Ben aviat faré una llista d'unes 10 lectures recomanables per aquest estiu. De moment us avanço les dues darreres lectures que he fet, totes dues molt bones.

A la faixa que porta el llibre diu que l'obra trancorre entre el llenguatge visual dels germans Cohen i la mirada crítica de Michael Moore. Jo més aviat em quedaria amb la primera part. Alguns dels personatges semblen trets de Fargo. La crítica implícita a 'Callisto' és molt més subtil i intel.ligent que la que podem trobar a les obres de Moore.

"Devers 1880, un ancià de la tribu dels peus negres pronuncià aquestes paraules:'Què és la vida? L'espurneig d'una lluerna a la nit. L'alè del búfal a l'hivern. La petita ombra que corre per l'herba i es perd en el crepuscle'." Així comença la novel.la. Es tracta de la recreació dels últims dies de la vida de l'escriptora Gwen Rees (alter ego de Jean Rhys). Esther March és una escriptora i periodista gran admiradora de Rees, a qui tothom dóna per morta. Quan aconsegueix trobar-la, s'estableix entre ambdues una relació molt intensa amb la literatura com a trasfons.
La novel.la va intercalant la narració dels fets per part de l'Esther amb el diari de la Gwen Rees, a través del qual anem esbrinant la seva vida turbulenta.
Feia temps que volia llegir-la i l'opinió favorable del Rafa em va fer decidir.
Ara tins pendents dues recomanacions que m'heu fet des d'aquest blog. Una de la Teresa, 'Profunditats', i una altra, també del Rafa, 'El suplente del suplente'.