‘Paraestat’ o ‘pararealitat’?

En una nació sense Estat, actuem simulant
que tenim allò que no tenim, idea de Francesc Canosa.
Fotografia: Nuria García

En una nació sense Estat, amiga, actuem simulant que tenim allò que no tenim i funcionem amb estructures de paraestat. La idea ens la va llançar divendres Francesc Canosa després d’haver estudiat  el singular ecosistema de mitjans de comunicació catalans al llarg de la història, i em va agradar en tant que enginyosa aportació a entendre què ens està passant. De l’altra banda diuen que vivim en una il·lusió fantasiosa, en una pararealitat, clar. 

La memòria dia a dia

Hem dipositat la memòria de LA MAÑANA a l'Arxiu Històric de Lleida
Foto: Tony Alcántara

Vas veure el programa a la tele del president Puigdemont contestant la gent, amic? Ahir tot eren crítiques a com s’havia organitzat. Paradoxalment, si hagués estat una ensabonada, els punyals a TV3 s’haurien disparat des del costat d’aquells ciutadans que, sembla ser, també eren càrrecs afins als partits de l’oposició. 

Agilipolladors

A aquest dirigent del PP andalús no li va passar res
del que li anunciava la propaganda oficial

Suposo que has llegit la història de Toni Martín Iglesias, amiga, aquest dirigent del PP andalús que s’ha penedit d’haver fet el “gilipolles” fins ara en creure’s els “tòpics malignes” que sobre Catalunya corren més enllà de l’Ebre. I tot perquè ha viscut uns dies a Girona sense que li passés cap d’aquelles coses tan terribles que la propaganda oficial li anunciava: no podria ni fer un tallat si no el demanava en català, l’arraconarien sota una estelada fins que no aprengués a dir Bon Dia o li regatejarien fins a l’últim cèntim en pagar el gelat. 

Taronges salvades del gel

A mi el que em molesta és el gel...
Fotografia: Lídia Sabaté

El dia 1, amic, el meu veí ja em va advertir que la boira s’aixecaria, vindria el gel i més val que collís ràpidament les taronges del magnífic taronger que tenim al jardinet, perquè s’assecarien. Com no li havia de fer cas, si ell es dedica precisament a la fruita i jo no deixo de ser un pixapins mig reciclat? Però confesso que vaig trigar una mica més del compte en seguir el seu consell, ja que el sol que ens va sorprendre a tots els lleidatans el Dia de Reis ens va fer pensar que s’iniciaven dies de certa normalitat. 

El got buit

No es tracta només de tenir la cosa, es tracta de que sigui operativa
Fotografia: Núria García

Comencem l’any, amiga, amb un minut de silenci per la massacre d’Estat Islàmic a Istanbul. No és un bon presagi i aporta les primeres gotes d’amargura d’aquest 2017 que el vull imaginar com un got buit que anirem omplint de plors i alegries. Ja en farem el balanç d’aquí 365 dies, però de moment les previsions no tenen gaire bona pinta.