Tercera classe

Com sempre cuant és va per els llocs amb una mà a cada ou toca "petxugar" una mica, al arribar a Chumphon cap a les 4 de la tarda anem a l'estació de tren per poder agafar un tren nocturn de 10 hores fins a Bangkok i d'allà enllaçar si és possible amb un altre tren més al nord fins a Pitsanulok 7 hores més ara de dia. La convinació ens va sortir rodada, a Bangkok vam estar a l'estació encara no una hora i amb una nit i un dia vam passar les zones menys agradables de pedalar a Tailandia. Del que no vam tenir gaire sort va ser de que ens va tocar viatjar en terçera classe, la ùnica disponible i si existeix la terçera classe, però tampoc va ser una gran mala sort, poder si per la salut de les nostres esquenes i cervicals però per el que vas ser experiencia va ser molt i molt entretinguda.
A la terçera classe no hi ha turistes, i si n'hi ha un és de pas que s'ha etivocat i busca la segona classe amb llitera. Amb aixó que erem tres ciclistes de pell clara en un bagó ple de Tailandesos del camp que anaven a la ciutat, el panorama era molt divertit, la gent mirava de reull tota la estona i al final descaradament, encara es pregunten com vam anar a parar allà em sembla, rialles i paraules creuades que no enteniem massa, peró la gent molt maca, vam compartir el menjà que portavem els uns amb els altres del costat de seient i intentavem de conversar sense massa èxit. A la nit el tren era tot un panorama, la gent fent posstures impossibles per dormir en uns seients que es carecteritzaven per la seva extrema duresa, no hi havia manera de trobar una possició per estar una mica comode, alguns van obtar per estirar-se al mig del passadís, altes entre bagons. En definitiva, sabeu aquella imatge dels trens de l'India que van carregats de tot i més, dons en aquest només faltaven les cabres i les gallines, per la resta entra paquets, bosses i escampall de gent era igual. El millor peró de la terçera classe va ser de que passaven els venedors ambulants amb tot el que us pogueu imaginar de diferents tipus de menjà possible, a preus per a locals i fent uns crits que encara els tinc grabats a la ment, Patai, patai, ..... koopiyen koopiyen!!! em sembla que encara em ressonen al cap a les nits.

Deixant el sud de Tailandia

Deixant endarrera el Sud de Tailandia amb la certesa de que el pardís físic existeix, no ser si l'espiritual, peró amb platges i illes com les de la foto ara ja ser a on anar-lo a buscar en el cas de que em faci falta. També deixem el amb la sensació compartida que a cada kilometre la gent és més amable. Entre una visita a una oficina de policia que ens vam poder fer una foto amb la gorra dels ajents, una trucada en un petit restaurant que ens oferien allotjament tot negociant el preu per telèfon i per ùltim la dona de un encantador lloc de menjar a la carretera que li vam caure amb gràcia i ens volia convidar a la teca que vam fer tot intercanviant claues, jo li vaig donar un Son goku que vaig trobar mesos endarrera i els alemnays una postal, amb tot no ens volia cobrar res de res però no ens vam deixar i menys per una persona com ella que ens va tractar com a Tailandesos i no Farangs com a la resta de llocs. Farang va amb r no l com vaig escriure fa uns dies endarrera, i vol dir blanc de l'oest. Dons aixó que ara fem camí cap al nord amb tren ja que per arribar a Bangkok només hi ha una carretera que va molt transitada i per deixar Bangkok també ja que pedalar per "autopistes" no és gens agradable a la vista i menys per la nostre salut, massa fumarela...

Pedalant amb companyia

Després de rodar més de 2000km per el sud-est asiàtic, he trobat companys de ball. En aquest temps he conegut alguns cicistes, no masses, com sempre ens creuem, aquesta és la tònica i ja començava a pensar de que són una mica salmó i que sempre vaig al revés de tothom, que en certa forma ja és cert.
Tot plegat va començar fa una setmana, quan vaig parar en una estació de la policia que dona seveis varis al viatger, com café, aigua, internet i un llit on passar la nit, tot aixó de franc, aquí a Tailandia la policia es molt agradable i de fàcil tracte, tot el contrari de Malasia. Estava allà parat, 2 de la tarda pensant si hi feia nit o no, llavors van apareixer en Maik i en Mario, dos alemnays que anaven cap al nord, després de parlar una bona estona i d'explicamen els plans em van oferir de anar amb ells per uns dies fa que els meus plans eren uns altres, uns que gairabé ni jo sabia. Amb els dies i la facilitat de viatjar amb ells tot parlant em van tornar a demanar si em volia ajuntar amb ells per tota la ruta per asia, i jo veient de que són moltbona gent i no hi havia cap problema vaig dir que sí. I ara per les properes 7 setmanes si tot va bé aniré amb ells per el nord de Tailandia, Laos, Canboja i altre cop Tailandia fins a Bangkok on tenim previst arribar pels volts del 15 d'abril. Un cop allà no ser que faré, encara tinc dies per pensar... De moment estic content d'haver torbat companyia per compartir la carretera i les expereincies.

El petit Galeric ja es aqui!!!!!!!!!!

La felicitat no arriba mai de la mateixa manera, aquesta n'es una, el petit galderic ja es entre nosaltres!!! Lleguint el mails que m'ha anat enviant en Lluc durant tot el prossés m'he adonat de com és pot arribar a ser de feliç en aquesta vida, realment m'ha transmés unes sensacions increibles en cada mail, des d'aquí MOLTES FELICITATS!!!!!!! A tots tres, Lluc Jordina i el petit Galderic i també moltes gràcies per el padrinatge que m'ha encarregat per ell, tot i començar una mica lluny de tot plegat, per més que en Lluc em digui que cap problema, que de tant petits només fan que merder, en fi a la tornada faré els deures que em toquen!
Altre cop MOLTES FLEICITATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!