Seguidores

jueves, 24 de mayo de 2018

SOM LLIURES!




Vés amb compte. No parlis amb desconeguts. Digues gràcies. No beguis. Porta’ t com déu mana. No fumis. Estudia. No corris. Treballa. No prenguis drogues. Pren precaucions. Si et pixes a la piscina l’ aigua es torna de colors. Propietat privada. No siguis mal educat. Prohibit el pas. Això no es diu. Què vols que diguin els veïns? Això no es toca. Què vols que pensi la gent? Confessa. Confessa’ t. Vols fer el favor!? De cara a la paret. Avui no surts. Viatja. Sents què diu el metge!? Ja no tens edat. Encara no tens edat. Empaita els teus somnis. Fes-me cas. Vacuna’ t. No et fiquis en política. Fes esport. Fes-li un petó a la tieta. Demana perdó. Tu ets tonto! Seu i calla. Menja i calla. Parla i calla. Surt de la teva zona de confort. Bufi aquí. Culpa teva per ser com ets. Així no es va per la vida. Te’ n penediràs. Fes cas al senyor. Què penses? No siguis ploramiques. Disculpa’ t. Si segueixes així acabaràs malament. No m’ ho esperava això de tu. Has canviat. Fas tard. T’ has de posicionar. No tens remei. Llegeixes massa. Penses massa. Cuida’ t. Ja t’ està bé! Si te la toques et quedaràs cec.

Josep Grifoll



sábado, 19 de mayo de 2018

UNA VIDA ( poema directe)






Ja m’ he enamorat, he travessat l’ oceà i follat en un confessionari.
Ja vaig pujar a l’ arbre més alt de tots els arbres de l’ univers abans de que el tallessin.
Ja m’ he begut bars i dansat nits i reculpat de tot.
Ja ho he tingut tot, ja ho he perdut tot. I no hi ha tanta diferència.
Ja m’ he fet el boig i ja n’ he estat.
Ja m’ he rendit, ja m’ he enganyat, m’ ho he cregut tot i descregut també.
I no hi ha tanta diferència.
Ja he cremat contenidors i bufat espelmes, i encès ciris.
Ja  he dormit a dintre teu i me n’ he mort de ganes.
Ja he volat i m’ he estrellat i he sigut llunàtic i marcià.
Ja he vist la Patti Smith i llegit al Bolaño.
Ja he begut oli i vomitat centpeus.
Ja m’ he venut, ja m’ he comprat, ja m’ he prostituït i anat de putes.
Ja m’ he culpat i penedit, ja he combregat i fet campana de totes les escoles.
Ja he cantat als homes i a les dones i a les besties i als arbres i a la lluna i udolat.
Ja he naufragat i relliscat, ja he arribat i me n’ he anat.
Ja he marxat i he tornat. Ja he perdut i m’ he elevat. Ja m’ he drogat
I m’ ha agradat. Ja he vist com se m’ obria el pit i en sortia llum blava.
Ja m’ ha donat milions de voltes el cap i bategat tant el cor que li diuen Ferrari.
Ja he fet l’ amor i desfet l’ odi.
Ja m’ he apunyalat i m’ he sargit les cicatrius.                 
Ja m’ he perdut per totes les ficcions i rehabilitat de totes les realitats.
Ja he trepitjat el jardí de les alegries i despullat al mig de totes les places.
Ja he contemplat l’ espectacle de les orenetes i la saviesa dels arbres.
Ja he baixat a l’ infern i tots som parents.
Ja he estat al cel i és aquí.
Ja he passat la nit a l’ estació i els trens no m’ han deixat dormir.
Ja he fet trampa, ja he demanat perdó i perdonat a tothom.
Ja he vist una autòpsia i un naixement. I el prota sembla patir més al segon.
Ja he jugat a cuca-amagar i m’ han pillat a la primera o no m’ han vist mai més.
Ja m’ he quedat sense llàgrimes i rebentat els ulls flotant de pòl·lens.
Ja m’ he perdut lo millor i trobat en un bassal, i hi he saltat.
Ja m’ he escapat dels miralls i mirat les veritats al paper que no se’ n calla cap.
Ja m’ he fet un forat al cap i trencat un peu.
Ja he robat als rics i donat als pobres.
Ja m’ he banyat amb tritons i dutxat amb xampany.
Ja he provat el sado, sigut masoquista i begut pixats.
Ja he fet el petó més preciós del món en un portal a mitjanit mentre plovia a la noia de la que més m’ he enamorat i he explotat de felicitat.
Ja he pintat parets i bústies i carrers en nom de l’ amor.
Ja sé que no sé res, i ho vull així.
Ja he sigut l’ home llop i m’ he enrotllat amb la mujer pantera.
Ja he trencat vidres, tirat ous i punxat rodes.
Ja m’ he forçat a ser més valent que el que valc.
Ja he tingut una vida, i l’ he viscut, tot el que ve a partir d’ ara és un regal afegit.


Josep Grifoll