Desproporcionat

"Quantes vegades pot un home girar el cap,
fingint que ell no veu?" Pregunta pels benpensants...

Es preguntava Bob Dylan, amiga, quant de temps han de volar les bales de canó abans que siguin prohibides per sempre? Quants anys pot la gent existir abans que li sigui permesa la llibertat? Quantes orelles ha de tenir un home abans que pugui  escoltar a la gent plorar? A aquelles preguntes, quina resposta és al vent, li podem sumar: Quantes vegades una acció ha de ser considerada “desproporcionada” perquè els benpensants aixequin la veu contra la injustícia? 

Salmeron

La democristiana Rosa Mari Salmeron va passar-se ahir
del grup de CiU al govern de Ros.
Fotografia: Selena García / La Mañana

Els que tenim memòria perquè ja som vells, amic, associem el binomi Antorn-Arbonès a la nefasta pràctica del transfuguisme. Ahir la seva ombra es va tornar a projectar sobre la Paeria. També un mes de febrer, de 1989, aquests dos –el primer, edil del Grup Independent Freixes i de CiU el segon– van abandonar els seus grups, llavors al govern, per facilitar a Antoni Siurana la recuperació de l’alcaldia a l’abril a través d’una moció de censura en la que va gaudir d’un vot fantasma de més. 

Dimarts 12+1

De l'època en que el món de la faràndula guiava el pas de la societat,
el groc va quedar tacat de mala sort;
ara el pas el marquen els togats de negre...

Som pocs donats a les supersticions, amiga, però les manies sobre els malastrucs crec que encara no estan en la llista de les 155 coses que et poden portar davant un jutge perseguidor de la modalitat tunejada del delicte d’odi... A no ser que decideixis fer del groc el teu color preferit. De fet, fins ara només estava vetat dalt dels escenaris per allò que Molière va sortir pràcticament en coma de les taules mentre representava El malalt imaginari. 

El verb de l’odi

En la impunitat de les faltes de respecte de les autoritats
està l'origen dels que destil·len odi des del seu mòbil
Foto: Shutterstock

Al principi va ser el verb, amic, després verbalitzar el nom en va de l’innombrable i acabem escampant odi escopinant les paraules de les maneres més barroeres que es poden imaginar. D’aquest to bíblic, aclarir que la meva referència sempre és la relectura atea que en fa José Saramago: No cal que ens estimem els uns als altres, és necessari que ens respectem. I fa falta tant de respecte...