ironia

ironia és dir-te amb el cos
el que les paraules confonen
fa molt que la moral no sap prohibir
i els riures del món
es fan de músiques absurdes
sabem silenciar el soroll 
fins a fer-lo sord
sabem ser d'amagat i en silenci
i apaguem tots els llums
només per compartir la ceguesa
només per compartir-nos
en la ceguesa

13 de novembre

tornem a omplir carrers
a trepitjar llambordes
sentir els sols de juny
les pluges de tardor
cantar els himnes
en coral magnífica
immortalitzar fotografies
d'aquest cos meu que viu
que nom el manté en peu
l'etern desig de llibertat

una i una altre vegada 
escrivim la història 
d'eròtica i heroisme
de goig i llibertat

fem ferm el camí
ja fa molts dies 
que la por és seva