no sé

no sé
potser et viuré en el núvol de sucre
quan els somnis es dibuixen amables
potser et conviuré entre goig i plaer
i sabré ser ferm
en la voluptuosa fragilitat
que forgen els teus cels
potser em sabràs envolar
pels camins de nit i estels
on recollirem raïms de llàgrimes
per fer-ne rosades de matinada
que les papallones libaran en veu baixa
de fons brillarà la rialla d'un nen
de franca i sincera llibertat
junts farem rimes amb poemes vells
per a versos que l'amor ens inventarà

no sé
potser ho sabré fer
no seré ni adust ni fràgil
ensenyaré als silencis a entendre't
riuré de les paraules que els trenquin
prendré tots els petons guanyats o robats
t'abraçaré per saber-te propera
per saber-me dins

aquelles nits que el fred sap fer eternes
ens faran còmplices del desig
i agrairem la saviesa del fred que les fa eternes

inicis

I

la importància de la senzillesa
el valor del somriure
el saber-me escoltat
entendre allò que em dius
i els silencis que em calles

II 

saber que de lluny et sento prop
i de prop estant et sento dins
saber que no cal saber si no és per saber-te 
saber que el primer petó ho abrandarà tot 

III

una cançó arqueja l'arc iris de la nit
i fa colors de papallona
mentre et sento alenar aquí a la vora
en el clot que ha deixat la teva estela

IV

anotarem la data al calendari
i la celebrarem amb castells de sofre i foc
i dues copes de xampany francès
dringaran per enveja de campanes i batalls