Feia temps que volia llegir una novel·la del Niccolò Ammaniti. Un cop que el Vicenç Villatoro va estar a la llibreria presentant un dels seus llibres me'l va recomanar. Les primeres novel·les que li van traduir al nostre país venien amb el segell de 'realisme brut' i jo el relacionava amb un tipus de literatura que no m'agrada.'Com déu mana' arriba després d'haver rebut el premi Strega i haver venut 700.000 exemplars a Itàlia.
Haig de dir que Ammaniti és un mestre narrant situacions i controla molt bé el ritme de l'obra. Els personatges són molt marginals i tant podrien viure en el suburbi d'una ciutat italiana com a Los Angeles, a Nova York o a una barriada de qualsevol ciutat de l'extrarradi barceloní.
És una obra molt recomanable per als seguidors d'autors com Irvine Welsh o Bret Easton Ellis.
Entrades
