dissabte, 20 de febrer del 2010
dimecres, 17 de febrer del 2010
Menorca, Qualsevol nit pot sortir el sol.
Oh! ben vinguts passeu passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva es casa vostre si es que hi ha cases d'algú.... Això cantava en Sisa l'any 74 i com no Menorca i el seu carnaval m'ha fet tronar endarrere amb el temps per viure ni que fos per unes hores en un conte de fades.
Després de 11 anys em vaig tornar a posar una disfressa, a ultima hora per no faltar a la tradició de poca previsió que tant em caracteritza en moltes coses. I vestit de pagès i barret de palla vaig sortir al carrer.
Nit de tassa penjada al coll per no perdre-la, de fred que amb les hores més que fer-me sentir incomode m'agradava perquè em refrescava unes idees de full de somni. Recordo haver vist meduses, pirates, en Watson, unes mosques, posseïdonies(les algues), parets seques que ballaven i s'enderrossaven, homes vestits de dona amb molt poca gràcia, follets que volien tocar bombolles, víkings barbuts, vaques que feien llet amb extra calci, pallassos amb les cares pintades de disseny, unes mama meva que no ho semblaven, també hi havia en Hurry, no el potter sinó el fill d'en Carles d'Anglaterra, que explicava acudits de sa mare amb molta mala baba i una infinitat de cares i personatges de conte.
I tot pensant he vist que només hi faltaves tu !!
dissabte, 13 de febrer del 2010
dijous, 11 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
