'L'últim dia abans de demà', Eduard Márquez, Empúries

 

"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola."

D'aquesta manera contundent comença Eduard Márquez la seva darrera novel·la. Som davant una història dura, trasbalsadora, colpidora. Com en un quadre cubista, al llarg de 144 pàgines, anem juntant les imatges que l'autor va deixant anar, fins fer-nos una idea de conjunt. A banda de l'argument principal, també som davant una novel·la amb constants referents generacionals, la música, l'escola...

Hi ha llibres que un cop els has llegit, els oblides completament, t'ho has passat bé mentre durava i prou. 'L'últim dia abans de demà' és d'aquells que no te'ls treus del cap i et persegueixen durant una bona temporada.

M'agradaria poder dir alguna cosa més però només se m'acut dir-vos que us la llegiu, que no us deixarà indiferents. Quan l'hàgiu acabada no podreu fer altra cosa que rellegir-la per tal de gaudir-la una mica més.

Som davant d'una de les millors novel·les escrites en català dels darrers anys.

'Maletes perdudes', Jordi Puntí, Editorial Empúries

Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys. 

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.