vòrtex

et feia viure d'una revolada
i t'endinsava en el seu vòrtex infinit
amb ella de la ma voleiaves

fins a la vertiginosa estratosfera
o t'afonava a la més fonda 

de les fondàries abissals

era aquella manera de ser feliços

tant estressant com enyorada

metafísica

creixeràs per descobrir que no hi ha cel

i de consol et quedarà que tampoc no hi ha infern
mentides de fe plenes de forats

en la recurrència de l'infinit
tot pot tornar a passar
exactament com ara
i si tot pot tornar a passar

exactament com ara
ni que sigui una vegada

passarà infinites vegades

aquest pensament et fa tan vertigen
que defenses la no existència
com el millor dels estats possibles
l'eternitat és allà on el temps és mentida
l'infinit és l'espai de fronteres sense temps

la matèria tangible esdevé tan complexa
que fa desaparèixer totes les químiques
només perviuen les més agosarades físiques

aquelles que són més fe que ciència

les que fan de déu una titella desorientada

sequera

tot era migrat
els arbres perennes es despullaven

d'una primavera que no va entrar
els caducs cargolaven esmes 

les seves magres fulles
un vent sec com de tortura
occia les herbes que gosaven néixer
sobre una terra de pedra
tot era erm
tot era mort
i vam pensar que la pluja

no tornaria mai més

Sant Joan

et descobreixo en la nit de vetlla
amb el vestit d'estiu
que et transparenta les carícies
i fem ball maldestre
que ens humiteja els cossos
cansats d'esperar alguna cosa més

ets forta de roure
i delicada com de pètal

ets el foc de Sant Joan

el mateix que cada any
em crema totes les espines

poeta

morí el poeta el trenta-u de maig del vint-i-u

els d'allà no el van homenatjar
perquè era d'aquí
i els d'aquí no el van celebrar
perquè parlava com els d'allà.

corre un immens cabal d'ignorància

Enrique Badosa 1927-2021

espanya

I

i el feixisme els va portar un rei
tant lladre com els seus predecessors
i després un hereu
tant feixista com el seus predecessors

II

no hi ha esperança possible

ni la volen

són de misses recurrents

repetides per predicadors mediocres

que iteren i iteren i iteren

les mentides de sempre

III

sargida a parracs

sobre una geografia accidentada
de trossos encaixats
amb testosterona i feixisme
tot plegat
amb més forats que coherència

ploren els forats

donant per sagrades

les seves pertinences

creuen que deus pagans

els van donar la terra

milers d'anys abans del monoteisme

es vanten dels forats

infligits a les geografies de l'espoli

abans gloriosos ara testimonials

IV

no tenen més força que les conquestes

d'un exercit de covards

que només venç

la seva gent desarmada

on no arriben els seus armats

compten amb la patuleia togada

amb molt més feixisme que llei

V

tenen tanta por a la llibertat 

que la bescanvien per misèria