el aislamiento
Los alumnos
catalanes, como los del resto de España, deben ser conscientes desde el primer
momento de que cada vez las fronteras lo son menos y que solo la apertura de
miras, el compartir con los diferentes, les puede dar herramientas para el
resto de su vida. El provincianismo merma, por tanto, sus posibilidades de
éxito en la vida.
El cas concret d’Escòcia tindrem un
futur possible a on pot estar dins de la UE i Anglaterra demanar-ne la sortida.
Independitzar-se no és aïllar-se és dotar-se dels recursos per busca noves
maneres de relacionar-se, i fer-les més lliures
82 Miles de
españoles estudian en las universidades catalanas
Las
universidades catalanas, que se encuentran entre las mejores del mundo, forman
a miles de estudiantes del conjunto de España.
I anglesos, i italians, i
mexicans... I això què té a veure amb la independència?
83 Conservar
la investigación científica
Cataluña,
que es puntera en investigación científica en España, difícilmente mantendría
este nivel sin la aportación de fondos estatales.
L’Espanya del PP ha tancat totes les
aixetes d’investigació a nivells de Tercer Món. Aquesta retallada es nota molt
a Catalunya perquè érem un centre internacional en diverses àrees. Això només
ho pot corregir una República Catalana que cregui en la investigació com a
inversió per generar benestar i riquesa, amb un important valor afegit.
84 Evitar la
fuga de cerebros
El éxodo que
sin duda conllevaría una supuesta escisión de Cataluña provocaría una fuga de
cerebros y profesionales cualificados ante lo incierto de su futuro.
Repeteix el 83
85 Más
medios para luchar contra el fuego
Cataluña,
como el resto de comunidades autónomas de España, se beneficia de los servicios
que ofrece el Centro de Coordinación de la Información Nacional sobre
Incendios, así como de los medios de apoyo en la lucha contra el fuego del
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
De moment per apagar els focs de
l’Empordà han vingut bombers francesos i aragonesos igual que els catalans van
participar en tasques d’extinció a la Catalunya Nord. La coordinació la fa el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I demana i paga el
suport al país que creu convenient.
86 Unidad de
las personas
«Además de
un despropósito político supone una aberración cruel e inhumana como fue en su
día el Muro de Berlín, ya que la separación implicaría segregar una población
que es una mezcla, con lazos familiares con todo el país».
JORDI
CORNET, CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA
Aquest senyor és un important membre
del PP i és el delegat d’Espanya al Consorci, ho dic perquè ningú no cregui que
el seu llenguatge apocalíptic li ve de l’activitat al Consorci de la Zona
Franca. De moment els murs els posa Madrid.
87 Cataluña
se quedaría sin Erasmus
Como
ciudadanos de un país miembro de la Unión Europea, los estudiantes catalanes
acceden a las becas del programa Erasmus, al que se acogen unos 40.000
estudiantes al año en España. Si Cataluña no fuera parte de España, no
pertenecería a la UE y, por tanto, no podría acceder a esas becas. Además,
Cataluña también es receptora de estudiantes procedentes de otros países de
Europa través de este programa, que también dejarían de llegar.
Per quedar-nos sense Erasmus ja
tenim el Wert que déu n’hi do la retallada i variació de criteris aplicada,
fortament criticada des de la UE.
Per cert Suïssa és dels països
d’Europa que acull i envia més Erasmus, malgrat no ser de la UE. És cert que
això es retallarà com a represàlia de la UE pel referèndum, aprovat a Suïssa,
que limitava el trànsit de treballadors europeus pel seu territori.
88 Mayor
cobertura de las personas dependientes
El Estado
aporta cada año miles de millones de euros para las comunidades autónomas
destinados a la atención de los dependientes. Al llamado nivel mínimo del
Imserso, que entre 2011 y 2013 fueron más de 10.600 millones de euros, se añade
una financiación adicional a las comunidades que, solo en el periodo 2010-2013,
fueron 9.269 millones de euros. De esta última cantidad, 1.647 millones fueron
para Cataluña, según datos facilitados por el Tribunal de Cuentas.
Això ja és de ser molt
poca-vergonyes perquè hi ha gent que està patint molt. Per llei l’Estat es
comprometia a pagar el 50% de les despeses de la dependència i la Generalitat
pagava l’altra 50%. Actualment la retallada de l’Estat fa que la seva aportació
no arribi ni al 20%.
89 Modelo de
convivencia
«Objetivamente,
el éxito define la historia reciente de nuestro país. No obstante, en estos
momentos hay que resolver acertadamente los inmensos retos y oportunidades
derivados de la globalización y del protagonismo impetuoso de nuevas áreas
económicas.
Hay que
evitar tensiones y fricciones innecesarias, y, desde el diálogo, focalizar
nuestros esfuerzos en hacer las adaptaciones necesarias que requiere nuestro
modelo de convivencia».
VALENTÍ
PICH, PRESIDENTE DEL CONSEJO GENERAL DE ECONOMISTAS
Prenent l’argument de la
globalització el món se’ns queda petit i els models de convivència són molts i
diversos. El que no és de convivència és que l’Estat espanyol prohibeixi votar
Catalunya el seu futur. Això és autoritarisme, model que a Espanya sempre ha
aplicat a la convivència contra Catalunya.
90 Rivalidad
sana
Las
diferencias en un momento puntual no afectaron a las relaciones de amistad
entre los miembros de la selección española.
La rivalitat és sana si es dóna en
igualtat de condicions. No és sana mentre una de les parts té el poder sobre
l’altra i l’utilitza per boicotejar l’activitat de l’altra
91 Estudiar
en español sería más difícil en Cataluña
El español
es la segunda lengua del mundo por número de hablantes y el segundo idioma de
comunicación internacional. En el planeta, más de 495 millones de personas
hablan español. Los estudiantes verían privada la posibilidad de recibir
educación en castellano entorpeciendo su riqueza lingüística, formación y
posterior desarrollo profesional.
De moment els resultats escolars
demostren que a Catalunya hi ha una mitjana de notes del castellà superior a la
mitjana de l’estat espanyol. El que està clar és que a Espanya és un dels
països d’Europa on és més difícil estudiar català.
92 Menos
fondos contra la pobreza infantil
Si Cataluña
saliera de España dejaría de recibir fondos extraordinarios como el que el
Ministerio de Sanidad destinará este año a las comunidades autónomas para
luchar contra la pobreza infantil. Cataluña, en concreto, recibirá 726.989
euros para atender las necesidades básicas de familias con menores a cargo y en
situación de exclusión. Además percibirá otros 72.533 euros para programas de
integración de la población gitana. Según el indicador Arope, esta comunidad
autónomas tiene al 38,4% bajo el umbral de la pobreza.
Una de les mentides que fan més mal
de totes. A Catalunya, atenent el cost de la vida, és la segona comunitat
autònoma amb més pobresa infantil, només darrera de les Canàries. Malgrat tot a
la distribució dels fons, només es va percebre de l’Estat un 20% del que a dret
i a llei tocava. A títol d’exemple Ceuta i Melilla, cada una d’elles, rep el
doble que tota Catalunya sencera.
Utilitzar la infància pobre per
boicotejar Catalunya és la mena de moral que llueix Espanya.
93 La
Iglesia advirtió de la pérdida de derechos de los ciudadanos
Los obispos
españoles, en la instrucción pastoral «Orientaciones Morales ante la situación
actual de España», del año 2006, aseguran que «es un bien importante poder ser
simultáneamente ciudadano, en igualdad de derechos, en cualquier territorio o
en cualquier ciudad del actual Estado español. ¿Sería justo reducir o suprimir
estos bienes y derechos sin que pudiéramos opinar y expresarnos todos los
afectados?», se preguntan.
Els bisbes espanyols el que haurien
de fer es tancar 13TV, la COPE i suspendre capellans feixistes que demanen cops
d’estat. Els drets els treuen ells, tant a les dones que necessiten avortar o
les parelles d’homosexuals que es volen casar o que volen adoptar fills.
94
Patrimonio gastronómico común
Pese a la
insistencia del nacionalismo en laminar cualquier expresión popular que suene a
España, Cataluña comparte con el resto del país un acerbo común, que se expresa
en múltiples campos, entre ellos el de las peculiaridades de la gastronomía
local que se funden en un gusto compartido, con platos que viajan de una a otra
región.
Això del patrimoni gastronòmic comú
no sé si està lligat a les hamburgueses, a les pizzes o al sushi...
DEPORTES
95 Una
selección unida es más competitiva
Una
selección grande es mucho más competitiva que varias pequeñas. El ejemplo más
evidente es el de las selecciones de fútbol británicas: Escocia, Gales e
Irlanda del Norte apenas tienen presencia en los grandes campeonatos. Y la
división perjudica a Inglaterra, que encadena fracaso tras fracaso desde 1966.
La última hornada de jugadores españoles que ha marcado una época sin
precedentes, con un Mundial y dos Eurocopas, contaba con un gran número de
futbolistas catalanes.
El punt 68 ja en parlava. Un poble
té dret a tenir una selecció i a gaudir dels èxits i fracassos d’aquesta.
Llàstima de la insensibilitats del Consejo Superior de Deportes a reconèixer
les seleccions esportives catalanes.
96 Industria
náutica
La industria
náutica española tiene una cita mundial en el Salón de Barcelona, que podría
verse muy afectado ante una hipotética independencia.
Però que no parlàvem de mercat
globalitzat. O és que a Madrid també compraran barques. El mercat és el món.
97 No se
pueden perder los clásicos Madrid-Barça
Una escisión
perjudicaría al Barça y al conjunto de la Liga. Con una Cataluña independiente
los azulgrana pasarían de jugar contra el Real Madrid, el Atlético, el Valencia
o el Sevilla, a enfrentarse con el Llagostera, el Sabadell, el Hospitalet y el
Sant Andreu. La Liga perdería interés y decrecería la proyección internacional
del Barcelona. La pérdida de beneficios económicos conllevaría también la
imposibilidad de contratar jugadores de primer nivel.
Doncs que es continuïn celebrant
tants Barces-Madrids com vulgueu. Si la lliga perd interès és per la pèrdua de
clubs participants i entenc que Catalunya pot jugar amb Espanya igual que ho fa
Andorra o ho fa Mónaco amb França. En cas contrari tots hi perdran.
98 Los
deportistas catalanes perderían proyección internacional
Los
deportistas catalanes tienen más proyección internacional si Cataluña permanece
dentro de España. Pau Gasol, Xavi Hernández, Mireia Belmonte o Marc Márquez,
por poner solo cuatro ejemplos, son producto de la fértil cantera del deporte
español en sus respectivas disciplinas, y triunfan llevando bien a gala los
colores nacionales en las competiciones en el exterior.
Coneixem de molts esportistes
catalans que per sentit patriòtic renuncien a la participació internacional per
les diverses vexacions a què sotmet les diferents federacions espanyoles.
99 Los
clubes catalanes tienen aficionados en toda España
Toda la
afición española apoya a los clubes y deportistas catalanes. Los aficionados
españoles no distinguen entre comunidades autónomas. El Barça tiene numerosas
peñas en Badajoz o en Granada. Los deportistas catalanes, como el resto de los
españoles, sienten el aliento de sus compatriotas.
I els clubs anglesos, i a tot el món
hi ha penyes barcelonistes i madridistes... el món se’ns queda petit. I
l’amplada de mires espanyola més.
100 ... Y
está el Español
En 1900 el
barcelonés Ángel Rodríguez Ruiz funda el Español, sexto equipo más antiguo de
España.
També el faran fora de la lliga
espanyola. O què? Apliqueu el punt número 97,
Per cert, hi ha qui diu que el Reial
Madrid el va fundar un català i el Barça un Suís... les fronteres no han estat
mai problemes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)