Por meva, hem de parlar.
Tu no existeixes, sempre ets allà,
mai aquí.
I jo sempre sóc aquí, por futura,
no em pots atrapar,
sóc jo que vinc, que he estat
venint ruc de mi
com tu la pastanaga amarga.
Que el present no et coneix,
botifarres
que tremola el porc que pensa
massa, cansa-
lades. Si sóc fet de versos no em puc sentir
monstre.
Si erro és perquè estimo. Vull
creure en mi
si estimo. Si només estimo, només
i prou que és més,
no puc amagar l’ amor, no puc
amagar-lo més
si en sóc el defensor, t’
he i us he d’ abraçar, sense la por,
l’ amor i prou que és més. Sóc qui
sóc, qui recau i revola,
com sóc, faig coc, coc-coc-coc,
embruto, puc escapar-me,
mira’ m, abraça’ m i deixa’ m
sortir d’ aquesta cosa que no sóc.
Coc o coix, no em deixis tornar a
casa; casa ets tu, vosaltres,
les persones que també patiu, us
porto aquest amor, el meu,
no he mort al llop, he mort la por
si em dons la mà
i no faig els pastorets.
griFOLL