El referèndum

El boicot dels 'piolins' va impedir el reconeixement
de l'1-O com a referèndum fora de Catalunya

A mi fer un altre referèndum, amic, no em molesta excessivament. Potser el moment per a debatre-ho no és el millor, just quan estem fent memòria –especialment gràfica– del que va ser l’1 d’octubre de 2017, però és gràcies a aquell exercici col·lectiu de radicalitat democràtica que una minoria a Espanya comença a veure’l com una sortida possible, des del reconeixement –amb la boca petita– que l’estratègia de la repressió político-judicial està enverinant les estructures del seu estat. 

Europa ‘is different’

Valtònyc ahir, després del nou cop de la justícia europea...
Foto: ACN

Un altre cop a la justícia espanyola, amiga, i ja en van... Que un tribunal belga rebutgi l’extradició del raper Valtònyc per considerar que les lletres de les seves cançons no són cap delicte sinó un exercici de la llibertat d’expressió, hauria d’interpel·lar tots aquells demòcrates espanyols que en el darrer any s’han volgut empassar l’oli de ricí d’uns tribunals rancis per tal d’evitar que Catalunya decideixi si vol marxar o no d’aquesta Espanya. 

‘Souvenirs’ al CV

Ahir li va tocar a la ministra de Sanitat: "No tots som iguals"...
Foto: Fernando Alvarado (EFE)

Sort, amic, que només tinc el títol d’una trista llicenciatura –que em va costar 10 anys de treure’m– i que el ritme de la feina mai em va permetre poder cursar cap màster... I ja és trist haver de fer aquesta confessió, perquè evidencia la limitació de la meva formació universitària, però m’alleugera saber que resto lliure de tota investigació sobre el meu currículum si en el futur ocupo un càrrec públic. 

Kafkià

La caseta de Franz Kafka al Carreró de l'or, convertida en llibreria kafkiana

A la ciutat de Praga, amiga, cadascú pot trobar el seu raconet i jo aquest estiu vaig anar darrere les petjades de Franz Kafka (1883-1924). Amb una ment torturada pels complexos –dels quals en responsabilitzà l’autoritarisme inflexible del seu pare– i una obra salvada del foc pel seu amic Max Brod –el primer gran kafkià en incomplir les últimes voluntats de l’autor–, Kafka transforma les seves pors en literatura que transcendeix la persona, la ciutat i l’època.