El malson de Ros

Montse Mínguez, mà dreta de Ros, consola Fèlix Larrosa
en una trista nit electoral.
Foto: Núria García / La Mañana

Si alguna cosa li feia patir les nits de campanya a Àngel Ros era el malson de ser el socialista que perdés l’Alcaldia de Lleida per al PSC, amic. Era una obsessió, i ara, des d’Andorra, veu com li ha passat al seu successor, Fèlix Larrosa, que per 81 vots ha fet perdre el partit d’Antoni Siurana la primera posició en les Municipals que defensaven des del 1978 al Saló de Plens de la Paeria. 

Catorze

Última instantània dels 27 regidors de l'Ajuntament de Lleida
que han finalitzat el mandat que es va iniciar ara fa quatre anys.
Foto: Ajuntament de Lleida

És el número de regidors que garanteix la majoria absoluta a la Paeria, amiga, i qualsevol altre xifra inferior que es doni a les eleccions de diumenge és sinònim de pacte. De fet, hi ha hagut més governs de coalició a l’Ajuntament de Lleida que el que diu la propaganda: Dels 11 executius en 40 anys, només 5 ho han estat en majoria absoluta del PSC (tres d’Antoni Siurana i dos d’Àngel Ros). 

Control d’hora

Premiar el fet d'estar al lloc de treball
independentment de la feina que hagi fet

En set anys treballant a l’Administració, amic, un dels meus principals cavalls de batalla era contraprogramar l’obsessió malaltissa pel control horari. Venint de l’empresa privada –i especialment per les incontrolades redaccions periodístiques–, això de fitxar ho he tingut associat sempre a qui premia el fet d’estar al seu lloc de treball independentment de la feina que hagi fet. 

El ‘cachondeo’

"Que abandonin tota esperança els que creguin
que ens venceran retorçant el dret"
escrivia @KRLS adjuntant la imatge

Intento comprovar què no he escrit fins ara sobre la justícia espanyola, amiga, i arribo a la conclusió que difícilment es pot superar aquella màxima elevada a categoria d’incunable imprès a foc sobre pedra per Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera, al 1985: “La justicia es un cachondeo”.