eixalada merla

l'eixalada merla
d'ala trencada
inapta per volar
salta que saltirona
amb vivesa falsa
sobre l'herba
que olora plena
per nou segada
hi menja troballes
de primavera rica
en llavors i insectes
veloç i nerviosa

ombreja negra
només l'albiren
ulls amatents
de caçador destre
recerca recers
entre racons i soques
en va fuig encara
de la mustela fera
del malcriat gat

a cobert plora
per només viure
en fugida iniqua
que només evita
ser vida pels altres

no plora la mort
plora no ser futur

que no eixorden l'amor

ser-te feliç devent-t'ho
dedicant-me de ple a tu
deixar-me encaterinar
per formes subtils i servades
deixar-me seduir a pleret
per les maneres suaus
d'aquest tu nou estrenat

emocionar-nos plegats
per les arts de descobrir-nos
oblidar el meu jo càustic
i regirar-me entre sacsons
per trobar tendreses nues
veure't lluir gaia i amb brill
reclam de meva candidesa
en ser-te l'ardit caçat al vol
desig de viure'ns rutines
dret d'avorrir-nos abraçats
envoltats de silencis quiets
que no eixorden l'amor

ets l'horitzontalitat meravellosa
que transcorre a la meva vora

perfídia

espoliant-me la memòria
mascarant-te en xai
he esdevingut indefens
dels ardits de la serp
m'has buidat ple i sencer
escorxant-me l'ànima
que em sabies no prou forta
 
amb el meu jo extirpat
has dibuixat un nou ésser
l'has fet maligne i abjecte
i l'has publicat a vents
m'has deixat la carn viva
del meu cos espellat
maldit per l’auditori
que ara el sento i visc
lapidant-me sal arreu
 
fou traïció d'amor no d'amants
la pèrdua és total
sens dubte
irreversible com la mort
aquella que en vida
ens ha avesat de sobres
 
no et sé menystenir
ni aprenc a desestimar-te
em dol protegir-me de tu
el rastre d'aquell amor
nascut de cendres
em sagna llàgrimes de silenci
evoca massa trànsits a enlloc

m’espanta que no et sigui 
el mal que et torna i et deleix

Joan

jo era l’infant
que et va conèixer de jove

jo infant i tu jove

i s'emmirallava en tu
i va créixer i va aprendre a ser aquell jove que erets

jo jove i tu jove

em va durar el just
havia de seguir el camí de tothom
i vaig madurar en la serietat formal

jo madur i tu jove

ara encara quan et veia
el meu ésser vell t'encalçava
i d'amagat et buscava en les maneres cobejades

jo vell i tu jove

s'entestava la vida a posar-te a temps i a lloc
no se'n sortia
ho vèiem i t'ho envejàvem
i fins el darrer alè
seguies sent el jove de mirada jove
que a tots ens vas créixer i madurar i envellir

quan siguem joves serem com tu

12 de juny

quan em sé teu

quan em sé teu
el silenci de la nit
esdevé cançó
i la cançó i tu i jo
ballem la dansa impura
i el sol matiner ens delata
i ens ho perdona
i ens empenyora
a reviure'ns en la història
fins a saber-nos-la definitiva

dir-te de nou

què sé dir-te de nou

si en un sol dels teus poemes
segrestes les paraules
que mereixies tu i només tu
en llegir-les teves
les perdo i les perds

les recupero recitades

amb la teva saviesa rapsode
llavors es desprèn el bes tendre
que entreté la luxúria
i el calfred recorre l'espinada

romanceja la nit

fins que en el seu silenci
sense cap més paraula
compartim poesia de carícies

a l'endemà no sé dir-te de nou
res que no haguem viscut propi
i tu ja tens nou poema de tot plegat

per un tros de tu

per un tros de tu

em donaria sencer

per aquell tros de tu

que t'incomoda

quan et repasses al mirall

em donaria sencer

per aquell altre tros de tu

que et nou quan fas

em donaria sencer

o per aquell altre tros de tu

que t'aterra mals amagats

tant se val el tros de tu

per qualsevol tros de tu

em donaria sencer